Pregó de Festes i de Lluites, al barri de Cas Capiscol - Son Busquets

Som en Cil Buele. Veïnat del barri veí, veïnat del Camp Rodó, pràcticament des que hi vaig néixer ben a prop, fa més de 66 anys! 
 

Els membres de la Junta Directiva de l'Associació de Veïnats Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets, amics des de fa dècades, m'han demanat que véngui a dir-hi dues paraules, com a Pregó de Festes d'enguany en aquesta barriada de Palma.

Amb molt de gust, vénc a dir-hi la meva davant tots vosaltres, durant aquest SOPAR A LA FRESCA que figura al vostre Programa de Festes, com a veïnat que som de la barriada veïna, la del Camp Rodó que, des de sempre, hem mantengut molt bones relacions veïnals, en defensa de les nostres barriades respectives.

Des dels seus inicis, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets ha estat una de les barriades més singulars de Palma. Per la seva situació geogràfica, entre el centre antic de Palma i les zones rurals de Palma, té unes característiques especials: d'una banda, es troba als afores del centre de la ciutat, però de l'altra no compta pràcticament amb els aspectes rurals que caracteritzen altres barris com s'Aranjassa, es Pil·larí, Sant Jordi, s'Hostalot, Son Sardina, Son Espanyol, o Establiments, per posar només alguns exemples.

També, des de fa dècades, el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets ha estat una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!

Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també ha comptat sempre amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi han deixant la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.

Gràcies a tot això, la barriada ha pogut comptar amb un dels primers centres de salut que s'han fet a Palma, que fins i tot s'ha vist desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.

Amb unes entitats infantils i juvenils que, fins i tot, han aconseguit que diverses institucions públiques s'hagin abocat a concedir-hi premis i reconeixements per la seva tasca activa en la vida social de la barriada.

Com també que el mateix Ajuntament de Palma hagi posat el nom de dos carrers de la barriada a dos personatges del món educatiu, com són ara a Maria Ferret -fundadora de l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca- i a mossèn Antoni Ferrer -consiliari del Moviment Escolta i rector de la Parròquia de la Resurrecció-.

Amb una Parròquia, hores d'ara regida per mossèn Miquel Serra, que continua abocada a atendre la gent de la millor manera possible.

Amb una Associació Veïnal de Cas Capiscol - Son Busquets que, des de la dècada dels anys 80, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada que, als ulls de segons qui sembla tan deixada de la mà de Déu com del diable...

Les diverses juntes directives de l'associació veïnal d'aquesta barriada sempre han tengut en compte aquestes dues característiques del barri -la seva singularitat i la seva capacitat d'acollida-, a l'hora de reclamar dels poders públics -dels municipals, sobretot- aquells serveis que s'hi precisen com a bàsics per al conjunt de la ciutadania: “un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta d'infants municipal, un centre de dia, una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, uns locals per a associacions de la barriada, un institut, unes guarderies públiques, etc. etc.”

I no poden afluixar mai, en l'exercici d'aquest dret democràtic que té la ciutadania...

L'altre dia em vaig adonar, per exemple, que gràcies a aquesta pressió veïnal exercida durant dècades, la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets, no havia tengut mai tantes línies de bus que la travessassin com ara, pels carrers de Sant Vicenç de Paül i General Riera o per les carreteres de Valldemossa i de Sóller: línies de l'EMT com l'11, la 12, la 16, la 19, la 20, la 27, la 29 i la 33. Si no les he comptades malament, me'n surten 8, de línies de l'EMT que passen per algun punt d'aquesta barriada de Palma!

Això, tots aquests avanços que s'han aconseguit amb el transport públic, fa falta que s'aconsegueixin també en altres àmbits.

Com és el que tenim just suquinetes: hectàrees i més hectàrees de terrenys, abandonats pels militars, que, fins ara, no han comportat cap casta de profit ni benefici per a la ciutadania de Cas Capiscol - Son Busquets i que mantenen intacta la seva capacitat d'aixoplugar-hi un bon grapat d'aquells equipaments públics que es reclamen des de fa dècades.

