Al Perú fan més via que per aquestes contrades nostres!

M'acaben d'informar que aquests dies ha aparegut a la premsa peruana la notícia de la troballa dels cadàvers de camperols assassinats a la parròquia de Santa l'any 1992, on vaig estar treballant juntament amb altres companys mallorquins a finals de la dècada dels anys 70.
M'alegra ben molt saber que, a la fi, s'han arribat a trobar les restes d'un jove lluitador amb qui treballàvem intensament, Jesús Noriega Ríos, fill del vell company i poeta Jorge Noriega Cardoso.

Des que va desaparèixer el seu fill, aquest homenet, que ja deu tenir prop de 90 anys, vivia entossudit a trobar algun dia, si no aquells que havien assassinat el seu fill, sí el lloc on havien deixat el seu cos per anar-lo a enterrar dignament.
Poeta i cantador popular, posava la pell de gallina escoltar-li interpretar a la guitarra les seves cançons reivindicatives!

El clamor de los humildes

El clamor de los humildes

JORGE NORIEGA CARDOSO

(02-05-2011)

Para mis hermanos de Chimbote, el clamor de los humildes...

¿Cuál será el porvenir de nuestros hijos,

Si en herencia les dejamos la pobreza?

La niñez, que es la esperanza del mañana,

no sonríe y se marchita de tristeza.

Cierto o no?

Nuestra patria cada día más ajena,

empeñada a los amos extranjeros,

que a pesar de tener tanta riqueza

nos convierten sólo en cholos pordioseros.

Síganme tocando! ¿Qué dice la economía de salud? Que está muy bien económicamente, no? Pero no hay plata para los pobres. ¿Qué nos recomiendan? A lo mejor que seamos economistas. Y estos miserables que están bien invernados con buenas ancas como mulas argentinas, no les enternece el dolor de los pobres.

Algo más de tres siglos con promesas

nos conforman con cambiar nuestro destino,

pero el hambre, la injusticia y tanta ofensa

nos obligan a tomar otros caminos.

El ejemplo los compañeros de Protección Civil...

Si los pobres no tenemos qué perder,

no debemos desmayar en nuestra lucha!

Que se atengan los que están en el poder,

si el clamor de los humildes no se escucha!

Se'm diu que, de moment, se n'estan estudiant les restes, però que les famílies tenen molt clar que es tracta dels seus membres, no en tenen cap casta de dubte.
Varen ser trobades a Guadalupito, a l'altra banda del riu Santa, a pocs metres de la carretera Panamericana en direcció cap a la ciutat de Trujillo, a l'interior de 4 fosses.


Després de 19 anys dels esdeveniments luctuosos, el vell poeta i cantant Jorge Noriega, continua portant el seu capell de palla damunt del cap; però, a la fi, podrà donar sepultura digna al seu fill Jesús.
És possible que nosaltres, els mallorquins que treballàrem a la parròquia de Santa,també en coneguéssim d'altres, de joves assassinats. La veritat, emperò, és que hores d'ara només ens sona el nom de Jesús Noriega, per la nostra relació amb el vell Jorge Noriega, el poeta i cantant de les lluites populars revolucionàries.
Enmig de l'horror de la desaparició i la mort horrible, el vell Jorge ja pot descansar en pau abans que se li acabin els dies de viure damunt la terra. Hi podrà enterrar el seu fill. I els seus néts tendran un lloc on anar a recordar son pare.
S'hi està rumorejant que haurien estat assassinats pel grup Colina, a les ordres de terratinents de la comarca, als quals feia molta nosa i donava mal de caps la postura crítica d'aquella colla de joves lluitadors.
El bisbe Cornejo, president de la Conferència Episcopal peruana va celebrar una missa a la Parròquia de Santa, sobre la qual s'han pronunciat alguns mitjans de comunicació peruans.

Lupe Suárez, de viatge per Perú i Bolívia

Amb el títol “Perú i Bolívia”
, dins la secció divulgativa de la revista ornitològica del GOB, “Es busqueret se'n va de viatge”, correponent a l'estiu de 2011, la bona amiga Lupe Suárez reprodueix en quatre pàgines un escrit ben valuós.
Gira entorn de la descoberta que va fer l'any 2010, a terres peruanes i bolivianes, d'aus i ocells que no havia vist mai tan de prop amb els ulls propis.
Na Bel Rosselló i jo mateix, que l'acompanyàrem, amb sa mare, na Malena Garcés, esdevenim testimonis fefaents de tot allò que s'hi expressa amb tanta claredat i expressivitat. Cosa que també pot confirmar una de les mallorquines més expertes en treballs socials realitzats durant quaranta anys seguits a Amèrica Llatina, la religiosa trinitària Margalida Juanico, resident a La Paz (Bolívia).
La dotzena d'imatges belles que hi surten no són més que una mostra, petita però molt ben resumida i expressiva, d'allò que na Lupe va tenir l'oportunitat de veure durant un viatge que, com afirma, “no era el viatge típic que es fa quan es visita Perú... no he visitat Macchu Picchu ni tampoc l'Amazònia Peruana...”
Durant una mesada seguida, s'atansà a pantans de Lima, la capital del Perú; més amunt de la costa del Pacífic, a l'alçada de Paita, al nord peruà fronterer amb Equador; fins i tot a indrets diversos de Bolívia, des de La Paz fins a Uyuni.
Hi va poder contemplar, enregistrar, identificar i divulgar unes aus i uns ocells que són característics d'aquells indrets tan rics i enriquidors d'Amèrica Llatina.
Als seus 30 anys, la bona amiga Lupe Suárez, estudiosa i treballadora vocacional a l'àmbit de l'ornitologia, coneix de primera mà, pentura millor que ningú més, allò que significa i comporta l'adaptació dels sers vivents a l'hàbitat on resideixen!
Com diu i manifesta, ella mateixa va nàixer al Perú, de pare mallorquí i mare piurana. Quan encara no tenia 2 anys, s'instal·laren a Eivissa. Posteriorment a Mallorca, on ha crescut i desplegat les seves activitats, en una llar familiar composta pels tres membres femenins, d'origen i naixença peruans, i pels dos masculins, d'origen i naixença illenca.
Fins que l'any passat, per primera vegada en la seva vida, va tenir l'oportunitat de retornar al seu país natal on va nàixer, i hi va descobrir tanta riquesa acumulada que retornà a Mallorca molt més enriquida encara.
En coneixements ornitològics, certament. Però també, en el coneixement més proper de la seva família materna i de les amistats paternes que encara hi perduren.
Les generacions més joves d'ornitòlegs i ornitòlogues de Mallorca, com és el cas de na Lupe Suárez, que encara tenen molt a aprendre certament, també ja tenen molt a ensenyar, comptant amb el bagatge i les eines divulgadores de què disposen.
N'és una bona mostra aquest escrit publicat a la revista del GOB.
Tant de bo que tot plegat contribueixi eficientment al manteniment d'aquell equilibri ecològic que faci de les Illes Balears i Pitiüses un dels millors racons del món, dels més ben conservats, amb el màxim respecte a la biodiversitat!