Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Alcover. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Alcover. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 d’abril del 2017

Jornada activa i intensa de Krzysztof Charamsa, a Palma

Passades les 9 del matí, dia 6 d'abril de 2017, en bon Dijous de Passió, arriba a l'aeroport de Son Sant Joan l'autor del llibre «La primera pedra. La meva rebel·lia contra la hipocresia de l'Església», l'ex alt càrrec del Vaticà, el sacerdot polonès Krzysztof Charamsa, desposseït de les seves atribucions eclesiàstiques l'endemà mateix d'haver-se declarat públicament homosexual.

L'hi esperam, amb moltes ganes, en Miquel Àngel, en Jaume Santandreu i jo mateix. Senzillament vestit amb molta cura, amb una cartera senzilla a la mà, l'acompanyam en cotxe fins als tallers de Marginàlia, al polígon de Can Valero, on s'ha d'explicar davant la premsa i la gent nombrosa que hi ha volgut acudir. La presentació corre a càrrec de Jaume Mateu, president de l'OCB i de Can Gazà-ICES, Jaume Santandreu i jo mateix, davant desenes d'assistents.

Cap enllà les 14 hores, anam a dinar a Can Gazà, compartint taula amb els ocupants d'aquell espai tan saludable i enriquidor... i sobretaula fins passades les 17 hores...

D'acord amb la programació feta, els mateixos intervinents participam en la xerrada organitzada a Can Alcover, on prèviament Krzysztof Charamsa ha pogut parlar pels micròfons d'Ona Mediterrània, com ja havia fet anteriorment amb altres mitjans de comunicació locals.

Pot dir-se que ha estat una jornada d'aquelles que es poden qualificar d'històriques. Tal pel que fa a la societat mallorquina, que ha tengut la sort de poder comptar amb la presència d'un dels més aferrissats defensors de minories maltractades, com són LGBTI -lesbianes, gais, bisexuals, transsexual i queer-; com també les jerarquies de l'església diocesana mallorquina -que ha tengut l'oportunitat de trobar-se ben a prop d'un ex alt càrrec duna Congregació pontifícia tan eminent com és ara la Congregació per a la Doctrina de la Fe -ex sant ofici, ex santa inquisició-; com tota la gent que s'hi va atansar, tant al matí com al capvespre, i en va poder rebre explicacions, informacions, respostes i aportacions sorgides d'una ment preclara, molt ben moblada, força enriquida amb experiències d'índole diversa.

Tot fa pensar que vivim uns moments molt interessants, pel que fa als canvis necessaris en el comportament d'una església com la catòlica que, en paraules de Krzysztof Charamsa, viu massa d'esquena als avanços científics d'aquesta època nostra, no para esment a situacions de patiment que travessen tants fidels arreu del món catòlic i, en conseqüència, precisa d'emprendre nous camins que la portin a romandre fidel a l'Evangeli de Jesús.



divendres, 27 de gener del 2017

Amb el doctor Enric Benito Oliver, compartint experiències profundes

Avui capvespre, de dijous 26, he passat un guster de compartir tertúlia radiofònica, a ONA MEDITERRÀNIA (FM 98.0), amb un personatge tan singular que m'ha deixat bocabadat: ni més ni pus que amb el Dr. Enric Benito Oliver, hores d'ara dedicat intensament a fer suport professional i voluntari dins la Fundació AMADIP-Esment, entre molts d'altres àmbits d'actuació seva.

Cil Buele amb Enric Benito,
a Can Alcover (Palma)
Tot i que ell es considera, per damunt tot, com un home del caramull, amb l'orgull de portar el títol de pare i de padrí, per a mi, a més d'això, també és un metge excepcional, amb un bagatge humanístic ingent, una personalitat humana singular i un tarannà insòlit en aquestes contrades nostres. 

Llicenciat em Medicina (1972). Especialista en Oncologia Mèdica (1976). Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona (1990). Professor associat de la Universitat de les Illes Balears (1996). Exercint l'Oncologia Clínica a l'Hospital General de Mallorca com a Adjunt (2000). Màster en Cures Pal·liatives per la Universitat de Barcelona (2000). Coordinador de Cures Pal·liatives a l'Hospital Joan March (2002)...

Tenc l'oportunitat de conèixer-lo i de tractar-lo de prop per primera vegada, quan ell treballa com a metge especialista a la planta d'Oncologia de l'Hospital General, a Mallorca, a la dècada dels anys 80. És ell qui pren cura de la meva dona, na Lina Company, quan es veu afectada per un «limfosarcoma maligne», amb el qual mor a l'edat de 42 anys, després de tres anys de tractament oncològic. 

La cura intensa que hi posa  el doctor Enric Benito Oliver, a l'hora de tractar-la amb els mitjans minsos amb què aleshores es pot comptar, en supleix les mancances, n'alleugera el pes feixuc i, sobretot, hi aporta les grans dosis de tranquil·litat, de companyia i d'estimació que ajuden a fer-hi front, amb seny asserenat i amb serenor assenyada.

La meva dona mor a ca nostra. Ell mateix en certifica la defunció...

El Dr. Enric Benito Oliver,
amb membres de Jubilats per Mallorca,
a Can Alcover (Palma)
D'aleshores ençà, ens hem topat en poques ocasions... Fins que avui, dijous, 26 de gener de 2017, una trentena d'anys després, ens tornam a trobar. En aquesta ocasió, a l'interior dels estudis d'una emissora de ràdio. Hi compartim experiències profundes de valoració de la vida humana...

M'hi qued bocabadat, en sentir-li manifestar tot allò que, sense cap casta de dubte per a mi, és fruit de tot un procés personal, interior, de maduració humana, professional, científica, intel·lectual, social, afectiva, espiritual, etc.

M'he interessat a fer-ne un seguiment, a través d'enregistraments abundosos que romanen penjats a Youtube, sobre les seves ponències i conferències magistrals.

Basta veure'n alguns dels titulars, per adonar-se del contengut, la importància i el significat d'aquestes aportacions científiques, mèdiques, humanístiques, personals. Són abundoses. 

Per a mi que porten a remarcar-hi la importància d'atendre, també a l'àmbit científic, certes «realitats incommensurables»... Fent-hi veure ben a les clares que l'atenció al sofriment, des de la compassió, esdevé una oportunitat per al creixement compartit:





«Espiritualitat en les ciències de la salut» (Novembre 2015) Conferència a Bones Aires, en una jornada científica







dissabte, 12 de novembre del 2016

Presentació, a Palma, de dos llibres d'en Joan Riera Fullana

Exemplars dels dos llibres d'en Joan Riera Fullana
Aprofitant la venguda a Mallorca, de qui resideix i treballa a Mèxic des de fa dècades, el manacorí Joan Riera Fullana «Mossegat», acompanyat de la seva esposa mexicana, na Nina, s'hi organitzen trobades diverses encaminades, sobretot, a la presentació de dos dels seus llibres més recents.

Dijous, 17 de novembre, al casal de Can Alcover, a Palma, l'Obra Cultural Balear inclou dins del seu programa d'activitats la presentació d'aquests dos llibres d'en Joan Riera Fullana, que ja foren presentats en públic a la Llibreria Món de Llibres, a Manacor:  «Confesiones de un confesor» i «Egido colectivo Batopilas. Su historia», publicats a Mèxic.

Qui vulgui conèixer una mica més de prop la història d'una de les lluites camperoles més exitoses a
L'autor, signant llibres
l'estat mexicà de Coahuila o atansar-se a les vivències personals més profundes de l'autor manacorí -un capellà mallorquí de la generació del 68 que, en haver treballat al Perú, Nicaragua, Mèxic, Equador... opta per deixar la seva condició clerical, ficant-se de ple en la defensa dels sectors més explotats, assumint comportaments i opcions polítiques favorables a aquests-, en té una bona oportunitat, acudint a aquest acte cultural que s'organitza a Can Alcover.

Hi intervendran el germà de l'autor manacorí, en Sebastià Riera, i jo mateix, en Cil Buele, com a bon amic d'en Joan.

diumenge, 23 d’octubre del 2016

Taula rodona sobre els moviments socials davant el col·lapse (4): intervencions d'assistents a can Alcover

Vet ací algunes referències publicades a mitjans locals sobre la taula rodona "Els moviments socials davant el col·lapse", que organitza Jubilats per Mallorca a Can Alcover, Palma:

* Els moviments socials aposten per una major coordinació entre ells i per ser més crítics amb el Govern 
*«Nosaltres som aquells a qui estàvem esperant»
* Èpica cívica

Després que hi han parlat els representants de l'OCB (Jaume Mateu), GOB (Margalida Ramis), ASM (Tòfol Soler) i STEI-i (Biel Caldentey), moderats per Cil Buele, hi prenen part més d'una dotzena d'assistents que hi diuen tot això:

1. LLUCIA
Jo som vella, molt vella. I he vist països alçar-se poc a poc i caure degut al turisme. El turisme és dolent. Pertot. Aquí la vida. No, no, el turisme és dolent. Molt dolent, adamés.

Primer, dos comentaris que podrien complementar coses que s'han dit. Un, precisament, lo del turisme. Jo crec que el turisme no és dolent. A mi, m'assusta sentir segons quines coses que s'estan dient. Per dues raons, una perquè no m'agrada que els meus diguin segons quines coses. I dues, perquè, a mi, m'agrada anar a veure altres bandes, i anar a llocs, etc. És a dir, ho dic perquè, si coses que he sentit les aplicam a, per exemple, els forasters, ens tanquen a la presó. Jo crec que els moviments socials hem de ser rigorosos i hem de ser durs i prudents, però amb dades. Hi ha alguns comentaris, alguns arguments que dius: «a mi no m'agrada això, no vull ser com aquests». A partir d'aquí, crec que els moviments socials han de fer feina amb rigor. Això vol dir damunt dades. Hem de reconèixer que la majoria de vegades xerram d'intuïcions, però no de dades. Qui més fa feina amb dades reals és el GOB, precisament. El GOB normalment és rigorós en aquest aspecte. Però moltes vegades ens fa falta rigor. De dades. Una altra: hem de ser moderns. És a dir, crec que avui dia hi ha una sèrie de mitjans, de maneres de fer, que els moviments socials desconeixen, no tenen en compte, no consideren, no hi són prou presents, etc. Amb el tema de la rigorositat, per exemple, hem de ser crítics. Ara mateix es donen casos de càrrecs públics que cobren 53.000 euros per gestionar 50.000 euros! Se'ls ha de convidar que deixin el seu càrrec, deixin aquests 53.000 i dediquin aquests 53.000 euros a afegir als 50.000 euros que dediquen, per exemple, a Política lingüística a l'Ajuntament de Palma. Crec que als moviments socials, s'hi ha de fer feina amb passió, amb força, amb ganes. I això implica, per tant, un temps. És a dir, tu estàs un temps en un lloc, i al cap d'un temps canvies de lloc, no pots estar eternament en aquell lloc. Desgraciadament, crec que els moviments socials, l'única manera de fer-se respectar pel poder polític és ser forts. Llavors, clar, quan ets fort, tampoc ja no necessites el poder polític. Però és l'única manera. Veig que si, per molt que siguis, si no ets fort, si no et fas respectar, no et fan cas, no et tenen en compte. I, finalment, crec que també és molt important tenir mitjans de comunicació. Per què? Precisament per això! Els mitjans de comunicació constantment estan generant uns marcs que són els que no ens convenen, als moviments socials. Per tant, hem de tenir uns mitjans de comunicació que situïn com a protagonistes els moviments socials, i en termes exactes amb què els moviments socials parlen. No en termes amb què els mitjans de comunicació voldrien que parlassin els moviments socials. I això ho havia d'haver dit al principi de tot. Veig que constantment ens referim a la manifestació dels 100.000. És la punta, és un dia, però hi ha dos anys d'activitats diàries a favor de la llengua, a favor de la cultura, de reivindicacions, de detencions, de vagues de fam, de vagues de mestres, de carnissers que no cobren als mestres perquè els mestres estan de vaga, etc. Per tant, estam parlant d'una gran mobilització de dos anys o de tres, si voleu, en què hi ha un dia que tot això eclosiona i surt al carrer, però que realment la feina era constant, diària. Jo personalment en vaig fer una cronologia, i si no cada dia, cada dos dies com a molt, hi havia una activitat per la llengua o per l'educació. Per tant, crec que no hem de ser, a vegades som com una mica pessimistes: «un dia vàrem fer!» No, un dia vàrem fer, després de tres anys de lluita intensíssima, a un nivell mai vist.

