«Morir pels drets», programa televisiu recomanable

Diumenge 11 de desembre, l’endemà del 74è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l’Assemblea general de l’ONU, seguesc amb molt d’interès, des de Mallorca, el programa televisiu 30 Minuts, de TV3, «Morir pels drets».

Trob que es tracta d’una iniciativa admirable. Amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, un equip del "30 minuts" acompanya durant nou mesos seguits quatre joves amenaçats de mort pel seu compromís en la defensa dels drets que tenen els pobles indígenes i camperols de Colòmbia i Mèxic.

Amb imatges preses a territori llatinoamericà, hi apareixen activistes que pertanyen a col·lectius diversos, greument amenaçats per la seva tasca en defensa dels drets humans: Miller Correa (+), Katherin Arias, César Galarza, Lilia Prado, Diana Martínez.... Inclouen àmbits com els de defensa de la terra i el territori de pobles indígenes, el dret a la justícia, la denúncia de desaparicions forçades, crims d'estat, etc.

Gràcies al Programa Català de Protecció de Persones Defensores dels Drets Humans, tots quatre tenen l’oportunitat de fer-se presents al Principat de Catalunya, on participen en trobades i encontres diversos. 

Em serveix per reviure de bell nou lluites compartides al Perú, tant a Piura com a Chimbote, a la dècada dels anys 70 del segle passa: l’assassinat del jove líder estudiantil Genaro Rojas Bardales («Cual Cristo crucificado en el calvario de la lucha proletaria, dió su vida por el pueblo!»), em fa veure que, malauradament, no han deixat de ser necessàries, encara ara, les lluites populars perquè siguin respectats com cal tots els drets de tota persona i de tot col·lectiu humà.

M’impressiona moltíssim la figura del jove comunicador colombià César Galarza qui, amb la càmera a la mà, ens informa sobre les actuacions dels líders de les poblacions colombianes del Cauca. S’enfronta, així, a les grans empreses productores de notícies, sempre i de manera desvergonyida favorables a actuacions i comportaments dels estaments més poderosos d’Amèrica Llatina.

Valor com a molt positiva la presentació que hi fan de la guàrdia camperola, amb la vara de comandament a les mans, com a única arma d’intervenció en els conflictes. 

Sobretot, aplaudesc la divulgació de les lluites indígenes per evitar la desforestació de l’amazonia colombiana, i per aconseguir l’exercici pràctic i concret de l’autodeterminació de les comunitats indígenes.

De Mèxic, particularment l’Estat de Michoacán, de tan bons records per la visita realitzada a la dècada dels anys 80 del segle passat, m’agrada veure-hi la defensa d’usos i costums dels pobles indígenes o el paper de la ronda comunitària. 

De manera singular, els processos d’autodeterminació per l’autonomia indígena que traspuen les realitats de Nahuatzen i Chetan.

El paper dels líders socials ambientalistes resulta del tot impressionant, a l’hora de protegir i defensar els boscos tal malmenats.

«Morir pels drets», un programa televisiu que consider força recomanable per a tota persona que tengui un cert interès en la situació que travessa Amèrica Llatina, a l’actualitat. I, sobretot, les capes i els sectors més populars que propugnen un respecte major per la seva realitat.

Alguns vídeos sobre milicianes antifeixistes catalanes a Mallorca

Alguns vídeos sobre aquestes cinc milicianes antifeixistes:

• Reconeixement de les milicianes catalanes a Mallorca – TV3
• IB3. Al cementiri de Manacor se'ls ha retut homenatge, i el documental "Milicianes" recorda el seu tràgic relat
• Diari d'una miliciana. La Seca. Cinc milicianes voluntàries de la Creu Roja emprenen un viatge cap a Mallorca per ajudar en la causa republicana. Una d'elles decideix escriure un diari i aquest ha aguantat el pas del temps.
• Una obra de teatre recupera la història de cinc milicianes brutalment assassinades a Mallorca durant la Guerra Civil
  

Parlament de les Illes Balears, contrari a judicialitzar el procés sobiranista a Catalunya, fa suport a la democràcia

Aquest dimarts, 21 de febrer de 2017, he passat un guster d'assistir a la sessió plenària del Parlament de les Illes Balears: m'interessaven especialment dues iniciatives parlamentàries. Figuraven als dos darrers punts de l'ordre del dia. M'hi he fet present a les 12:30 i me n'he sortit a les 15:30 h.

La diputada de Podem Illes Balears, Laura Camargo,
defensa la proposició no de llei i en demana el suport

He pogut seguir de prop la primera iniciativa, presentada pel grup parlamentari Podem Illes Balears. Fa referència directa i explícita a la santa mare església catòlica apostòlica i romana, en el seu vessant més visible com a propietària titular de béns patrimonials...

Presentada per la diputada Laura Camargo, s'hi reclama «la titularitat del domini  o d'altres drets reals «immatriculats» a favor de l'Església catòlica a les Illes Balears». 

M'ha servit, si més no, per aprendre i conèixer el significat d'aquest mot -desconegut per mi fins a aquell moment-: el fenomen de les «immatriculacions», una pràctica de l’església catòlica que en els últims anys li ha permès d'inscriure al seu nom, de manera estranya, més de 4.500 immobles en tot el territori de l’Estat..., segons informacions derivades de preguntes adreçades al Govern espanyol, des del Senat. 

A la cambra balear, el debat s'ha perllongat durant una hora i mitja, aproximadament. Sortint-ne aprovada aquesta proposició no de llei, presentada pel grup parlamentari Podem Illes Balears.

La diputada de Més per Mallorca, Margalida Capellà,
defensa la proposició no de llei, reclamant-ne el suport

Més o manco com ha succeït amb la segona, que ha estat plantejada pel grup parlamentari Més per Mallorca. 

Es tracta d'una proposició no de llei presentada per la diputada Margalida Capellà, amb la finalitat d'obtenir l'aprovació majoritària dels grups parlamentaris, fent suport explícit a la democràcia i mostrant-se obertament contraris a la judicialització del procés sobiranista de Catalunya.

Per 35 vots a favor i 20 en contra (PP-Ciudadanos) se n'ha aprovat la proposta, consensuada amb la resta de grups parlamentaris (Més per Mallorca, Més per Menorca, Podem Illes Balears, PSOE, El Pi).

Tot i que m'ha sorprès el nombre d'absències (4), entre les quals la presidenta del Govern, Francina Armengol, m'ha alegrat ben molt veure que, amb una majoria considerable, el Parlament de les Illes Balears fa suport explícit al procés sobiranista català i es declara contrari al tractament que comporta, per part del Govern espanyol, la judicialització d'una iniciativa tan democràtica, com és ara la celebració d'un referèndum perquè Catalunya decideixi el seu futur com a nació.

També resulta satisfactori poder veure que, a les cadires reservades per al públic assistent a la sessió plenària del Parlament, membres d'organitzacions, com són ara l'Assemblea Sobiranista de Mallorca o també Esquerra Republicana Mallorca, hi són presents, seguint amb deteniment cadascuna de les intervencions parlamentàries.

Tant les que surten dictades pel seny asserenat i la serenor assenyada, com les que provenen visceralment de ments tan ofuscades que es mostren incapaces de besllumar el més petit bri positiu d'una iniciativa parlamentària tan clara i catalana com aquesta.

Sona la música catalana, i viu el país sencer!

L'Onze de Setembre de Dos Mil Tretze no podrà ser mai recordat com un dia qualsevol, dins la història dels Països Catalans.

Al Principat de Catalunya s'ha duit a terme la manifestació més extensa (400 quilòmetres de recorregut) i més nombrosa (1.600.000 persones) que s'hagi fet mai a cap altre indret del Planeta Terra. Enhorabona a la gent principatina, que, com s'ha vist clar, en sap molt, d'organitzar-se i d'organitzar esdeveniments d'aquest nivell tan alt!

Els que hem hagut de seguir la Via Catalana cap a la independència, a través de mitjans de comunicació tan excel·lents com TV3-3/24, tot i que no ens hem pogut fer presents físicament al Principat, des de Mallorca estant ens hi hem identificat plenament, hi hem donat tot el nostre suport, i n'hem compartit l'enveja sana d'un poble que sap lluitar, amb eficiència, per aconseguir els objectius que s'ha marcat: esdevenir un nou estat europeu, com més aviat millor!

M'he sentit especialment emocionat quan he pogut veure que, a la plaça de Catalunya, a Barcelona, apareixien damunt de l'escenari els membres del Cor Jove i de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, interpretant-hi quatre peces magnífiques, sota la direcció admirable del mestre Esteve Nabona: El cant dels ocells, l'Himne a la joia, la Senyera i els Segadors! Fantàstic!

