Brasil, mirar endavant (1)

Retornant de Lleida, on particip en el 29è Congrés d’Esquerra Republicana, com a membre del Consell Assessor d’aquesta formació política, arrib en tren Alvia a Barcelona, des de l'estació Lleida Pirineus. 

Església rellevant, a Barcelona

M’allotj, com gairebé sempre, al Casal de Joves de Sant Gaietà, que dirigeix el teatí mallorquí P. Miquel Bonet.

De cop sec, veig l’anunci d’un Acte programat a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, per  a les 18:30 de dilluns, 30 de gener de 2023. No hi he estat mai, però m’interessa moltíssim el tema: «Brasil, mirar endavant», amb fotografia dominant de Lula da Silva que arracona el rostre de Bolsonaro...

Cartell anunciador de l'acte a l'Ateneu Barcelonès sobre BRASIL

Mirant els que hi intervenen, m’adon que, a més de la presentadora Laura Feliu, hi participen Anna Ayuso, Amilcar Torrao Filho i Maria Dantas. Només em sona el nom d’aquest darrera, diputada brasilera d’ERC al Congrés dels Diputats espanyol.

Faig tots els possibles per fer-m’hi present amb moltes ganes. I n’aprenc moltíssim. Sobre la situació actual que travessa Brasil i el paper que li correspondrà de fer a Lula da Silva, el nou president que succeeix Bolsonaro a la presidència de la República.

Amb MARIA DANTAS, diputada brasilera d'ERC al Congrés dels Diputats espanyol

N’aprenc moltíssim, de tot quant diuen sobre aquest país d’Amèrica Llatina que tenc oportunitat de visitar, juntament amb la meva esposa difunta Isabel Rosselló, ni que sigui solament trepitjant-ne un petit racó, entre Uruguai i Paraguai, visitant les cataractes d’Iguaçú i, d’altra banda, fent escala tècnica a Porto Alegre.

També hi mantenc contacte, des de fa dècades, amb dos bons amics mallorquins que trien aquest país d’Amèrica Llatina per viure i treballar-hi, l’algaidí Sadurní Pesquero Ramon (qepd)  i el selvatgí Jordi Solivellas Perelló.

Amb el segon, continuam comunicant-nos via whatsapp, de tant en tant. Del primer, mantenc viu el record d’allò que em diu el mes d’octubre de 2018,  quan Jair Bolsonaro (PSL)  surt elegit president de la República. «És per estar bocabadats». 

M’interessa moltíssim parar esment al que ens puguin dir, avui dia, a Barcelona, sobre la situació que travessa aquests país tan immens d’Amèrica Llatina! 

Conferenciants a l'Ateneu Barcelonès, sobre BRASIL

Sobrevolar-lo durant hores seguides, des que deixes l’oceà Atlàntic, fins que aterres a l’aeroport peruà de l’oceà Pacífic, et dóna una idea del que comporta la seva immensitat, amb la major part de la selva amazònica incorporada.

Pas un guster d’escoltar, a l’Ateneu Barcelonès, les veus, opinions i preguntes que ressonen dins d’aquest recinte petit, amb un grapat de persones interessades en la matèria.

Algunes intervencions em resulten sorprenents: que la República del Brasil, avui dia, continua tenint despeses considerables envers el manteniment de «la família imperial brasilera que somnia tornar a regnar...»

D’altres, em confirmen allò que ja sospit d'antuvi. 

En algunes, no hi estic gens ni mica d’acord.

(CONTINUARÀ)

DOMINGO MATEU: Gaudint dels amics de cap a cap d'any

Intervenció de DOMINGO MATEU CONTI, president de l'associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, fent la cloenda del Dinar de Companyonia que, com cada any, l'entitat organitza amb motiu de les festes de Nadal i de Cap d'Any.

Assistents al dinar al restaurant celler
Cas Padrí Toni, a Maria de la Salut

Nota introductòria:

Sabeu prou bé que no gaudesc de l’experta facilitat, diàriament acreditada, de saber ritmar i rimar sàviament les admirades dècimes del nostre estimat amic Miquel Campaner i Amengual. Vaig pensar, tanmateix, que un breu i concís petit poema podria ser una adient i oportuna salutació als benvolguts Amics del Seminari en l’avinentesa de la gratificadora trobada amical de l’inici de l’Any Nou. Aquest és el petit poema de salutació de la trobada de Cap d’Any que he titulat així:

GAUDINT DELS AMICS DE CAP A CAP D’ANY
Maria de la Salut, 14 de gener de 2023

DOMINGO MATEU CONTI, llegeix poema seu

Joia plena, fora planys,
car avui el jorn es crida
a tastar l’instant de vida
que s’esmuny entre els caps d’any.

Endolcim aquest instant
amarant-nos l’esperit
d’amorosívol delit
per fruir de tot l’encant
d’aquest efímer moment,
que allargam tant com podem
perquè allò que no volem
és obrir l’any malament

Com de costum, entaulats
en la dolçor de diverses
complaences, les converses
ens mantenen allunyats
de l’eufòria veïnal
que cala foc als carrers
per on corren els darrers
instants de l’últim alè de l’any.

Preferim omplir la ment
de somnis escumejants
i demanar a l’any entrant
que els port a bon compliment.
Param la taula de festa
i d’antigues batalletes
de quan érem jovençans.
O temps de dolça memòria:
gestes i errors importants,
amarats d’amor i penediment
que, a mesura que ens feim grans,
delit són de plaent glòria.

Que aquests dos mil vint-i-tres
sigui dolç i saludable,
magnànim i favorable,
tolerant i indulgent.

Curull de joies, eixut de planys,
sense turments ni llàgrimes,
aquest amical inici
nodreixi el foc sagrat
de les velles arrels íntimes
d’on neix la nostra dolça amistat
que a tots ens agombola
fins que es fa fraternitat.