3. PEP
Una llàstima que Arran no hagi trobat la persona que venia aquí, perquè hagués estat bé tenir, falten joves radicals, perquè crec que hagués estat molt positiu que l'haguessin trobada. I ara me'n vaig, per exemple, a quan en Jaume Mateu xapa i diu, i no acaba de dir «sobiranista», i jo dic «som independentista», i ara estam parlant d'estat propi, per tant, si això no és independència, no sé què és. I el tema del turisme, perquè la contradicció, en Tomeu bé, però el GOB molts d'anys ha estat parlant de turisme sostenible, el monocultiu és el desastre; però la situació actual i el tema dels... Llavonces me'n vaig a Barcelona. Perquè jo tenc fills allà. I el tema sentiu que a Eivissa la gent se n'ha anat a treballar enfora de ca seva, pel lloguer dels turistes. A Barcelona està passant el mateix. No només de les hipoteques, del lloguer de la gent jove que, com que ara hi ha molta afluència de turistes a Barcelona, els preus del lloguer estan pujant, i els meus fills han de pagar lloguer que el foten al turista. El tema que la sobirania i la independència, independència internacional, perquè els estats estan en definitiva en mans d'aquestes elits. I si no partim de moviments socials cooperatius, participatius, solidaris, no anirem enlloc.

4. GUILLEM
L'exposició que heu fet em sembla molt bé, però l'heu exposada només en pla teòric. El que deman és que concreteu els aspectes que posareu en pràctica. En Tòfol, de l'Assemblea Sobiranista, ha afirmat «El que ens manca més és coordinació». Jo fa quinze anys que estic dins moviments socials, i veig que el mal principal que tenim a Mallorca, parlant de moviments socials, és que cada un va sol, pel seu compte; això és el mal del «capellisme», que continua una vegada més. Es diu que no hi ha temps, perquè, clar, hi ha tantes coses a fer que no trobam com posar-les en comú i tenir més força. A l'Assemblea de Moviments Socials - supòs que molts sabeu que existeix fa quinze anys - ens veim mensualment sis entitats, entre les quals vosaltres, que estau a la taula, hi heu estat molt de temps. Jo no deman que sigui allí, a aquella assemblea de moviments socials; tal volta se n'ha de fer una nova. Però el que cal fer és una coordinació de forces. I això és imprescindible. Hi ha dos punts que vos deman remarcar.
El camp de l'educació. No em referesc a l'educació formal d'escola; em referesc a l'educació del nostre poble. A les pròximes votacions tornarem a caure en lo mateix, perquè els d'ara no ho veuen com a necessari i la gent va així. El repte d'educació és fortíssim: educació popular... i per arribar-hi cal posar els mitjans en comú. L'Obra Cultural té uns mitjans, l'STEI-i en té uns altres, el GOB també. ¿Per què no anar tots a fer un conjunt real que no sigui fer partidisme o "la meva associació", sinó el que hem dit aquí, el ressorgiment del poble?
Juntament amb l'educació, un altre camp que s'ha anomenat fa un moment és l'aspecte jove. Em fa el mateix efecte aquí que el que trob quan vaig qualque pic a missa: la majoria som gent gran. Si no hi ha joventut, d'aquí a vint anys, qui es trobarà; on són els joves?
Per tant, plantegem fortament l'educació popular i la joventut. Conseqüentment vos deman que concreteu com - no ja teòricament - hi estam d'acord. Es tracta de posar en conjunt i de forma concreta tot això tant bo que heu dit.

TÒFOL - Per al·lusions, no es pot fer...
CIL - Jo, com que hi ha tanta gent que ha demanat, si vos pareix, jo no rompria el ritme de dir: nosaltres hem xerrat una hora, ara xerren ells...
TÒFOL - Només matisar dues coses, és una matisació molt breu, és a dir jo som novell en el moviment associatiu. I vos he de dir que no l'acab de veure, una coordinació, veig que van sortint plataformes per això, plataformes per això altre, en aquests moments no veig la manera com establir uns criteris concrets de coordinació, fins i tot amb coses tan senzilles que a vegades mires el calendari i hi ha quatre activitats que el mateix dia fan actes per l'estil. I la segona, que per jo és molt important, molt important, molt important és arribar molt directament a la gent, directament, directament; a parlar de tu a tu, de boca a orella. Que això, a l'altra banda, que jo he coneguda, ho saben fer bé. I aquí ens falta. Ja està, només volia dir això.

5. XIM
Opín que sí, que hi ha un col·lapse global amb totes aquestes mogudes. Anem a veure. Per lo que heu dit i per lo que jo visc, és que la nostra situació és de colonialisme, d'imperialisme total. Històricament, els països que han tengut un colonialisme d'un altre país, que en aquest cas podria ser tant Espanya com la Comunitat Europea, perquè per mi, vos voldria demanar l'opinió que teniu vosaltres, de la nostra entrada a la Comunitat Europea ens ha millorat o empitjorat. Només sí o no. Llavonces, aquest colonialisme o imperialisme que hi ha hagut, al llarg de la història se solventava de dues maneres, que jo recordi només una vegada pacíficament, que va ser en Gandhi. Les altres ja sabem com va ser. La meva situació és aquesta. I cada vegada que deim lo d'Europa, hauríem d'analitzar si ens afecta més o ens perjudica més en aquest aspecte. Perquè, lo primer que et diuen en el cas de Catalunya, si tu t'independitzes, sortiràs d'Europa. I què passa si surt d'Europa? Què passa, si no ens fa falta? 

6. BIEL
Jo, després de més de dues-centes protestes enmig del carrer, sentir que hi va haver 100.000 persones que varen sortir al carrer, crec que avui no arribarien ni a la meitat. Amb tots els respectes. És a dir, deixem-nos d'històries i anem a realitats. Jo lo que vull dir és que, en aquests moments, he sentit parlar de cultura, de llengua, he sentit parlar de medi ambient, he sentit parlar de sobiranisme, he sentit parlar de treball, d'això, no he sentit parlar de vida, de vida no n'ha parlat ningú. I en aquests moments estam visquent un autèntic col·lapse. Perquè és més rentable mantenir en vida ton pare i el padrí que fer feina. I això no havia passat mai en la història. Aquí veig molta de gent major jo. Mumpare va viure millor que el padrí, jo he viscut millor que mumpare, vaig donar una educació millor que la meva a la meva filla, i la meva filla no viurà mai millor que jo. M'agradaria sabre, de tota aquesta gent major que hi ha aquí, a veure a quanta de gent li passa lo mateix que me passa a jo. Entonces, el col·lapse hi és, hi és en aquests moments, el col·lapse. És molt important que se sàpiga perquè darrere totes aquestes intervencions fetes aquí, hi ha una llei que protegeix la llengua, hi ha una llei que protegeix el medi ambient, hi ha una llei que protegeix el sobiranisme... una llei que protegeix el treball, no hi ha una llei que protegesqui la gent major, no hi ha cap llei que protegesqui els majors. Això és molt greu. I això no havia passat mai i està passant. Per mi, el tema de la vida és molt més important que la llengua, que el medi ambient, que tot; perquè, si no hi ha vida, no hi ha llengua, no hi ha medi ambient, ni hi ha res.

7. JAUME
Jo anava per la mateixa línia d'en Guillem, perquè estic convençut que hi ha hagut moments dins la història que realment hi ha hagut lluites col·lectives i que, per tant, la coordinació és fonamental. Jo demanaria als presents: quina és la voluntat vostra de reunir forces, de fer la transversalitat necessària perquè, entre tots puguem lluitar contra l'enemic real?
Així mateix m'estranya, ja que tenim la paraula, que no hi hagi el moviment associatiu veïnal, m'estranya perquè realment jo diria que l'Obra Cultural, el GOB i el Moviment associatiu veïnal, històricament han configurat un tipus de societat determinada. I, per tant, m'estranya que no hi siguin avui per poder dir la seva paraula.

8. JAUME
Jo he de dir que, de tot això que s'ha xerrat aquí, la pregunta darrera d'en Cil Buele era si hi ha qualque perspectiva, qualque proposta. De Jubilats per Mallorca, estam llançant, estam intentant posar en funcionament una plataforma que li volem dir Plataforma Anticolonialista. Dins els punts del document que hem fet amb això, n'hi ha un d'ells que xerra de tot allò que consideram que és colonialisme i que hem de combatre. En això hi ha, per exemple, el TTIP, CETA, que és un colonialisme escandalós que rebem a nivell de tota Europa igualment. Hi ha lo de la manera com entràrem a la Unió Europea les Illes Balears. Perquè s'ha xerrat de 2.000 metres quadrats per fer un d'això a Formentera. Però les illes gregues varen entrar protegides a la Unió Europea, que al continent podia comprar tothom, però a les illes no perquè tenien una restricció. Les illes daneses varen entrar protegides a la Unió Europea, i és allà on viu la majoria de la població de Dinamarca, però varen entrar protegides a la Unió Europea, que no hi hagi compra ni lliure circulació de capitals. Fins i tot Sardenya, Sicília i Còrsega, que són més enormes i grans que Mallorca, tenen un grau de protecció que nosaltres no tenim en absolut. La venuda que ens va fer l'estat espanyol, quan va entrar en la Unió Europea, és una de les coses que s'haurien de reivindicar. Hi ha que si no es té el control dels ports i dels aeroports, no es pot en absolut incidir sobre això. Hi ha totes aquestes coses i més coses. Però volia dir, també, com que justament en Jaume Obrador ho ha dit, lo del convidat, jo no ho record perquè no ho he gestionat jo, però me pareix que vàrem convidar bastanta gent. Lo que passa és que a vegades no hi ha temps de convidar en persona, quan convides per internet, i per correu electrònic, molts correus electrònics, molts com jo no ho puc obrir, perquè si els obrís tots no tendria temps de fer res pus en tot lo dia, i això està començant a passar, que és una altra cosa que està començant a passar. Jo crec que, a més a més, en lo de les 100 mil persones que s'ha dit, hi ha una cosa molt important, i és lo darrer que diré, perquè veig que he de fer via, però és important. Perquè dins tot això que s'ha dit, que és ver, que va coincidir, hi havia molta cosa que es feia des de les escoles. I les escoles, per la meva experiència de quan vaig esser al Rafal Vell, l'únic que té capacitat d'enfrontar-se, o sigui, quin camí tenim per sortir a camí de Telecinco, Antena3, La Sexta, la TV1, la TV2 i tot aquest cal-i-portal que està predicant lo contrari? L'única manera que tenim d'arribar a molta gent són les escoles, a través de les associacions de pares d'alumnes, és la manera d'arribar a molta gent, a través de les escoles. I va ser tan exitós, perquè hi havia les escoles. Perquè les escoles, les associacions de pares d'alumnes, etc. etc. tenen una capacitat de mobilització extraordinària. I això ho hauríem de tenir sempre present. I ja està. No vull dir res pus.