Com a veïnat de Palma, estic disposat a donar tot el meu suport personal a les mobilitzacions que organitzi la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets per aconseguir tot això que s'hi precisa. I sé que moltes d'altres veïnades i veïnats d'altres barriades de Palma també estan en disposició de fer-ho.

Som dels qui pensen i creuen que quan la indignació, que ja ha mobilitzat centenars de joves arreu de Mallorca, arribi a mobilitzar també milers i milers de veïnades i veïnats de Palma, aleshores pot arribar el moment d'un canvi de bon de veres; el moment en què la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets arribi a ser, de bon de veres, la barriada que vol la ciutadania que l'habita, que hi viu, que hi resideix o que hi treballa.

Per això, tots ho sabem molt bé, fa falta organitzar-se. Organitzar-se bé. Donar suport a les iniciatives veïnals més agosarades. Ajuntar-se a les associacions i entitats del barri. Participar en les convocatòries cíviques que s'hi fan. Sortir de casa, sortir al carrer, manifestar-se públicament... Sense esperar que ens caigui del cel, com ho fa la pluja, allò que s'ha de cuinar i s'ha de treballar amb afany, de peus a terra.

Enhorabona a les veïnades i als veïnats d'aquesta barriada palmesana de Cas Capiscol – Son Busquets. Sou un bon exemple per a tothom: de barriada que sap fer festes i que sap fer lluites veïnals, sense cansar-se.

Salut i coratge, lluita i resistència!

Sobretot ara, a l'hora de fer festes populars!

Per molts d'anys!

Casernes militars a Palma, un bon negoci per a qui?

A la carretera de Valldemossa, sortint de Ciutat cap a la serra de Tramuntana, s'hi poden veure encara dues grans instal·lacions militars desocupades: a l'esquerra, la caserna d'Automobilisme; a la dreta, la d'Artilleria. Totes dues, buides i sense emprar des de fa dècades.

Des de fa dècades també són objecte de tractament per part d'institucions i entitats ciutadanes. Encara mantenc viu el record d'aquella proposta que fa el PP a Madrid quan governa Felipe González: «que es retornin als municipis les instal·lacions militars desocupades!».

No són poques les intervencions que faig, des d'allà on em trob, a favor d'una utilització més social d'unes terrenys urbans que la dictadura del general Franco expropia «a preu de patató» perquè s'hi construeixin dues casernes militars tan significatives.

Fa dècades que els militars les abandonen i fa dècades que volen ser venudes «a preu de canari jove».

La pregunta que me'n faig només és una: qui se'n beneficia econòmicament d'aquesta situació? 

I n'hi puc afegir d'altres: 

La gent de Ciutat no té dret a saber i conèixer els noms i llinatges de les persones, militars o civils, que en trauen profit? 

Què se n'ha fet de projectes socials com el presentat per «Arquitectes Joves» que n'aprofiten tot quant hi ha per transformar-ho en espai ciutadà únic? 

En què queden totes i cadascuna de les reivindicacions veïnals de la zona i de Ciutat, que en reclamen un ús més social, d'aquest espai urbà? 

Quin paper exerceixen, en aquest àmbit, els nostres representants polítics a Ciutat, a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, a Madrid, a Brussel·les i Estrasburg?

La notícia publicada recentment a la premsa local -per variar, en dates estiuenques...- em remou les entranyes i m'empeny a recordar-ne certs detalls d'aquests darrers vint-i-cinc anys, un quart de segle!

Hores d'ara, continuo astorat davant tants metres quadrats de superfície buida i desocupada, abandonada pels militars, que, fins suara mateix, no comporten cap casta de profit ni benefici per a la ciutadania dels barris de Cas Capiscol - Son Busquets, ni per al conjunt de la ciutadania de Palma. I que mantenen intacta la seva capacitat d'aixoplugar-hi un bon grapat d'equipaments públics que es reclamen des de fa dècades a Ciutat.

Com a veïnat de Palma, he de reconèixer que les veïnades i els veïnats d'aquesta barriada palmesana de Cas Capiscol – Son Busquets són un exemple per a tothom: saben fer festes alhora que també saben fer lluites veïnals, sense cansar-se.