Joia plena, fora planys,
car avui el jorn ens crida
a tastar l’instant de vida
que s’esmuny entre els caps d’any.

Cas Padrí Toni, Maria de la Salut
Dissabte, 14 de gener de 2023

De Colòmbia a Perú i de Lima a Bogotà (i 7): no i sí de les esquerres

Una molt bona notícia pels amants d’Amèrica Llatina és la presa de possessió per tercera vegada de Luiz Inácio Lula da Silva com a president del Brasil, en bon primer dia d’aquest Any Nou. 

LUIZ INÁCIO LULA DA SILVA, president del Brasil

Tant de bo que, amb aquesta tercera oportunitat que té de presidir el Brasil, arribi a fer passes considerables cap a l’objectiu que tothom desitja: fer desaparèixer la fam que pateixen 30 milions de persones al seu país! 

Que tothom pugui menjar tres pics al dia!
Pot semblar que no és demanar massa, però, de fet, és demanar moltíssim.

Una altra de les bones notícies que s’estan escampant arreu del món, des del primer dia d’aquest Any Nou 2023, és la represa de les negociacions entre la guerrilla i el Govern de Colòmbia.

Tant de bo que arribin a bon port!

GUSTAVO PETRO, president de Colòmbia

M’interessa remarcar-hi que, a diferència del Perú on, pel que sembla, l’assessorament que ha rebut el president  Pedro Castillo no ha estat dels més adequats, en canvi a Colòmbia, el president de la República Gustavo Petro s’ha sabut envoltar d’assessors que no solament l’han duit a la Presidència, sinó que l’estan ajudant, i molt, a fer passes concretes cap a un dels objectius marcats durant la campanya electoral:  la pacificació del país.

PEDRO CASTILLO, president del Perú

M’alegra ben molt veure que pot comptar, entre d’altres, amb la col·laboració de bons amics catalans que, des de Bogotà estant, hi fan suport i l’assessoren. 

Després de més de quatre anys sense cap casta de diàleg entre la guerrilla i el Govern de Colòmbia, tenen previst de reprendre aquest dilluns mateix les negociacions de pau. Sembla que ho han de fer a Caracas, la capital de Veneçuela.

Tant de bo que la violència quedi totalment desterrada d'unes terres regades amb massa sang aquestes darreres dècades.

Any nou, vida nova! De la de bon de veres:

De Colòmbia a Perú i de Lima a Bogotà (6): opinió molt encertada

D’entre les moltes publicacions que miren d’explicar la situació actual que viuen al Perú, n’hi ha una que m’arriba molt endins, amb la qual m’identific més que no amb cap altra.

La signa a Lima, la capital del Perú, Hugo Cabieses.  A mi, m'arriba des d’Alemanya el 27 de desembre de 2022. Redactada en castellà, m’interessa tant, que m’afany a publicar-la en català. 

Pel que puc saber, es tracta d’un economista peruà que coordina l’àrea de desenvolupament sostenible, canvi climàtic i drets indígenes del Centre d’Investigació de Drogues i Drets Humans (CIDDH). L’any 2011 fou nomenat pel president Ollanta Humala  viceministre de Desenvolupament estratègic dels Recursos Naturals del Ministeri de l’Ambient (MINAM).

L'economista peruà HUGO CABIESES

Diu i escriu aquest economista peruà que la ingerència del Govern dels Estats Units (EUA) i de la CIA en la caiguda del president Pedro Castillo i en l’assumpció del poder per part de Dina Boluarte, ha estat i continua sent un factor important en la crisi d’Estat que viu el Perú.

A la vista de les mobilitzacions socials que no aturen arreu del país, molta de gent, sobretot de Lima i dels àmbits més alts del poder, es demana per quines cinc-centes tanta de gent continua mobilitzant-se.

L’economista s’atreveix a oferir-hi algunes respostes que poden explicar per què NO es rendeixen NI ES RENDIRAN mai:

- Perquè Lima no comprèn les províncies ni les entén,

- La ciuat no entén el món rural,

- Els criollos i blancs no entenen els indis «de color modest»,

- La cultura occidental menysprea la cultura indígena,

- La gent rica s’enriqueix a costa dels de baix i dels de l’interior del país,

- Des de fa dècades els ciutadans benestants critiquen els informals, però no fan res per potenciar-ne la formalització,

- Els més poderosos destrossen els recursos naturals amb la finalitat de guanyar més doblers i els indis defensen el seu mitjà de vida, des de la informalitat i la delinqüència,

- Els prohibeixen d’organitzar-se solidàriament, pretenent que esdevenguin individus sense drets,

- La violència institucional s’exerceix sempre i solament contra els pobres, els indis i els joves,

- La corrupció s’ha tornat institucional, primordialment entre polítics i empresaris, mentre que  els indis n’hi són perseguits,

- Per primera vegada en els darrers 200 anys s’han vist reflectits en el rostre i el capell d’un president semblant a ells, però aquest no ha estat reconegut pels poders fàctics corruptes i autoritaris,

-  La gent de baix i la gent d’endins no volen que la gent de dalt i la gent de fora (EUA i OEA) fiquin el nas en els assumptes propis, però els de dalt en sol·liciten la intervenció,

-  La Constitució actual no té en compte els seus drets, que són reconeguts internacionalment,

- Perquè hi ha centenars d’altres raons que empenyen a continuar lluitant pel Ben Estar i pel Ben Viure, dins un Perú «de totes les sangs» i de la pau definitiva per a tots i totes...

És l’opinió d’Hugo Cabieses, Lima 27 de desembre de 2022.

Abraçades!

(CONTINUARÀ)