Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon Llull. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon Llull. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de gener del 2017

La "Cantata de Randa", de Salvador Brotons, s'estrena a Manacor

Aquest tercer diumenge del mes de gener, ens porta una de les bones notícies de l'any 2017 que acabam d'encetar. Ens pot alegrar ben molt saber que, amb un concert excepcional d'homenatge a Ramon Llull, l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida pel mestre Salvador Brotons, tan fortament vinculat a l'illa de Mallorca, actua la setmana vinent a l'Auditori de la ciutat mallorquina de Manacor.

Es tracta de la «Cantata de Randa», una creació conjunta del compositor i director d'orquestra barceloní Salvador Brotons i de l'artista lloretenca Neus Dalmau, que s'inspiren en una de les figures literàries més rellevants de la història dels Països Catalans: Ramon Llull (1232-1316). 

La presentació pública de la Cantata de Randa es fa a Barcelona dimarts 17 de gener, al Palau de la Música Catalana. Pocs dies després s'estrena a Mallorca, concretament a l'Auditori de la ciutat de Manacor, dissabte 21 de gener de 2017, precedida de la interpretació d'altres peces clàssiques de Txaikovski i de León.

És una peça per a orquestra, cor mixt, soprano, baríton i dues veus que reciten. Neix al poblat de Puig de Castellet, des d’on Neus Dalmau veu l'illa de Mallorca i s'hi inspira. No de bades la muntanya mallorquina de Randa és l'indret on Ramon Llull s'anima a escriure part de la seva obra literària, filosòfica, espiritual, etc.

Com explica molt bé Laura Gené, la Cantata de Randa -amb número d’opus 135- deu el seu nom a la muntanya emblemàtica de perfil suau (de 543 metres d’altitud) que s’alça solitària a poc més de vint quilòmetres de Palma. Llull escull aquest entorn natural, des d’on es contemplen gairebé tots els punts de l’illa de Mallorca, per retirar-s’hi i retrobar el camí de la meditació i l’espiritualitat... La cantata té una durada aproximada de quaranta-dos minuts sense interrupcions.

M'alegra ben molt saber que aquesta obra magna de Salvador Brotons i de Neus Dalmau, amb l’actriu Sílvia Bel, l’Orquestra Simfònica de Balears i l’Orfeó Català, s’estrena el 21 de gener a Mallorca i el dia 28 a Barcelona.

NOTA:
A la Revista Sonograma Magazine es pot trobar una extensa explicació d'aquesta peça musical, a càrrec de Laura Gené, força recomanable.



dilluns, 20 d’abril del 2015

IV Diada cultural d'Amics del Seminari (2): dedicada a Ramon Llull


Els companys d'estudis eclesiàstics que ingressaren al Seminari diocesà de Mallorca l'any 1959 del segle passat, des de fa quatre anys seguits, organitzen una Diada cultural, que serveix de retrobament amb els companys, antics seminaristes, que s'hi volen apuntar.

La primera fou a Manacor, en memòria de mossèn Antoni M. Alcover. La segona, a Petra, recordant fra Juníper Serra. La tercera, a Pollença, en homenatge a mossèn Miquel Costa i Llobera. I la quarta, la d'enguany, a les mateixes instal·lacions del Seminari, fent memòria del beat Ramon Llull, amb un programa definitiu dels actes preparats per al dia 9 de maig, segons n'informa el coordinador, Jaume Bonet i Rubí.

Comença amb una missa de germanor, en record dels antics companys d'estudis que ja s'han mort, seguida d'un piscolabis. Continua amb un concert d'orgue, a càrrec d'Eduardo Covas i Josep L. García Mallada; i d'un concert de la Nostra Schola Cantorum, dirigida per Tomeu Ripoll, i acompanyada a l'orgue per Pep Portell. Segueix la conferència sobre “Ramon Llull: pensament i actualitat”, a càrrec de Pere Ramis i Miquel Jaume.

A l'hora de dinar, s'hi ha de recordar i assaborir el contengut d'aquells sopars tradicionals dels anys 60...

Una taula rodona força densa i consistent i una Fiesta en el aire, conclouran la jornada.

És d'esperar que l'assistència sigui nombrosa, i que l'ambient que s'hi arribi a crear enriqueixi i enforteixi els lligams d'amistat entre antics companys d'estudis al Seminari diocesà de Mallorca.

Qui vulgui apuntar-s'hi, convé que contacti amb:
Joan Bonet Rubí
606569658

Salut i coratge, companys!

dijous, 15 de gener del 2015

Juníper Serra? Ramon Llull!


Per als catòlics, la canonització d'una persona difunta és una declaració oficial que fa el papa. S'hi certifica que aquella persona es troba certament al Paradís i en permet el culte com a sant...

En relació amb la meva opinió personal sobre l'anunci papal de la canonització del mallorquí Juníper Serra, he de dir que la meva cama arianyera, propera a molta gent petrera que admir moltíssim, m'empeny a dir-hi la meva.