M'he fixat, també, que tothom qui es trobava damunt de l'escenari lluïa a les totes el floc quadribarrat dels Enllaçats pel català damunt del pit! Signes inequívocs de la catalanitat que s'escampa, també, des de l'illa de Mallorca, on han sorgit les iniciatives i romanen mantengudes per gent tan tossuda i infatigable com la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, na Magdalena González i Crespí.

Tot i que no la hi he arribat a veure per TV, damunt l'escenari, segur que ha seguit de ben a prop qualsevol detall de la cerimònia, per tal que sortís així de bé com ha sortit tot.

Enhorabona al director Esteve Nabona i a la presidenta Magda González, per haver aconseguit fer visible als ulls i audible a l'oïda de tantíssima gent d'arreu del món, el llaç, el nom i els sons d'un Cor Jove i una Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans que, amb les seves músiques, contribueixen tan activament a enllaçar els territoris, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer!

Per molts d'anys!
Visca Catalunya, lliure i sobirana!

En kirundi: Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya

El bon amic i company de lluites pastorals i cíviques, el campaner Sebastià Salom i Mas, ha accedit a atendre la petició que li vaig fer l'altre diassa, i me n'ha tramès la feina feta que queda reproduïda tot seguit.

Es tracta, ni més ni pus, que de la traducció al KIRUNDI del text de la Declaració de Sobirania que el Parlament de Catalunya aprovà i difongué en català el 23 de gener de 2013, i que ja ha estat traduït a un bon nombre de llengües arreu del Planeta.

Li n'agraesc profundament l'esforç. Sé que no resulta gens fàcil. Que, al Burundi, fins i tot podria arribar a passar desapercebuda... Peró, no en tenc cap casta de dubte, es tracta d'un gest cívic, cultural i patriòtic de valor incalculable per als Països Catalans.

Moltes gràcies, Sebastià. "Urakoze kuber'ivyo vyose wagize neza cane!"

Ukumenyekana kw’icipfuzo c’ukwikukira kw’igihugu citwa Kataloniya

Nk’uko abanyagihugu benshi baba mu Ntara ya Kataloniya (ikukira muri Espagne) babisavye, Inama Nshingwamateka ya Kataloniya imaze gushinga ingingo yo gutangura inzira w’ukwikukira rwose, kugira ngo abantu baho bashobore gutwara igihugu cabo ukwabo, bakurikiye ivyiyumviro nshimikiro ngenderwako uku bikurikirana:

• - Ukwigenga mu mwidegemvyo.
  Igihugu ca Kataloniya, gikurikiye iciyumviro c’abaho, coshaka kwikukira no kwigenga.
• - Ukwitorera amategeko avuye mu matora.
  Inzira y’ukwikukira izokwubaha ivyiyumviro y’abenshi. Abazorongora ibiganiro bazogerageza kuganira no kwumvikana n’iyindi migambwe itoba isangiye ivyiyumviro vyabo rwose, kugira ngo abanyagihugu bose bashobore kubana mu butungane, mu mutekano, mu mwumvikano no mu mwidevemvyo.
• - Ukwerekana ata guhishanya.
  Abazorongora inzira y’ukwikukira bazomenyesha icese ivyipfuzo vyabo n’intambuko bazotambuka kugira ngo abanyagihugu bose bashobore kubashikiriza ivyiyumviro vyabo.
• - Ugusangira ikiganiro c’ukwumvikana.
  Bazoganira n’abatwara igihugu co muri Espagne, bazoganira n’abatwara ibihugu vyi Bulaya, bakazoganira n’amashirahamwe yo mu bihugu vyo kw’isi yose.
• - Ugufashanya kw’abanyagihugu bose.
  Bazorondera uburyo bw’ukwunga ubumwe bw’abari mu gihugu bose, kugira ngo bumve bakunde ico gihugu gishasha kizobabera umuvyeyi kikabatunga.
• - Ugushirahamwe n’ibindi bihugu vyi Bulaya.
  Bazokurikira uburyo bwo gutwara ibihugu mw’ishirahamwe ryi Bulaya, na cane cane bazosonera itegeko ry’amatora, uburyo bwo gushirahamwe n’ibindi bihugu vyi Bulaya, ngo batere imbere hamwe muri vyose.
• - Ugukurikira amategeko ngenderwako.
  Bazokoresha mu buryo bwose amategeko azobafasha kwumvikana no kwishira bakizana.
• - Igikorwa nshimikiro c’Inama-Nshingwamateka.
  Iyo nama, ku kubera ko ari yo iserukira igihugu ca Kataloniya, izoba ifise uruhara ruhambaye muri iyo nzira y’ukwikukira. Ni naco gituma ari yo izotora uburyo n’intambuko bizokurikizwa kugira ngo Ukwikukira kuzobe ukw’ukuri.
• - Ugukorana kwa bose.
  Inama-Nshingwamateka hamwe n’Abakuru b’Igihugu ca Kataloniya, izotuma abanyagihugu bose, abakuze n’abato, abatunzi n’aboro, amashule, amashirahamwe, imigambwe, eka abantu bose umwe umwe ukwiwe be n’imirwi yose ukwayo ngo bemere gukomeza iyo nzira y’ukwikukira.

Inama Nkuru Nshingwamateka izotera inguvu abanyagihu bose ngo bakure amaboko mu mpuzu, batore amasuka, bagende kurima muri iyo ndimiro y’ukwironderera ukwikukira mu bizotunga ico gihugu ca Kataloniya.

Kur'abantu b'igihugu citwa Kataloniya

“INZIRA YO KWIGENGA N’UGUSHINGA INGINGO
MU BANTU B’IGIHUGU CITWA KATALONIYA”

Abantu benshi cane b’igihugu citwa Kataloniya baravuze, babikuye ku mutima no ku gushaka kwabo, ko bakeneye bakipfuza kwikukira, kandi Inama Nkuru y’Abashingamateka b’ico gihugu, ari yo yitwa Parlement (Inama Nshingwamateka) yashinze ingingo y’ugutangura inzira nziza y’umwidegemvyo kugira ngo ico gihugu cikukire rwose, abantu baho nabo bashobore kwitorera uburyo bwo kwigenga no kwikukira mu mwumvikano, ata ntambara:

• - Ni Kwikukira
• - N'Amategeko y'ukwikukira bose bumvikanyeko
• - Ni Kwerekana muri vyose itunga ry’igihugu
• - N'Ikiganiro
• - Ni Kwumvikana mu gusabikanya itunga ry’igihugu
• - Ni Kwishimiza intwaro z’abanyabulaya
• - Ni Kunganisha
• - N'Igikorwa ngenderwako c’abashingamateka
• - Ni Kugabangana

Inama Nshingwamateka yo muri Kataloniya itera umwete abanyagihugu bose ngo baje muri iyo nzira izobashikana ku kwikukira kw’igihugu cabo ca Kataloniya.

Himne a Nacions Unides, de Pau Casals: tres cors de joves amb l'OJIPC

10 dies abans que es commemori el 40è aniversari de l'estrena de l'Himne a Nacions Unides, de Pau Casals, a la seu de l'ONU (Nova York), el Cor Jove dels Països Catalans, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans l'han tornat a interpretar, sota la direcció del mestre Salvador Brotons, al Palau de la Música Catalana (Barcelona), just abans del discurs de la vídua del violoncel·lista, Marta Casals.

• Un emotiu concert al Palau de la Música, en homenatge a Pau Casals
  VilaWeb (15-09-2011)
• Un emotiu concert al Palau de la Música homenatja Pau Casals. El concert va començar amb l'actuació de 3 cors al costat de la Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.
  Ara.cat (15-09-2011)
• Actuació de tres cors amb l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans en l'homenatge a Pau Casals. El "cello" de pau Casals torna al Palau de la Música 73 anys després en un emotiu homenatge
  Catalunya Ràdio (15-09-2011)
• President Mas: "La fràgil Catalunya sempre ha necessitat persones que salvessin la seva dignitat, com Pau Casals" El cap de l’Executiu ha presidit al Palau de la Música l’acte commemoratiu del 40è aniversari de l’entrega a Pau Casals de la Medalla de la Pau de l’ONU i del 50è aniversari del concert del mestre a la Casa Blanca
  Generalitat de Catalunya (15-09-2011)
• Homenatge a Pau Casals. Es commemoren els 40 anys de la interpretació a Nova York de l'"Himne a les Nacions Unides"
  Nació Digital (15-09-2011)
• La intensa pau de Casals
  El Punt Avui (15-09-2011)
• Un emotiu concert al Palau de la Música homenatja el cèlebre músic i compositor català Pau Casals
  Reus.Directe.cat (15-09-2011)
• Un emotiu concert al Palau de la Música homenatja el cèlebre músic i compositor català Pau Casals
  Agència Catalana de Notícies (15-09-2011)
• Un emotiu concert al Palau de la Música, en homenatge a Pau Casals. El Cor Jove dels Països Catalans, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans interpreten l'Himne de les Nacions Unides.Cat Clàssics (15-09-2011)
• El violoncelo de Pau Casals vuelve a sonar en Barcelona después de 73 años
  La Información. Com (15-09-2011)
• 'L'himne de la Pau' torna a sonar 40 anys després de ser estrenat
  LaMalla (14-09-2011)

El primer concert del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

He tengut la sort immensa d'assistir al primer concert executat conjuntament pel Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

Fou dia 28 de juliol de 2011, sota la direcció del mestre Salvador Brotons, amb la col·laboració d'Esteve Nabona i Carles Gumí.

