Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bisbe de Mallorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bisbe de Mallorca. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 de febrer del 2019

23-F. Segona notícia periodística d'àmbit eclesiàstic (i 2)

L'escrit «eclesiàstic» que llegesc a l'Osservatore Romano en bon 23-F 2019 no és l'únic que em copsa l'atenció aquests dies. També m'empeny a escriure'n quatre mots, un altre que apareix publicat al diari mallorquí Última Hora, del Grup Serra, alguns dies abans.

Es tracta d'un breu article d'opinió. Apareix publicat a la pàgina 38 de dijous 21 de febrer de 2019. Només pel títol, ja se'n pot deduir el nom i llinatges de l'autor: «Lluc, per als grans marginats de l'Església». El síndic major de can Gazà, és qui fa públic el seu somni. 


Jaume Santandreu, davant la notícia sorprenent, publicada recentment, sobre la marxa sobtada dels Missioners dels Sagrats Cors, de Lluc, a causa de l'edat avançada dels membres d'aquesta comunitat religiosa que des de fa temps se n'encarreguen. Afegit tot plegat a la manca de gent jove que se senti cridada a continuar-ne la tasca..., en Jaume somnia, d'una banda, que «el col·lectiu de capellans secularitzats es fa càrrec del santuari» i, de l'altra, que «el bisbe nomena Cil Buele zelador de la nova etapa».

Quasi res! Ni més ni pus! En Jaume Santandreu somnia que el bisbe Sebastià Taltavull em nomena, precisament a mi, zelador major del santuari de Lluc! Gran i bella imaginació d'aquest bon amic meu manacorí!

Seguint algunes petites puntualitzacions que serveixen per acabar d'arrodonir el seu bell somni santandreuí, la primera tasca que m'encomana el bisbe, segons escriu Jaume Santandreu, és la de cercar i trobar 52 capellans disposats a dedicar-se al servei de les eucaristies i els sagraments de Lluc durant una setmana a l'any. Ell mateix, en Jaume, s'hi ofereix voluntàriament. S'apunta a la que no vulgui ningú!

En Jaume sap molt bé que el bisbe Taltavull s'ha reunit unes quantes vegades amb aquest col·lectiu, cada cop més significatiu, de capellans mallorquins secularitzats que hem optat per casar-nos i formar una família. La norma disciplinària del "celibat" ens ho impedeix.

Sap molt bé en Jaume que aquest grup d'homes madurs i voluntariosos hem mantengut algunes trobades fraternes amb el bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull. 

Sap que alguns ens hem ofert al jerarca diocesà per col·laborar-hi com agents actius en la missió evangèlica de l'Església.

Considera fermament, en Jaume Santandreu, que l'Església de Mallorca ha de restituir l'honra i la tasca als que ell considera que són els grans marginats de la missió sacerdotal: els capellans secularitzats, més d'un centenar a Mallorca.


Amb això, tres títols que ho diuen tot, opina en Jaume que el panorama de Lluc pot quedar ben clar, definit i operatiu: 

La dinàmica de Lluc (l'esperit, l'empenta, la saba de la terra...) en mans de capellans mallorquins secularitzats.

L'hostaleria, en mans de la mateixa empresa que de manera exemplar gestiona allotjaments místics a santuaris, monestirs i ermites de Mallorca. (A la pàgina 39 del mateix diari, a «s'Era» llegesc: «Hay quien dice que la gran beneficiada de la marcha de los «Coritos» de Lluc sería la empresa 'Mallorca Espiritual'»)


L'escolania dels Blavets, s'integraria en l'Escola Catòlica de Mallorca, sorgida i impulsada per un pare «corito».

Me'n parla per telèfon, d'aquest escrit lliurat a la premsa. Me l'escolt. M'ho llegesc. Ho trob interessant. Li dic, això sí, que m'imagín que, per desplegar com cal aquesta tasca, he de poder comptar sempre amb la seva col·laboració propera, durant les vint-i-quatre hores de cada jornada...

Així i tot, també som conscient i m'adon que «ja m'ha passat l'edat de la dansa, com diu el vell Baloo: ja no dansaré!» (Rudyart Kipling)

divendres, 20 de gener del 2017

El bisbe Sebastià Taltavull, en la seva primera festa onomàstica a Mallorca

10:30 h de dia 20 de gener de 2017. Com cada any em faig present a la missa solemne que el dia de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, se celebra a la seu catedral de Mallorca, presidida pel bisbe...


