 |
| Façana de la Parròquia de l'Encarnació, amb 60 anys de diferència |
Veig anunciada la celebració del 60è aniversari de la parròquia de l’Encarnació, i dels Agrupaments Escoltes-Guies Jaume I i Verge de Lluc. Una celebració que m’arriba molt endins. Per molts de motius.
Està programada per al dissabte 25 de març de 2023 a les 19h.
Per a mi, es tracta d’un esdeveniment que no puc passar per alt, de cap de les maneres. Ni pel dia, ni pel lloc, ni pel contengut. Esper i desig que a altra gent, també li passi el mateix. M’encantarà poder viure’l amb tota la intensitat possible.
El fet d’haver-hi celebrat, com a rector d’aquesta parròquia, la meva darrera missa a l’interior del seu recinte sagrat, en bon dia de la festa de Sant Sebastià, el 20 de gener de 1982, no em comporta haver-me’n oblidat mai: ni dels orígens, ni de la tasca desplegada per tants i tants companys i companyes, ni d’una relació íntima amb aquesta parròquia (més esporàdica que continuada, tot s’ha de dir), ni del paper que continua exercint avui dia dins la nostra ciutat de Palma i la nostra diòcesi de Mallorca, amb el treball que hi desplega el bon amic (i antic company de jocs infantils), mossèn Guillem Vaquer Homar.
Ans al contrari, com a rector de la parròquia (1979-1982), en valor molt positivament els inicis (agost 1962) coincidents amb la celebració del Concili Vaticà II (octubre 1962-desembre 1965) i amb tants d’altres esdeveniments rellevants d'aquell any mateix, tant a Mallorca com a la resta del món.
Pot anar bé recordar l'esment de l’historiador Pere Fullana Puigserver, quan assenyala que les Constitucions del Sínode Diocesà de Mallorca, que entren en vigor una mica abans, el mes de març de 1960, reflecteixen la voluntat de continuar mantenint una «església triomfalista i de cristiandat», amb el clima i les directrius d’una església diocesana «preconciliar».
En canvi, si alguna característica vull remarcar, d’aquesta parròquia nova de l’Encarnació, és la presència activa i la participació entusiasta de gent laica, de tantíssims seglars que, no solament fan suport als eclesiàstics nomenats pel bisbe, sinó que hi aporten iniciatives i suggeriments propis, en sentir-s’hi i actuar-hi com a corresponsables convençuts.
A les més de dues dotzenes de clergues que hi passam, durant aquests 60 anys, s’hi han d’afegir centenars de dones i d’homes, seglars, que s’hi afanyen, voluntàriament i de franc, a portar-hi el pes i la responsabilitat d’una entitat parroquial tan singular com aquesta.
S’hi fa ben palès el contengut del títol d’aquest escrit commemoratiu meu: una parròquia amb moltíssima més presència activa laica que clerical.
És clar i evident que el paper dels eclesiàstics resulta imprescindible, predominant, gairebé absolut, ateses les circumstàncies del temps, de l’espai i d’una institució secular eminentment masclista.
Per això, no ha de resultar gens estrany que figurin anotades al llibre parroquial certes notícies preferides, per exemple, l’ordenació sacerdotal del seminarista, feligrès de la parròquia, Jaume Muntaner Rullan, que es fa pública a la missa de les 12:30 del 2 de desembre de 1962 o igualment la del diaca Josep Noguera Arrom.
Des de l’any 1962 ençà, no som pocs els clergues que hi dedicam esforços, a la tasca de construir-n’hi una comunitat de creients que miri de mantenir-se fidel al Senyor, alhora que al poble on aquest ens destina com a servidors.