Han estat 9 anys de feina continuada i intensa, a favor d'un projecte cultural, impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí, amb el qual s'han implicat desenes de joves d'entre 18 i 26 anys, a l'àmbit de la música simfònica i coral.

Amb aquesta inciativa, sense cap casta de dubte, s'ha contribuït a difondre i escampar la realitat vivent d'uns Països Catalans rics i productius, com qualsevol altre del món.

Tot i no comptar amb l'ossamenta d'un estat sobirà que els aixoplugui, ni amb els suports institucionals compromesos... pagant-s'ho de la seva butxaca pròpia, els membres que integren aquesta gran família de lOJIPC s'han proposat i han aconseguit de dur a terme aquest concert d'enguany, sortejant tota casta de dificultats, com es fa palès en aquest vídeo de VilaWeb.

Als qui hem seguit de prop la trajectòria iniciada l'any 2004 per aquesta entitat mallorquina, ens admira la fermesa amb què s'enfronta a les dificultats, a l'hora que ens indigna la passivitat d'unes institucions públiques que hi donen l'esquena cada cop més barroerament, de manera ben poc respectuosa... i que col·loquen una iniciativa com aquesta a la corda fluixa...

Tanta sort que s'hi manté el suport moral de centenars de persones d'arreu dels Països Catalans.

D'entre aquestes, s'hi remarca l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, qui féu l'acte de presentació del concert al Palau de la Música Catalana, tot reconeixent-hi la labor immensa desplegada pel Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.

També se n'han fet ressò a diversos mitjans de comunicació, Jordi Maluquer, en defensa d'un projecte com aquest... O Imma Merino en escriure sobre el projecte musical d'uns joves com aquests.

Així mateix esdevé remarcable el suport entusiasta de qui va exercir-se com a vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, qui assenyala entre “els que no pleguen”: “el cas més escandalós, el de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC), promoguda i conduïda des de Mallorca per la professora Magda Gonzàlez Crespí” ...

S'haurà de romandre a l'espera de temps venidors, millors que els actuals...
Tant de bo que ens arribin com més aviat millor!

L'ús excessiu de la força, contra manifestants

Sr.
Felip Puig i Godes
Conseller d’Interior

Benvolgut Sr.

M’adreço a vostè per expressar-li la meva preocupació davant de l'actuació desproporcionada dels Mossos d'Esquadra per dispersar els manifestants de l’anomenat moviment 15M, especialment en relació als fets esdevinguts el 27 de maig passat a la Plaça de Catalunya. En les imatges que han estat àmpliament mostrades per internet es veu com agents de seguretat colpegen manifestants aparentment pacífics i disparen pilotes de goma. Segons la informació disponible, almenys 180 persones van resultar ferides i 50 van necessitar d'assistència mèdica. També hi ha informació que mostra un ús excessiu de la força contra manifestants a la Plaça Ricard Vinyes de Lleida el mateix 27 de maig, i als voltants del Parlament de Catalunya el 15 de juny.

També vull lamentar que en la seva compareixença davant del Parlament el 8 de juny, vostè manifestés la intenció de no realitzar cap investigació sobre les actuacions del 27 de maig, al·legant que l'actuació dels agents de seguretat va produir-se en resposta als atacs dels manifestants. No obstant això, el seu govern no ha presentat cap prova d'aquesta afirmació. Contràriament, les imatges mostren com els Mossos d'Esquadra colpejaven els manifestants asseguts al terra amb les mans aixecades.

Per això, li demano que s’asseguri que es duu a terme una investigació independent i imparcial de totes les denúncies d'ús desproporcionat de la força exercit per alguns dels membres de les forces de seguretat, que se’n facin públics els resultats i que s'adoptin, quan calguin, mesures disciplinàries, i si s’escau penals, per evitar la impunitat d'aquestes pràctiques policials.

Igualment li demano que asseguri una correcta formació en drets humans dels Mossos d'Esquadra i que existeixin mecanismes de rendició de comptes. En aquest sentit, vull manifestar la meva preocupació davant del fet que en aquests moments el Comitè d'Ètica té suspesa la seva activitat després de la dimissió de la majoria dels seus membres.

Finalment, també li demano que, tal com estableix la normativa, garanteixi que els Mossos d'Esquadra vagin en tot moment identificats amb el seu número de placa en un lloc visible en les seves actuacions policials.

Atentament,
Cecili Buele i Ramis

Concert de l'OJIPC al Palau de la Música, a Barcelona

  L'Orquestra i Cor de Joves Intèrprets dels Països Catalans, que des de l'any 2004 ençà treballa en la ínvestigació, difusió i interpretació de músiques compostes als Països Catalans, ja té enllestit el seu programa per a enguany.

Es tracta del concert que ha d'executar, sota la direcció del mestre Salvador Brotons, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, el proper 28 de juliol.

Per a aquest acte ja s'ha obert la venda d'entrades, per a qui vulgui assistir-hi.

                         ORQUESTRA I COR DE JOVES INTÈRPRETS DELS PAÏSOS CATALANS

                                                            Petit Palau-Palau de la Música Catalana

                                                           Barcelona, 28 de juliol de 2011 a les 21 hores

I PART

Impressions Camperoles, suite........................................................JOAQUIM SERRA   ( Peralada 1907-Barcelona 1957)

I Albada

II Mainada jugant

III. Sota els pins

IV.La vall dels ecos

V. Festa

Tres sonates ......................................................................................  ANTONI SOLER (Olot 1729- L'Escorial 1783)

Transcripció per orquestra de RICARD LAMOTE DE GRIGNON ( Barcelona 1899- 1962)

Sonata en Sol menor

Sonata en Re menor

Sonata en Re Major

II PART

Coriolà, obertura Opus 62 .............................................LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn 1770- Viena 1827)

Opferlied Opus 121b.......................................................LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn 1770- Viena 1827)

text F.von Matthisson( Magdeburg 1761-Dessau 1831)

Ana Puche, soprano

Hymne: Hör mein Bitten, Herr..........................................FELIX MENDELSSOHN (Hamburg 1809- Leipzig 1847)

Text: Psalm 55

Ana Puche, soprano

Requiem für Mignon  Opus 98b per cor soliste i orquestra......ROBERT SCHUMANN (Zwickau 1810- Bonn 1856)

text de J.von Goethe ( Frankfurt 1749- Weimar 1832)

                                

                                                                                           Direcció, Salvador Brotons

Magda González, a Catalunya Música

Durant el programa radiofónic “Notes de clàssica”, l'informatiu de Catalunya Música que condueix Albert Torrens, acab d'escoltar la intervenció de na Magdalena González Crespí, a l'entrevista que li ha fet durant més de mitja hora seguida (dimecres, 6-7-2011).

N'estaven anunciats els continguts d'avui, el primer dels quals deia: Magdalena González ens posa al dia de la situació de l'OJIPC (Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans)

M'han agradat molt les preguntes que li ha fet el periodista, sobre la situació actual que travessen l'Orquestra i el Cor de Joves Intèrprets dels Països Catalans, creació de l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magda González.

I, també, m'han agradat moltíssim les respostes que hi ha donat na Magda. De manera molt planera hi ha fet veure ben a les clares la situació d'abandó institucional en què es troba hores d'ara aquesta iniciativa cultural nascuda a Mallorca l'any 2004.

S'ha pogut mantenir fins enguany amb suports institucionals i particulars que li han permès de seguir una trajectòria insòlita, no solament en l'àmbit de la interpretació i execució de concerts, sinó també en el de la investigació musical, l'enregistrament i la publicació de documents valuosos i nombrosos que afecten compositors d'arreu dels Països Catalans.