Hi pot haver qui pensi i cregui o escrigui que un col·lectiu, una barriada, un poble, un país, una nació, quan no pot aconseguir allò que es proposa mitjançant la lluita -sigui la que sigui- s'aboca irremeiablement a creure's ulls cecs en la victòria mai aconseguida, mitjançant la festa i la disbauxa.

N'hi ha que, en canvi, consideren la lluita com un element inseparable de la festa. I que així tots dos elements es converteixen en les dues cames imprescindibles per fer avançar la humanitat i tirar endavant en la història.

Cas Capiscol – Son Busquets n'esdevé un paradigma: de festa, en lluita veïnal perenne!

Fa moltes dècades que el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets esdevé una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... i un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!

L'Ajuntament de Palma -primer amb Ramon Aguiló, després amb Joan Fageda, com a batles; seguits de Catalina Cirer i Aina Calvo com a batlesses; de Isern, de José Hila, de Toni Noguera...-  mitjançant convenis escrits i signats en castellà, es compromet a nodrir i alimentar bé el Ministeri de Defensa, amb els suculents beneficis econòmics que comporta la venda dels terrenys de la caserna militar de Son Busquets, adquirits a preu de patató unes quantes dècades enrere i venuts a preu de canari jove el segle XXI!

Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també compta amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi deixen la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.

Gràcies a tot això, la barriada pot comptar amb un dels primers centres de salut, que fins i tot s'arriba a veure desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.

Sens dubte, entre totes les entitats del barri despunta l'Associació Veïnal Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets que, integrada dins la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, des de la dècada dels anys 70, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada tan deixada de la mà de Déu i del diable...

Durant un munt d'anys, amb el lema «A Son Busquets volem equipaments» l'associació veïnal reclama un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta municipal, un centre de dia i una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, locals per a associacions de la barriada, un institut i guarderies públiques...

Sens dubte demanen molt; el fet és que, si hom s'hi atansa, veu ben a les clares que en tenen tot el dret.

Record molt bé que també treballa fort ferm per aconseguir que sigui una realitat palpable la «cessió gratuïta de totes les instal·lacions militars en desús, als ajuntaments de Mallorca!» 

Al llarg d'aquestes darreres dècades, la Junta Directiva no afluixa i, superant totes les dificultats que hi compareixen, mai no deixa de dedicar-ne els esforços a una de les activitats que arreplega al carrer més veïnes i veïns del barri, les seves Festes d'Estiu. Una de les activitats que conviden a sortir de casa i trobar-se amb altres veïns, en un ambient festiu i lúdic, alhora que reivindicatiu d'aquelles situacions que es perceben com a millorables.

La presència de batles i batlesses no roman exempta d'al·lusions explícites als projectes urbanístics d'actuació prevista a l'espai públic immens que ocupen a l'actualitat el que foren les instal·lacions militars de Son Busquets... 

Vull donar l'enhorabona a tots i cadascun dels membres de la Junta Directiva de l'associació veïnal que, sense amollar el mac a terra, continua reivindicant per a aqueixa barriada unes millors condicions de vida que afectin positivament el conjunt de la ciutadania... sense esperar cap altra recompensa que la de deixar aquest barri de Palma una mica millor d'així com l'han trobat en arribar-hi... 

Festa i lluita veïnal perenne a Son Busquets

Cessió gratuïta d'instal·lacions militars als ajuntaments mallorquins

Hi ha qui pensa, creu i diu o escriu que un col·lectiu, un poble, un país, una nació, quan no pot aconseguir allò que es proposa mitjançant la lluita -sigui la que sigui- s'aboca irremeiablement a creure's ulls cecs en la victòria mai aconseguida, mitjançant la festa i la disbauxa.

N'hi ha que, en canvi, consideren la lluita com un element inseparable de la festa.
Tots dos elements es converteixen, així, en les dues cames imprescindibles per fer avançar la humanitat i poder tirar endavant en la història.

Cas Capiscol – Son Busquets pot ser-ne un paradigma: de festa i en lluita veïnal perenne!

Fa dècades, el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets esdevé una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... i un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!