Aquests darrers tretze anys, a més de veure'n força canviada la decoració ornamental externa, a l'interior del temple catedralici -sobretot pel que fa a la presència oficial de representants institucionals acadèmics, civils i militars-  n'hi he arribat a veure quatre, de bisbes presidint-ne la celebració: Teodor Úbeda Gramage (1972-2003), Jesús Murgui Soriano (2003-2012), Xavier Salinas Viñals (2012-2016) i, avui mateix, Sebastià Taltavull i Anglada (com a administrador apostòlic).

Aquest bisbe actual, un menorquí amb qui m'uneix una certa coneixença i amistat, des de fa dècades, hores d'ara m'inspira grans dosis de confiança, sobretot si atenem els moments que vivim a Europa, pel que fa a les jerarquies eclesiàstiques de l'Església catòlica al nostre redol més immediat...

Des de la meva perspectiva personal, com a capellà mallorquí secularitzat, -una condició que compartesc amb més d'un centenar de companys d'estudis eclesiàstics i de pràctiques pastorals de temps enrere-, desig de bon de veres que aquest bisbe contribueixi, de manera notòria i eficient, al veritable «aggiornamento» que el papa Joan XXIII proposa amb la convocatòria i celebració del concili Vaticà II, cinquanta-cinc anys enrere... Una veritable renovació de l'Església, adaptació o nova presentació dels principis catòlics, que la capaciti per transmetre, com cal, el missatge evangèlic al món d'avui. 

Cosa que els seus successors en la seu vaticana -Pau VI (1963 -1978), Joan Pau I (1978), Joan Pau II (1978 -2005) i Benet XVI (2005 - 2013)- per un motiu o un altre, amb més o manco intensitat, sembla que s'han estimat més arraconar-la i deixar-la oblidada dins algun calaix d'alguna cambra pontifícia... El papa Francesc (2013), com el bisbe Taltavull, fan la impressió de tenir-ne ganes...

Aquesta visió personal positiva que tenc de l'administrador apostòlic de la diòcesi de Mallorca, veig que també és força compartida per altres companys capellans mallorquins, tant dels que són en actiu com de secularitzats. Cosa que m'alegra enormement:

«Et puc dir que ja són un bon grapat els companys capellans mallorquins secularitzats que han rebut una telefonada del bisbe Taltavull, interessant-se per la seva situació personal. En conec més de 4 casos... (PJM, BBP, SSA, MRG, RBC

«Es tracta d'un col·lectiu de capellans, madurs, profundament creients, amants de l’església de Mallorca, que han nascut en ella i que l’estimen. La seva maduresa els ha vingut del mateix seminari, de la família que han format, del desengany que el sistema els ha causat i de les energies cristianes de servei que aquest col·lectiu té actualment i que l’església de Mallorca oficialment ignora, prescindeix o no alimenta. Crec que la resposta que aquesta església té pendent, tal volta la nova mentalitat del bisbe Taltavull pot començar a pensar i decidir. Segons com manegi aquest tema el nou bisbe, provocarà escàndol a certes persones... Te repetesc lo primer que te vaig dir: “No tengueu rues a sa llengo (l’Església de Mallorca ha de demanar perdó dels seus pecats i esmenar-se!)...» (MTL)

«El bisbe em telefonà a les 25h. Fou molt amable... Em sembla que aquest bisbe confia més amb els «ex» que no amb els «in», o sia amb els «adsum»... (SSA)

«Sobre la voluntat manifestada pel bisbe Taltavull, de reunir-se amb capellans mallorquins secularitzats, pens que és un gest positiu que té el bisbe i que hi sobren interpretacions. Una abraçada i bon Nadal...» (BCJ)

Aquesta visió personal positiva que tenc d'aquest bisbe menorquí, avui, festa de Sant Sebastià, se m'ha vist incrementada considerablement. Malgrat només sigui pel detall tan insignificant que significa i comporta el seu gest d'acostament personal, que hom pot veure en un vídeo que he gravat, al final de la missa pontifical a Palma... 