Tot orientat cap a la implicació de gent jove de tots els territoris que conformen els Països Catalans, d'entre 18 i 26 anys... Fent front a dificultats diverses que han anat sorgint, cada cop més males de superar...

Enhorabona a l'entrevistada en aquest programa radiofònic tan prestigiós!

Commemoració de l'Himne de Pau Casals a Nacions Unides, duu coa...

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Pau Casals, en roda de premsa conjunta, expliquen en què consistirà el concert homenatge a Pau Casals 2011.

Ho fan, tres setmanes després del comunicat oficial emès des de l'Institut Ramon Llull, segons el qual el 40 aniversari del concert de Pau Casals a l’ONU es commemorarà amb un homenatge al Palau de la Música el 14 de setembre, en lloc del programat per al 24 d'octubre a la seu de Nacions Unides, Nova York,, impulsat des de Mallorca per Forum Musicae.

Amb aquestes dades més recents, es fa del tot evident el canvi de rumb i la direcció en què s'orienta aquest acte:

Ja no és per reivindicar l'Himne de la Pau que va compondre Pau Casals per a l'ONU, l'any 1971, ara fa 40 anys; ja no és el projecte impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae; ja no és l'Institut Ramon Llull qui el promou, com a encarregat de la projecció exterior de la Cultura catalana, ni el departament d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya...

És la Fundació Pau Casals, amb el suport explícit del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la que organitza, impulsa i promou un acte d'aquestes característiques...

És d'agrair tanta claredat en l'exposició!

Com també seria d'agrair una explicació una mica més detallada d'allò que s'hi manifesta:

“Ferran Mascarell ha explicat que de moment, s'han fet moviments perquè s'homenatgi Pau Casals a l'ONU de Nova York...”

CONCRETAU-LOS, SI US PLAU!

”però descarta que pugui ser aquest any, malgrat l'Institut Ramon Llull hagi iniciat els tràmits per fer-lo...”

CONCRETAU-LOS, SI US PLAU!

”Mascarell ha assegurat que s'hi està treballant però considera que no està ''prou madur'' tan per l'ONU com pels governs implicats...”

CONCRETAU-HO, SI US PLAU!

” i considera que s'ha de valorar el cost que suposaria una iniciativa com aquesta...”

CONCRETAU-NE EL COST, DE LA DEL 14 DE SETEMBRE, SI US PLAU!

”Tanmateix, tant la Fundació Pau Casals com el Departament, a través de l'IRL confien en poder seguir treballant per fer-ho possible...”

CONCRETAU-NE DADES, DATES I ACTUACIONS, SI US PLAU!

Tanmateix, no deixa de ser una prova més d'allò que hom deia en relació amb l'Institut Ramon Llull: NO N'HA FET ELS DEURES!

Certs enllaços d'interès:

1. VilaWeb (28-06-2011)
   L'homenatge a Pau Casals, potser sense l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.- La Fundació Pau Casals proposa un homenatge al músic i no assegura la presència de l'orquestra, que en fou promotora: “...En relació amb el concert no es va esmentar la participació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, dirigida per Salvador Brotons, amb seu a Palma, i promoguda pel Fòrum Musicae, una de les entitats primiceres a l'hora d'organitzar l'homenatge...”
2. Diari de Balears (27-06-2011)
   Homenatge a Pau Casals sense el Fòrum Musicae? La Fundació Casals presenta els actes en record del músic català a Barcelona sense esmentar, per ara, la presència mallorquina, instigadora de la iniciativa
3. Diari ARA (27-06-2011)
   Concert-homenatge a Pau Casals. Un documental, l'edició en paper de l''Himne de les Nacions' i un cicle de conferències completen els actes del 40è aniversari de l'entrega de la Medalla de la Pau al músic
4. Reus digital (27-06-2011)
   Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures. La Fundació Pau Casals i el Departament de Cultura descarten el concert a Nova York per aquest any
5. Directe.Cat (27-06-2011)
   Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures
6. El Faro digital (27-06-2011)
   Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre:Lo que finalmente no podrá llevarse a cabo es una audición, protagonizada por el Cor Jove dels Països Catalans (con cantantes de Cataluña, Mallorca, Valencia y Alguer), el Cor Jove de l'Orfeó Català y el Cor de Noies del Orfeó en la sede de Naciones Unidas el próximo día 24 de octubre. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha dejado hoy claro en la rueda de prensa de presentación de estos actos que ha habido "muchos movimientos" para poder organizar este concierto pero "el planteamiento de la ONU es complejo y no está maduro". Ha aseverado que "los que querían organizarlo han hablado más a través de los medios de comunicación que con las embajadas y detrás está un organismo muy complejo como la ONU y delante están varios ministerios de Exteriores. Hasta que todo no quede atado no se volverá a hablar de este asunto", ha precisado
7. El Confidencial (27-06-2011)
   Última Hora. Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre
8. La voz libre (27-06-2011)
   El violoncelista Miklós Perényi rendirá homenaje a Pau Casals en el Palau de la Música. ”HOMENAJE FRUSTRADO. Sin embargo, las celebraciones debían en un principio culminar en un gran concierto en la sede de la ONU en Nueva York, un ambicioso proyecto que capitaneaba el Institut Ramon Llull (IRL) y que Mascarell ha dado por cancelado. Bajo la batuta de Salvador Brotons, la Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, su coro, el Orfeó Català y la Manhattan School of Music tenían que recuperar el himno de Casals, pero las negociaciones, que debían impulsar los gobiernos de España y Andorra, nunca fructificaron. "Este proyecto no está maduro ni por parte de la ONU ni por parte de los gobiernos que lo han de interlocutar", ha dicho el consejero, que también ha hablado de dificultades económicas y ha descartado que el homenaje en Nueva York pueda llegar a celebrarse este año.
9. La fura.cat (27-06-2011)
   Pau Casals serà homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures.
10. Lamalla.cat (27-06-2011)
    L'homenatge a Pau Casals finalment se celebrarà a Barcelona el 14 de setembre.
    Les negociacions per fer-ho davant la seu de les Nacions Unides a Nova York no han fructificat: “ El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha deixat auest dilluns clar en la roda de premsa de presentació d'aquests actes que hi ha hagut "molts moviments" per poder organitzar aquest concert però "el plantejament de l'ONU és complex i no està madur". Aprofundint en això, ha asseverat que "els que volien organitzar-ho han parlat més a través dels mitjans de comunicació que amb les ambaixades i darrere està un organisme molt complex com l'ONU i davant estan diversos ministeris d'Exteriors. Fins que tot no quedi lligat no es tornarà a parlar d'aquest assumpte", ha precisat”
11. Diari de Tarragona.com (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en el Palau de la Música. La Generalitat aparca por tema económico la celebraciónde un concierto en la sede de Naciones Unidas en Nueva York
12. VilaWeb (27-06-2011)
    Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures
13. ABC (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre

Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (2)

Amb tot el meu suport, explícit i perllongat, a la iniciativa de la presidenta de Forum Musicae, la bona amiga Magda González, vull parar esment a certes consideracions que s'han de tenir ben clares, davant del comportament i les actuacions o descuids dels actors diferents que s'hi relacionen.

Convé no perdre mai el nord inicial que guia sempre la iniciativa cultural nascuda a Mallorca, destriant possibles declaracions i justificacions escorades o interessades, i valorant el més objectivament possible allò que, efectivament, es va mostrant cada cop més clarament com una farsanteria institucional veritable, sense precedents coneguts per mi fins ara.

“Farsant” és qui fingeix coses que pretén de fer passar com a veres. I farsanteria esdevé l'acció pròpia de farsants (DLLCEC).

L'inici institucional d'una iniciativa cultural sense precedents

Els inicis d'aquesta iniciativa cultural, que rep el suport institucional de dos governs dels Països Catalans al nivell més alt, es remunten a uns quants dies abans del 10 de l'11 del 10, a Palma. És el 29 d'octubre de 2010, a Barcelona, al Palau de Sant Jaume.

Després de dos anys intensos d'haver-hi fet molta de feina, la presidenta de Forum Musicae, Magdalena González, en fa una exposició pública davant del conseller de la Presidència del Govern Balear -Albert Moragues-, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya -Josep-Lluís Carod-Rovira i els representants de l'Institut Ramon Llull de Barcelona encapçalats pel seu director, Josep Bargalló.

Amb això, s'aconsegueix que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya decideixin de presentar-la com a pròpia, perquè sigui aprovada a la reunió propera del Patronat de la Fundació Ramon Llull que s'ha de celebrar a Palma el 10 de novembre següent.