L'Ajuntament de Palma -primer amb el senyor Ramon Aguiló, i, després amb el senyor Joan Fageda, com a batles; seguits de les senyores Catalina Cirer i Aina Calvo com a batlesses- es compromet, mitjançant convenis escrits i signats en espanyol, a nodrir i alimentar bé el Ministeri de Defensa, amb els suculents beneficis econòmics que comporta la venda dels terrenys de la caserna militar de Son Busquets, adquirits a preu de patató unes quantes dècades enrere i venuts a preu de canari jove el segle XXI!

Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també compta amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi estan deixant la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.

Gràcies a tot això, la barriada ha pogut comptar amb un dels primers centres de salut, que fins i tot s'ha vist desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.

Amb una de les intervencions conscientitzadores de l'Associació Drets Humans de Mallorca, en utilitzar les sales de cinema d'OCIMAX per projectar-hi pel·lícules força instructives


Amb un dels Agrupaments Escoltes més actius i dinàmics que, fins i tot, aconsegueix que diverses institucions públiques s'aboquin a concedir-hi premis i reconeixements per la seva tasca activa en la vida social de la barriada


Com també que el mateix Ajuntament de Palma atorgui a Maria Ferret -fundadora de l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca- i a mossèn Antoni Ferrer -consiliari del Moviment Escolta- el nom de dos carrers de la barriada.

Però, sobretot, despunta entre totes les entitats l'Associació Veïnal de Cas Capiscol-Son Busquets que, des de la dècada dels anys 80, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada tan deixada de la mà de Déu i del diable (hom pot veure'l representat gràficament en els successius governs municipals...)


Des de fa un munt d'anys, amb el lema A Son Busquets volem equipaments l'associació veïnal reclama un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta municipal, un centre de dia i una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, locals per a associacions de la barriada, un institut i guarderies públiques...
Sens dubte demanen molt; però el fet és que, si hom s'hi atansa, es veu ben a les clares que tenen massa poc.

En altres àmbits, també s'ha treballat bastant per fer que sigui una realitat palpable la CESSIÓ GRATUÏTA, DE TOTES LES INSTAL·LACIONS MILITARS EN DESÚS, ALS AJUNTAMENTS DE MALLORCA!


Però això ja són figues d'un altre sostre...

Inici de Festes d'Estiu a Cas Capiscol

M'arriba ben endins de l'ànima, una vegada més, assistir a l'inici de les Festes d'Estiu que organitza a la barriada veïna de Cas Capiscol l'Associació Veïnal Cas Capiscol-Son Busquets-Tramuntana, com des de fa dècades.



La seva Junta Directiva no afluixa i, superant totes les dificultats que hi compareixen, enguany no ha deixat de dedicar tot aquest cap de setmana a una de les activitats que arreplega al carrer més veïnes i veïns del barri, les seves Festes d'Estiu.

Esdevé una de les poques activitats que conviden a sortir de casa i trobar-se amb altres, en un ambient festiu i lúdic, alhora que reivindicatiu d'aquelles situacions que es perceben com a millorables.

M'han arribat, també, al fons de l'ànima la presència i la intervenció de la batlessa de Palma, la senyora Aina Calvo, convidada enguany a iniciar-ne les festes amb el seu pregó.

Malgrat la situació difícil que està patint aquesta setmana primera del mes de maig de 2010, -tant a l'àmbit personal i familiar com al polític-, ha sabut reconèixer públicament i ferma la tasca desplegada per les dones i els homes d'aquesta barriada palmesana, que s'afanyen a contribuir activament en la seva millora progressiva.

Fent al·lusions explícites als projectes urbanístics d'actuació prevista a l'espai públic immens que ocupen a l'actualitat el que foren les instal·lacions militars de Son Busquets... Tant de bo que els seus bons desitjos es transformin en realitats, com més aviat millor.

Enhorabona a la Junta Directiva de l'associació veïnal que, sense amollar el mac a terra, continua reivindicant per a aqueixa barriada unes millors condicions de vida que afectin positivament el conjunt de la ciutadania... sense esperar cap altra recompensa que la de deixar aquest barri de Palma una mica millor d'així com l'han trobat...

