"Mallorca, Mans a les mans", associació de persones cuidadores

Dimecres, dia 17 d'octubre de 2018, tenc oportunitat d'assistir per primera vegada a la reunió de la junta directiva d'una entitat amb la qual m'entren ganes de col·laborar.

Ens reunim al Centre de Salut de Manacor, al carrer d'en Simó Tort, 19, vuit persones, tres homes i cinc dones: Maria, Manel, Àngels, Iolanda, Rosa, Jerònia, Toni i jo mateix.

Pel que he pogut esbrinar amb aquest contacte primerenc, veig que es tracta d'una entitat creada l'any 2017, amb seu a la vila mallorquina de Montuïri. Porta el nom d'Associació de Persones Cuidadores: Mans a les Mans».

Se n'hi fan diverses presentacions públiques: al Molí de can Nofre, de Montuïri; al centre de salut de l'Escola Graduada, de Palma; a l'auditori del casal Pere Capellà, d'Algaida; al centre de salut sa Torre, de Manacor; a la revista Bona Pau, de Montuïri; al programa Vitamina 3, d'IB3 Ràdio; al programa Hoy por hoy, de la Cadena SER; etc.

Me n'assabent, fa pocs dies, quan mantenc una conversa breu amb la bona amiga resident a la vila mallorquina de Vilafranca, Maria Llull. En convidar-me a participar-hi, contact amb la presidenta, na Joana Sastre, qui m'assenyala i esmenta la cita manacorina a la qual assistesc aquest capvespre.

S'hi pretén donar suport i visibilitat a les persones cuidadores. Gent que té en comú el fet de cuidar d'algú en situació de dependència. Per experiència pròpia, sé que esdevé una dedicació molt exigent que condiciona la vida personal, familiar i social de l'entorn on es produeix aquesta realitat.

S'hi manifesta que «ens constituïm en associació per ajudar-nos mútuament sobre la base d'una experiència compartida».

S'hi assenyalen com a objectius:

• Promocionar el valor de cuidar dins la societat
• Informar i sensibilitzar sobre la figura de la persona que cuida
• Millorar la qualitat de vida dels cuidadors, les cuidadores i les persones dependents
• Donar suport psicològic a les persones cuidadores
• Crear i millorar els serveis de suport a les persones cuidadores
• Integrar a tots els àmbits de la societat les persones amb dependència i donar suport a les seves famílies per aquest propòsit
• Defensar els drets dels socis i de les sòcies
• Establir relacions de coordinació amb altres associacions

Qui vulgui contactar-hi pot fer-ho al telèfon 685.258.333 o al correu mansalesmans@gmail.com.

Ja m'hi he apuntat com a soci, avui mateix, aportant-hi la quota anual de 10 €. Esper i desig poder col·laborar-hi, també, dedicant-hi part del meu temps.

Salut i coratge, a voler i a rompre!

Drets, sense poder asseure's, dins autobús de transport interurbà, a Mallorca

Agraint els comentaris i suports que s'han fet públics al meu mur de facebook, en reproduesc el contengut, tot seguit:

«El darrer dia del mes de març de 2016, a Mallorca, he reviscut situacions patides dins d'un autocar, quaranta anys enrere, al Perú...

De Piura a Lima, 1.056 quilòmetres... De Palma a Montuïri, no arriben a haver-n'hi 30, de Km...

Així i tot, els mateixos dos ulls meus que, l'any 1976 al Perú, veien gent que havia de fer-ne tot el recorregut, dret dins l'autocar, sense poder seure enlloc ni un instant, enguany també arriben a veure a Mallorca una altra gent que, en ple segle XXI, dins l'autocar que fa el trajecte de Palma a Montuïri, ho ha de fer dreta, enmig del passadís...

Me n'he queixat públicament al conductor... He protestat per telèfon a la companyia manacorina que fa les línies 411 i 412 (hi posa un sol autocar per a les dues línies!)... N'he demanat explicacions, i no se me n'ha donat cap, mínimament raonable... (Tel. 616 623 009, a les 10:55)

D'altra banda, se'm diu que la «Jefatura Provincial de Tráfico de Baleares» autoritza la companyia esmentada a portar-hi una vintena de passatgers «drets», des de Palma fins a Montuïri... només...

De fet, els meus ulls i la meva càmera han pogut enregistrar imatges del passatge que va dret, quan fa transbord a un altre autocar, que els espera a la parada situada just davant s'Hostal de Montuïri...