A aquella primera reunió celebrada al Palau de Sant Jaume, l'exposició de la iniciativa cultural és a càrrec de Magdalena González, presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, conjuntament amb Joan Llinares, director del Palau de la Música Catalana, de Barcelona.

 L'encàrrec de dos governs dels Països Catalans

A la trobada del 10 de l'11 del 10 realitzada a Palma, s'acorda encarregar al director de l'IRL, Josep Bargalló, que iniciï les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys...

Com queda reflectit aquell mateix dia a les comunicacions oficials que fan públiques totes tres institucions -Govern de les Illes Balears, Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Llull- a les web respectives, s'hi diu que es tracta d'un projecte que promou el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, i que també ha de comptar amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull.

S'hi recorda que l'objectiu és interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.

S'hi informa que Forum Musicae treballa perquè el director Salvador Brotons dirigeixi els 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català, 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, i el Chorus of the Manhattan School of Music, que va ser el que va estrenar l’himne l’any 1971.

El projecte cultural aprovat per dos governs

En què consisteix realment? El projecte cultural que aproven els dos governs -Illes Balears, representat per Albert Moragues, i Generalitat de Catalunya, representat per Josep-Lluís Carod-Rovira- consisteix en la commemoració del 40è aniversari de l'estrena de l'Himne de Nacions Unides, compost, interpretat i dirigit pel mestre Pau Casals, per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la mateixa seu de Nacions Unides.

L'objectiu de la iniciativa cultural mallorquina no és cap altre que, en tenir constància de certes reticències de Nacions Unides a reconèixer un Himne propi, aprofitar l'avinentesa de la commemoració i de la imposició de la Medalla de la pau a Pau Casals aquest any 2011, per fer una celebració que sembri una llavor de reflexió que condueixi a l'obertura d'un debat que conclogui amb la consideració de tornar a instaurar l'Himne de Pau Casals.

S'hi proposa una fórmula còmoda per facilitar-hi el pas: adoptar-lo en qualitat d'Himne de la Pau de Nacions Unides, com també és conegut.

 L'execució de la commemoració a Nova York

L'execució d'aquesta commemoració es proposa que es faci dins el marc de les Jornades de l'Institut Ramon Llull, anomenades Catalan Days, que enguany s'anomenarien "la Cultura Catalana duu la Pau al món". Es vol contribuir a aconseguir un reconeixement de la nostra cultura com a cultura de Pau, a través de la figura indiscutible de Pau Casals.

Sembla idoni considerar que, si els dos Governs que aproven la iniciativa hi tenen alguna objecció o suggeriment o proposta de canvi a fer, ho han d'haver manifestat prèviament i han d'haver fet canviar-ne el projecte abans de la seva aprovació.

Un cop aprovat pels dos governs, el gestor que rep l'encomana de dur-lo a terme no està autoritzat a canviar res ni a deixar-lo d'executar, perquè en tengui una opinió diferent. El gestor encarregat només ha d'executar l'encàrrec.

En aquest sentit, el director de l'IRL que rep l'encàrrec dels dos governs -Josep Bargalló-, és normal que, abans de deixar el càrrec, expliqui ben clarament, tant als seus successors com als dos governs i a les entitats implicades, com a mínim -si és que no considera adient comunicar-ho a l'opinió pública- en quina situació deixa el projecte i quines passes ha realitzat en compliment de l'encàrrec rebut.

És clar i evident que l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa cultural no n'ha rebut cap casta d'informació ni explicació mínima... fins ara.

Del Govern de les Illes Balears, que se sàpiga, no hi ha hagut cap informació publicada que en permeti deduir que s'ha produït aquest transvasament d'informació.

 Tot i amb això, per les declaracions que efectua públicament el nou director de l'IRL, Vicenç Villatoro, es constata que la nova direcció del Llull s'ha instal·lat en dues tesis que, si més no a primer cop d'ull, sembla que s'ha fabricat ell mateix.

Sense que s'hagi convocat mai cap Comissió de Treball on s'informi sobre les gestions efectuades i les que s'hagin de fer, sense haver-ne obert l'expedient, el director admet que no és coneixedor d'haver rebut cap encàrrec de cap govern!

La primera tesi considera absurd anar a Nova York, a realitzar la commemoració d'un himne que no ha estat aprovat per l'Assemblea General de l'ONU. S'acceptaria d'interpretar l'Himne a Nacions Unides, si fos amb les Nacions Unides.

Es pot afirmar que resulta un plantejament absurd per si mateix: allò que l’ONU no ha fet en 40 anys, tampoc no ho farà ara! No es tracta tant d'anar a Nova York, com de sembrar-hi la reflexió.

I, sobretot, el gestor que ha rebut l'encàrrec només s'ha de preocupar de continuar amb l'execució del projecte, sense variar-ne l'esperit inicial.

Diu el director de l'IRL, en segon lloc, que en temps de crisi el cost de 300.000 euros és massa car. Però no diu: a) que es tracta només d'una previsió inicial de pressupost i que s'ha de pagar entre tres Governs; b) Que el Departament de Cultura, a la reunió del 18 de març, va comunicar que no era qüestió de diners perquè pagaria "el Ministerio"! c) Que s'ha aconseguit un conveni amb Air Europa amb un 30% de descompte per persona...

Les preguntes clau

Des de Mallorca estant, es considera del tot imprescindible que s'informi l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa cultural de commemorar el 40è aniversari de l'Himne de Nacions Unides, de Pau Casals. I que s'hi clarifiquin, d'una vegada, certs punts que fa massa temps que romanen enterbolits i foscos:

• Quines passes concretes ha fet la nova direcció de l'Institut Ramon Llull encaminades a continuar  l'encomana rebuda de part de dos Governs, i que varen ser iniciades per la direcció de l'ens anterior
• Quins contactes s'han mantengut amb el nou Govern d'Andorra, i si s'han continuat els iniciats amb l'anterior ministra andorrana de Cultura Susanna Vela, també present a la reunió de Palma el dia de l'aprovació del projecte a Mallorca (el 10 de l'11 del 10)
• En quin moment i qui decideix que la iniciativa ha d’anar per l’Estat Espanyol i no per Andorra. Si el Llull participa d’aquesta decisió o simplement se li ha comunicat,  com ho va fer el Departament de Cultura a Forum Musicae el 18 de març
• Quines relacions hi ha hagut amb Madrid fins ara. Què se'n sap de les gestions que havia de fer el Departament de Cultura al respecte, durant el viatge del conseller Mascarell a Madrid per reunir-se amb la Ministra de Cultura González-Sinde el passat 16 de maig i per a la qual s’havia demanat prèviament una proposta escrita a Forum Musicae
• Quins són els resultats de les gestions realitzades fins ara, des que el 18 de maig de 2011 el Departament de Cultura comunica a Forum Musicae que el projecte passa a mans d'Afers Exteriors de la Generalitat sota responsabilitat  de Senén Florensa
• Què se n'ha de pensar i en què quedam, si la directora adjunta del LLull de Palma declara al Diari de Balears (5 de juny de 2011) que l'encàrrec ha estat fet a la Fundació i no a l'IRL. Si això es fa sis mesos després de la presa de possessió del càrrec de la nova directiva, com es justifiquen les reunions de treball dutes a terme durant els mesos de novembre i desembre per la Comissió de treball a la seu de l'Institut Ramon Llull a Barcelona; com es pot dir, sis mesos després, que no s'adjudicà cap partida pressupostària; si és així, com és que la nova direcció del Llull, durant tot aquest temps, ha fet declaracions a tort i a dret sobre el tema i no ha reunit cap vegada la Comissió de treball per dir-hi: que no se'n sabia res, del tema; que no en tenien l'encàrrec (segons declaracions de la directora de Palma); i que no destapàs l'engany presumpte de la direcció anterior i s'acabàs amb el tema definitivament
• Què signifiquen aquests sis mesos de feina feta o deixada de fer, desídia, mala fe, “no diem res i i el tema morirà per abandó” o obeeixen a un pacte institucional de  “com ho feim per liquidar aquest tema tan incòmode”?
• Si s'ha contactat en cap moment, al llarg d’aquests sis mesos, amb el Govern Balear, encara en funcions, per comunicar-li la “sorpresa” que es tracta d'un tema fantasma sense cap adjudicació pressupostària, destapant així l’anterior direcció
• Fins a quin punt pot l'IRL reunir la Comissió de treball  per tancar el projecte, si admet no ser conscient que n'és el gestor encarregat. Si és així, amb quina potestat ho pot fer? Per què no ha derivat el projecte cap a un òrgan competent, en comptes d'enredar la troca durant tants mesos

 Des de Mallorca estant, es veu ben a les clares que no hi ha res que encaixi en tot aquest entramat de situacions i actuacions incomprensibles. Pel que fa a l'actuació i/o omissions de l'Institut Ramon Llull, no s'hi veu res que encaixi mínimament. Res de res!

