A la carretera de Valldemossa, sortint de Ciutat cap a la serra de Tramuntana, s'hi poden veure encara dues grans instal·lacions militars desocupades: a l'esquerra, la caserna d'Automobilisme; a la dreta, la d'Artilleria. Totes dues, buides i sense emprar des de fa dècades.
Des de fa dècades també són objecte de tractament per part d'institucions i entitats ciutadanes. Encara mantenc viu el record d'aquella proposta que fa el PP a Madrid quan governa Felipe González: «que es retornin als municipis les instal·lacions militars desocupades!».
No són poques les intervencions que faig, des d'allà on em trob, a favor d'una utilització més social d'unes terrenys urbans que la dictadura del general Franco expropia «a preu de patató» perquè s'hi construeixin dues casernes militars tan significatives.
Fa dècades que els militars les abandonen i fa dècades que volen ser venudes «a preu de canari jove».
La pregunta que me'n faig només és una: qui se'n beneficia econòmicament d'aquesta situació?
I n'hi puc afegir d'altres:
La gent de Ciutat no té dret a saber i conèixer els noms i llinatges de les persones, militars o civils, que en trauen profit?
Què se n'ha fet de projectes socials com el presentat per «Arquitectes Joves» que n'aprofiten tot quant hi ha per transformar-ho en espai ciutadà únic?
En què queden totes i cadascuna de les reivindicacions veïnals de la zona i de Ciutat, que en reclamen un ús més social, d'aquest espai urbà?
Quin paper exerceixen, en aquest àmbit, els nostres representants polítics a Ciutat, a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, a Madrid, a Brussel·les i Estrasburg?
La notícia publicada recentment a la premsa local -per variar, en dates estiuenques...- em remou les entranyes i m'empeny a recordar-ne certs detalls d'aquests darrers vint-i-cinc anys, un quart de segle!
Hores d'ara, continuo astorat davant tants metres quadrats de superfície buida i desocupada, abandonada pels militars, que, fins suara mateix, no comporten cap casta de profit ni benefici per a la ciutadania dels barris de Cas Capiscol - Son Busquets, ni per al conjunt de la ciutadania de Palma. I que mantenen intacta la seva capacitat d'aixoplugar-hi un bon grapat d'equipaments públics que es reclamen des de fa dècades a Ciutat.
Com a veïnat de Palma, he de reconèixer que les veïnades i els veïnats d'aquesta barriada palmesana de Cas Capiscol – Son Busquets són un exemple per a tothom: saben fer festes alhora que també saben fer lluites veïnals, sense cansar-se.
Hi pot haver qui pensi i cregui o escrigui que un col·lectiu, una barriada, un poble, un país, una nació, quan no pot aconseguir allò que es proposa mitjançant la lluita -sigui la que sigui- s'aboca irremeiablement a creure's ulls cecs en la victòria mai aconseguida, mitjançant la festa i la disbauxa.
N'hi ha que, en canvi, consideren la lluita com un element inseparable de la festa. I que així tots dos elements es converteixen en les dues cames imprescindibles per fer avançar la humanitat i tirar endavant en la història.
Cas Capiscol – Son Busquets n'esdevé un paradigma: de festa, en lluita veïnal perenne!
Fa moltes dècades que el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets esdevé una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... i un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!
L'Ajuntament de Palma -primer amb Ramon Aguiló, després amb Joan Fageda, com a batles; seguits de Catalina Cirer i Aina Calvo com a batlesses; de Isern, de José Hila, de Toni Noguera...- mitjançant convenis escrits i signats en castellà, es compromet a nodrir i alimentar bé el Ministeri de Defensa, amb els suculents beneficis econòmics que comporta la venda dels terrenys de la caserna militar de Son Busquets, adquirits a preu de patató unes quantes dècades enrere i venuts a preu de canari jove el segle XXI!
Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també compta amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi deixen la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.
Gràcies a tot això, la barriada pot comptar amb un dels primers centres de salut, que fins i tot s'arriba a veure desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.
Sens dubte, entre totes les entitats del barri despunta l'Associació Veïnal Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets que, integrada dins la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, des de la dècada dels anys 70, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada tan deixada de la mà de Déu i del diable...
Durant un munt d'anys, amb el lema «A Son Busquets volem equipaments» l'associació veïnal reclama un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta municipal, un centre de dia i una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, locals per a associacions de la barriada, un institut i guarderies públiques...
Sens dubte demanen molt; el fet és que, si hom s'hi atansa, veu ben a les clares que en tenen tot el dret.
Record molt bé que també treballa fort ferm per aconseguir que sigui una realitat palpable la «cessió gratuïta de totes les instal·lacions militars en desús, als ajuntaments de Mallorca!»
Al llarg d'aquestes darreres dècades, la Junta Directiva no afluixa i, superant totes les dificultats que hi compareixen, mai no deixa de dedicar-ne els esforços a una de les activitats que arreplega al carrer més veïnes i veïns del barri, les seves Festes d'Estiu. Una de les activitats que conviden a sortir de casa i trobar-se amb altres veïns, en un ambient festiu i lúdic, alhora que reivindicatiu d'aquelles situacions que es perceben com a millorables.
La presència de batles i batlesses no roman exempta d'al·lusions explícites als projectes urbanístics d'actuació prevista a l'espai públic immens que ocupen a l'actualitat el que foren les instal·lacions militars de Son Busquets...
Vull donar l'enhorabona a tots i cadascun dels membres de la Junta Directiva de l'associació veïnal que, sense amollar el mac a terra, continua reivindicant per a aqueixa barriada unes millors condicions de vida que afectin positivament el conjunt de la ciutadania... sense esperar cap altra recompensa que la de deixar aquest barri de Palma una mica millor d'així com l'han trobat en arribar-hi...