Des que el concarrí mossèn Antoni Roig Roig n’inicia la labor, si mal no record, passam per aquesta parròquia de Ciutat unes dues dotzenes de capellans: el palmesà Bartomeu Suau Mayol, el carrioner Bartomeu Pasqual Umbert, el deianenc Guillem Miralles Cardell, el felanitxer Bartomeu Tauler Valens, el pollencí Joan Mora Oliver, el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, el llosetí Joan Bestard Comas, el bugerró Andreu Obrador Siquier, el palmesà Pep Toni Fuster Segura, l’alcudienc Joan Darder Brotat, el palmesà Teodor Suau Puig, el palmesà Cecili Buele Ramis, el santanyiner Joan Sunyer Ramos, el palmesà Lluc Riera Coll, el felanitxer Bartomeu Barceló Nadal, l’inquer Josep Noguera Arrom, el banyalbufarí Miquel Ambròs Albertí, el palmesà Miquel Àngel Moll Salleres, el freventí francès Joan Trias Lladó, el palmesà Alejandro Ramos Carrique, el gabellí Nadal Bernat Salas, el palmesà Antoni Gómez Serra, el palmesà Mateu Tous Vanrell i el també palmesà Guiem Vaquer Homar rector actual de la parròquia de l’Encarnació, des de l'any 2015.
Dins aquest àmbit clerical de l’Encarnació, vull remarcar el sorgiment d’un bon grapat de missioners que en surten, d’aquesta parròquia, reconvertida en comunitat solidària amb les necessitats d’aquí i del tercer món, primordialment al Burundi i al Perú.
De la mateixa manera, vull parar esment a la col·laboració intensa que hi despleguen durant aquests 60 anys de vida parroquial, les dues comunitats religioses femenines existents dins el terme: la Congregació de les Germanes de la Caritat, al col·legi Sant Rafel; i la Congregació de les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors, al col·legi Jesús Maria. Sense oblidar els religiosos Carmelites de l'Antiga Observança de Catalunya, que l’any 1962 inicien tasques docents al Col·legi Pius XII, dins d’aquest terme parroquial i que, particularment a través de Ramon Oró, incideixen molt directament i intensa en el tarannà progressista de la parròquia.
Tothom sap que la parròquia de l’Encarnació, erigida el 3 d’agost de 1962, neix a la capelleta del col·legi de Sant Rafel, «refugi provisional imposat», on mossèn Antoni Roig Roig celebra la primera missa el 26 de setembre de 1962 a les 8 de la nit. Es tracta de la primera missa que ell presideix en aquest indret, després d’haver-ne celebrat 3.926, de misses, en altres llocs sagrats... (Com ell mateix publica, amb motiu de celebrar-n’hi les tres primeres dècades).
L’Encarnació neix l’any 1962, quan jo acab els estudis del segon curs de Filosofia, al Seminari diocesà. L’any mateix en què es realitza a Palma la magna Missió promoguda pel bisbe Enciso; ocasió esplèndida per convertir la capella de sant Rafel i la sala de cinema es Capitol en els dos centres missionals de la parròquia nova, erigida en territori pertanyent fins llavors al terme parroquial de Santa Catalina Thomàs.
Parròquia de Ciutat, en mans de persones laiques
Pegant una ullada ràpida a la presència activa, tan intensa, de persones laiques en les tasques parroquials, se’m fa molt difícil esmentar-ne la totalitat, per no dir impossible. Sí que m’agradaria remarcar-ne algunes, d’aquell temps meu, individuals i col·lectives, que continuo mantenint ben vives dins la memòria, amb un record profundament agraït.
La laïcitat implantada a la parròquia de l’Encarnació permet de treballar-hi conjuntament, en una mateixa línia d’actuació cap a objectius idèntics, persones diverses: les que es mostren i comporten com a creients, conjuntament amb altres que en són alienes i que s’auto-consideren agnòstiques o atees.
El lligam d’unió entre totes elles, lluny de tenir res a veure amb alguna convicció religiosa compartida, és simplement la mateixa condició humana de qui hi participa.
Com fa Jesús de Natzaret, un laic jueu que interpel·la el clergat del seu temps, i atén la gent que ho necessita parant-hi esment, no tant a la condició de seguidora fervent i entusiasta, com sobretot a la condició real de persona humana – primordialment si aquesta pateix i passa per una situació dolorosa i lamentable -.
Lluny de veure's «reduït a l’estat laical», com passa dins l’Església catòlica occidental, Jesús fa la impressió de mostrar-s’hi i sentir-s'hi "elevat i enaltit"! Laic jueu que actua per damunt de mestres i doctors de la Llei, escribes i fariseus, sanedrins i sinagogues.