9. PILAR
Un parell de qüestions. Una respecte del poder. Crec que no s'ha fet referència a bastament de la financerització de l'economia. I això té conseqüències importants, perquè quan l'economia es fonamentava, cuando la economía se fundamentaba en la producción de bienes, había que tener una clase trabajadora que pudiera comprarlos, porque esto era lo que daba riqueza a los productores. Entonces se montaba el estado social del bienestar, para que hubiera unas capas sociales que pudieran adquirir los productos. Pero hoy día lo que da el dinero es la especulación financiera. Entonces ya no interesa tener población con nivel adquisitivo, porque el dinero no lo da la producción de bienes y la venta de productos. Por esto tenemos el tipo de trabajo que tenemos y los niveles de desempleo que tenemos, empeorado con las nuevas tecnologías que permiten la sustitución de muchas funciones humanas. Basta ver todos los ERES que se han hecho en la banca, sustituyendo cajeros por cajeros automáticos. La crisis ha sido la excusa que se ha utilizado para acelerar el cambio de modelo económico en este sentido. La excusa ha sido para impulsar todas estas políticas neoliberales exigidas por los nuevos capitales. Esto es una cuestión que yo veo. La segunda cuestión es incidir, ya lo han dicho varios, en el poder de la Unión Europea, en el sentido de que el STEI-i ha aludido a los recortes, a las limitaciones presupuestarias, però no sólo salen razones presupuestarias, sino por ejemplo todas estas políticas, la gran superficie de Formentera viene dada por la directiva Bolkestein, por toda la normativa de la Unión Europea de liberalización de actividades económicas en la que se considera que los límites medioambientales, laborales, de protección del consumidor, són límites injustificados de la actividad económica que deben suprimirse. Por tanto, esa Unión Europea que marca las políticas de muchas cosas, el enemigo no es el gobierno autonómico, es la Unión Europea que está haciendo normativa que no se puede saltar el gobierno autonómico. Y esto situa en un punto central la discusión sobre la independencia o sobre el salirse de la Unión Europea, aunque sea todo el estado, porque mientras no se pueden modificar ciertos modelos y límites de la actividad económica. Y por último, quería hablar de movimientos sociales. Lo que veo es que existe una desmobilización social muy importante. El último acto al que fui, que me parece que era por el TTIP, no estoy segura, a la plaza de España, firmaban 40 entidades y fuimos unas 30 personas. Ni siquiera vinieron dos personas por entidad. Y veo que se van creando plataformas y más plataformas, primero fue el Foro Social, y luego la Asamblea de Movimientos Sociales, el Foro Ciudadano. Y claro, es que está la cosa un poco embarrancada, se crea un invento nuevo, però realmente siempre son los mismos y  muy poquita gente de cada entidad. Esto son reinos de taifas. Incidiendo un poco en los temas de esto, empeorado por una hegemonía cultural neoliberal capitalista que es muy difícil combatir, como ha dicho aquí esta persona. Hemos de pensar qué medios de educación popular es posible poner en marcha, porque lo único que podemos oponer a esta hegemonía cultural neocapitalista que tiene todos los medios de comunicación a su servicio y que crea un marco conceptual que es en el que piensan todas las personas y fomenta las nuevas tecnologías que desde mi punto de vista facilitan un activismo de «sí me gusta», pero poco más. Y esto son las intervenciones que quería hacer.

10. CARME
S'han dit coses molt interessants que m'agradaria debatre, però el temps és limitat. Per tant em limitaré a la qüestió turística que en certa manera és el que hem vist preocupa a un percentatge important de la població, pels escrits que han sortit i totes aquestes coses que tots ja sabem. Jo no estic contra el turisme, perquè, a mi ja m'agrada que no sigui com en el segle XIX que només podien viatjar els aventurers i els rics, i els aventurers en certa manera també eren rics. Ara està bé que tothom pugui viatjar. Però amb mesura. I actualment patim una situació de desmesura. Pel que jo sé, i sé perquè ho dic, els aires que ens vénen és que la regulació del lloguer de vivendes en habitatges plurifamiliars ens crearà un sostre il·limitat. És a dir, que tenim un sòl limitat en recursos, etc. I, amb els aires que bufen i m'han arribat, pareix esser que el sostre volarà il·limitadament. Per tant, jo demanaria a totes les entitats que poden fer alguna cosa que ens moguin a la societat civil, que la societat civil es mou, perquè és evident que pens que hi ha una infraestructura creada arran del moviment dels 100.000 que ja s'ha comentat aquí, que és un treball, com ha dit en Tomeu, que això no s'improvisa en un dia, això de moure els pares, d'implicar els pares i tot això i les famílies i tothom i el descontent de la població. O sigui, aquí tenim un capital que no el podem utilitzar a totes hores, perquè llavors ho tudaríem, però ho hem de tenir molt present i hem d'actuar abans que acabi aquesta legislatura, perquè sempre ens passa el mateix, quan treim el PP defora tots tenim unes expectatives i una alegria, però llavors la cosa es va esvaint. Jo no vull dir que aquest govern en benestar social i altres camps no hagi fet, jo veig uns certs resultats, però en turisme no, veig que anam molt malament i podem anar a molt pitjor. I això ho hem de tenir molt present. I res més.

11. MANEL
Jo em tornaré a referir a la manifestació dels 100.000, perquè és com una data històrica, que no ho tornarem a arreplegar mai més, i totes aquestes coses. Jo crec que sí, si analitzam una miqueta com hi vàrem arribar: amb una feina de molts anys i de molta gent, des del punt de vista cultural, des del punt de vista mediambiental i, sobretot, des del punt de vista organitzatiu. A les escoles, a base d'assemblea de centre, centre per centre, assemblea de centre que es posa d'acord amb l'associació de pares del centre, hi ha aquesta relació personal i d'aquí va anar creixent tot això. Moltes vegades xerram de la crisi del capitalisme i del neoliberal i totes aquestes coses. Jo crec que hauríem de davallar una miqueta més també. Els partits estan en crisi, però els sindicats també estan en crisi. Les formes laborals són distintes, i per tant els sindicats clàssics no tenen respostes a lo d'avui. Quan xerram, per exemple, que a la lladriola de les pensions li queden dues pagues de Nadal, hauríem de canviar el concepte de «impost» i recuperar el concepte de «contribució». A Mallorca tothom sap què és la contribució, i és una paraula que m'agrada, perquè és «contribuir a». Mentre que «impost» és una cosa que et ve de Madrid com una clatellada. Per tant, hauríem de començar a xerrar de coses molt més planeres, contribució, idò que contribueixi qui més té. Hi ha gent que no pot contribuir, i sinó els altres hem de contribuir perquè aquesta persona pugui anar envant. Per tant, jo crec que hauríem de començar a intentar que les discussions fossin molt més planeres. Perquè si a la gent se li xerra personalment des de la base, entén millor les coses. Perquè sinó, estam subjugats per les televisions, etc. I acab. Jo crec que a tots els nivells, hem de començar,,, amb el veinat, amb el de davant, amb el company, cadascú al seu rodol, intentar que les grans consignes i les grans campanyes i les grans mobilitzacions comencen per aquesta feina de formigueta.

12. JUAN
Yo estoy por la conscienciación en valores, como habéis dicho, porque es imprescindible. Pero, por ejemplo, no sólo por... evitar, sino para dar... cosa muy sencilla, estábamos por la agricultura ecològica hace ya años, pues, bueno yo me voy a poner a hacer agricultura ecológica. Que estoy perdiendo un montón de dinero? También... Que estoy aprendiendo y a base a aprender ahora tengo que pagar 1.088 euros por el agua de Marratxí  por ... metros cuadrados? Pues también. Pero poco a poco vamos avanzando. Estoy también por la obsolescencia programada. Sabéis que es, que se tiran muchas cosas cuando fácilmente se pueden arreglar. Entonces habría que hacer talleres, la Administración, ya que en otros sitios, como si fuera un colegio más tener unos talleres y enseñar a la gente a cómo se arreglan los electrodomésticos, a cómo se hace un panel solar. Y también tener como una biblioteca de herramientas. Para qué queremos una taladradora que gastamos solamente media hora al cabo de medio año? Vamos a compartirlo y a compartirlo entre todos. Por tanto, estoy con Arcadi Oliveras con lo del decrecimiento positivo. Eso a los partidos políticos no les interesa porque pierden votos. Y ahora vamos a ir a peor? No, no tenemos por qué tener que ir a peor. En fin, tengo muchos tropiezos però intento aprender de ellos. Luego, estoy apoyando proyectos por una sociedad más justa y solidaria, como puede ser Somenergia, coche, cooperativas, ahí yo procuro estar implicado aunque tanga ya 81 años casi. Es decir, la único que... es sobre el precio del agua: qué es primero el suministro al turismo o al agricultor? quién es el que realmente nos da de comer? El agricultor, no? Entonces por qué tenemos que pagar por bloques como si fuéramos un hotel y pagar a casi 3 euros el metro cúbico de agua. Eso es una burrada, estamos pagando, en eso el Turismo nos hace mucho daño, como no rectifiquemos el tema.

13. JOSEP
Intentaré ser curt. S'han dit coses tan interessants. Però certament el tema que toquem, en parlàvem ahir amb en Buele, els moviments socials són bàsics per a la societat... Els moviments que enteníem com a importants o bàsics han anat disminuint. Per exemple, els sindicats s'esvaeixen, com els grocs, els professionals. L'Església mateixa, amb tota la importància que va tenir en la conformació de la nostra mentalitat de lluita en aquells moments contra el franquisme. El temps que vaig viure jo a Catalunya, i aquí també. O altres esglésies, que no crec que tenguin gaire importància en aquests moments. L'Escoltisme va ser un moviment social jo crec que importantíssim. Va conformar molt també la nostra mentalitat en aquells moments. Què hi ha de l'Escoltisme en aquest moment? O bé els moviments veïnals que eren potentíssims en un moment donat i ara hi són, però molt poc. El que han dit, es veu una plataforma de quaranta entitats i eren trenta persones en aquell moment. Això realment és preocupant. Ara bé, jo penso que no hem de ser pessimistes, hi ha altres formes, com l'Obra Cultural Balear, com el GOB com l'STEI-i. I més tard sortiran coses com Blanquerna o l'Associació Sobiranista de Mallorca, que penso que els hem de felicitar, però que els hem d'animar que tenguin molta més implicació perquè van tenir un paper important, perquè com s'ha dit aquí, i jo ho vull remarcar, tenim el govern que ens mereixem i el govern obeeix al que viu la societat. I qui l'ha de canviar no són els partits polítics, perquè els partits polítics obeeixen al que és la societat. I qui la podrà canviar seran aquests moviments socials, i sou vosaltres, nosaltres els que heu de tenir aquesta responsabilitat. I us animo fortament i amb mota passió a que tireu endavant, i que ja ho veurem, no ens desanimem, que ens falta molta feina, ja ho sé, ho sé ben cert. Tòfol, deus estar cansat, portes cada dia dos o tres activitats, amb la teva samarreta i la nostra, de l'Assemblea Sobiranista, però és bàsic això. I al teu costat està l'STEI-i, aquella força d'anys de treball que ho van facilitar molt, però si no hi haguéssiu sigut vosaltres, això no s'hagués pogut materialitzat. O bé les mogudes de Campos, tot allò del Trenc, i tots aquells moviments que va haver-hi també al començament de l'època del Bauçà. Aquests fruits que han madurat des dels següents anys de l'Obra Cultural Balear. I amb això vull animar que hem de continuar per aquí, però hem de fer camí més lluny.

14. XIM
Un petit punt. Supòs que s'ha llegit a la premsa. Crec que es important recalcar-ho, per si qualcú no ho ha llegit. En aquest moment, des del Lobby dels hotelers estan proposant dos senyors perquè els facin ministres de Turisme... No crec que ni un ni l'altre ens poguessin beneficiar. Pentura podria sorgir un moviment quant a aquest tema.

15. CATI
Jo només volia fer una proposta, ja que hi ha molta de gent aquí que està en els moviments socials que propugnassin o proposassin dins el nostre moviment fer una autocrítica de cara al que hem dit de fer xarxa, d'anar junts, que és el que ens pot salvar. I crec que dins cada moviment hauríem de fer una autocrítica en aquest sentit, perquè crec que estam acostumats a demanar que els altres vénguin quan nosaltres feim qualque cosa, però no som capaços després, quan els altres fan, perquè siguin petits o per lo que sigui, no ens hi sumam. És dir que... hauríem de treballar allò de treballar localment i anar a lo global dins els nostres moviments. Perquè, si volem fer xarxa, no pot ser només «veniu a mi», sinó jo també com a moviment hem d'anar allà deçà.



dissabte, 22 d’octubre del 2016

Taula rodona sobre els moviments socials davant el col·lapse (3): a can Alcover, moderant Cil Buele

Gràcies a tots vosaltres, per haver vengut. I gràcies als participants en aquesta taula rodona, per haver acceptat de ser-hi: Biel Caldentey, Tòfol Soler, Margalida Ramis i Jaume Mateu.

