Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monestir de Montserrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monestir de Montserrat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de juny del 2026

La meva darrera visita a l’abadia de Montserrat

    Abans d’emprendre el vol cap a terres africanes, a Burundi el mes de juliol vinent, he volgut retre visita a la Moreneta de Montserrat. Amb pocs dies d’estada a Barcelona, prenc el tren R5 cap a Monistrol. En cremallera arrib fins al santuari marià abans de les 9h. Tenc reservada l’entrada a la Missa conventual a les 11h. Em deixen passar per pujar al cambril de la Verge. Poca gent en aquesta hora. Em dóna temps per pregar-hi tranquil·lament.

    La Missa conventual ja no és allò que era! Comença amb una monició en castellà. L’ùnic cant  gregorià que hi entonen resulta penosament interpretat per una dotzena i mitja de monjos, la meitat dels quals ordenats sacerdots. Deixen més de mig buid el presbiteri.
    Pel que veig, m’adon que avui celebren el 150è aniversari de no sé ben bé quina congregació religiosa. Al final, m’assabent que es tracta d’una institució religiosa anomenada la Companyia de Santa Teresa de Jesús, coneguda popularment com les Teresianes.
    Fundada pel sant Enric d’Ossó l’any 1876, la jornada d’avui s’emmarca dins un pelegrinatge internacional de cinc dies que uneix els llocs més emblemàtics de la vida  del fundador: Tortosa, Montserrat i Tarragona.
    El distintiu que porten penjant pel coll evidencia que s’hi han reunit centenars de pelegrins procedents de 21 països d’Europa, Amèrica i Àfrica on la Companyia és present.
    Els quatre primers bancs de l’abadia queden reservats per a membres d’aquesta institució. En haver-hi arribat prest, puc asseure’m al primer destinat al gran públic. Això em permet de seguir la celebració eucarística a prop del presbiteri, dins un temple ple a vessar, amb més de tres-cents membres de la institució que hi són presents, germanes, docents i laics.
    Es tracta d’una missa commemorativa on agraeixen el llegat de la institució des de 1876. Al final de la celebració no hi manca la salutació del papa, via Nunciatura apostòlica, amb un text breu llegit pel monjo que presideix l’assemblea eucarística.
    En sortir del temple, veig que encara romanen visibles alguns vestigis de la visita recent que el papa Lleó XIV ha fet a Montserrat. Una visita que hi ha deixat petjades fondes.
    De fet, en  queda un llegat discursiu molt definit. 

    El nucli central dels seus missatges s'ha articulat entorn de tres eixos fonamentals: la reconciliació i el rebuig a la polarització, la dimensió universal de l'acollida i l'entrega personal del seu ministeri a la Verge.
​    L'eix més potent i comentat de la seva al·locució és una crida directa a la pau social i a desarmar l'agressivitat en la convivència diària. 
    El papa demana als fidels "deixar caure les armadures que ens han anat endurint el cor". Assenyala que la violència verbal sovint s'utilitza de forma errònia com a protecció davant les pròpies pors o ferides.
    Fa una crida explícita a renunciar a les "paraules feridores, el judici immediat, la murmuració i la calúmnia", demanant estendre aquesta actitud a tots els àmbits: la família, el lloc de treball, la política i, molt especialment, les xarxes socials.
    Des del balcó de la basílica, davant de milers de pelegrins, Lleó XIV lloa explícitament el caràcter integrador de la societat catalana.
    Agraeix obertament a Catalunya el fet d'haver rebut històricament tantes persones d'altres països, destacant que el territori "ensenya com integrar tothom en una sola família".
    Prenent com a referència l'esfera que la imatge de La Moreneta sosté a la mà dreta, recorda que representa el "cuidador maternal universal", un símbol que convida a reconèixer-nos tots com a germans on ningú pot quedar exclòs.
    La visita té una alta càrrega emocional i personal per al pontífex, qui aprofita per revelar un vincle íntim amb l'advocació montserratina: sorprèn els assistents en recordar, utilitzant el català, els seus anys com a rector a la parròquia de Santa María de Montserrat a Trujillo (Perú), connectant la seva biografia pastoral directament amb Montserrat.
    Declara que acudeix a la muntanya sagrada per posar en mans de la marededéu el seu ministeri petrí i la missió global de l'Església Catòlica "en un món que clama demanant justícia i pau".






divendres, 5 de juny del 2026

El papa Lleó XIV i la Moreneta de Montserrat

Església parroquial de Trujillo NUESTRA SEÑORA DE MONTSERRAT

    Em consta i ho he pogut comprovar amb els meus ulls que el papa Lleó XIV manté una relació molt estreta amb Montserrat. Tant a nivell històric com personal. 
    Que això no és cosa d’ara només, quan manté programada la seva visita com a representant màxim de la jerarquia eclesiàstica, catòlica, romana i vaticana.
    Tothom sap que abans de ser triat pontífex, Robert Francis Prevost Martínez ja coneixia perfectament l'abadia de Montserrat. 
    Al llarg de la seva vida, especialment durant la seva etapa com a prior general de l'Orde de Sant Agustí (2001-2013) va trepitjar i recórrer el monestir benedictí. 
    No tenc cap dubte ni un que l'entorn i la comunitat benedictina li són familiars des de molt abans d'assumir el pontificat.
    Durant el meu viatge de tres mesos al Perú, l’any passat vaig poder recórrer els territoris on el papa Lleó XIV va exercir de missioner, de formador i de bisbe durant dues dècades com a frare agustí.     
    Hi vaig poder observar molts detalls de la seva presència i de la seva actuació pastoral que hi han deixat tan bona marca que encara n’hi perduren les petjades.

    Allò que pentura tanta de gent no sap és que, entre moltes d’altres responsabilitats pastorals, a la ciutat peruana de Trujillo treballà com a administrador responsable d’una parròquia que, precisament, duia i encara ara duu el nom i l’advocació mariana dedicada a «Nuestra Señora de Montserrat» (amb t duplicada).
    Em sent molt honorat d'haver tengut la gran sort de veure de prop allò que fou el papa actual allà - quan encara no era papa -, i allò que hi feu al Perú. Això fa que, a diferència d'alguna altra gent, jo no pugui deixar de tenir moltes d'esperances, ben fonamentades, que la seva presència al monestir benedictí farà història. 
       N'estic ben segur, que ha de marcar una fita extraordinàriament remarcable, com cap altre personatge no ha estat capaç de fer fins ara.
     M'atrevesc a dir-ho dies abans que s’hi presenti. 
    Si més no per mirar d’esvair certs dubtes que van escampant-se a tort i a dret respecte de la seva presència a Catalunya.             
    En haver-s’hi fet present, quan ja no hi sigui, podrem veure i destriar més clarament qui anava errat de comptes.

    Basta veure que el nom de Montserrat s'ha convertit en una peça clau del seu pontificat. fins i tot per motius organitzatius. 
    Recentment ha fet públic un nomenament històric a la Cúria Romana: ha designat la mexicana María Montserrat Alvarado com a nova prefecta del Dicasteri per a la Comunicació: una dona amb el nom de la marededeu catalana al capdavant de tot el sistema de mitjans del Vaticà, la primera dona laica que dirigeix un ministeri de la Santa Seu.
    Poca broma!