Les meves preguntes continuen sent les mateixes:

- Per quines cinc-centes s'autoritza la companyia manacorina de transports de passatgers a emprar un sol autocar per a dues línies, la 411 i la 412?

- Per què no se l'obliga a posar-n'hi dos, d'autocars, un per a cadascuna de les línies?

- Per què l'autoritat de trànsit permet que, des de Palma fins a Montuïri, més d'una dotzena de passatgers hi viatgin drets?

Amb comportaments institucionals i empresarials com aquest, no ens ha de sorprendre que s'hi provoquin accidents...

I només ens hem de lamentar i posar el crit en el cel, quan se n'hi produeixin de mortals...? País!

Més val la que guarda, que la que cura, ens deien els nostres avantpassats...»

->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->

COMENTARIS
38 - Tomeu Bosch Barcelo, Miquel Segura Aguiló i 36 més - compartit 13 cops -

Gabriel Cerdà Buades 
Cil, fer arribar la teva queixa a l'associació d'usuaris. Sembla que s'ha posat en marxa una ponència respecte del tema. El meu amic Marc Crespí, et podrà donar referencies. Per cert, bona feina amb la denuncia. No podem quedar de mans plegades.

Francesc-Josep Melià 
Això és tercermundista. Ho comparteixo, per donar- li més veu.

Maria Teresa Canyelles Guayta 
Hi ha que posar les coses al seu lloc. El transport públic ha de ser segur i " públic " significa x tots!

Amequi Felipe Lorenzo 
New Jersey-Nova Iorq ho vaig fer dret en un autocar, i per autopista, i amb més de 20 persones en la mateixa situació. És inadmissible. I a un preu molt superior que si una o dues persones van amb cotxe.... Si omplim un cotxe amb 5 persones és molt més econòmic que 5 persones dretes o assegudes en autocar.

Quico Jiménez Vidal 
què voleu, un AVE ??? com el que uneix Villarrobledo-Matalascañas, estem a les colònies

Margalida Vaquer 
És patètic! no tenim un govern que se suposa que és d'esquerres i aquesta qüestió encara no l'ha tinguda en compte?

Bartomeu Mestre 
No m'en sé avenir!

Carme Vidal 
Gràcies Cil per denunciar aquestes imprudències il.legals.

Joan Esperitsant 
Les germanes propietarias d'aquesta ferralla q son aquets autobusus, tenen cera del Corpus

Maria Pilar Juan Ferrer 
I a més de cera del Corpus tenen una bona fortuna, varen comprar Sant Martí de Vilafranca.

Carme Vidal 
Certament aquesta impunitat només és possible amb "cera del corpus". Deman als responsables que acabin immediatament amb aquests abusos tan perillosos.

Faust Frau Camacho 
Es de jutjat de guàrdia. Hi que denunciar aquest fets. Segur que els amos son votants des PP.

Maria Pilar Juan Ferrer 
Votants i contribuents.

Tomeu Bosch Barcelo 
Realment és esperpèntic, ens cal canviar el xip d'aquesta gent que ens governa i administra els nostres diners. i ho fan tan malament, potser que els nostres impostos que se'n van a les anomenades comunitats "pobres" i no tornen en inversions fa que els seus serveis son millors i nosaltres que generam riquesa any rere any, tenim el que tenim, quan arribarà que els ciutadans diran prou!!

Maria Pilar Juan Ferrer 
Aquesta companyia de Manacor sempre ha fet el que ha volgut i també ha fet una bona fortuna.

Carme Vidal 
Record que als anys setanta i vuitanta les "camiones" de Manacor presentaven un lamentable estat de conservació i manteniment. Darrerament no ho sé perquè no hi he tengut relació.

Maria Pilar Juan Ferrer 
I fins i tot més d'un accident.

Carme Vidal 
No em sorprèn, aquells autocars feien por.

Jaume Rosselló
i no has fet cap foto de la gent dreta a l'interior del bus?

Trudy van der Walle
Será que yo no he tenido estas malas experiencias Cecil! Viajo muchísimo con bus por no tener permiso de conducir. A Campos :perfecto. A Alcudia : perfecto. A Po.Pollensa :perfecto. A Ariany(tren y bus) : perfecto. A Llucmajor : perfecto. A Soller ( por Valldemossa) :perfecto. A Estellens:perfecto. A Can Picafort : perfecto. Nunca he visto gente en estas viajes(y son muchas veces ) de pie. La única línea,en verano,es el de zona Calvia a Palma,que es lamentable!!! La líneas 100.
Son un peligro en verano,porque se llenan a tope y el 111 y 102 circulan por la autopista con mucha gente de pie. El 104,cuando llega a Palma en verano,parece un transporte de vacuno y es un milagro que nadie llega desmayado !