Encara mantenim ben fresc dins la memòria, i podem recordar perfectament que, durant la legislatura anterior, Jubilats per Mallorca participà activament, amb intensitat i fermesa, en gran nombre de manifestacions públiques contra la política destructora i capoladora del Partit Popular, que impulsava el president Bauçà: 

- aquí mateix, feren vagues de fam en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual;
- per pobles de Mallorca férem "Camins contra mentides", amb l'objectiu de denunciar abusos d'aquell nefast govern de Bauzá; 
- sumant-nos a mobilitzacions d'altres entitats, mantenguérem el mateix objectiu de lluitar contra la dreta abusiva i prepotent que governava en aquell moment;
- a la fita històrica de treure al carrer més de 100.000 persones, participàrem en la marxa verda a favor d'una educació pública de qualitat i en català.

Amb tot això, sens dubte contribuírem, d'alguna manera, a fer que es produís un canvi de govern a la darrera cita electoral autonòmica i municipal del passat 24 de maig de 2015.

Tot aquest bagatge dins les nostres motxilles fa que ens alegri ben molt que s'hi produeixi i hi hagi un canvi de Govern a les nostres illes. Des de fa un any i mig aproximadament, el PP ja no hi governa. 

Ara bé, per a un nombre creixent de participants actius en aquelles mogudes cíviques, el nou Govern sorgit aleshores, és a dir l'actual, no solament no compleix amb les expectatives previstes, sinó que fins i tot s'atreveix a fer certes reculades que, temps enrere, semblen impensables i inimaginables, per a àmbits tan diversos com són els serveis socials, l'educació, la sanitat, el medi ambient o l'urbanisme.

En aquesta taula rodona, les preguntes que ens volem fer avui s'orienten en aquest sentit: podem estar-ne satisfets, d'aquest altre govern que tenim ara? Gaudim del govern que volíem i cercàvem? S'hi està operant el canvi de polítiques que reivindicàvem?  Els que governen ara, fan tot allò que s'havien compromès a fer aleshores?

A Jubilats per Mallorca -i segurament a altres àmbits també- ens trobam sorpresos i desorientats davant d'una situació que veim col·lapsada: Planeta col·lapsat... Europa col·lapsada... Països Catalans col·lapsats... Institucions mallorquines col·lapsades... Moviments socials col·lapsats... Societat civil mallorquina col·lapsada... 

Ens preocupa, i molt, que la societat civil mallorquina organitzada hagi anat perdent pistonada, mancada de forces per a la més minsa capacitat de reacció, amb fortes dosis de decepció i desànim... 

Ens adonam que vivim en un temps marcat fortament per un alt grau d'apatia generalitzada. Qui es mou contra un col·lapse tan ingent? Qui el denuncia? Qui s'hi oposa? Qui contribueix a fer que s'arribi a «descol·lapsar» una situació com aquesta?

Creim que fa falta que emergeixi alguna casta d'iniciativa cívica que sorgeixi de gent molt ben preparada i molt ben disposada a sacsejar consciències, a escampar i implantar grans dosis d'ètica cívica, democràticament assumida i respectada profundament.


Amb aquesta taula rodona, hi volem contribuir d'alguna manera. Volem aturar-nos una estona i demanar-nos: Quines perspectives de futur se'ns obren al davant? Com podem desbloquejar tot aquest col·lapse tan generalitzat? Què fer, d'ara endavant, com a societat civil mallorquina organitzada?

Si haguéssim de definir a l'actualitat la nostra societat civil mallorquina organitzada, què en podríem dir: que és de dretes o d'esquerres? És de centre o radical? És creient o agnòstica? És confessional o laica? És conformista o crítica? És passiva o lluitadora? És masclista o feminista? És consumista o ecologista? És submisa o llibertària?

N'hi ha que, des de fa temps, ens afanyam i treballam a favor del segon terme binomi, més que del primer. I, des d'aquesta perspectiva, tenim molt d'interès a analitzar-ne la situació i a fer-hi propostes d'actuació que s'hi orientin.

Per això mateix, des d'una associació tan veterana com és ara Jubilats per Mallorca, hem propiciat aquesta taula rodona integrada per representants d'aquestes cinc entitats socials força reconegudes -GOB, l'OCB, l'STEI, i l'ASM-, perquè ens diguin la seva, sobre «Els moviments socials davant del col·lapse»

És a dir, davant la manca de satisfacció per les polítiques tèbies i toves que s'estan duent a terme a l'actualitat, com valora cadascuna d'aquestes entitats la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada i quines en són les perspectives de futur a tenir en compte.

Miraríem de fer-ho en dues tongades, de cinc minuts cadascuna. Durant la primera, es tracta de respondre a la pregunta «com veis, des de la vostra entitat, la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada?». I, després, en un segon torn de cinc minuts, «quines perspectives de futur hi assenyalau?».

Crec que pot resultar força interessant per a tots nosaltres arribar a esbrinar i destriar fins a quin punt compartim l'anàlisi i les perspectives de futur, per a una societat civil organitzada com la mallorquina.

No oblidem que, des d'instàncies superiors, se'ns vol convèncer que hi tenim ben poc a fer, que ens resulta impossible i ineficaç anar contra corrent i lluitar contra l'imperi del capital; que, tanmateix, sempre arriba a surar per damunt tot la força dels més poderosos; que allò que ens cal fer és romandre passius, silenciosos, inactius.

Es vol que oblidem que, al llarg de la història, tots els imperis han caigut. Que l'actual imperi del capital també caurà, un dia o un altre. Que la lluita dels esclaus de l'imperi romà ha aconseguit fer-n'hi desaparèixer el model esclavista. I que la lluita dels sotmesos a l'imperi capitalista ens pot dur a fer-n'hi desaparèixer aquest model explotador.

Ben conscients que ens pot passar a nosaltres, com li passa a aquell exèrcit israelita que s'enfronta als filisteus i, davant del gegant Goliat, no compta amb ningú que gosi d'enfrontar-s'hi. Fins que un pastor jove i inexpert, amb cinc pedres a la mà i la seva fona com a arma única,  s'ofereix voluntàriament a fer-li front, el toma a terra amb la primera, i aconsegueix de decapitar-lo i vèncer-lo: un jove pastor inexpert i agosarat arriba a aconseguir molt més que tot un exèrcit ben preparat...

Ara fixau-vos un vell, amb experiència, el que pot arribar a fer!

Salut, coratge, energia i resistència!

divendres, 14 d’octubre del 2016

Taula rodona sobre "Els moviments socials davant el col·lapse" (2): canvi de polítiques governamentals?

Gràcies a tota la gent que hi acudeixi i als participants a la mesa -Biel Caldentey (STEI-i), Tòfol Soler (ASM), Margalida Ramis (GOB), OCB i Voltor Negre, Jubilats per Mallorca vol dur a terme una taula rodona força interessant, al casal de Can Alcover, sobre "Els moviments socials davant el col·lapse", a Mallorca, divendres 21 d'octubre de 2016, a les 19h.

És bo recordar-ho i mantenir-ho ben fresc dins la memòria que, durant la legislatura anterior, Jubilats per Mallorca participa activament, amb intensitat i fermesa, en gran nombre de manifestacions públiques contra la política destructora i capoladora del Partit Popular, que s'afanya a impulsar el president Bauçà: 

- És aquí mateix, al casal de Can Alcover, que, durant setmanes i setmanes, en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual, dos jubilats per Mallorca, fan vagues de fam...

- Jubilats per Mallorca, recorrent pobles de l'illa, fan "Camins contra mentides", amb l'objectiu de denunciar abusos d'aquell nefast govern de Bauzá; 

- Jubilats per Mallorca se suma també a mobilitzacions d'altres entitats, mantenint el mateix objectiu de lluitar contra la dreta abusiva i prepotent que governa en aquell moment;

- Jubilats per Mallorca participa activament en la marxa verda a favor d'una educació pública, de qualitat i en català; contribuint a assolir la fita històrica de treure al carrer més de 100.000 persones;

- Jubilats per Mallorca, d'alguna manera, contribueix també  a fer que es produeixi un canvi de govern a la darrera cita electoral autonòmica i municipal del passat 24 de maig de 2015.

Hi ha canvi de Govern a les nostres illes. Efectivament, des de fa un any i mig aproximadament, el PP ja no hi governa. Ara bé, per a un nombre creixent de participants actius en aquelles mogudes cíviques, el nou Govern sorgit aleshores, és a dir l'actual, no solament no compleix amb les expectatives previstes, sinó que fins i tot s'atreveix a fer certes reculades que, temps enrere, podien semblar impensables i inimaginables, per a àmbits tan diversos com són els serveis socials, l'educació, la sanitat, el medi ambient o l'urbanisme.

Les preguntes que Jubilats per Mallorca vol plantejar en aquesta taula rodona s'orienten en aquest sentit: 

- Podem estar-ne satisfets, d'aquest altre govern que tenim ara? 
- Gaudim del govern que volíem i cercàvem? 
- S'hi ha operat el canvi de polítiques que reivindicàvem?  
- Els que ens governen, fan ara tot allò que s'havien compromès a fer aleshores?



dimecres, 12 d’octubre del 2016

Taula rodona sobre "Els moviments socials davant el col·lapse" (1)

A Jubilats per Mallorca -i segurament a altres àmbits també- ens trobam sorpresos i desorientats davant d'una situació que veim col·lapsada: Planeta col·lapsat... Europa col·lapsada... Països Catalans col·lapsats... Institucions mallorquines col·lapsades... Moviments socials col·lapsats... Societat civil mallorquina col·lapsada... 
Ens preocupa, i molt, que la societat civil mallorquina organitzada hagi anat perdent forces, mancada de la més minsa capacitat de reacció, amb fortes dosis de decepció i desànim...

Amb aquesta taula rodona, volem aturar-nos una estona i demanar-nos: Quines perspectives de futur se'ns obren al davant? Com podem desembullar tot aquest col·lapse tan generalitzat? Què fer, d'ara endavant, com a societat civil mallorquina organitzada?

Si haguéssim de definir a l'actualitat la nostra societat civil mallorquina organitzada, què en podríem dir: que és de dretes o d'esquerres? És de centre o radical? És creient o agnòstica? És confessional o laica? És conformista o crítica? És passiva o lluitadora? És masclista o feminista? És consumista o ecologista? És submisa o llibertària?

N'hi ha que, des de fa temps, ens afanyam i treballam a favor del segon terme binomi, més que del primer. I, des d'aquesta perspectiva, tenim molt d'interès a analitzar-ne la situació i a fer-hi propostes d'actuació que s'hi orientin.

Per això mateix, des d'una associació tan veterana com és ara Jubilats per Mallorca, hem propiciat aquesta taula rodona integrada per representants d'aquestes cinc entitats socials força reconegudes -GOB, l'OCB, l'STEI, Voltor Negre i l'ASM-, perquè ens diguin la seva, sobre «"Els moviments socials davant del col·lapse"». 

És a dir, davant la manca de satisfacció per les polítiques tèbies i toves que s'estan duent a terme a l'actualitat, volem saber com valora cadascuna d'aquestes entitats la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada i quines en són les perspectives de futur que consideren que s'han de tenir en compte.

Mirarem de fer-ho en dues tongades, de cinc minuts cadascuna. Durant la primera, es tracta de respondre a la pregunta «com veis, des de la vostra entitat, la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada?». I, després, en un segon torn de cinc minuts, «quines perspectives de futur s'hi assenyalen?»