Personal treballador
La presència laica, des d’una perspectiva individual, consider que pot quedar reflectida en la figura dels dos escolans que té la parròquia al llarg de la seva història: el primer, Miquel Roca, a qui succeeix Aurelio Vélez.
Tots dos s'hi passen hores, dies, setmanes, mesos i anys, mantenint-ne el recinte i tenint cura de tantes tasques diverses. Em resulten del tot inoblidables.
També la tasca desplegada per la secretària Anita Aguiló Fuster, o l’assistent social, que, de bon començament, es dedica a atendre peticions diverses tots els dies laborables de 10 a 12 hores. Inoblidable la dedicació de Don Toni Homar Ensenyat, "un dels seglars més entregats en el servei de la caritat, qui elabora un estudi sociològic de la barriada"; com també la dels membres del grup d'Acció Social de Càritas parroquial, amb la presència constant i perdurable de Paquita Alcover Fontanet.
De molt gran valor em resulta la col·laboració totalment desinteressada de persones dedicades a animar les celebracions litúrgiques a l'interior del temple parroquial de l'Encarnació: fent-hi les lectures, dirigint i interpretant els cants, preparant l'ambient per a una celebració festiva i comunitària.
No puc deixar d'esmentar-hi Inès Coll Marquès i Miquel Parets Pizà, Paquita Mas Campins i Llorenç Martorell Llabrés, Margalida Salvà i Toni Salvà Pons, Milagros Dueñas Tur, Ramon Casañas, Teresa García, i tantíssimes d'altres persone laiques, seglars, sense les quals la parròquia de l'Encarnació no seria mai allò que ha estat, de fet...
Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
Mirant-ne els col·lectius que s’atansen a la parròquia, he de col·locar en primer lloc el moviment dins el qual treball més intensament durant alguns anys: l’Escoltisme i el Guiatge de Mallorca. Manté dos agrupaments escoltes, adscrits a la parròquia de l’Encarnació: l’AEG Jaume I i Verge de Lluc, amb els caps d’Agrupament Josep M. Magrinyà Brull i Francesca Bosch Capó. Hi col·laboren desenes de caps joves, d’entre 17 i 25 anys d’edat, i centenars d’al·lotes i d’al·lots, d’entre 7 i 17 anys, que hi prenen part activa.
 |
| Celebració de la Missa en camp escolta |
Se'm fa tan difícil destriar-hi tantissims noms i llinatges que em permet de recollir-los tots en l'esment dels seus dos caps d'Agrupament més emblemàtics.
La creació del Grup Cristià de Drets Humans per mossèn Josep Antoni Fuster Segura, afavoreix i promou un espai cristià de gent laica dedicada a la defensa dels drets humans, no solament dins la parròquia de l'Encarnació, sinó també dins la diòcesi i la societat civil mallorquina de l’època, en engrescar-hi dones i homes que s’hi afanyen de debò.
Record, de manera molt singular i especial, la labor duita a terme dins el Grup per Pere Ballester Morey, Francesca "Queta" Lladó Ordinas, o Maria Capellà... tant pel que fa a l’organització i coordinació d’activitats, com pel que té a veure amb la publicació periòdica d’un full informatiu; també per la seva participació intensa en els mitjans de comunicació, premsa i ràdio sobretot; o per la decoració acurada del recinte d’un temple que no compta amb cap capella lateral i que conforma una gran sala quadrangular, amb parets totalment blanques i columnes molt fines, on dibuixen una creu...
 |
| Butlletí informatiu "ciclostilat", escrit "a màquina" i fet "a mà" |
Desenes d’altres dones i homes hi col·laboren intensament, dins el Grup Cristià de Drets Humans, entre d’altres: Mª Agnès Vich, Maria Salleras, Mª Carme Fernández, Bartomeu Suau M., Antònia Bonet, Miquel Artigues, Francesc Manresa, Francisca Vich, Francisca Pellicer, Mercedes Garau, Antònia Picorelli, Miquel Ambròs, Jaume Ribes P., Bernat Vicens, Francisca Vidal, Catalina Llobera O., Miquel Llobera B., Catalina Company, Catalina Canals, etc.
