Carta a qualsevol diputada o diputat del Parlament de Catalunya, des de Mallorca

T'he vist per la tele, mirant d'explicar-te, clar i català, amb gent exaltada enmig del carrer.

M'he solidaritzat amb tu i, també, amb la gent exaltada que, segurament, ni tan sols es devia trobar en les condicions més aptes per escoltar-te i atendre't...

Esper i desig que puguis estar en condicions mínimament aptes per a rebre-les amb la intenció sana en què te les he volgut fer arribar. Vull que sàpigues que m'han agradat molt, gairebé sempre, les teves intervencions, des de Mallorca estant (i sé que hi ha d'altra gent que també les valora molt positivament).

Començ reconeixent que m'hagués agradat més que el Parlament de Catalunya no hagués hagut d'empassar-se el mal tràngol d'avui. Però també t'he de dir que celebr que sigui precisament aquest Parlament, -un dels cinc implantats als Països Catalans, sens dubte el més important i significatiu-, el primer de l'Estat espanyol a rebre els efectes de la indignació i l'exaltació ciutadana d'aquests temps crítics que ens ha tocat viure.

Consider que deu ser el més ben preparat perquè, diputades i diputats de 2011, us adoneu que ja hem començat a viure en una altra època... Que possiblement encara no heu vist res d'allò que us pertocarà haver de veure més endavant... Que ja no sou com aquells "mira'm-i-no-em-tocs" d'èpoques passades de la nostra història més recent... Que arreu dels Països Catalans s'ha iniciat l'era de la indignació al poder... Que cada cop hi ha més gent tan maltractada pel sistema que fins i tot s'identifica més amb la gent que vos maltracta que no amb vosaltres maltractats... Que us cal prendre llum de na Pintora i aprendre a emprar d'altres eines parlamentàries més eficients en la construcció democràtica de la nostra nació catalana, del nostre país sencer... En definitiva, que les valentes accions policials violentes s'han d'emprendre, efectivament, no tant contra les víctimes d'un model econòmic i polític caducat, sinó sobretot contra els botxins que fabriquen víctimes... No contra la gent indignada que es passa dies a les places públiques en les condicions que tothom ha pogut veure; sinó contra la gent indigna i indignant que ocupa vergonyosament i durant unes poques hores, gairebé d'amagat, despatxos luxosos d'entitats bancàries i financeres, empresarials o sindicals, privades o institucionals, manejant els fils d'una situació que se'ns escapa de les mans, a marxes forçades, a tots plegats.

T'he de dir que em sent molt solidari de la gent que en aquests moments de crisi econòmica, financera i social considera que cal paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que s'orienta, precisament, a donar cobertura legal a unes mesures que han d'engrandir encara més l'abisme que separa la gent poderosa de la impotent; la gent pobra, de la gent rica; la gent ben assegurada, de la gent que no té futur; la gent ben acomodada, de la que n'ha perdut el sostre; la gent treballadora, de la que roman a l'atur sense poder sortir-se'n...

També t'he de dir que som totalment contrari a l'ús d'eines violentes per aconseguir objectius marcats; als excessos que es poden produir durant qualsevol manifestació pública a les places i carrers de Barcelona, per part d'alguns sectors minoritaris; a les mostres evidents de fatxenderia rebutjable... Però tampoc no crec que se les hagi d'engrandir fins al punt de considerar-les com els elements "centrals" per a no dir els "únics" d'aquesta jornada. Hi ha hagut, també, mostres del contrari...

Gràcies, en qualsevol cas, per l'atenció que m'hagis volgut dispensar.

Compta amb tot el meu suport personal a la teva tasca com a diputada/diputat al Parlament de Catalunya, que m'imagín que és molta i molt bona.

Mira de no defallir en l'afany de consolidar-hi una democràcia que va mostrant massa el llautó, per massa bandes i massa crulls, davant la situació crítica que patim a Europa, dominada per les forces dretanes cada cop més implantades.

Salutacions, des de Mallorca, amb una abraçada entranyable

Cil Buele