Crec que pot resultar força interessant per a tots nosaltres arribar a esbrinar i destriar fins a quin punt compartim l'anàlisi i les perspectives de futur, per a una societat civil organitzada com la mallorquina.

dimarts, 10 de juny del 2014

En nom de Déu? En nom de l'home?, llibre d'en Sebastià Mesquida


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EN NOM DE DÉU?
EN NOM DE L'HOME?”
D'EN SEBASTIÀ MESQUIDA I SUREDA
A CAN ALCOVER
Palma, 10 de juny de 2014

Avui i aquí, amic Sebastià, em sent molt afalagat que m'hagis tornat a convidar a la presentació d'un altre llibre teu, aquest que tenim a les mans i que has titulat “En nom de Déu? En nom de l'home?”, també a càrrec de l'editor Lleonard Muntaner (haurem de veure quan aquest bon home i editor gran es decideix a publicar-me'n algun, de meu...)

M'imagín que, amb aquesta invitació teva d'enguany, hi deu tenir qualque cosa a veure el fet que som condeixebles, que hem fet plegats bona part dels estudis eclesiàstics i que vàrem ser ordenats preveres el mateix dia, al mateix lloc, pel mateix bisbe, dilluns que ve, 16 de juny, farà 46 anys. Això vol dir que ja no som tan joves com érem llavors, tot i que puguem mantenir fins i tot les mateixes dèries d'aleshores.

Al dinar anual de companys de curs, el que férem la setmana passada, ja et vaig dir i comentar que m'he llegit aquest llibre teu fins a tres vegades. I que, amb això, em fa la impressió d'haver-ne paït, només, una tercera part del seu contengut aproximadament. El que em duu a pensar i creure que, per assolir-ne la comprensió sencera, com a mínim, me l'hauré de llegir sis vegades... en tenir temps i ganes...

Vull dir-te, amb això, i vull dir a la gent que ha volgut acudir a aquesta presentació d'aquest llibre teu, que es tracta, com sempre, d'un llibre dotat d'una càrrega de profunditat tan forta i tan gran, que s'esdevé explosiva.

Això sí, a més de l'esforç de llegir unes quantes pàgines escrites, s'hi requereix també l'afany sublim d'intentar comprendre'n i abastar-ne el contengut, allò que s'hi vol expressar. Que no és poc, ni és gens ni mica irrellevant!

Per a mi, si ho hagués de resumir en uns pocs mots, diria que, amb aquest llibre teu -que al meu modest mode de veure, complementa el que ja vàrem presentar conjuntament fa vuit anys a sa Nostra, “El Déu possible”- intentes fer veure d'una banda, que entre creador i criatura, entre Déu i l'Home, només hi pot haver interessos comuns i camins de solució també comuns. Amb això, t'allunyes fort ferm de tantes expressions jeràrquicament correctes que assenyalen justament el contrari: que l'home i Déu vénen a ser a com a una espècie de contrincants o de competidors, quan no són considerats adversaris o enemics...

Es tracta d'un llibret, tu acostumes a anomenar-lo així, un llibret que conté 58 pàgines, editades per Lleonard Muntaner l'abril de 2014 a Palma. Aquest llibret teu arreplega reflexions serioses teves, molt profundes, sobre l'home, sobre Déu i sobre l'Església o les esglésies cristianes. Són unes reflexions que, pel que em sembla, has anat elaborant en el decurs d'un any i mig. Concretament, entre el mes de febrer de 2011 i el mes de setembre de 2012, si no ho he entès malament.

Al llarg d'aquestes 58 pàgines, fas que hi apareguin les esglésies cristianes, més com a una espècie d'empreses constructores d'entrebancs, que no d'institucions humanístiques que s'afanyin a parar esment en les coincidències entre allò que podem atribuir a Déu i allò que podem atribuir a l'home. Tu t'estimes molt més parar esment a les coincidències, que no a les divergències.

Segons tu afirmes de manera categòrica, “creador i criatura contemplen interessos i camins de solució necessàriament comuns”. Interessos i camins de solució comuns, necessàriament, afegeixes.

En aquest llibre, molt sovint fent-hi preguntes i posant-hi interrogants, vols expressar lliurement la teva voluntat de dir el que penses, davant d'alguns motius d'inquietud que produeixen determinades línies del vessant oficial i conegut de l'Església catòlica o les esglésies cristianes.

T'hi mostres molt crític davant una manera d'estar i actuar d'aquestes esglésies en el nostre món. Una manera d'actuar que, segons el teu parer, porta cap a una manca de diàleg al seu interior. Quan és aquest, precisament, el que s'esdevé un dels dinamismes essencials en tota associació humana. I que porta, també, cap a una opció que s'assembla molt a una ofrena personal de preveres, religiosos i religioses.

Si no ho record malament, amic Sebastià, ja em vares convidar també a la presentació d'aquell altre llibre teu que titulaves “El Déu possible”, fa una vuitena d'anys, al centre cultural de sa Nostra... http://ferret.cecili.cat/post/16172

M'ha semblat que aquest llibre que presentam avui complementa la tercera part d'aquell altre llibre que se centrava en Déu com a afirmació de la història (pàg. 61-102).


Bon filòsof i teòleg, gran pensador, mai no deixes de banda el fet de repassar –malgrat que sia breument- la història i la tradició juevo-cristiana, aquella que valora Israel com a poble alliberat, i que, en aquest cas, en remarques el fet de la presència de profetes.

Al fenomen històric del profetisme, t'hi acostes en els seus termes bàsics: destaques que són homes que proclamen missatges, acompanyant-se de paraules que n'afirmen la procedència divina; que pretenen de presentar-ne els missatges en nom de Déu, alhora que els proclamen en nom propi... Quina visió tan acurada dels profetes, la que ens mostres tu, amic Sebastià.

¿Com acabes aquella tercera part d'aquell altre llibre teu? Dius i manifestes que fa estona que en nom de Déu i a través d'institucions que volen ser portaveus o orientadores oficials de la fe, sembla com si en el món històricament no hi passàs res... El que fa que esdevengui una forma planera i evident de la negació de l'home i de la història...

Denuncies que a les esglésies hi ha tota una manera de viure i de ser que representa una negació amplament establerta de la història de l'home... I això fa que t'hi rebel·lis, revelant-te'n disconforme!

Creus que la teologia -la ciència i el tractat sobre Déu- ha de contribuir a afirmar l’home i la història. Perquè, quan Déu no és contemplat al si de la història humana, sinó en una esfera pròpia, conclous, als ulls de l'home aquesta història es converteix en quelcom mancat de total salvació i produeix, literalment, pànic.

Com a clergue que vaig ser a la dècada dels anys 60 i que vaig deixar d'exercir-ne l'any 1982, m'agrada especialment allò que acostumes a escriure sobre aquells que en aquest llibre anomenes “especialistes, els clergues”.

Com en aquell altre llibre, també en aquest no pots deixar de fer al•lusió als especialistes, al clergat: homes amb funcions que es legitimen des d'una altra part, respecte de la història, o des de si mateixos; afegint-hi la conseqüència que no poden ser substituïts pels creients que habiten les àrees ordinàries de la dita història... Els especialistes, els clergues, són minories que estableixen el model universal del creient cristià i, per tant, una manera determinada de viure la fe cristiana i de ser home en el món...

En relació amb aquests especialistes que conformen el clergat, assenyales que la història ordinària, la que es va teixint dia a dia, ni pot donar de si ni admet cap mena d'especialistes; si s'entén que la missió d'aquests comporta el seu assentament a una altra part, és a dir, fora d'ella. Els únics especialistes possibles per a aquesta història serien, si de cas, els homes que es lliurassin a aprofundir-la més decididament. Serien uns especialistes que concentrarien la seva vida, precisament, en el gresol on es genera la història ordinària.

Aquí és on ara jo em sentiria en condicions d'iniciar tot un debat i de mantenir una conversa extensa i perllongada... allà on es genera la història ordinària... feta de goigs i d'esperances...

Arrib a concloure, amb aquest llibre teu, amic Sebastià, que les esglésies cristianes, com més parlin i actuïn en nom de l'home, més s'atansaran al Déu vivent. I que com més parlin i actuïn en nom del Déu vivent, més s'atansaran a l'home concret, aquell en què pren cos el Fill de Déu, empès per l'Esperit Sant.

Tant de bo que n'arribis a escriure molts més, de llibres com aquest, amic Sebastià. Fan tanta de falta i fan tanta de llum, enmig de tanta tenebra i foscor...

Moltes gràcies, Sebastià!


diumenge, 29 d’abril del 2012

Enllaçats per la paraula, llegint durant 24 hores seguides (1): a can Alcover

"Enllaçats per la paraula", una iniciativa promoguda pel metge mallorquí, el doctor Carles Amengual, ha rebut el suport d'entitats diverses: l'Obra Cultural Balear, STEI-i, Assemblea de Mestres i Professors en Català, Jubilats per Mallorca, etc.

En què consisteix? En l'organització d'una activitat ben singular durant vuit capdesetmanes seguits. Ni més ni pus que la lectura continuada, durant vint-i-quatre hores seguides, de textos que tenguin a veure amb l'impuls, promoció i defensa de la llengua catalana, l'única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses.

La primera d'aquestes sessions maratonianes de lectura es fa al casal de Can Alcover. Comença a les 19 hores de divendres, 28 d'abril, i acaba l'endemà, dissabte, a la mateixa hora.

Les més d'una cinquantena de persones que hi han participat s'han repartit els torns de mitja hora, aproximadament, fent lectures tan diverses com les que es varen produir als moments inicials.

És el que recull el vídeo anterior, un aplec d'imatges i de veus enregistrades durant les tres primeres hores d'aquesta primera jornada, que és prevista que vagi seguida d'altres posteriors.

La propera trobada d'"Enllaçats per la paraula" està programada per a divendres que ve, dia 4 de maig, a la mateixa hora, al monestir de la Real.

Hi pot participar tothom que vulgui.
Millor si abans ho comunica prèviament a l'organització: Jaume Bonet Moll

A veure si dissabte que ve, al monestir de la Real, es duplica el nombre de persones que s'apunten a llegir durant una estona qualque text lliurement escollit i triat per a l'ocasió...

dijous, 12 d’abril del 2012

Jubilats per Mallorca, gràcies per haver-nos-hi engrescat!

L'1 de març de 2012 s'iniciava a Mallorca una gesta heroica que ha perdurat durant 42 dies seguits, en defensa de la llengua catalana.

Al casal de Can Alcover, una entitat de gent major que arreplega Jubilats per Mallorca prenia la decisió d'iniciar una vaga de fam per la llengua, mirant de fer front, agosaradament, a les polítiques governamentals que promouen l'etnocidi cultural i lingüístic més ferest d'aquestes dècades darreres.

S'enfrontaven, així, mitjançant una eina tan pacífica com és ara una vaga de fam, a la presa de decisió del govern que presideix José Ramón Bauzá Díaz, segons la qual la Llei de normalització lingüística de l'any 1986 queda tan retocada que roman ferida de mort...

Han estat 42 dies de lluita pacífica per una causa tan noble com és ara la defensa de la llengua pròpia, a una illa on se la veu amenaçada, en perill d'extinció.

Gràcies, Jubilats per Mallorca, per haver-nos-hi engrescat, en aquesta lluita davídica contra el goliat governamental de torn!