Joan Esperitsant
Crec q per Manacor a n'aqueste propietaris Crec q per Manacor a n'aquestes propietaris de malnom l'his diuen 'Ses Rectoretes".

Barbara Mas Perelló 
Espero pronto se solucione este problema, gracias por ser un defensor de nuestros derechos Cecili.

->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->->

DIFUSIONS

Jaume Bueno ha compartit

Tomeu Bosch Barcelo ha compartit

Francisca Gayà ha compartit

Tomeu Bosch Barcelo ha compartit

Alicia Gómez Pallerola ha compartit

Carme Vidal ha compartit

M Eugenia Díaz-Munío Peña ha compartit
A tener en cuenta

Barbara Maria Mieras Bennasar

Joan Manuel de Lete ha compartit

Karen Königin Kawaii 

Joan Miquel Quetglas Riera ha compartit

Tomeu Camps ha compartit

Sorin Barboni
Qué raro! Hace como 14-15 años yo hacía esta línea y no se hacía esto. Como las dueñas son de por ahí supongo que han progresado...

Andreu Mateu Sastre ha compartit

Francesc-Josep Melià ha compartit

Nofre Fuster Granado 
Merda i merda de transport public a les Balears...ni un tren decent ni busos ni merdes....

Anna Huertas Calatayud ha compartit
Es inaudito que si yo voy, en mi coche privado, sin cinturón se me ponga una multa y que un vehículo de servicio público pueda llevar 20 personas de pie.

Alberto Andonegui Bauzà ha compartit

Antonio Hidalgo Nebot ha compartit

La malaltia d'alzhèimer, mestra de la vida

Les lliçons que et dóna una malaltia com la d'alzhèimer mostren ben a les clares que se'ns presenta com una mestra veritable: t'ensenya a viure, en profunditat, d'una altra manera...

Quan fa gairebé sis anys i mig que el neuròleg de la meva dona li va diagnosticar «la malaltia d'alzhèimer com a possible», després d'haver-li fet una desena de consultes durant els quatre anys anteriors; i després d'haver hagut d'ingressar-la a la residència geriàtrica de Montuïri -on acudesc diàriament a compartir-hi amb ella unes hores i el dinar-, se m'acut d'assenyalar-ne, suara mateix, una desena d'aquestes lliçons magistrals que consider que fa la malaltia esmentada:

1. T'ensenya a valorar amb molta més profunditats coses tan senzilles com és ara el caminar i moure't, en veure que la malalta va perdent-ne les forces i la capacitat, cada dia que passa...

2. T'ensenya a mantenir-te coratjós, a l'hora d'enfrontar-te a altres dificultats que et presenta la vida, la gravetat de les quals aprens a relativitzar moltíssim més.

3. T'ensenya a exercitar-te en la pràctica constant de la paciència, quan veus que les coses no arriben a sortir així com desitjaries.

4. T'ensenya a relativitzar el valor que donam al temps, quan t'adones que hi ha situacions problemàtiques que l'únic que requereixen és temps i paciència.

5. T'ensenya a percebre que, al teu voltant, tot quant té a veure amb l'afectivitat, les mostres d'estimació, els detalls més insignificants van en augment progressiu, encara que només sigui qualque estona.

6. T'ensenya a valorar moltíssim més un somriure o una llàgrima, una rialla o un plor, una alegria o una queixa, un moviment o un silenci, una dormideta o un esclafit de rialles.

7. T'ensenya a ser més conscient del paper enorme que té per als humans arribar a poder satisfer dignament les necessitats fisiològiques elementals més bàsiques.

8. T'ensenya a valorar moltíssim més tot allò que vas veient que vas perdent de mica en mica i de forma imparable.

9. T'ensenya a descobrir i entendre el sentit d'una mirada tendra o d'un gest insignificant que, abans, se't podia haver passat desapercebut.

10. T'ensenya a relacionar de manera fefaent i clara, allò que és la infància més indefensa amb la vellesa malalta. Les al·lusions nostàlgiques, gairebé diàries, a la mare o al pare o a les germanes, es barregen molt sovint amb les alegries que li produeix la visió d'un infant menut quan li passa ben a prop...