Més encara, si hom para esment a les persones que s'hi veuen implicades, en un desgavell tan enorme com aquest.

 Senén Florensa:
No se sap quines passes ha fet el responsable d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, per tramitar el projecte, des que el passat 18 de maig de 2011 el Departament de Cultura comunicàs a Forum Musicae que el projecte es tramitava per aquest altre Departament! Ni se sap tampoc quan es té previst de celebrar la primera trobada entre Forum Musicae - Palau de la Música Catalana - Afers Exteriors.

Fundació Casals-
Són uns convidats de pedra. Ni han fet res, ni han opinat, ni han col·laborat amb Forum Musicae per a res, a pesar dels intents infructuosos per part de l'entitat mallorquina.

Per darrere, sempre s'apunten a les dues línies inventades per l'Institut Ramon Llull: d’anar per Madrid en comptes de per Andorra, i de no fer res si abans no s’ha aprovat oficialment l’himne (com si es volgués començar la casa per la teulada..).

Cap iniciativa en aquest afer concret, tret de la invitació -del tot inexplicable- que fan al Palau de la Música Catalana de participar a l'acte de commemoració de l'Himne que es pensa fer el 14 de setembre a Barcelona...!

Dimecres, 8 de juny de 2011, una data per a la història

Amb tot això, s'arriba així al dimecres dia 8 de juny de 2011. Data assenyalada per a la primera reunió de la Comissió de Treball creada amb la finalitat d'analitzar les gestions realitzades fins ara “perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys.” Com s'establia el 10 de l'11 del 10 a Palma, a l'encàrrec fet per dos governs dels Països Catalans a l'Institut Ramon Llull.

En tenir notícia d'allò que fa públic el Diari de Balears (9 de juny de 2011), la sensació que es té, des de Mallorca estant, és que uns senyors concrets han decidit defenestrar un projecte cultural dins les parets del Llull en cerimònia privada, sense haver-li donat l'oportunitat de sortir de Catalunya ni de defensar-se, ni per Andorra, ni per Madrid, ni molt menys a Nacions Unides:

"Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae."

Ni més ni pus que un exemple viu del que li passa a una iniciativa civil quan, per desgràcia, arriba a ser posada en mans de polítics o de càrrecs dictats per polítics que es mostren ineptes, incapaços d'assumir com els pertoca les responsabilitats inherents a la gestió pública que se'ls ha encomanat. 

Vergonyós i lamentable!

No ha de resultar gens ni mica estrany que, qui exposa aquestes consideracions, les acabi manifestant i reproduint-hi: “Amb la meva més profunda indignació. Magda.”

"A la sortida de l'encontre, la directora de Forum Musicae, Magdalena González, abandonà la seu del Llull en tensió i amb el rostre desencaixat. El director del Llull, Vicenç Villatoro, acompanyat d'Àlex Susanna, director adjunt de la institució, explicà que s'havia pactat no fer declaracions de la reunió i redactar un comunicat conjunt. A la trobada també hi assistiren la presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla; el seu director, Joan Oller; el director de la Fundació Pau Casals, Josep Maria Carreté; i el gerent del Llull, Josep Marcé. Salvador Brotons, el director de l'OJIPC i de la Simfònica Ciutat de Palma...s'incorporà al tram final de la reunió..." (CONTINUARÀ)

El cas dels catalans, a Westminster

El 14 de juliol de l'any 2010, catorze diputats al Parlament de Westminster representants dels pobles del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur i esdevenir un poble lliure entre els pobles lliures de la terra.

Com a mostra de reconeixement i d'estima s'ha impulsat una campanya de recollida d'adhesions que s'han fet arribar personalment als diputats britànics.

Una vuitantena de persones, el proppassat dilluns 13 de juny de 2011, varen participar a la recepció muntada al Palau de Westminster.

Durant l'acte es va fer el lliurament simbòlic de les dotze mil signatures dels adherits a la iniciativa "El cas dels catalans" juntament amb un dossier amb el contingut i els objectius de la campanya.

També se'ls lliurà unes figures de ceràmica  artesanal simbolitzant una parella catalana, així com de l'estelada que va acompanyar un grup dels assistents a la Manifestació per la Independència del proppassat 10 de juliol de 2010.

Es va acordar de treballar per a presentar una moció al Parlament de Catalunya  amb l'objecte de manifestar l'agraïment dels nostres representants polítics en nom del poble català als diputats per la moció presentada al Parlament de Westminster i convidar  una representació dels diputats britànics  a una recepció al nostre Parlament.

S'ho paga agrair especialment als diputats Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, del Playd Cymru i al diputat Pete Wishart de l'Scottish National Party,  així com també al diputat Antoni Strubell del Parlament de Catalunya, per la seva implicació més intensa.

A fi i efecte de donar la possibilitat a la majoria de catalans d'adherir-se a la Campanya, el proper 24 de juny, dia de Sant Joan i festa nacional catalana, s'iniciarà la segona fase de la campanya amb la recollida presencial de signatures d'adhesió arreu del territori (a més a més de les adhesions per Internet) i per la qual cosa es compta amb la col·laboració de les persones i de les entitats ja adherides.

Així ho manifesten Pere Vinyeta i Agustí Soler, per la Comissió Organitzadora.

Carta a qualsevol diputada o diputat del Parlament de Catalunya, des de Mallorca

T'he vist per la tele, mirant d'explicar-te, clar i català, amb gent exaltada enmig del carrer.

M'he solidaritzat amb tu i, també, amb la gent exaltada que, segurament, ni tan sols es devia trobar en les condicions més aptes per escoltar-te i atendre't...

Esper i desig que puguis estar en condicions mínimament aptes per a rebre-les amb la intenció sana en què te les he volgut fer arribar. Vull que sàpigues que m'han agradat molt, gairebé sempre, les teves intervencions, des de Mallorca estant (i sé que hi ha d'altra gent que també les valora molt positivament).

Començ reconeixent que m'hagués agradat més que el Parlament de Catalunya no hagués hagut d'empassar-se el mal tràngol d'avui. Però també t'he de dir que celebr que sigui precisament aquest Parlament, -un dels cinc implantats als Països Catalans, sens dubte el més important i significatiu-, el primer de l'Estat espanyol a rebre els efectes de la indignació i l'exaltació ciutadana d'aquests temps crítics que ens ha tocat viure.

Consider que deu ser el més ben preparat perquè, diputades i diputats de 2011, us adoneu que ja hem començat a viure en una altra època... Que possiblement encara no heu vist res d'allò que us pertocarà haver de veure més endavant... Que ja no sou com aquells "mira'm-i-no-em-tocs" d'èpoques passades de la nostra història més recent... Que arreu dels Països Catalans s'ha iniciat l'era de la indignació al poder... Que cada cop hi ha més gent tan maltractada pel sistema que fins i tot s'identifica més amb la gent que vos maltracta que no amb vosaltres maltractats... Que us cal prendre llum de na Pintora i aprendre a emprar d'altres eines parlamentàries més eficients en la construcció democràtica de la nostra nació catalana, del nostre país sencer... En definitiva, que les valentes accions policials violentes s'han d'emprendre, efectivament, no tant contra les víctimes d'un model econòmic i polític caducat, sinó sobretot contra els botxins que fabriquen víctimes... No contra la gent indignada que es passa dies a les places públiques en les condicions que tothom ha pogut veure; sinó contra la gent indigna i indignant que ocupa vergonyosament i durant unes poques hores, gairebé d'amagat, despatxos luxosos d'entitats bancàries i financeres, empresarials o sindicals, privades o institucionals, manejant els fils d'una situació que se'ns escapa de les mans, a marxes forçades, a tots plegats.

T'he de dir que em sent molt solidari de la gent que en aquests moments de crisi econòmica, financera i social considera que cal paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que s'orienta, precisament, a donar cobertura legal a unes mesures que han d'engrandir encara més l'abisme que separa la gent poderosa de la impotent; la gent pobra, de la gent rica; la gent ben assegurada, de la gent que no té futur; la gent ben acomodada, de la que n'ha perdut el sostre; la gent treballadora, de la que roman a l'atur sense poder sortir-se'n...

També t'he de dir que som totalment contrari a l'ús d'eines violentes per aconseguir objectius marcats; als excessos que es poden produir durant qualsevol manifestació pública a les places i carrers de Barcelona, per part d'alguns sectors minoritaris; a les mostres evidents de fatxenderia rebutjable... Però tampoc no crec que se les hagi d'engrandir fins al punt de considerar-les com els elements "centrals" per a no dir els "únics" d'aquesta jornada. Hi ha hagut, també, mostres del contrari...