N'han estat tants els suports que s'hi han fet explícits, que esdevé del tot impossible esmentar-los tots! Tant a Mallorca, com a la resta de les Illes Balears i Pitiüses, al conjunt dels territoris dels Països Catalans, a instàncies públiques europees i arreu del Planeta.
La repercussió als mitjans ha estat considerable. Sobretot als digitals, com es pot apreciar a aquest resum d'enllaços que apareixen tot seguit:

  1. Jubilats per Mallorca posa punt i final a la vaga de fam per la llengua
    somquisom - 12-04-2012
  2. Òmnium Baix Montseny recollirà firmes per la defensa del català a les Illes Balears. La nova secció local no resta indiferent davant les agressions que viu la llengua catalana
    vallesoriental.com - 12-04-2012
  3. S’acaba la vaga de fam per la llengua. Jubilats per Mallorca vota per unanimitat posar fi a la vaga després de 42 dies
    directe.cat - 11-04-2012
  4. Tomeu Amengual deixa la vaga de fam. El jubilat, que substituí Jaume Bonet en la protesta pacífica en defensa del català, feia 17 dies que no menjava. No podia dormir i li costava molt beure aigua
    Diari de Balears - 11-04-2012
  5. Jubilats per Mallorca posa fi a la vaga de fam per la llengua #ésmaó #éspalma
    infoindepe - 11-04-2012
  6. S’acaba la vaga de fam per la llengua. Jubilats per Mallorca vota per unanimitat posar fi a la vaga després de 42 dies
    directe!cat - 11-04-2012
  7. Jubilats per Mallorca abandonen la vaga de fam per la llengua La junta directiva aprova abandonar la protesta després que la denúncia hagi arribat al Parlament Europeu
    racocatala - 11-04-2012
  8. Amengual deixa la vaga
    Normalització - 11-04-2012
  9. Jubilats per Mallorca acuerda poner fin a la huelga de hambre por el catalán
    incaavui.com - 10-04-2012
  10. El jubilat que feia vaga de fam per la llengua a Mallorca deixa la protesta després de 16 dies. Tomeu Amengual, de 64 anys, tenia insomni i no tolerava bé el líquid. Protestava per la política lingüística de Bauzá
    ara.cat - 10-04-2012
  11. Vaga de fam per la llengua
    Homo Fabra - 10-04-2012
  12. Vaga de fam a Mallorca contra la involució
    Tornaveu - 10-04-2012
  13. En suport a la vaga de fam per la llengua, avui a les 20 h davant el teu Ajuntament.
    Neva dins el vidre - 10-04-2012
  14. Jubilats per Mallorca posa punt i final a la vaga de fam
    contrainfo.cat - 10-04-2012
  15. Tomeu Amengual deixa la vaga de fam per la llengua. Jubilats per Mallorca posa fi a l'acció i considera que s'han complert els seus objectius
    VilaWeb - 10-04-2012
  16. El jubilat que feia vaga de fam per la llengua a Mallorca deixa la protesta després de 16 dies. Tomeu Amengual, de 64 anys, tenia insomni i no tolerava bé el líquid. Protestava per la política lingüística de Bauzá
    ara.cat - 10-04-2012
  17. Jubilats per Mallorca posa fi a la vaga de fam contra la política lingüística del govern de Bauzá
    TV324 - 10-04-2012
  18. Jubilats per Mallorca posa fi a la vaga de fam per la llengua. Tomeu Amengual porta 15 dies sense ingerir aliments
    llibertat.cat - 10-04-2012
  19. Jubilats per Mallorca abandonen vaga de fam
    racocatala - 10-04-2012
  20. Jubilats per Mallorca abandonen la vaga de fam per la llengua. La junta directiva aprova abandonar la protesta després que la denúncia hagi arribat al Parlament Europeu
    llibertat.cat - 10-04-2012
  21. Jubilats per Mallorca posa fi a la vaga de fam contra la política lingüística del govern de Bauzá
    TV324 - 10-04-2012
  22. El jubilat que feia vaga de fam per la llengua a Mallorca deixa la protesta després de 16 dies
    iberoamerica - 10-04-2012
  23. Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla Vaga de fam pels drets lingüístics
    cercant la llibertat - 09-04-2012
  24. Sense consciència
    cercant la llibertat - 09-04-2012
  25. Tomeu Amengual porta 15 dies de vaga de fam
    llibertat.cat - 09-04-2012
  26. Tomeu Amengual, al 38è dia de vaga de fam per la llengua de Jubilats per Mallorca
    Vídeo 26 de Jubilats per Mallorca - 07-04-2012
  27. 37 dies en vaga de fam
    card.cat - 06-04-2012
  28. Carod: Tenir Cura
    naciodigital - 05-04-2012
  29. En un país normal
    llums de la ciutat - 03-04-2012
  30. Vaga de fam exemplar
    El Punt Avui - 02-04-2012
  31. ENLLAÇATS PEL CATALÀ AL SANTUARI DE CURA
    marginàlies - Jaume Mateu i Martí - 02-04-2012
  32. L'autèntic obstacle
    ara.cat - 02-04-2012
  33. Cura, centre de la mobilització a favor dels drets lingüístics i nacionals
    Tribuna Mallorca - 02-04-2012
  34. DIUMENGE 1 D'ABRIL A LES 18:00 H. AL SANTUARI DE CURA - ACCIÓ PER LA LLENGUA!
    Racó d'En...Pere Joan Martorell Rodríguez - 01-04-2012
  35. Meditació per la llengua, al santuari de Cura
    Vídeo 25 de Jubilats per Mallorca - 01-04-2012
  36. Cant del "No ens fareu callar", al santuari de Cura
    Vídeo 24 de Jubilats per Mallorca - 01-04-2012
  37. Parlaments al santuari de Cura
    Vídeo 23 de Jubilats per Mallorca - 01-04-2012
  38. Més enllà dels rius i de la mar – Josep-Lluís Carod-Rovira
    El Punt Avui - 01-04-2012
  39. Enlazados en Cura en defensa de la lengua de Ramon Llull
    Última Hora - 01-04-2012
  40. Sentido homenaje en Cura a Jubilats per Mallorca y en defensa del catalán. La comunidad docente planta cara al Govern y anuncia nuevos actos de denuncia y solidaridad
    Diario de Mallorca - 01-04-2012
  41. El Santuario de Cura muestra su apoyo a Bartomeu Amengual
    mallorcadiario.com - 01-04-2012
  42. Cura acogerá este domingo un acto a favor del catalán y de apoyo a la huelga de hambre de Jubilats per Mallorca
    lainformacion.com - 01-04-2012
  43. Acte al santuari de Cura, reivindicatiu i de suport, per la llengua catalana a Mallorca
    Vídeo 22 de Jubilats per Mallorca, Tomeu Amengual a gent concentrada a Cura - 01-04-2012
  44. Paraules d'en Tomeu Amengual, adreçades a la concurrència present al santuari de Cura
    Vídeo 21 de Jubilats per Mallorca, Cil Buele reproduint salutació de Tomeu Amengual a l'acte de Cura - 01-04-2012
  45. Amb en Tomeu Amengual, en vaga de fam
    L'Aleix a ca la Toca Al Lluçanès a recer de cap malastre - 01-04-2012
  46. Envieu una carta a l`UNESCO en suport a la vaga de fam de Jubilats per Mallorca
    símptomes -
  47. - 01-04-2012
  48. Acció de suport a la vaga de fam de Jubilats per Mallorca
    contrainfo.cat -
  49. - 01-04-2012
  50. El Santuari de Cura acull un acte en favor del català i de suport a la vaga de fam de Jubilats per Mallorca
    VilaWeb - 01-04-2012
  51. Vaga de fam per la llengua
    11 vídeos de Jubilats per Mallorca - 29-03-2012
  52. Salutacions des del País Valencià, a en Jaume Bonet, en vaga de fam per defensar la llengua
    Vídeo de Crevillent - ornitorrinc999 - 29-03-2012
  53. Vint-i-set dies més quatre, en vaga de fam pels drets lingüístics
    indirecte!cat - 29-03-20121
  54. Tomeu Amengual denuncia l'etnocidi cultural i lingüístic del Govern, al seu tercer dia de vaga de fam per la llengua -el vint-i-vuitè de Jubilats per Mallorca-
    Vídeo 20 de Jubilats per Mallorca, amb Tomeu Amengual - 28-03-2012
  55. Viatge a Ítaca... o a Mallorca?
    Infoindepe. Bloc de la Xarxa Independentista - 28-03-2012
  56. Tomeu Amengual, al seu tercer dia de vaga de fam per la llengua -el vint-i-vuitè de Jubilats per Mallorca- rep el suport de Biel “Majoral”
    Vídeo 19 de Jubilats per Mallorca, amb Tomeu Amengual i Biel “Majoral” - 28-03-2012
  57. Artur Mas hauria de visitar els vaguistes de fam. "Ens equivoquem greument si ens pensem que el setge a la llengua, fora del Principat, no és cosa nostra"
    Reagrupament - 28-03-2012
  58. Artur Mas hauria de visitar els vaguistes de fam
    Víctor Alexandre 28-03-2012
  59. La seva lluita és la nostra lluita
    Fundació Catalanista i Demòcrata - 28-03-2012
  60. Jaume, de Mallorca
    VilaWeb - 27-03-2012
  61. Jaume Bonet deixa la vaga de fam després de 26 dies de reivindicació del català a les Balears
    TV324 - 27-03-2012
  62. Jaume Bonet, de Jubilats per Mallorca, abandona la vaga de fam pel català després de 26 dies Bartomeu Amengual el relleva des d'aquest diumenge
    Racó Català - 27-03-2012
  63. Els vaguistes de fam pel català s'enfaden amb TV3. Pengen el telèfon a Ariadna Oltra perquè "ja començo a estar cansat"
    Els matins de TV3 - 27-03-2012
  64. La tertúlia i parlem amb Jaume Bonet i Tomeu Armengual (II) (del minut 47'46” al 53' 55”)
    Els matins de TV3 (Tomeu Amengual) - 27-03-2012
  65. Tomeu Amengual pren el testimoni de Jaume Bonet en la Vaga de Fam dels Jubilats per Mallorca
    Disponibilitat permanent - 27-03-2012
  66. Gràcies, Jaume Bonet
    Diari de Balears - 27-03-2012
  67. Jaume Bonet abandona la vaga de fam. La junta directiva de Jubilats per Mallorca aprovà la decisió per unanimitat. El metge els ho va recomanar
    Diari de Balears - 27-03-2012
  68. Jaume Bonet finalitza la vaga de fam i Tomeu Amengual el substitueix
    contrainfo.cat - 27-03-2012
  69. La tertúlia i parlem amb Jaume Bonet i Tomeu Armengual (del minut 41' 33” al 43' 30”)
    Els matins de TV3 - 27-03-2012
  70. Tomeu Amengual s'adreça a la gent del PP
    Vídeo 18 de Jubilats per Mallorca, Tomeu Amengual - 26-03-2012
  71. Tomeu Amengual: 'La situació és prou extrema per a fer vaga de fam'. Entrevista de La Veu de Mallorca amb el membre de Jubilats per Mallorca que relleva Jaume Bonet en la vaga de fam per la llengua
    VilaWeb - 26-03-2012
  72. Tomeu Amengual, el primer dia de vaga de fam per la llengua a Can Alcover
    Vídeo 17 de Tomeu Amengual, substitut de Jaume Bonet - 26-03-2012
  73. Jaume Bonet, al vint-i-cinquè dia de vaga de fam per la llengua, reitera la petició inicial de Jubilats per Mallorca
    Vídeo 16 de Jaume Bonet, als governants - 26-03-2012
  74. Jaume Bonet abandona la vaga de fam per la llengua
    elDebat.cat - 26-03-2012
  75. Jaume Bonet abandona la vaga de fam per la llengua. La decisió arriba per la recomanació facultativa del metge que l'atén. Bartomeu Amengual es va afegir aquest diumenge a la vaga de fam
    El Punt Avui -26-03-2012
  76. Jaume Bonet abandona la vaga de fam, després de 26 dies. Jubilats per Mallora li ho ha demanat per recomanació dels metges · Tomeu Amengual el relleva i continua l'acció en favor de la llengua
    VilaWeb - 26-03-2012
  77. Jaume Bonet deixa la vaga de fam pel català i la continua un altre soci de Jubilats per Mallorca. Tomeu Amengual va començar la seva protesta aquest diumenge i pren el relleu del primer de fer-la, que ha aguantat 26 dies sense menjar