Segurament se n'hi poden afegir moltes altres, de lliçons magistrals que et dóna una malaltia com la d'alzhèimer. De moment, n'apunt aquestes...

Autobús de transport públic, TIB, sense aire condicionat!

Des de fa un any, un mes i un dia, m'he convertit en usuari, gairebé diari, del servei públic de Transports de les Illes Balears. D'autobusos del TIB, de color vermell i groc, que em porten en vint-i-cinc minuts, des de Ciutat fins a Montuïri. Vaig a acompanyar durant unes hores la meva dona, na Isabel Rosselló, que roman ingressada a la residència Nova Edat, amb la malaltia d'alzhèimer que l'afecta...

Amb això, vull dir que vénc a pagar uns 50 euros mensuals a la companyia privada que s'encarrega d'aquest servei públic. Des de fa més d'un any.

Com que no ha estat la primera vegada que m'ha succeït, amb ganes d'evitar que s'hi repeteixi, me n'he volgut queixar.

Primerament, al conductor: Li he demanat per què no hi ha aire condicionat dins l'autocar, per què no hi ha cap finestra oberta, què hem de fer si no podem alenar... em diu que no hi pot fer res, que l'aire no funciona i les finestretes no es poden obrir... Que em queixi a l'empresa... M'indica que a la parada montuirera hi puc trobar els telèfons...

Segonament, al primer telèfon que hi trob indicat, 971 177 777: se'm diu que presentar la denúncia per telèfon no serveix per a res, que ho he de fer per escrit: bé sigui a l'oficina de Palma, bé sigui a la web de TIB, bé sigui a la mateixa empresa concessionària...

En tercer lloc, he telefonat al segon número que hi he vist apuntat, 616 623 009: se'm diu que no en saben res, de tot això; que és el conductor el que ho ha de notificar. Jo li dic que el conductor m'ha dit que ja n'està fart de comunicar-ho i que no se li fa gens ni mica de cas. Que ha estat el conductor el que m'ha recomanat que telefoni directament a l'empresa... Em diu que miraran de solucionar-ho... Li dic que, a aquestes alçades del segle XXI, i amb aquesta calorada que fa aquests dies, com a usuari gairebé diari del TIB, que paga una quantitat considerable pel servei, tenc l'opinió que no s'hauria d'autoritzar la sortida de cap autobús que no estigués en condicions...

El fet és que hem arribat a Montuïri, mig asfixiats, suorosos, neguitosos... i havent hagut de pagar un mal servei públic de transport (sense cap casta de descompte!).

Comentant-ho amb gent montuirera, em vénen a dir que, amb tot això i a damunt, qui pot arribar a pagar els plats romputs, pot ser el mateix conductor...

Esper i desig que les autoritats noves, les que acaben d'arribar al Servei de Transport de les Illes Balears, parin una mica més d'esment i atenció a les males condicions en què, sovint, hem de viatjar per carretera... a una de les regions més riques...

Si es tracta de mitja hora, encara pot passar. Però haver de triplicar-ne el temps, fins arribar a Cala Rajada, em sembla del tot inacceptable.

Glosa de cap d'any - 2014

Si durant l'any acabat

contactàrem qualque pic,

vet ací el que t'escric

ara, l'any nou començat.

Quins tres reis? Porten justícia?

Ationen llibertat?

I la solidaritat?

Mai no duen cap malícia?

“Any nou, vida nova” deien

els nostres avantpassats.

Bé sabien el que feien,

quan calia anar endavant.

“Any nou, vida nova” dic,

en un temps en què fa falta,

quan veus tanta gent malalta,

enlairar-se més d'un pic.

Que s'acostin novetats

perdurant aquest Any Nou,

lluny es quedin soledats,

enc que facin poc renou.

Vull trencar tota cadena

que me pugui esclavitzar;

vull gaudir la llibertat

que se'n pugui dir ben plena.

Amb la solidaritat

per senyal i per senyera,

dominant la terra entera,

visca la humanitat.

De justícia en vull arreu

i que no sigui gens torta,

sinó aquella que comporta

veritable i justa veu.

Tot lo bo que vull per tu

també ho vull per la gent teva,

ben igual que per la meva:

pots estar-ne ben segur.

Aquest quinze ja estrenat

que el catorze millor sia

i pitjor que el setze: via

plena de felicitat!

Montuïri, 31 de desembre de 2014