Trenta-cinc anys d'espera

    M’ha alegrat ben molt veure que a aquestes alçades del segle XXI continua havent-hi gent que es preocupa per la situació deteriorada d’un espai públic tan emblemàtic de Palma, com és ara la plaça i el recinte de s’Escorxador al barri del Camp Rodó.
    Estic molt content de veure que representants veïnals de barriades properes s’afanyen a continuar denunciant públicament la desídia d’un Consistori com el palmesà, fins i tot des d’abans que quedassin enllestides unes instal·lacions iniciades pel batle Ramon Aguiló i inaugurades a bombo i platerets pel batle Joan Fageda.

    Moltes de gràcies, Carmen Aguado presidenta de l’Associació de Veïnats de Santa Pagesa, Mercè Lorca Busquets vocal de l’Associació de Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets, i l’Associació de Veïnats Ses Fonts-Conservatori. Segur que la qui fou durant dècades seguides l’ànima vivificadora de l’Associació veïnal del Camp Rodó, Isabel Rosselló i Girart, s’ho està mirant amb molt bons ulls des d’allà on és ara, a la dimensió desconeguda per a nosaltres que anomenam el Cel.
    També em sent molt agraït a aquesta eina meravellosa que, des de fa poc temps, ens està servint per a recollir informacions publicades a les xarxes aquestes darreres dècades. Li diuen IA i, en aquest cas, reprodueix fidelment moltes de les actuacions que he tengut la gran sort de veure i de viure de prop. No hi són totes, certament, però sí algunes que no em puc estar de reproduir tot seguit.
    «La rehabilitació de l'antic recinte de s'Escorxador de Palma com a centre cultural i comercial es va completar a finals dels anys 80, culminant amb la seva obertura oficial l'any 1990.
    Encara que el Matadero Municipal va deixar de funcionar el 1982, la transformació d'aquest espai modernista (obra original de Gaspar Bennàssar) va ser un projecte clau per a la barriada de Camp Redó durant els primers anys de la dècada dels 90.
    El complex va ser inaugurat després d'una reforma signada per l'arquitecte Daniel Gelabert, que va respectar l'estètica modernista original de 1905. Durant l'any 1991, el centre ja estava plenament operatiu sota la gestió de l'empresa pública Mercasa (que va mantenir la concessió durant 30 anys, fins al desembre de 2021). Des dels seus inicis com a centre rehabilitat, va acollir espais emblemàtics com els cinemes (actualment CineCiutat), la biblioteca municipal Josep Maria Llompart, a més de zones comercials i de restauració. 
    Aquesta intervenció va ser premiada per la seva capacitat d'adaptar un edifici industrial històric a nous usos ciutadans sense perdre la seva identitat arquitectònica. 
    Durant la dècada dels 90, l'Associació de Veïns del Camp Redó va ser molt activa en la denúncia de diverses deficiències relacionades tant amb el recinte de s'Escorxador com amb el seu entorn immediat.
    Les queixes històriques de l'entitat veïnal durant aquells anys es varen centrar en els següents punts: manca de manteniment del Parc, falta d'il·luminació adequada en els accessos al recinte des del carrer Cotlliure i la carretera de Sóller, primeres queixes per l'excés de renou nocturn, falta de vigilància policial per controlar les aglomeracions de joves a les places interiors del recinte, etc.
    L'entitat situada al carrer Lluís Alemany Pujol ha mantingut aquest pols amb l'Ajuntament de Palma (Cort) des de la seva transformació, acusant sovint l'administració d'abandonament institucional respecte a les necessitats reals dels residents del barri.
    Els crulls o esquerdes en el paviment de la plaça de s'Escorxador varen ser un dels escàndols constructius més sonats de Palma a principis dels 90. Efectivament, l'Associació de Veïns del Camp Redó va denunciar que el trespol presentava deficiències estructurals greus abans i tot de la inauguració oficial.
    Es va criticar que les peces de paviment triades no eren prou resistents per a un espai públic d'aquella magnitud. Moltes peces es varen esqueixar només de posar-les.
    Els veïns i tècnics de l'època apuntaven que el terreny de davall no s'havia assentat correctament, cosa que provocava que el trespol cedís i apareguessin esquerdes profundes que feien perillós caminar-hi (especialment per a gent gran i nins).
    Malgrat que la rehabilitació de l'arquitecte Daniel Gelabert va ser premiada, l'execució material de la plaça va rebre crítiques ferotges perquè, el dia de la inauguració el 1990, ja s'hi podien veure reparacions d'urgència i peces xapades.
    L'associació veïnal va fer servir aquests crulls com a prova del menyspreu de l'Ajuntament cap al barri, denunciant que s'havia fet una obra "de façana" però amb una execució de mala qualitat que es desfeia als pocs mesos.
    Aquesta degradació prematura va obligar a fer diverses intervencions de manteniment durant els anys 92 i 93, tot i que els problemes de nivell i de peces rompudes varen ser una constant durant tota la dècada.
    L'actuació de la Defensora de la Ciutadania de Palma respecte d’aquests crulls (esquerdes) i la degradació del paviment de s'Escorxador ha estat una constant reivindicativa, ja que l'estat del trespol s'ha considerat un perill per a l'accessibilitat i la seguretat dels vianants. 
    Cal destacar que la figura de la Defensora ha intervingut formalment en diverses ocasions:
    La Defensora Anna Moilanen ha emès recomanacions oficials (com la RAS 8/2018) exigint a l'Ajuntament de Palma (Cort) una intervenció immediata per solucionar el mal estat de la plaça.
    Des de l'oficina de la Defensora s'ha denunciat que els crulls i el deteriorament del trespol suposen un incompliment de la normativa d'accessibilitat, dificultant el pas de persones amb mobilitat reduïda i nins.
    La Defensora ha recollit les queixes de l'Associació veïnal del Camp Redó, que recorda que les deficiències constructives (els famosos crulls) existeixen des de la inauguració del recinte als anys 90 i que mai no s'han resolt amb una rehabilitació integral del paviment. 
    Tot i que la figura de la Defensora de la Ciutadania de Palma tal com la coneixem avui es va consolidar més endavant, la seva oficina ha estat l'altaveu principal per traslladar a Cort que els "pegats" en el paviment de s'Escorxador no són una solució definitiva a un problema estructural d'execució d'obra que dura ja dècades. 
    La Defensora de la Ciutadania de Palma, ha estat una de les figures més crítiques amb l'Ajuntament per la persistència dels crulls i el mal estat del paviment a s'Escorxador, qualificant la situació com un "perill real" per als ciutadans.»