Totes aquestes persones, entre d’altres actuacions, són les que apareixen com a signants del document que el Grup Cristià de Drets Humans de la parròquia de l’Encarnació adreça al ministre d’Administració Territorial, Rodolfo Martín Villa, el mes d’octubre de 1980, amb motiu del discurs que aquest dirigeix al Congrés dels Diputats, en el qual fa mostres evidents d’ignorar per complet o de no voler parar esment a la «condició de comunitat històrica de les Illes Balears», i de voler-ne, en canvi, continuar trepitjant els drets més fonamentals.
Els membres del Grup Cristià de la Parròquia de l’Encarnació mantenen i organitzen periòdicament trobades amb altres grups diversos de Ciutat.
Record perfectament la convocada a Son Roca el mes d’octubre de 1980, on participen, a més dels membres del Grup, més d’una vintena de representants d’altres entitats: Amnistia Internacional (2), Associació de Veïns del Jonquet (4), Centre d’Exiliats Polítics d’Amèrica Llatina (CEXPAL) (1), Club de l’Esplai (1), Comitè de Solidaritat amb El Salvador i Amèrica Llatina (1), Front d’Alliberament Gai de les Illes (2), Justícia i Pau de Mallorca (4), Equip de la Sapiència (1), Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Col·legis Estatals (1), Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians (MUEC), Associació del Tractament de l’Alcoholisme (ATA) (1), Objectors de Consciència (1), Coordinadora d’Institucions Sanitàries No Oficials (CISNO) (1).
Hi prenen part Antoni Castanyer, Llorenç Tous, Eduardo Caldarola, Tomeu Barceló i Ramon Serra, Joan López, Marina Valldeperas, Antonio Fonseca, Teodor Suau...
Des de la parròquia de l’Encarnació, el Grup Cristià de Drets humans contribueix a refermar lligams de col·laboració de caire social, que n’enforteix el teixit i consolida una societat que vol ser cada cop més democràtica.
Alhora que deixondeix consciències de persones creients que, en ampliar-ne la visió, poden disposar de més mitjans al seu l’abast i d’altres perspectives o camins a seguir.
Club d'Esplai
Més endavant, amb la posada en funcionament del Club d’Esplai, tasca assumida de manera primordial per Bernat Vicens Vich i tot un equip personal que s’hi lliura en cos i ànima, s’eixampla encara més la participació activa de seglars.
Implantat a Mallorca pel bon amic i condeixeble palmesà Ramon Serra Isern, el Club d'Esplai es dedica primordialment a tasques educatives, servint-se del lleure i l’esbarjo amb la gent més jove.
Amnistia Internacional
Les instal·lacions parroquials de l’Encarnació, convertides en la primera seu d’Amnesty International a Mallorca, amb la dedicació entusiasta del feligrès i solleric Antoni Castanyer, aixopluguen persones i entitats de l’àmbit civil, més enllà de consideracions estrictament religioses, embrancant-se en la defensa i l’alliberament de persones maltractades o empresonades per les seves idees, opinió, creença, religió, raça, llengua, etc. Lluiten aferrissadament per l’abolició de la pena de mort i per l’abolició de la tortura, arreu del món.
A més de membres esmentats dins el Grup Cristià de Drets Humans, que serveixen de base per a la formació de la primera Secció Local d’Amnesty a Mallorca, d’altres s’hi van afegint, com és el cas del mateix Antoni Roig Roig, Luis Miguel Suárez Diguele, Mª Antònia Artigues Bonet, Catalina Bosch Sansó, Ana Luisa Coll Martínez de Tudela, Maria Jesús Ferrer Salvans, Dr. R.B. Macmillan and Mrs, Jaume March Bisbal, Boettcher de Alejandre, Luís Moyá Noguera, Catalina Vivern Mairata, Cristina Aznar Plana, Agustín Hayles Aguiló i d’altres.
Comitè de Solidaritat Amb Amèrica Llatina
A més d’introduir a Palma la secció local d'Amnesty International, juntament amb el solleric Antoni Castanyer, en defensa dels presos de consciència, ens plantejam la creació d'un Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina per fer suport a les lluites populars que s'hi duen a terme aleshores, orientades a desempallegar-se del domini opressiu de l'imperi nord-americà al continent llatinoamericà.