M'entren ganes d'endinsar-m'hi, tot i que puc aportar ben poc relacionat amb aquesta figura egrègia mallorquina, quan m'assabent que el papa Francesc, jesuïta sudamericà, ha manifestat el seu desig de canonitzar el franciscà mallorquí, Miquel Josep Serra i Ferrer.

La meva condició de catòlic i de mallorquí no em permet de passar-hi de llis, com si no res.

He de reconèixer que no som cap expert en aquest personatge, ni en conec gaire les dades de la seva biografia, ni he estat mai cap entusiasta de l'obra missionera que realitzà.

Tot i amb això, sempre n'he admirat la seva capacitat d'actuació, per la seva obra ingent que desplegà, sobretot a Mèxic.

L'obra biogràfica que publicà el seu amic mallorquí, el Pare Palou, ajuda ben molt a copsar més a fons el paper i la figura d'aquest personatge petrer. És un clàssic.

M'agradaria, emperò, atansar-me més a prop d'allò que puguin opinar certs companys meus, amb els quals he tengut la gran sort de compartir la perspectiva missionera alliberadora durant uns anys a terres d'Amèrica Llatina.

A l'hora que em criden poderosament l'atenció certs aspectes d'aquest anunci papal, em sembla entendre i copsar que l'ànima americana, sens dubte impulsora de moltes decisions que adopta aquest argentí, convertit en el cap suprem de l'Església Catòlica, l'ha d'empènyer a realitzar actuacions que tenen molt a veure amb la realitat religiosa, política, social i econòmica que envolta les Amèriques. Em sembla inevitable.

Certament, en recordar la figura del Pare Serra i visitar les missions que desplegà a la Sierra Gorda de Querétaro habitada pels indis pames, hom se'n surt meravellat. Les nombroses esglésies que va construir, durant els vuit anys que romangué a la zona, han estat declarades patrimoni cultural. La ciutat més important s'anomena Jalpan de Serra, en memòria d'aquest mallorquí franciscà, doctor en Teologia.

Tot plegat fa veure clarament que fou un home molt inquiet. Mai no va voler romandre durant molt de temps instal·lat a cap lloc. Sempre volia fer-ne el recorregut a peu, caminant milers de quilòmetres.

El seu biògraf conta que quan l'expedició espanyola arribà a Veracruz, el Pare Serra no va voler fer el trajecte cap a la ciutat de Mèxic en el carruatge que li corresponia, sinó que volgué fer tot el camí a peu. Cosa que li provocà que una nit, dormint a terra, fos picat per un animal verinós que li provocà una ferida que mai no va poder arribar a curar del tot, sempre li dificultava els moviments i li provocava dolors intensos.

Malgrat tot, continuà treballant anys a Sierra Gorda i posteriorment es va traslladar al col·legi franciscà de la ciutat de Querétaro on romangué un temps.

Quan els jesuïtes foren expulsats de Mèxic, quedaren abandonades les missions que havien obert a les Califòrnies. El Pare Serra s'hi traslladà, viatjant en vaixell des del port de San Blas, a l'Estat Mexicà de Nayarit -lloc esplèndid per a la pesca de la llampuga!-. A l'església parroquial encara ara s'hi pot veure una placa commemorativa del pas de Fra Juníper pel port.

El frare franciscà mallorquí fundà les principals ciutats de la Califòrnia estatunidenca (a Mèxic hi ha dos estats que s'anomenen així), com San Diego, San Francisco, Monterrey i altres.

En ser territori de conquesta, sempre l'acompanyaven grups de soldats. I conten que el Pare Serra s'havia d'enfrontar molt sovint als abusos que aquests cometien. Amb la intenció d'acabar definitivament amb aquells comportaments militars abusius, viatjà a la ciutat de Mèxic, on s'entrevistà amb el virrei Bucarelli i aconseguí que aquest emetés un decret que manava que els indis fossin acollits i protegits pels missioners, evitant així els abusos dels soldats.

Només són algunes de les generalitats que permeten recordar, a grans trets, qui va ser aquest mallorquí insigne, aquest franciscà de la vila mallorquina de Petra, el Pare Juníper Serra.

Lamentablement, no conec a fons la vida i obra d'aquest paisà extraordinari. Però sí que he tengut la sort de recórrer alguns dels territoris que ell trepitjà segles abans.

I, també, he mirat de recordar els treballs realitzats per mi, com a missioner a terres d'Amèrica Llatina durant una partida d'anys. Amb concepcions distintes. En situacions distintes. Des de perspectives pastorals distintes. I sense arribar ni a les soles de les sabates d'aquest personatge petrer... pel que fa a construccions de temples...
Ja sé que no som qui per fer-ho. Però, si jo hagués tengut l'oportunitat de recomanar-li, al papa Francesc, la canonització d'algun altre personatge mallorquí, abans de suggerir-li el Pare Serra, li hagués assenyalat expressament en Ramon Llull.

Més ara, quan l'estat islàmic continua fent-ne de les seves arreu del Planeta: "Si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor" (Llibre d'Amic e Amat).

Però això ja són figues d'un altre paner!