    Com a ciutadà octogenari que s’ha passat la major part de la seva vida al barri del Camp Rodó, que n’ha presenciat directament el gran progrés del tot inimaginable, però també les grans mancances del tot indesitjables, no em puc estar d’agrair públicament a totes quatre entitats – AVV Santa Pagesa, AVV Tramuntana, AVV Ses Fonts i, sobretot, la Defensora de la Ciutadania de Palma – l’interès demostrat en la defensa aferrissada d’un espai públic que mereix i necessita de ser atès URGENTMENT i SENSE CAP CASTA DE DILACIÓ per part de l’Ajuntament de Palma. 
    Un Consistori que d'aleshores ençà ha estat presidit per VUIT PERSONES, dues dones i sis homes, cap de les quals no s’hi ha aplicat com li corresponia de fer-ho amb l’autoritat que exercia, cap de les vuit: Ramon Aguiló, Joan Fageda, Catalina Cirer, Aina Calvo, Mateu Isern, José Hilla, Antoni Noguera i Jaime Martínez. Quatre progressistes i quatre conservadores.
    Sr. Batle Martínez, si voleu desparèixer i sortir d’aquesta llista tan poc honorable, ja en sabeu una, de les coses que podeu fer. 
    Sembla que encara hi sou a temps. 
    Que Déu vos hi ajudi. Ho desitja fermament un ciutadà de Palma octogenari que fa trenta-cinc anys que roman a l'espera de veure-ho realitzat! En bé i profit del conjunt de la ciutadania de Palma i de tota la gent que s'atansa per contrades camprodoneres.

Renous i brutors, parella estable a Palma, des de fa molts anys

Aquesta tarda he tengut l'oportunitat d'assistir a l'edifici del Mercat del Camp Rodó, en representació de l'Associació Veïnal del barri, a la sessió ordinària del Consell Territorial del Districte Nord que ha presidit la regidora Aurora Jhardi Massanet.