El cream inicialment, mirant de fer suport a la lluita guerrillera del Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional, a El Salvador. I posteriorment n'ampliam l'abast a qualsevol altra situació de lluita que es produeix a Amèrica Llatina, a la dècada dels anys setanta del segle passat.
Els cinc iniciadors som mossèn Bartomeu Tauler Valens, Mateu Ramis Canyelles, Iván Mella Hidalgo, Mercedes Toledo Ferrada i jo mateix. Aquest petit grup es va ampliant més i més, a mida que se’n coneixen les actuacions.
Compromís en la trasformació
A mida que la societat civil mallorquina s’apunta a la lluita política per una democràcia més ferma, ofegada durant quatre dècades seguides pel règim dictatorial del general Franco, la parròquia de l’Encarnació actua i es mou com una comunitat compromesa en la transformació de la societat, heretant línies renovadores i afrontant reptes de futur, alhora que donant veu pública eclesial a la transformació democràtica
Seguint les orientacions emanades de la Constitució pastoral «Gaudium et Spes» del Concili Vaticà II, sobre l’Església en el món actual, la parròquia de l’Encarnació es converteix en lloc d’aixopluc per a la gent més compromesa amb el canvi polític de la nostra transició cap a la democràcia, després de 40 anys de dictadura militar franquista.
 |
| "Gaudium et spes", nou mètode de diàleg de l'Església amb el món |
Contínuament reivindica la praxi i els aires renovadors del Concili, amb una visió nova i diferent de l’Església: amb molta més obertura d’esperit cap a Déu i cap a la societat humana.
No es conforma a portar una acció pastoral progressista, renovadora en els aspectes litúrgics i en l’assistència social, i realitzada en la llengua catalana, la llengua del poble; també vol conservar, des dels inicis, i mantenir sempre ferm el compromís amb tot el poble de Mallorca, la llengua pròpia, la cultura pròpia, el territori i el medi ambient propis.
Pastoral nova de contacte amb realitats socials
L'estil i manera de fer una tasca pastoral a la parròquia de l’Encarnació em permet i m'afavoreix el manteniment de contactes intensos amb associacions i entitats de caràcter social, polític i laboral.
És allà, per exemple, on tract per primera vegada en ma vida amb coneguts i famosos sindicalistes, com Manolo Cámara de CC.OO., o amb el jove de l’esquerra política més radical Carles Manera, o amb el líder polític socialista Fèlix Pons, o amb el periodista de gran renom Pere Serra, o amb els més aferrissats defensors del nacionalisme illenc com són Climent Garau o Sebastià Serra.
Pregària a l'estil de Taizé
He de dir que m’alegra ben molt veure que, dins la celebració d’aquests 60 anys de vida parroquial de l’Encarnació, han programat d'incloure també la celebració d’una Pregària a l’estil de Taizé (durant quatre divendres seguits a les 19h).
 |
| Pregària a l'església de la Reconciliació, Taizé |
Des d’aquesta parròquia, són nombrosíssimes les persones i els grups que, un dia o un altre, ens hem acostat a Taizé, la comunitat monàstica, cristiana i ecumènica, fundada l'any 1940 pel monjo protestant suís, Germà Roger Schutz, que acull integrants de diverses confessions, situada a la Borgonya francesa.
CONCLUSIÓ:
El meu desig és que aquests primers 60 anys de vida parroquial activa, de l’Encarnació, no solament serveixin per fer veure i fonamentar un estil determinat de viure com a creients a la ciutat de Palma, sinó també i sobretot per enfortir-ne l’estímul, molt més engrescador encara, per a generacions futures.
Les tecnologies noves ens introdueixen en mons nous, que reclamen formes noves de viure en societat. I, també, formes noves de viure la fe en Jesús ressuscitat, dins una comunitat parroquial en renovació permanent.
Cecili Buele i Ramis
Ex rector de la parròquia de l’Encarnació (1979-1982)
Ciutat 20 de febrer de 2023