M'hi he quedat tan mut i astorat, -quan, pronunciant el meu primer llinatge, m'ha dit que ja m'havia vist abans i que ens hem de veure prest, amb els companys capellans mallorquins secularitzats...- que ni tan sols m'ha vengut al cap felicitar-lo amb motiu de la seva festa onomàstica...

Per molts d'anys, bisbe Sebastià!


dimecres, 1 d’agost del 2012

Presència i actuació del bisbe Murgui a Mallorca (1): aspectes positius

Des del primer moment que m'arriba la notícia de la partida del bisbe Jesús Murgui Soriano (2003-2012) cap a la diòcesi d'Oriola-Alacant, em ve al cap la idea de recaptar-ne opinions.

Amb aquest bisbe valencià, al llarg de la meva vida -67 anys- tenc record d'haver vist partir cinc bisbes de Mallorca: el bisbe valencià Juan Hervás i Benet (1947-1955) cap a Ciudad Real, d'on tornà a Mallorca i morí a Felanitx; el bisbe basc Jesús Enciso Viana (1955-1964) qui també morí a Mallorca; el bisbe andalús Rafael Álvarez Lara (1965-1972) qui morí a Granada; i el bisbe valencià Teodor Úbeda Gramage (1972-2003) qui morí a Mallorca.

Hores d'ara, com a ciutadà llis i ras de Mallorca, pensionista, jubilat, retirat de la vida pública duita a terme durant dècades amb més o manco intensitat, molt més abocat a compartir senzillament i modesta certes opinions, anàlisis, reflexions sobre certs aspectes de la realitat que m'envolta, em veig amb certes ganes de fer-ne un resum petit.

Mantenc la gosadia de demanar a companyes i companys del meu entorn més immediat què en pensen de la presència i l'actuació, durant quasi 9 anys seguits, d'aquest bisbe de Mallorca valencià, que es diu Jesús Murgui.

Durant aquests darrers 9 anys, no he tengut gaires oportunitats de veure'l de prop ni, per descomptat, de tractar-lo personalment. Pentura és per això mateix que m'interessa començar-ne el recull per aquells aspectes que es puguin considerar positius i beneficiosos per a Mallorca.

De bones a primeres, n'hi ha que manifesten clarament que, de beneficis, el que se'n diuen beneficis i aspectes positius, no se'n pot apuntar cap ni un.

És més, afirmen que, en no tenir el carisma per ser bisbe, per afrontar els problemes, per dialogar amb els col·laboradors preveres, el bisbe Murgui ha hagut d'ocupar un lloc on se li exigeixen certes qualitats que no té.

Davant d'això, n'hi ha que consideren que se'l pot prendre com a exemple d'eclesiàstic sense massa pretensions, -cosa remarcable per poc freqüent-. Se'l veu com un home de certes virtuts i molt bona voluntat.

Que fuig de tota qüestió polèmica, i aconsegueix que no es donin enfrontaments entre diferents grups.

Que manté funcionant la pastoral a base d'un pla diocesà consistent a fer allò que s'ha de fer i prou, sense gaire entusiasme.

Que durant les visites pastorals acostuma a mostrar-se molt amable amb la gent i que la sap escoltar...

Però bé, n'hi ha que ho tenen molt més clar i assenyalen expressament que si hi ha qualcú que se n'ha pogut beneficiar, de la presència i l'actuació del bisbe Murgui a Mallorca, sens dubte és el conjunt de grups cristians contraris a la renovació del Concili Vaticà II.

En aquest sentit, es diu que aquests grups anticonciliars s’hi han sentit potenciats o recolzats, si no directament per manifestacions del bisbe al seu favor, sí pels seus silencis i la seva tolerància. Precisament en uns temps tan necessitats de veus i signes que apuntin el “per què” i el “cap a on”, consideren escandalós el silenci de la jerarquia eclesiàstica mallorquina davant d'aquests cercles.  

    També s'assenyala un altre sector de gent que se n'ha pogut beneficiar: els rics, els especuladors, els corruptes i demés gentussa disfressada de beateria i beneficència.

Com també les denominades rates de sagristia, clergues i laics que cerquen reduir-ne la labor al que es faci dins les quatre parets del recinte sagrat...

En resum, positiu, positiu, més bé poquet!