Entre d'altres, s'hi han fet presents una dotzena de representants veïnals de Bons Aires – Arxiduc, Santa Pagesa, Cas Capiscol – Son Busquets, Son Sardina, Plaça de Toros, Camp Rodó, etc.

A l'Ordre del Dia, a més d'un punt referit a l'aprovació d'actes anteriors, n'hi figuraven tres més, que ens han mantengut ocupats durant més de dues hores seguides: intervenció de la Defensora de la Ciutadania, informació de la Presidència, precs i preguntes.

M'ha semblat molt interessant la intervenció del representant de l'Oficina de la Defensora de la Ciutadania, i els plantejaments que se li han fet sobre la manca de presència policial a la Ciutat, sobretot en moments en què la ciutadania més la necessita... la impunitat amb què s'incompleixen les ordenances municipals... o l'absència absoluta de policies de barri més propers als ciutadans.

M'hi he fet present, en representació de l'Associació Veïnal del Camp Rodó, amb l'encàrrec de fer-hi arribar, sobretot, la gran quantitat de queixes veïnals que tenen a veure amb els renous insuportables que, durant tot l'estiu, dues nits a la setmana, s'han anat produint al recinte obert del Centre Comercial s'Escorxador.

Ja s'hi val que hi hagi una normativa municipal, feta d'ordenances que n'estableixen les condicions a seguir per part de qui organitza activitats nocturnes musicals a l'aire lliure, sobretot pel que fa als horaris...

Però, sempre queda oberta i sense cap resposta clara, la qüestió de qui es fa responsable de vetlar perquè es compleixin aquestes ordenances municipals que s'hi relacionen.

El que no és de rebut és que, com manifesten queixes veïnals de gent més propera, s'arribi a permetre que una activitat musical nocturna, renouera i insuportable, n'estengui l'horari més enllà de les 12 de la nit. De la una. De les dues. I de les tres de la matinada! Sense que cap representant de l'autoritat hi intervengui. Com ha succeït.

El representant de l'Oficina de la Defensora de la Ciutadania, present a la reunió, n'ha pres nota i s'ha compromès a obrir un expedient que permeti d'esbrinar què hi passa realment, en quines condicions s'hi produeixen aquestes activitats i quines han de ser les mesures a prendre per part de l'Ajuntament de Palma...

Tot el temps em venia al cap que, temps enrere, se'm va ocórrer de definir això dels renous a Palma, i la brutor, com una de les parelles més estables que té Ciutat, en un escrit que vaig publicar l'any 2003 a la premsa local de Palma (Diari de Balears, 29/08/03; Diario de Mallorca, 25/08/03).

Fa catorze anys! Aleshores presidia el Consistori palmesà la batlessa conservadora Catalina Cirer. El mateix escrit amb el mateix contengut va continuar sent aplicable també sis anys després, amb la presidència de la batlessa socialista Aina Calvo. I sobre el mateix assumpte, vaig haver de tornar a manifestar al batle Mateu Isern que «No ho puc entendre, senyor batle» 

A la vista de la sessió municipal d'avui mateix a l'edifici del Mercat del Camp Rodó, malauradament, he hagut de comprovar que no s'hi detecten gaires avanços! El senyor renou i la senyora brutor s'escampen a Ciutat, i continuen obtenint la consideració de parella estable.

Escrit que, des d'allà mateix, he enviat per dos correus electrònics, amb ganes que també arribin al batle sobiranista de Palma, Toni Noguera.

80è aniversari del bon amic mariando, Jaume Ribas Molinas (2): presentació de l'acte

PRESENTACIÓ DE L’ACTE COMMEMORATIU DEL 80È ANIVERSARI DE JAUME RIBAS MOLINAS, A SON BONO (Divendres, 22 de juliol de 2022)

Bon dia tenguem tots! I bona estada en aquest lloc meravellós de Son Bono...

M’han encarregat que faci la presentació d’aquest acte. Ho faig amb molt de gust i moltes ganes de contribuir a fer d’aquesta venguda nostra a aquest indret encisador una trobada amistosa, agradable, profitosa...

Façana de les instal·lacions de Son Bono

Tot recordant moltes d’altres vengudes anteriors, a aquestes mateixes instal·lacions, dedicades a aixoplugar convivències, recessos, reunions, trobades, jornades de reflexió o de pregària que mirin d’ajudar-nos a viure una mica millor... amb més grans dosis de felicitat i de pau...

