Amb el bon amic i company de fatigues diverses, Agustí Baró i Bauló, ens hem fet presents a la finca de Can Mates o Ca ses Monges, al terme municipal de Santa Maria del Camí, a la vall de Coanegra.
Poc abans d'arribar a Son Roig, -a l'actualitat en mans d'una família estrangera, alemany i sueca, que l'està rehabilitant de forma admirable i que ens atenen esplèndidament-, es troba la finca de ca ses Monges, on s'està realitzant un projecte de rehabilitació d'un conjunt etnològic força interessant a una zona forestal, àrea d'olivar de muntanya, propietat de l'Ajuntament de Santa Maria des de l'any 2015.
Pel que se'ns diu, Vicenç Matas Mesquida de Can Mates, descendent de Son Roig quan va morir, el 13 de febrer de 1950, deixà aquesta propietat a l'Església de la Mare de Déu de la Soledat de Santa Maria del Camí, el Convent dels Mínims.
Gràcies a Miquel Parets vaig poder ser introduït a un grup nomenat “Oficina d’Evangelització” que es reunia periòdicament amb la finalitat d'introduir novetats dins la pastoral en la línia de Recerca dels Valors Indígenes.
En formaven part, entre altres, l’abbé Adrien Ntabona, l’arquebisbe de Bujumbura Evariste Ngoyagoye, el bisbe de Bururi Bernard Bududira, la superiora general de les Bene-Mariya Soeur Denise, en Miquel Parets i jo mateix. Hi havia també dos sacerdots estrangers de reforç per garantir en totes les noves experiències la línia del Concili Vaticà II.
La parròquia de Bugenyuzi pertanyia a la diòcesi de Muyinga, de la qual era bisbe Nestor Bihonda i el seu vicari general era el cèlebre poeta Michel Kayoya. Recordo les nombroses vegades que m’encoratjava a fer experiències noves en el camp de la pastoral, dient-me: “No vos acovardeu, seguiu innovant, l’únic que vos pot passar és que us enviïn al vostre país, mentre que jo no puc, perquè estic dins el meu”.
A L'ATTENTION DE MGR. JOACHIM NTAHONDEREYE ET DE MGR. EVARISTE NGOYAGOYE
Chers Monseigneurs,
C’est seulement pour vous communiquer la mort à Lima (Pérou) de l’abbé Michel Parets, que vous avez connu au Burundi. Suivant sa volonté, il a été enterré à Lima même, près des prisonniers qu’il aimé beaucoup, parce qu’il a travaillé avec eux pendant les dernières années de sa vie. Une vie dédiée tout à fait aux autres, aux personnes les plus vulnérables de notre planète. C’est lui, avec Mgr. Nestor Bihonda, qui est venu depuis le Burundi pour nous engager, comme abbés Fidei Donum, au service du Burundi. Je suis très content d’avoir eu cette expérience si enrichissante et de pouvoir continuer, même maintenant, à aider votre beau pays, qui est le Burundi, connu comme le pays «c’amata n’ubuki». Mon engagement avec le Burundi je le dois, surtout, à l’abbé Michel Parets.
Par ailleurs, nous sommes très préoccupés pour la situation qui vit maintenant votre pays. Nous suivons de tout près et chaque jour les différentes nouvelles qui nous parviennent via internet. Nous craignons le pire et nous vous félicitons pour le courage que vous avez eu comme Conférence Épiscopale.
Si vous voulez envoyer un message à sa famille, vous pouvez le faire, si vous voulez, à travers moi et je vais le faire parvenir bien sûr à sa famille. Vous pouvez aussi me rencontrer sur facebook au nom de Jaume Obrador Soler, où j’ai mis ce message.
Je vous envois aussi le link d’un vidéo qu’un ami, qui a travaillé aussi au Burundi, Cecili Buele, a enregistré hier pendant l’Eucharistie célébrée comme funérailles pour ledit abbé à la paroisse du village natal de Michel, Santa Maria (Îles Baléares-Majorque).
Voici le link du vidéo: https://www.youtube.com/watch?v=rOtrMhJwlK0
UN MOLT BON AMIC NOSTRE ENS VA DIR UN DIA QUE LES PARAULES MÉS VALUOSES DEL NOSTRE VOCABULARI SÓN:
GRÀCIES PERDÓ T’ESTIM
AIXÍ QUE NO SE M’OCORRE ALTRE MANERA D’ACABAR….
GRÀCIES per ser un model a seguir
GRÀCIES per ensenyar-nos l’autèntic significat de la paraula Misericòrdia
GRÀCIES per entendre les necessitats dels que ens envolten
GRÀCIES per donar tantes vegades veu als qui no en tenen
PERDÓ per no sempre entendre les teves lluites i curolles
PERDÓ per que en qualque moment no t’hem donat l’espai per poder explicar i predicar tranquil
PERDÓ per no fer-te profeta a casa teva
PERDÓ per en qualque moment voler frenar-te i estirar cap a casa
I amb la darrera paraula no se m’ocorre res més que dir-te que gràcies per estimar-LOS, estimar-NOS i ensenyar-nos a estimar en majúscules
A través de FB, m'assabent que el bon amic i company de lluites pastorals i polítiques, el capellà santamarier mossèn Miquel Parets i Serra, ens ha deixat, s'ha mort al Perú i ha iniciat el camí de retorn cap a la casa nostra definitiva.
Que descansi en pau, per a sempre, ell i la resta de companyes i companys que enguany han fet el mateix itinerari! D'entre els quals, la meva dona, na Isabel Rosselló i Girart, gran companya de mossèn Miquel en tasques pastorals a Amèrica Llatina.
Amb el bon amic Miquel Parets, ens coneguérem al Seminari diocesà de Mallorca, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Compartírem la dèria «d'anar a missions». Ho férem, primerament, al Burundi. Ell molt abans que jo, que ho vaig fer a la dècada dels anys 70, durant quatre anys seguits, participant en les mateixes feines a llocs diversos: Nyabiraba, Gitongo, Mugera, etc.
Finalment, ens retrobàrem al Perú: jo al nord de la carretera Panamericana, ell a la ciutat capital, a Lima. En ambients ben diversos, però sempre dedicant-nos a romandre al costat de la gent més desfavorida! Compartírem la mateixa il·lusió de treballar per un món més just i agermanat, per la fe en Jesús de Natzarets, l'alliberador de la humanitat... com remarca la Teologia de l'Alliberament que mamàrem tots dos plegats...
Amb la seva mort, he perdut un gran amic, a la Terra... Hem guanyat un altre protector en el Cel... No puc estar de demanar-li que ens ajudi a seguir caminant per aquest món de misèries, amb el sarró ben ple del nostre pa de cada dia... aixecant un món nou que s'assembli cada vegada més al cel nou on ha d'arribar a comandar la Justícia...