Gràcies, en qualsevol cas, per l'atenció que m'hagis volgut dispensar.

Compta amb tot el meu suport personal a la teva tasca com a diputada/diputat al Parlament de Catalunya, que m'imagín que és molta i molt bona.

Mira de no defallir en l'afany de consolidar-hi una democràcia que va mostrant massa el llautó, per massa bandes i massa crulls, davant la situació crítica que patim a Europa, dominada per les forces dretanes cada cop més implantades.

Salutacions, des de Mallorca, amb una abraçada entranyable

Cil Buele

Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (1)

Quan vaig llegir per primera vegada la nota informativa que la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears feia pública a Palma el 10 de l'11 del 10, vaig pensar i creure de bon de veres que la iniciativa cultural a la qual feia referència havia estat depositada en molt bones mans, de les millors, les de l'Institut Ramon Llull, integrat pel Govern de les Illes Balears -Albert Moragues- i la Generalitat de Catalunya -Josep Bargalló-.

A la vista d'allò que va publicant el Diari de Balears sobre aquest tema, i molt especialment el darrer escrit fet públic dimecres, 15 de juny de 2011, on es fa palesa la diversitat d'opinions en el sector cultural i polític sobre la decisió de no fer el reconeixement a Pau Casals a l'ONU, no em puc estar de dir-hi també la meva.

Encara que sia insignificant -que no significa res, sense valor, sense importància- ; tot i que desconec si pot esdevenir-hi gens ni mica significativa...

Aquella nota, que vaig voler llegir una vegada i una altra, ho deia tot:

“40è aniversari de l’estrena de l’himne de les Nacions Unides.
El Consell de Direcció de l’IRL ha acordat encarregar al director Josep Bargalló que iniciï les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys. Aquest projecte, que promou el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, també haurà de comptar amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull. Carod-Rovira ha explicat que l’objectiu és interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.

Des de Forum Musicae estan fent feina perquè Salvador Brotons pugui dirigir els 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català i 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Actualment, també s’està treballant perquè sigui possible la col•laboració del Chorus of the Manhattan School of Music, que va ser el que va estrenar l’himne l’any 1971.”

Fantàstic! Quina notícia més bona! Esplèndida, vaig pensar i creure aleshores, i també ho vaig manifestar públicament. La gran feinada desplegada durant els dos anys anteriors, des del dia que s'havia fet públic l'article reivindicatiu sobre l'Himne de Nacions Unides, signat pel bon amic felanitxer, Bartomeu Mestre “Balutxo”, el 2 de desembre de 2008, no havia estat feta de bades.

N'havia donat fruits molt bons. A la fi, dues institucions governamentals dels Països Catalans es posaven d'acord a donar suport explícit, oficial i públic a una iniciativa cultural nascuda a Mallorca!

Culminava, així, tot un llarg procés que l'havia portada a ser objecte, també, d'iniciatives institucionals tan valuoses com les que s'havien produït al Senat d'Espanya, al Congrés dels Diputats, al Parlament de Catalunya o al Parlament de les Illes Balears! Què més s'hi podia esperar i demanar!

Hores d'ara, emperò, set mesos després d'aquella data inicialment tan engrescadora, he de reconèixer que no hi havia res que romangués tan allunyat de la realitat!

Vist el que ha passat d'aleshores ençà, he arribat a la conclusió que aquell dia 10 de novembre de l'any 2010 s'inicia una de les mostres més barroeres de farsanteria institucional, de les més increïbles que conec, a mans de l'Institut Ramon Llull, dirigit aleshores per Josep Bargalló des de Barcelona i per Fanny Tur des de Mallorca, i que ara dirigeix Vicenç Villatoro des de Barcelona.

Mai no m'ho hagués pogut imaginar, d'una institució tan emblemàtica com aquesta, que ha costat tant tornar a muntar i que no es mereix d'aparèixer així damunt del mapa dels Països Catalans, d'una manera tan innoble, ni per la prepotència ni per la incompetència dels seus gestors màxims.

Tot i que m'hi he vist aglapit directament i personalment, pel meu suport explícit des de l'any 2004 ençà, prestat amb molt de gust a l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa, Forum Musicae, molt més greu em sap, encara, pel mal que s'ha infligit, amb això, a la bona amiga Magdalena González, que n'és la presidenta i l'ànima. Un mal que, per res del món, jo no voldria que esdevengués irreparable!

Com també, per la manca de respecte cap als centenars de persones, d'arreu dels Països Catalans, que s'hi han volgut afegir, adherint-s'hi voluntàriament amb el seu suport individual. Les desenes d'entitats cíviques i culturals que hi han volgut fer costat explícitament i clara. L'assumpció del projecte per part d'una entitat tan emblemàtica com és ara el Palau de la Música Catalana, a través de la seva presidenta, Mariona Carulla. Les més de dues-centes persones afectades pel projecte, joves músics, professors, directors, etc. En definitiva, tothom que hi tenia depositada alguna esperança, arreu dels Països Catalans.

I, sobretot, la transcendència mundial que comportava una projecció exterior de la cultura catalana, mitjançant la figura eminent del músic mestre Pau Casals, amb la seva obra singular, l'Himne de Nacions Unides, com a tasca encomanada pel secretari general de l'ONU, U Thant, i duita a terme a Nova York l'any 1971, farà quaranta anys justs el proper 24 d'octubre.

Una mica perquè en quedi constància escrita en algun mitjà que en difongui la informació més detallada, mir d'arreplegar aquí mateix certes consideracions que consider valuoses a l'hora de disposar-ne acuradament, sobre aquest afer tan lamentable.

De manera que hi quedi reflectida la veritat, si més no per a qui vulgui saber-ne certs detalls que l'envolten, qualque dia. (CONTINUARÀ)

Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (3)

Una lectura atenta del comunicat emès des de la seu de l'Institut Ramon Llull a Barcelona, fet públic dia 10 de juny de 2011 als mitjans de comunicació, fa veure que, pel que fa a l'encàrrec rebut el 10 de l'11 del 10 a Palma, de gestionar l'homenatge de Pau Casals a la seu de Nacions Unides a Nova York, l'IRL no ha fet els deures, durant aquests 7 mesos transcorreguts d'aleshores ençà.

Vagi per endavant que, durant tot aquest temps transcorregut, l'Institut Ramon Llull no ha convocat ni una sola vegada cap comissió de treball per a l'organització de l'acte a Nova York.

Per molt que es vulgui revestir aquest incompliment amb els ornaments d'un comunicat protocol·lari, l'Institut Ramon Llull, en aquest assumpte, no ha sabut o no ha pogut o no ha volgut fer els deures. El seus màxims dirigents en deuen conèixer els motius i les causes, del tot inexplicables per a qui mira de seguir-ne de prop la trajectòria, a través dels mitjans de comunicació.

Quins n'eren aquests deures, arran de l'encàrrec que li fa a Palma el Consell de Direcció de l'IRL, representat pel Govern de les Illes Balears -Albert Moragues, conseller de la Presidència- i la Generalitat de Catalunya -Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident, el 10 de l'11 del 10?

A la vista dels comunicats oficials fets públics, en superen la dotzena:

1. Iniciar-ne les gestions necessàries (D1)
2. Interpretar l'Himne de les Nacions Unides que Pau Casals -música- i Wystan Hugh Auden -lletra- van compondre, ara fa 40 anys (D2)
3. Realitzar aquesta interpretació a Nova York (D3)
4. Realitzar aquesta interpretació a la seu de Nacions Unides (D4)
5. Realitzar-la el 24 d'octubre de 2011 (D5)
6. Realitzar-la sota la direcció del mestre Salvador Brotons (D6)
7. Marcar-se l'objectiu d'interpretar l'Himne que injustament va caure en l'oblit (D7)
8. Difondre la doble dimensió, la musical, però també el sentiment de país i de pau (D8)
9. Projectar un missatge de la nostra cultura com el que és, una cultura de pau (D9)
10. Reconèixer com a promotors d'aquest projecte el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull (D10)
11. Facilitar la interpretació de l'Himne als Cors de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (D11)
12. Parar esment als 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català i 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (D12)
13. Aconseguir la col·laboració del Chorus of the Manhattan School of Music, que va estrenar l’himne l’any 1971 (D13)

Segons el comunicat emès des de la seu de l'IRL, fet públic el 10 de juny de 2011, s'hi reconeix, explícitament o implícitament, que no se n'han fet la majoria, d'aquests 13 deures:

De les gestions necessàries efectuades (D1), no se'n diu res de res.

