L'avió d'Air Europa que havia d'enlairar-se a les 10:15 hores, ho ha fet vint minuts més tard i ha arribat a Barcelona vint-i-cinc minuts després de l'hora prefixada. Però n'hem sortit i hi hem arribat, malgrat la capa espessa de boira que cobria l'aeroport de Son Sant Joan.
Comença així el peu primer dia d'estada a Barcelona, en aquest mon any sabàtic iniciat l'1 de gener de 2018.
Anant a dinar al «Mussol» del carrer d'Aragó, me n'he duit un dels ensurts més forts dels que record: gairebé als meus peus, mentre estava esperant per passar el semàfor en verd i travessar el carrer de Balmes cantonada Aragó, un jove que anava de paquet damunt d'una moto ha pegat per avall i jo només he sentit el cop del casc metàl·lic que pegava contra la vorera de pedra...
Així com hem pogut l'hem ajudat els vianants que passàvem, mentre s'esperava l'arribada de l'ambulància... En pocs minuts, s'han sentit les sirenes de dues motos de la policia urbana que s'hi acostaven... Me n'he anat fortament impressionat...
En bon primer dia d'estada meva a Barcelona, de manera sorprenent i sense que n'hagués estat gens ni mica assabentat anteriorment, em trob que Òmnium i Assemblea Nacional Catalana han organitzat precisament avui vespre una manifestació, que va des de la plaça de sant Jaume fins a la presó model.
Avui es compleixen quatre mesos de l'empresonament dels JORDIS, Cuixart i Sánchez, a Madrid.
Ben a prop d'on estic allotjat aquests dies, m'hi atans i compartesc amb una gran multitud, que omple des de lluny el carrer Entença, els crits i demandes de llibertat i d'unitat que són els que més sobresurten per damunt de molts altres que reclamen justícia i respecte per «l'escola catalana que no es toca».
«Llibertat presos polítics!», «Unitat!», «Ni un pas enrere!», «In-de-independència!», «Som República!», «Puigdemont, el nostre president!», «L'escola catalana no es toca!», etc. precedeixen el discurs que s'hi fa, agraint la presència en un acte de suport als JORDIS empresonats a Madrid.