Serà bo recordar, per començar, que en Jaume Ribas ha posat molta d’il·lusió en la realització d’aquest acte, al qual ha convidat familiars i amistats més properes...

Ha triat de fer-ho un dia després d’haver complit els 80 anys, tres dies abans de la seva festa onomàstica, i a l’inici d’aquesta novena que acabarà amb la seva tasca de prevere com a «custos» del santuari marià de la Bonanova, a finals d’aquest mes de juliol...

Teniu a les mans el programa d’aquest acte, que ha elaborat tan acuradament el bon amic bunyolí Joan Brunet. Així en podreu fer un seguiment millor (i també me’n podreu advertir, si me n’arrib a sortir del solc...)

Portada del programa de l'acte commemoratiu

Veureu que es tracta d’un acte que pretén de fer presents aquí els CINC ESCENARIS on s’ha mogut més intensament en Jaume: la seva vila natal, Maria de la Salut; la seva estada llarga en règim d’internat estricte al Seminari diocesà, on realitza els estudis eclesiàstics; la seva anada a missions, al mateix cor de l’Àfrica negra, al Burundi; la seva lluita social a diversos barris de Palma; i la seva dedicació intensa a tasques d’església, com a clergue.

Llevat del primer escenari, el de Maria de la Salut, crec que puc dir que he compartit amb en Jaume la resta dels quatre escenaris on ell s’ha mogut. Ens hi hem trobat plegats: al Seminari, al Burundi, al moviment veïnal de Palma i a treballs d’església com a clergues. Pentura deu ser per això que m’ha proposat de fer-vos-en la presentació, d’aquest acte.

Veureu que cadascun d’aquests cinc escenaris compta amb la intervenció oral d’algú. El vos aniré presentant a cada inici. També compta amb algun cant interpretat, en la seva majoria, per un grup de cantaires de l’Schola Cantorum d’Amics del Seminari, dirigit pel bon amic campaneter Pere Reynés, acompanyat a l’orgue pel bon amic vilafranquer Pep Portell.

Pàgines interiors del programa de l'acte

Esper i desig que ens ho passem tots molt bé. 

No vos he dit res del sopar que seguirà a aquest acte... sembla que serà esplèndid a més no poder! 

Ni de la sobretaula que hi podrem afegir, al gust de tots, si voleu i ens deixen... fins a la sortida del sol...

Comencem, idò:

1- El poble pagès: Llegeixen els dos fills de nebot d'en Jaume, n'Auba i en Quim. Mentre es projectaran unes fotos per ambientar. Els goigs vénen en una gravació i al final surten els noms dels que ho canten i són en Tomeu des Racó i n’Antònia Nadal.

2- Seminari. Pere Amengual.  Mentre es projectaran unes fotos per ambientar. S'interpreta Canticum et oratio fidei nostrae, canta l'Schola Cantorum del Seminari amb els "pueri cantores" de l'any 1963, en una gravació històrica (no d'estudi) segurament dirigida per Toni Perelló i noltros cantant de nins.

3- Burundi. Joan Servera.  Mentrestant es projecten unes fotos per ambientar. Cor de Caminants cantarem el Canticum amoris.

4- Barris. Francisca Mas Busquets. Si no pot venir, perquè operen el seu company, en llegirà l'escrit Joan Brunet.  Mentre es projecten unes fotos per ambientar. Canten "Cal que neixin flors..." membres del Cor els Caminants.

5- Jaume Ribas, capellà.  Mentre es projecten unes fotos per ambientar. Canta el Pare nostre de Rimski-Korsakov el Cor els Caminants.

Finalment tothom entona el cant de la pau. Ho assajam un pic tots, després comencen els de l'esquerra, segueixen els del centre i després els de la dreta.

  SOPAM... i als postres, posam el vídeo d'en Jaume Ribas, de manera que  quan surten les lletres finals, bufa les candeles i cantam "Ad multos annos".

Seguim el fi de festa, començam cantant el NI MUHINBARWE. Seguim amb el programa fins que la gent es cansi.