S'hi manifesta explícitament que no es farà a Nova York, sinó a Barcelona (D3).

S'hi detalla que, en lloc de la seu de Nacions Unides, es farà al Palau de la Música Catalana (D4).

S'hi concreta que, en lloc del 24 d'octubre de 2011, es farà un altre acte alternatiu el 14 de setembre de 2011 (D5).

No s'hi destil·la cap caire reivindicatiu en la interpretació musical de l'Himne (D7), cosa que, en qualsevol cas, quedaria per a més endavant.

Tampoc no s'hi expressa la voluntat de difondre-hi el sentiment de país i de pau (D8 i D9)

L'entitat mallorquina Forum Musicae ja no hi apareix com a “promotora” (D10), sinó com a “convidada” per la Fundació Pau Casals (absent a les informacions del 10 de l'11 del 10, a Palma)

No s'hi esmenta la col·laboració del Chorus of the Manhattan School of Music, que va estrenar l’himne l’any 1971 (D13)

A la vista d'això, si dels 13 deures encomanats a l'Institut Ramon Llull que dirigia Josep Bargalló el 10 de l'11 del 10, n'hi ha 9 que no s'han complit fins ara, dirigit per Vicenç Villatoro, no cal remarcar-hi res més: l'Institut Ramon Llull no ha fet els deures, i, se suposa, deu tenir ben clar quines en poden ser les conseqüències i els efectes.

Tant de bo que tot això redundi en benefici d'una valoració bastant més positiva de la tasca que l'IRL vagi desplegant d'ara endavant.

En bé del país i la catalanitat, en bé dels Països Catalans.

Enmig de tot aquest batibull desgavellat del "Govern dels millors" a la Generalitat de Catalunya, em resulta del tot admirable, a l'àmbit d'actuació cultural als Països Catalans, aquesta AFIRMACIÓ! sublim que escampa a tots vuit vents del món i de la bolla qui n'és la impulsora principal, la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, Magdalena González i Crespí.

Afirmació!

Heus ací aquesta ANOTACIÓ summament interessant que acab de descobrir a FACEBOOK:

AFIRMACIÓ

per la Magda González Crespí el diumenge, 12 / juny / 2011 a les 14:48

Des d'una profunda tristesa, d'aquelles que enforteixen més encara les conviccions i l'esperit de lluita, el meu infinit agraïment al Cor i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i al Cor Jove i Cor de Noies de l’Orfeó Català pel seu entusiasme i convicció: sou l’esperança del nostre poble; als directors i col•laboradors més propers pel que han patit i lluitat amb mi; a les més de 400 Institucions i personalitats del món cultural, cívic i polític d’arreu dels Països Catalans que ens han donat suport en tot moment;  a Tomeu Mestre per desvetllar, el 2008, una ignomínia, que 40 anys després continua vigent i finalment...als "Millors":

No vull que la buidor m'arrossegui a l'abisme
o falsos mirallets em torbin la volada.
Jo pressento, a l'entorn, batec de coses certes,
tal com l'hivern present la futura brotada.
No em dolgueu que estic sola! Al meu costat caminen
altres éssers com jo, i l'aire no els ofega;
amatents a lluitar contra foscos marasmes,
ofereixen el seu pit a la brega.
Jo també toparé amb les altres muralles;
sé que vessaré sang i em courà la ferida...
però vull avançar armada d'esperança
i d'orgull, proclamant que tinc cor i tinc vida.
                                              Joana Raspall

Reaccions primeres davant del comunicat oficial de l'IRL, sobre l'homenatge a Pau Casals

Després de set mesos d'incerteses, i quan només falten quatre mesos per al dia de l'aniversari de l'Himne per a Nacions Unides que el gran mestre i músic català, Pau Casals, va compondre per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la fi se n'arriba a tenir constància de la situació en què es troba aquest projecte cultural nascut a Mallorca l'any 2008, impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae.

Gairebé al mateix moment en què, des de l'Institut Ramon Llull, a Barcelona, es fa públic un COMUNICAT relatiu al canvi de plans en la celebració de l'homenatge a Pau Casals, previst inicialment a la mateixa seu de Nacions Unides, a Nova York, se'n van fent públics també comentaris diversos:

1. Nubulaya (11-06-2011):
   Comunicat oficial a l'IRL: concert d'homenatge a Pau Casals... a Barcelona (en lloc de Nova York)
2. VilaWeb (10-06-2011):
   Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU. L'Institut Ramon Llull abandona el projecte i proposa, en canvi, un concert al Palau de la Música de Barcelona
3. Racó Català (10-06-2011):
   Els "millors" es carreguen l'homenatge a Pau Casals a l'ONU. Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU. L'Institut Ramon Llull abandona el projecte i proposa, en canvi, un concert al Palau de la Música de Barcelona
4. La Malla (10-06-2011):
   L'homenatge a Pau Casals es farà al Palau de la Música. Es desisteix de moment a tirar endavant el projecte que havia d'organitzar un recital a la seu de l'ONU
5. L'Alt Pirineu Notícies (10-06-2011)
   Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU
6. Institut Ramon Llull (10-06-2011):
   El 40 aniversari del concert de Pau Casals a l’ONU es commemorarà amb un homenatge al Palau de la Música. Dimecres, dia 8 de juny, es van reunir a la seu de l’Institut Ramon Llull (IRL)a Barcelona les diverses institucions implicades en el projecte de commemoració del 40è aniversari de la interpretació de l’Himne a les Nacions Unides a la seu de l’ONU a Nova York, el 24 d’octubre del 1971
7. ARA (09-06-2011):
   Homenatge a Pau Casals. El concert se celebrarà el 14 de setembre. L'homenatge a Pau Casals es farà al Palau de la Música. L'Institut Ramon Llull, una de les institucions impulsores del concert que commemora els 40 anys que Casals va interpretar l'Himne a les Nacions Unides, confirma que la seu de l'ONU no acollirà l'acte d'homenatge
8. Blog saberperdre (09-06-2011)
   Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae
9. Diari de Balears (09-06-2011):
   Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae

A favor de procés democràtic a Guinea Equatorial

La notícia que em passa el bon company de lluites cíviques, l'arqueòleg Llorenç Picornell Gelabert, m'omple de satisfacció i d'alegria.
Em fa a saber que avui mateix, dijous 9 de juny de 2011, el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que fa referència a Guinea Equatorial, en uns termes que no puc deixar de compartir i difondre a tots vuit vents del món i de la bolla.
La resolució parlamentària catalana, el text de la qual m'adjunta (Resolució 90/IX del Parlament de Catalunya, de suport a l'inicid'un procés democràtic a la República de Guinea Equatorial Tram. 250-00086/09), condemna sense matisos la dictadura d'Obiang i insta el govern de Madrid a abandonar la connivència envers el dictador i a portar a terme totes les accions polítiques i diplomàtiques possibles que afavoreixin un procés democràtic a la República de Guinea Equatorial.
En Llorenç em fa a saber que es tracta d'un fet històric, en el sentit que, en cap moment des de la independència de Guinea, no hi ha hagut mai cap condemna tan clara de la dictadura per part d'un òrgan parlamentari de l'Estat espanyol, l'exmetròpoli, i que mai tampoc cap parlament no havia pressionat el govern de Madrid perquè abandonàs el suport al dictador, de manera explícita.
A més d'això, dia 20 de juny, a Barcelona es faràn unes jornades sobre Guinea Equatorial en què intervindran ONG relacionades amb drets humans i política internacional, com Amnistia Internacional o Justicia i Pau, mitjançant el seu president i gran orador Arcadi Oliveres.
El més rellevant, però, és novament una acció dels partits polítics amb representació parlamentària a Catalunya: s'adheriran a un manifest elaborat i signat per TOTES les organitzacions opositores a Obiang dintre del país i a l'exili (un altre fet històric, la unitat de l'opisció) en què es reclama la urgència d'un procés democratitzador engegat des de dintre del país i recolzat des de fora.
El que demana és que es faci còrrer aquest informació, sobretot entre la gent que treballa o té contacte a mitjans de comunicació.
Considera que és un fet força trascendental per la història recent dels estats espanyol i guineà i que arriba en un moment rellevant a nivell internacional: Guinea Equatorial ostenta la presidència de la Unió Africana, aquest mes se celebrarà una cimera d'aquesta organització a Malabo i el 2012 s'hi disputarà, juntament amb el veí Gabon, la Copa Àfrica de futbol.
Mai com ara aquest país africà havia estat tan present en l'agenda internacional.