    ara.cat -26-03-2012
  78. Jaume Bonet abandona la vaga de fam. Un altre jubilat, Tomeu Amengual, el substitueix en la protesta contra els atacs a la llengua
    Naciódigital.cat - 26-03-2012
  79. Jaume Bonet ha d'abandonar, però la vaga de fam per la llengua no s'atura. Bartomeu Amengual pren el relleu de Jaume Bonet, que ha hagut de deixar la vaga per prescripció mèdica
    directe!cat
  80. Jaume Bonet abandona la vaga de fam després de 26 dies. El relleva Bartomeu Amengual, que va començar ahir la protesta
    Llibertat.cat - 26-03-2012
  81. Jaume Bonet abandona la vaga de fam i Tomeu Armengual el relleva. Després de vint-i-sis dies en vaga de fam i amb un estat de salut molt debilitat, Jaume Bonet (64 anys) ha abandonat la vaga de fam per la llengua.
    Tribuna Mallorca 26-03-2012
  82. Tomeu Amengual s'afegeix a la vaga de fam per la llengua. Ell agafarà el relleu de Jaume Bonet que ja porta 26 dies en vaga de fam
    elsingulardigital.cat 26-03-2012
  83. Continua la vaga de fam per la llengua a Mallorca
    valencianisme.com 26-03-2012
  84. La tertúlia, i parlem amb Tomeu Amengual (del minut 29' 55” al 42' 15”)
    Els matins de TV3 - 26-03-2012
  85. Jaume Bonet, de Jubilats per Mallorca, abandona la vaga de fam per la llengua. Ahir Bartomeu Amengual es va afegir a la vaga de fam
    ACN – Agència Catalana de Notícies - 26-03-2012
  86. Maria del Mar Bonet dóna suport a Jaume Bonet... Ahir horabaixa la cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet i l'escriptor Biel Mesquida varen visitar Jaume Bonet, directiu de Jubilats per Mallorca en vaga de fam per la llengua, amb l'objectiu de mostrar-li el seu suport.
    Tribuna Mallorca - 25-03-2012
  87. Segon mallorquí en vaga de fam per la llengua catalana, a Can Alcover
    Vídeo 15 de Jaume Bonet, amb Tomeu Amengual - 26-03-2012
  88. Algunes recomanacions senzilles, sobre l'ús de la llengua catalana a Mallorca
    Vídeo 14 de Jaume Bonet - 25-03-2012
  89. Jaume Bonet, 25 dies en vaga de fam per la llengua. Maria del Mar Bonet i Biel Mesquida van visitar ahir Bonet · El seu estat de salut és cada vegada més delicat
    VilaWeb - 25-03-2012
  90. Un altre jubilat s’afegeix avui a la vaga de fam
    contrainfo.cat - 25-03-2012
  91. Acció
    Maite Salord - 25-03-2012
  92. Maria del Mar Bonet i Biel Mesquida visiten Jaume Bonet, en vaga de fam. Concentració silenciosa aquest vespre amb 24 espelmes per Jaume Bonet · El seu estat de salut es debilita després de vint-i-quatre dies de vaga de fam per la llengua a Mallorca
    VilaWeb - 24-03-2012
  93. Comentari del Quim a la prèvia del partit (Mallorca-Barça). Reflexions del Quim al voltant de la situació cultural i de llengua a les Balears
    Catalunya Ràdio – La Transmissió del Puyal - 24-03-2012
  94. No ens fareu callar, malgrat en segueu la vida!
    Sóc un rodamón - 24-03-2012
  95. Concentració silenciosa amb 24 espelmes per Jaume Bonet. El seu estat de salut es debilita després de vint-i-quatre dies de vaga de fam per la llengua a Mallorca
    VilaWeb - 24-03-2012
  96. Jaume Bonet, 24 dies de vaga de fam: visita de Maria del Mar Bonet
    Plagueta de bord - 24-03-2012
  97. Vaga de fam per la llengua
    So de llengües - 24-03-2012
  98. Tomeu Amengual s'afegirà en els pròxims dies a la vaga de fam per la llengua de Jaume Bonet
    TV324.cat - 24-03-2012
  99. Jaume Bonet, 25 dies en vaga de fam
    card.cat - 24-03-2012
  100. Quatre vídeos de Jaume Bonet, en vaga de fam (24 dies seguits) pels drets lingüístics del nostre poble
    Sóc un rodamón - 24-03-2012
  101. Mobilització d'eurodiputats
    Diari de Balears - 24-03-2012
  102. Concentració silenciosa de suport a Jaume Bonet. Avui fa 24 dies que en Jaume Bonet, un mestre jubilat, fa una vaga de fam en defensa del català a les Illes
    Llibertat.cat - 24-03-2012
  103. Concentració silenciosa amb 24 espelmes pel vaguista lingüístic Jaume Bonet
    infoindepe - 24-03-2012
  104. Jaume Bonet aguanta la vaga de fam per la llengua, malgrat que palesa debilitat i cansament. El mestre jubilat fa 23 dies que inicià la vaga de fam i anul·la les visites perquè té el cor cansat
    Reagrupament - 23-03-2012
  105. Proposta de resolució de suport a la vaga de fam per la llengua que des de l'associació Jubilats per Mallorca està duent a terme en Jaume Bonet Moll
    Esquerra Republicana de Catalunya - 23-03-2012
  106. El GOB diu "Sí a la nostra llengua". El GOB també manifesta el seu suport a la vaga de fam per la llengua de Jaume Bonet del col·lectiu Jubilats per Mallorca. Per Mallorca, ara i sempre.
    GOB 23-03-2012
  107. Tomeu Amengual s'afegeix a la vaga de fam per la llengua
    VilaWeb 23-03-2012
  108. Esquerra Republicana presentarà una proposta de resolució al Parlament de suport a la vaga de fam de Jaume Bonet
    Esquerra Republicana - 23-03-2012
  109. Jaume Bonet: En vaga de fam pel català
    Gànguil - 23-03-2012
  110. Jaume Bonet i la lluita per la llengua
    Bloc d'en Jordi Navarro - 23-03-2012
  111. El vagista de fam per la llengua, Jaume Bonet, norebrà més visites per l'estat de salut
    Ràdio Catalunya.ca - 23-03-2012
  112. Cal prendre el relleu a la vaga de fam de Jaume Bonet pel català
    Ràdio Catalunya.ca. La veu dels Països Catalans - 23-03-2012
  113. Carta a la Directora General de la UNESCO. "Atesa la greu situació en què es troba el Sr. Jaume Bonet advoco per una mediació internacional"
    elSingulardigital.cat - 23-03-2012
  114. Tomeu Amengual s'afegeix a la vaga de fam per la llengua. Entre demà i dimarts començarà el desdejuni al costat de Jaume Bonet, que fa vint-i-tres dies que protesta
    VilaWeb - 23-03-2012
  115. 158 personalitats de les Illes Balears fan una crida a participar a la manifestació per la llengua del 25 de març
    Tribuna Mallorca - 23-03-2012
  116. Vaga de fam – glosa Mateu Xurí
    Diari de Balears - 23-02-2012
  117. Bonet: “És com si Bosch no hagués dit res”
    Diari de Balears - 22-03-2012
  118. Jubilats per Mallorca, en vaga de fam per la llengua durant 35 dies seguits
    Vídeo 13 de Jubilats per Mallorca - 04-03-2012
  119. Carod: Jaume Bonet
    naciodigital - 22-03-2012
  120. Sindicats d'Educació americans donen suport a la vaga de fam de Jaume Bonet. La Confederació d'Educadors Americans aplega més de cinc milions de treballadors
    VilaWeb - 22-03-2012
  121. L’heroisme de Jaume Bonet
    Normalització.cat - 22-03-2012
  122. Jaume Bonet avisa que no deixarà la vaga de fam a favor del català. El mestre jubilat que protesta indefinidament per les polítiques lingüístiques del Govern serà substituït, "quan no li quedin forces", per Tomeu Amengual, un altre retirat de 64 anys
    Diari de Balears - 22-03-2012
  123. Intel·lectuals del Principat criden a la mobilització pel català a les Illes
    VilaWeb - 22-03-2012
  124. Jaume Bonet duu 22 dies de vaga d fam pel català
    Plagueta de bord - 22-03-2012
  125. 23 DIES SENSE INGERIR ALIMENTS. El jubilat balear en vaga de fam per la llengua catalana diu que la protesta és "indefinida". Jaume Bonet ha expressat malestar pel rumor que l'abandonaria diumenge per coincidir amb la manifestació en defensa del català
    El Periódico - 22-03-2012
  126. Bosch demana a Bonet que aturi la vaga i s’hi reunirà
    Diari de Balears - 21-03-2012
  127. Jaume Bonet ja du 19 dies en vaga de fam i ha perdut 20 kg
    Munició per la independència nacional - 21-03-2012
  128. En vaga de fam per la llengua. "En aquests moments, Espanya esmola les seves eines per consumar el genocidi de la llengua catalana"
    elSingulardigital.cat - 21-03-2012
  129. Jaume Bonet: "El PP vol posar les bases per a l'extermini del català"
    crònica.cat - 21-03-2012
  130. El català deixarà de ser un requisit per ser funcionari a les Illes Balears Els municipis també podran decidir a través d'un ple si volen adoptar el nom en castellà o en les dues llengües
    El Singular Digital - 21-03-2012
  131. La nit dels ignorants 2.0
    Catalunya Ràdio - 21-03-2012
  132. Jaume Bonet duu 21 dies de vaga de fam pel català i és un poema viu del Dia Mundial de la Poesia
    Plagueta de bord - 21-03-2012
  133. En vaga de fam per la llengua
    Víctor Alexandre - 21-03-2012
  134. López Tena anuncia una contraofensiva contra el PP i el seu intent de destruir la nació catalana i la seva llengua. Solidaritat Catalana per la Independència expressa la seva solidaritat amb Jaume Bonet, en vaga de fam des de fa 18 dies per defensar el català a les Illes de l'intent del Partido Popular de fer-lo desaparèixer
    Cronica.cat - 21-03-2012
  135. Més de 111 enllaços a la vaga de fam per la llengua catalana, de Jaume Bonet, de Jubilats per Mallorca
    Promocat - 21-03-2012
  136. Jaume Bonet: dues setmanes en vaga de fam per defensar el català a les Balears
    Terricabras.Filosofia.cat - 21-03-2012
  137. Jaume Bonet, en vaga de fam, engresca la gent jove a defensar la llengua catalana
    Vídeo 12 de Jaume Bonet – CilBuele -20-03-2012
  138. La vaga de fam afebleix Jaume Bonet, que manté la voluntat de continuar-la
    VilaWeb - 20-03-2012
  139. La CUP dóna suport a la vaga de fam de Jubilats per Mallorca
    Llibertat.cat - 20-03-2012
  140. Allau d'iniciatives a les Illes en defensa del català
    Diari El Triangle - 20-03-2012
  141. el Català a Mallorca.. una vaga de fam!
    arenyautes.cat -20-03-2012
  142. El català, una lluita prioritària aquesta setmana
    contrainfo.cat - 20-03-2012
  143. SI expressa la seva solidaritat amb Jaume Bonet, en vaga de fam per la llengua a les Illes Balears
    SI – Solidaritat Catalana per la Independència -20-03-2012
  144. Continua la vaga de fam per la Llengua
    wordpress - 20-03-2012
  145. L'heroi de Palma
    El Punt Avui - 20-03-2012
  146. Antoni Pastor: 'El conflicte de la llengua dividirà el PP a les Illes'
    VilaWeb - 20-03-2012
  147. No perdem la llengua
    El Periódico – carta al director - 20-03-2012
  148. Vaga de fam
    Adverbia - 20-03-2012
  149. Un jubilat contra Bauzà
    USTEC·STEs IAC - 20-03-2012
  150. La CUP dóna suport al vaguista de fam de Jubilats per Mallorca.
    La Garrigadigital 20-03-2012
  151. Jubilats per Mallorca reclama a los diputados baleares su apoyo al catalán
    Última Hora - 20-03-2012
  152. 20 Kilos por la lengua
    Diario de Mallorca - 20-03-2012
  153. Jubilats per Mallorca pressiona la consciència dels diputats
    Diari de Balears - 20-03-2012
  154. Suport a Jaume Bonet en vaga de fam pel català a les Balears
    Portal Català - 20-03-2012
  155. La CUP dóna suport a la vaga de fam de Jubilats per Mallorca. Des del passat 1 de març, el mallorquí Jaume Bonet, membre de Jubilats per Mallorca, està en vaga de fam en defensa dels drets lingüístics
    Llibertat. Cat. Portal de cultura catalana - 20-03-2012
  156. Carta del president de Jubilats per Mallorca en vaga de fam per la llengua catalana, adreçada a diputades i diputats del Parlament Balear
    Vídeo 11 de Jaume Bonet - CilBuele - 19-03-2012
  157. Sort en tenim, dels grans
    Amb els peus a terra - 19-03-2012
  158. Rosa Calafat: 'L'ofensiva contra el català a les Illes fracassarà'
    VilaWeb - 19-03-2012
  159. Jaume Bonet ha perdut vint quilos en dinou dies de vaga de fam
    VilaWeb - 19-03-2012
  160. Jaume Bonet continua la vaga de fam per la llengua
    andratxnews.com - 19-03-2012
  161. "Bauzà tiene por objetivo principal exterminar nuestra lengua"
    eNotícies 19-03-2012
  162. Jaume Bonet, en vaga de fam per la llengua, s'adreça a la gent jove
    Vídeo 10 de Jaume Bonet – CilBuele - 19-03-2012
  163. Jaume Bonet perd pes i sent "el cor més cansat". Una campanya anima a donar suport a Jaume Bonet posant la seva foto al perfil del Facebook
    Llibertat.cat - 19-03-2012
  164. Jaume Bonet: el PP vol posar les bases per a l'extermini del català
    Diari de Girona - 19-03-2012
  165. La societat civil planta cara a Bauzá per l'atac al català
    VilaWeb - 18-03-2012
  166. Jaume Bonet, 18 dies en vaga de fam per la llengua: "El PP vol posar les bases per a l'extermini del català"
    Agència Catalana de Notícies - 18-03-2012
  167. Jaume Bonet: "L'atac del govern per exterminar la llengua sí que és radical"
    ara.cat - 18-03-2012
  168. Alguns vídeos i enllaços a la vaga de fam per la llengua
    Promocat - 18-03-2012
  169. Jaume Bonet, el mallorquí en vaga de fam per a la defensa de la llengua
    TarragonaDigital.cat - 18-03-2012
  170. Entrevistem el professor Jaume Bonet, en vaga de fam per defensar la llengua
    Maneres de viure, amb J. Sacristan - 18-03-2012
  171. Jaume Bonet fa 18 dies que està en vaga de fam per defensar el català a les Illes
    TV324 - 18-03-2012
  172. Jaume Bonet, vaguista de fam pel català: “L'atac del Govern balear a la llengua sí que és radical"
    Ràdio Catalunya - 18-03-2012
  173. Jaume Bonet: 'El PP vol posar les bases per a l'extermini del català' Aquest membre de Jubilats per Mallorca porta 18 dies en vaga de fam, ingerint només aigua en protesta per la política del govern de José Ramón Bauzá
    directe!cat - 18-03-2012
  174. «El PP vol posar les bases per a l'extermini del català»
    Nació Digital.cat - 18-03-2012
  175. Passant fam per defensar la llengua
    Vídeo 09 de Jaume Bonet - TV3 - 17-03-2012
  176. [762] Vaga de fam per la llengua
    Blog Aprendre llengües – E. Serra i Casals - 17-03-2012
  177. [avui 17 DIES EN VAGA DE FAM!] El SEPC es solidarita amb Jaume Bonet, activista en vaga de fam per la llengua catalana
    Indymedia - 17-03-2012
  178. El SEPC es solidarita amb Jaume Bonet, activista en vaga de fam per la llengua catalana
    SEPC - 17-03-2012
  179. Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
    Vídeo 08 de Jaume Bonet -17-03-2012-
  180. Drets Humans per Mallorca fa dejuni un dia amb Bonet
    Diari de Balears - 17-03-2012
  181. Una diputada del PP menysté Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
    VilaWeb -17-03-2012
  182. Hambre y fatiga por la lengua
    Última Hora - 17-03-2012
  183. El departament de Filologia Catalana de la UIB amb Bonet
    Diari de Balears - 16-03-2012
  184. Dues setmanes en vaga de fam per defensar el català a les Balears
    ara.cat - 16-03-2012
  185. Gabriel Bibiloni: 'El govern balear vol destruir la bona convivència i la pervivència de la identitat del país'
    VilaWeb -16-03-2012
  186. Els mitjans catalans ignoren la vaga de fam de Jaume Bonet
    directe!cat - 16-03-2012
  187. Vaga de fam per la llengua
    ElPuntAvui - 16-03-2012
  188. Els mitjans catalans ignoren la vaga de fam de Jaume Bonet
    Por la paz y la libertad - 16-03-2012
  189. El govern del PP a les Illes segueix amb la seva política colonial de fer prescindible el català
    crònica.cat - 16-03-2012
  190. Gabriel Bibiloni: 'El govern balear vol destruir la bona convivència i la pervivència de la identitat del país'
    VilaWeb - 16-03-2012
  191. Un dia compartint la vaga de fam per la llengua amb Jubilats per Mallorca
    Vídeo 07 de Jaume Bonet - 16-03-2012
  192. Catorze dies en vaga de fam en defensa de la llengua catalana a Mallorca
    ElPuntAvui -16-03-2012
  193. Aturem l'extermini del català! El 23 de març als Jardinets de Gràcia
    Illencs pel català - 23-03-2012
  194. Jaume Bonet, en vaga de fam per la llengua: 'Seria fotut deixar-se morir sense dir res'.
    VilaWeb - 15-03-2012
  195. Un jubilat de Mallorca en VAGA de FAM, està literalment deixant-se la vida pel català! Farem res?? EL DEIXAREM MORIR?
    Racó Català - 15-03-2012
  196. Jaume Bonet, de Jubilats per Mallorca, en "Un día en..."
    Àudio de Jaume Bonet i d'altres jubilats per Mallorca - 15-03-2012
  197. Jaume Bonet, en vaga de fam per la llengua: 'Seria fotut deixar-se morir sense dir res'
    Normalització - 15-03-2012
  198. Un jubilat mallorquí en vaga de fam per defensar el català
    Infoindepe - 15-03-2012
  199. Comunicat de suport a Jaume Bonet
    Maulets Mallorca - 15-03-2012
  200. Comunicat d'Endavant (OSAN) al voltant de la vaga de fam per la llengua a Mallorca
    Racocatala.cat - 15-03-2012
  201. La Coordinadora demana suport per a Jaume Bonet, en vaga de fam per la llengua
    VilaWeb - 15-03-2012
  202. Es compleixen 15 dies de la vaga de fam per la llengua que fa Jaume Bonet, de Jubilats per Mallorca (minut 6' 19'')
    Vídeo 06 RTVE - 15-03-2012
  203. Comunicat de premsa d'Endavant (OSAN) al voltant de la vaga de fam per la llengua
    Endavant - 15-03-2012
  204. Jaume Bonet porta ja dues setmanes de vaga de fam en defensa de la llengua catalana
    Reagrupament - 14-03-2012
  205. Joan Bonet de Mallorca fa vaga de fam per la nostra llengua!EA 1941
    Blocs mésvilaweb -14-03-2012
  206. Els grans mitjans de comunicació catalans ignoren la vaga de fam per la llengua dels jubilats mallorquins
    Som Notícia.cat - 14-03-2012
  207. Joan Bonet de Mallorca fa vaga de fam per la nostra llengua!
    El blog de la Josefina- 14-03-2012
  208. Jaume Bonet. Jubilat
    Diari de Balears - 14-03-2012
  209. Vaga de fam o dejuni? (contra la mort per la vida de la llengua)
    Diari de Balears - 14-03-2012
  210. L'Esquerra Independentista dóna suport a la vaga de fam de Jubilats per Mallorca
    Llibertat.cat - 14-03-2012
  211. Catorze dies en vaga de fam en defensa de la llengua catalana a Mallorca
    El Punt Avui - 14-03-2012
  212. Vaga de fam
    Diario de Mallorca - 14-03-2012
  213. Bonet. Dotze dies de vaga de fam pel català
    Diari de Balears - 13-03-2012
  214. Gloses per a Jaume Bonet
    Diari de Balears - 13-03-2012
  215. El suport personal de Juan Carrero Saralegui
    Vídeo 05 de Jaume Bonet - 13-03-2012
  216. Vaga de fam a favor del català
    El singular digital - 13-03-2012
  217. La vaga de fam de Jaume Bonet no interessa als mitjans principatins
    Media.cat - 13-03-2012
  218. Una vaga de fam invisible
    Josep Bargalló - 12-03-2012
  219. Radicals. Homenatge a Jaume Bonet
    Diari de Balears - 12-03-2012
  220. Opinió Radicals
    Diari de Balears 12-03-2012
  221. Insisteixo i amplio: vaga de fam per a llengua a Mallorca
    Antiblavers - 12-03-2012
  222. Jaume Bonet: "Ni en Mengual ni jo no volem morir, però estam disposats a jugar fort"
    Llibertat.cat -12-03-2012
  223. Creixen les mostres de suport a Bonet i la vaga de fam per la llengua
    Diari de Balears 10-03-2012
  224. Bonet no pone límites a su huelga de hambre
    Diario de Mallorca - 10-03-2012
  225. Entidades cívicas
    Última Hora - 10-03-2012
  226. El Consell de la Societat Civil de Mallorca dóna suport a Jaume Bonet, amb motiu de la vaga de fam per la llengua
    Tribuna Mallorca - 09-03-2012
  227. Vaga de fam per la llengua
    Convergència per les Illes- 09-03-2012
  228. Drets Humans per Mallorca se suma a la protesta
    Diari de Balears 09-03-2012
  229. Suport a la vaga de fam de Jaume Bonet
    CGT-Balears - 08-03-2012
  230. Jaume Bonet, en vaga de fam pel català, diu que no vol morir però que 's'arriscarà'
    Diari de Balears - 08-03-2012
  231. Glosa
    Diari de Balears - 08-03-2012
  232. L'STEI-i amb els jubilats per Mallorca
    Diari de Balears - 08-03-2012
  233. En vaga de fam pels nostres drets lingüístics
    Diari de Balears -08-03-2012
  234. Jubilats per la llengua
    Diari de Balears -08-03-2012
  235. 8diesde#vagadefamperlallengua.
    Vídeo 04 de Jaume Bonet - 08-03-2012
  236. En defensa dels drets lingüístics del nostre poble
    Vídeo 03 de Jaume Bonet - 07-03-2012
  237. Jaume Bonet. Pere Sampol
    Diari de Balears - 07-03-2012
  238. Jaume Bonet – Pere Sampol
    PSM-Entesa Nacionalista - 07-03-2012
  239. Jaume Bonet sigue animado tras seis días de huelga de hambre
    Última Hora - 07-03-2012
  240. Vaga de fam, a favor de la llengua catalana, a Palma
    Escrit de Tomàs Martínez - 06-03-2012
  241. Els meus fills tenen por que vénguin ultraespanyolistes
    Diari de Balears - 04-03-2012
  242. La vaga de fam de Bonet
    Diari de Balears - 03-03-2012
  243. Jugamos fuerte porque la lengua propia es una cuestión de dignidad
    Última Hora - 03-03-2012
  244. En vaga de fam per la llengua
    Diari de Balears - 02-03-2012
  245. Jubilats per Mallorca inicia una huelga de hambre por la lengua
    Diario de Mallorca - 02-03-2012
  246. Jubilats per Mallorca presenta vaga de fam a Can Alcover
    Video 03 de Jaume Bonet - Barritvoficial - 01-03-2012
  247. Pel dret a ser qui som, vaga de fam per la llengua
    Blog vaga de fam - 01-03-2012
  248. Comença la vaga de fam per la llengua
    Card.cat - 01-03-2012
  249. Vaga de fam de Jubilats per Mallorca
    STEI-i - 01-03-2012
  250. Jubilats per Mallorca inicien una vaga de fam en defensa del català
    Llibertat.cat - 01-03-2012
  251. Homenatge als vaguistes de fam
    Última Hora - 01-03-2012
  252. Vaga de fam per la llengua
    Vídeo 02 Jaume Bonet - 23-02-2012
  253. Anunci de vaga de fam per la llengua
    Vídeo 01 - Jubilats per Mallorca - 22-02-2012
  254. Jubilats per Mallorca
    Vídeo 00 de Jubilats per Mallorca - 22-04-2011