Cessió gratuïta d'instal·lacions militars als ajuntaments mallorquins
Hi ha qui pensa, creu i diu o escriu que un col·lectiu, un poble, un país, una nació, quan no pot aconseguir allò que es proposa mitjançant la lluita -sigui la que sigui- s'aboca irremeiablement a creure's ulls cecs en la victòria mai aconseguida, mitjançant la festa i la disbauxa.
N'hi ha que, en canvi, consideren la lluita com un element inseparable de la festa.
Tots dos elements es converteixen, així, en les dues cames imprescindibles per fer avançar la humanitat i poder tirar endavant en la història.
Cas Capiscol – Son Busquets pot ser-ne un paradigma: de festa i en lluita veïnal perenne!
Fa dècades, el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets esdevé una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... i un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!
L'Ajuntament de Palma -primer amb el senyor Ramon Aguiló, i, després amb el senyor Joan Fageda, com a batles; seguits de les senyores Catalina Cirer i Aina Calvo com a batlesses- es compromet, mitjançant convenis escrits i signats en espanyol, a nodrir i alimentar bé el Ministeri de Defensa, amb els suculents beneficis econòmics que comporta la venda dels terrenys de la caserna militar de Son Busquets, adquirits a preu de patató unes quantes dècades enrere i venuts a preu de canari jove el segle XXI!
Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també compta amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi estan deixant la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.
Gràcies a tot això, la barriada ha pogut comptar amb un dels primers centres de salut, que fins i tot s'ha vist desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.
Amb una de les intervencions conscientitzadores de l'Associació Drets Humans de Mallorca, en utilitzar les sales de cinema d'OCIMAX per projectar-hi pel·lícules força instructives
Amb un dels Agrupaments Escoltes més actius i dinàmics que, fins i tot, aconsegueix que diverses institucions públiques s'aboquin a concedir-hi premis i reconeixements per la seva tasca activa en la vida social de la barriada
Com també que el mateix Ajuntament de Palma atorgui a Maria Ferret -fundadora de l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca- i a mossèn Antoni Ferrer -consiliari del Moviment Escolta- el nom de dos carrers de la barriada.
Però, sobretot, despunta entre totes les entitats l'Associació Veïnal de Cas Capiscol-Son Busquets que, des de la dècada dels anys 80, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada tan deixada de la mà de Déu i del diable (hom pot veure'l representat gràficament en els successius governs municipals...)
Des de fa un munt d'anys, amb el lema A Son Busquets volem equipaments l'associació veïnal reclama un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta municipal, un centre de dia i una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, locals per a associacions de la barriada, un institut i guarderies públiques...
Sens dubte demanen molt; però el fet és que, si hom s'hi atansa, es veu ben a les clares que tenen massa poc.
En altres àmbits, també s'ha treballat bastant per fer que sigui una realitat palpable la CESSIÓ GRATUÏTA, DE TOTES LES INSTAL·LACIONS MILITARS EN DESÚS, ALS AJUNTAMENTS DE MALLORCA!
Però això ja són figues d'un altre sostre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada