Taula rodona sobre els moviments socials davant el col·lapse (4): intervencions d'assistents a can Alcover

Vet ací algunes referències publicades a mitjans locals sobre la taula rodona "Els moviments socials davant el col·lapse", que organitza Jubilats per Mallorca a Can Alcover, Palma:

* Els moviments socials aposten per una major coordinació entre ells i per ser més crítics amb el Govern 
*«Nosaltres som aquells a qui estàvem esperant»
* Èpica cívica

Després que hi han parlat els representants de l'OCB (Jaume Mateu), GOB (Margalida Ramis), ASM (Tòfol Soler) i STEI-i (Biel Caldentey), moderats per Cil Buele, hi prenen part més d'una dotzena d'assistents que hi diuen tot això:

1. LLUCIA
Jo som vella, molt vella. I he vist països alçar-se poc a poc i caure degut al turisme. El turisme és dolent. Pertot. Aquí la vida. No, no, el turisme és dolent. Molt dolent, adamés.

Primer, dos comentaris que podrien complementar coses que s'han dit. Un, precisament, lo del turisme. Jo crec que el turisme no és dolent. A mi, m'assusta sentir segons quines coses que s'estan dient. Per dues raons, una perquè no m'agrada que els meus diguin segons quines coses. I dues, perquè, a mi, m'agrada anar a veure altres bandes, i anar a llocs, etc. És a dir, ho dic perquè, si coses que he sentit les aplicam a, per exemple, els forasters, ens tanquen a la presó. Jo crec que els moviments socials hem de ser rigorosos i hem de ser durs i prudents, però amb dades. Hi ha alguns comentaris, alguns arguments que dius: «a mi no m'agrada això, no vull ser com aquests». A partir d'aquí, crec que els moviments socials han de fer feina amb rigor. Això vol dir damunt dades. Hem de reconèixer que la majoria de vegades xerram d'intuïcions, però no de dades. Qui més fa feina amb dades reals és el GOB, precisament. El GOB normalment és rigorós en aquest aspecte. Però moltes vegades ens fa falta rigor. De dades. Una altra: hem de ser moderns. És a dir, crec que avui dia hi ha una sèrie de mitjans, de maneres de fer, que els moviments socials desconeixen, no tenen en compte, no consideren, no hi són prou presents, etc. Amb el tema de la rigorositat, per exemple, hem de ser crítics. Ara mateix es donen casos de càrrecs públics que cobren 53.000 euros per gestionar 50.000 euros! Se'ls ha de convidar que deixin el seu càrrec, deixin aquests 53.000 i dediquin aquests 53.000 euros a afegir als 50.000 euros que dediquen, per exemple, a Política lingüística a l'Ajuntament de Palma. Crec que als moviments socials, s'hi ha de fer feina amb passió, amb força, amb ganes. I això implica, per tant, un temps. És a dir, tu estàs un temps en un lloc, i al cap d'un temps canvies de lloc, no pots estar eternament en aquell lloc. Desgraciadament, crec que els moviments socials, l'única manera de fer-se respectar pel poder polític és ser forts. Llavors, clar, quan ets fort, tampoc ja no necessites el poder polític. Però és l'única manera. Veig que si, per molt que siguis, si no ets fort, si no et fas respectar, no et fan cas, no et tenen en compte. I, finalment, crec que també és molt important tenir mitjans de comunicació. Per què? Precisament per això! Els mitjans de comunicació constantment estan generant uns marcs que són els que no ens convenen, als moviments socials. Per tant, hem de tenir uns mitjans de comunicació que situïn com a protagonistes els moviments socials, i en termes exactes amb què els moviments socials parlen. No en termes amb què els mitjans de comunicació voldrien que parlassin els moviments socials. I això ho havia d'haver dit al principi de tot. Veig que constantment ens referim a la manifestació dels 100.000. És la punta, és un dia, però hi ha dos anys d'activitats diàries a favor de la llengua, a favor de la cultura, de reivindicacions, de detencions, de vagues de fam, de vagues de mestres, de carnissers que no cobren als mestres perquè els mestres estan de vaga, etc. Per tant, estam parlant d'una gran mobilització de dos anys o de tres, si voleu, en què hi ha un dia que tot això eclosiona i surt al carrer, però que realment la feina era constant, diària. Jo personalment en vaig fer una cronologia, i si no cada dia, cada dos dies com a molt, hi havia una activitat per la llengua o per l'educació. Per tant, crec que no hem de ser, a vegades som com una mica pessimistes: «un dia vàrem fer!» No, un dia vàrem fer, després de tres anys de lluita intensíssima, a un nivell mai vist.

3. PEP
Una llàstima que Arran no hagi trobat la persona que venia aquí, perquè hagués estat bé tenir, falten joves radicals, perquè crec que hagués estat molt positiu que l'haguessin trobada. I ara me'n vaig, per exemple, a quan en Jaume Mateu xapa i diu, i no acaba de dir «sobiranista», i jo dic «som independentista», i ara estam parlant d'estat propi, per tant, si això no és independència, no sé què és. I el tema del turisme, perquè la contradicció, en Tomeu bé, però el GOB molts d'anys ha estat parlant de turisme sostenible, el monocultiu és el desastre; però la situació actual i el tema dels... Llavonces me'n vaig a Barcelona. Perquè jo tenc fills allà. I el tema sentiu que a Eivissa la gent se n'ha anat a treballar enfora de ca seva, pel lloguer dels turistes. A Barcelona està passant el mateix. No només de les hipoteques, del lloguer de la gent jove que, com que ara hi ha molta afluència de turistes a Barcelona, els preus del lloguer estan pujant, i els meus fills han de pagar lloguer que el foten al turista. El tema que la sobirania i la independència, independència internacional, perquè els estats estan en definitiva en mans d'aquestes elits. I si no partim de moviments socials cooperatius, participatius, solidaris, no anirem enlloc.

4. GUILLEM
L'exposició que heu fet em sembla molt bé, però l'heu exposada només en pla teòric. El que deman és que concreteu els aspectes que posareu en pràctica. En Tòfol, de l'Assemblea Sobiranista, ha afirmat «El que ens manca més és coordinació». Jo fa quinze anys que estic dins moviments socials, i veig que el mal principal que tenim a Mallorca, parlant de moviments socials, és que cada un va sol, pel seu compte; això és el mal del «capellisme», que continua una vegada més. Es diu que no hi ha temps, perquè, clar, hi ha tantes coses a fer que no trobam com posar-les en comú i tenir més força. A l'Assemblea de Moviments Socials - supòs que molts sabeu que existeix fa quinze anys - ens veim mensualment sis entitats, entre les quals vosaltres, que estau a la taula, hi heu estat molt de temps. Jo no deman que sigui allí, a aquella assemblea de moviments socials; tal volta se n'ha de fer una nova. Però el que cal fer és una coordinació de forces. I això és imprescindible. Hi ha dos punts que vos deman remarcar.
El camp de l'educació. No em referesc a l'educació formal d'escola; em referesc a l'educació del nostre poble. A les pròximes votacions tornarem a caure en lo mateix, perquè els d'ara no ho veuen com a necessari i la gent va així. El repte d'educació és fortíssim: educació popular... i per arribar-hi cal posar els mitjans en comú. L'Obra Cultural té uns mitjans, l'STEI-i en té uns altres, el GOB també. ¿Per què no anar tots a fer un conjunt real que no sigui fer partidisme o "la meva associació", sinó el que hem dit aquí, el ressorgiment del poble?
Juntament amb l'educació, un altre camp que s'ha anomenat fa un moment és l'aspecte jove. Em fa el mateix efecte aquí que el que trob quan vaig qualque pic a missa: la majoria som gent gran. Si no hi ha joventut, d'aquí a vint anys, qui es trobarà; on són els joves?
Per tant, plantegem fortament l'educació popular i la joventut. Conseqüentment vos deman que concreteu com - no ja teòricament - hi estam d'acord. Es tracta de posar en conjunt i de forma concreta tot això tant bo que heu dit.

TÒFOL - Per al·lusions, no es pot fer...
CIL - Jo, com que hi ha tanta gent que ha demanat, si vos pareix, jo no rompria el ritme de dir: nosaltres hem xerrat una hora, ara xerren ells...
TÒFOL - Només matisar dues coses, és una matisació molt breu, és a dir jo som novell en el moviment associatiu. I vos he de dir que no l'acab de veure, una coordinació, veig que van sortint plataformes per això, plataformes per això altre, en aquests moments no veig la manera com establir uns criteris concrets de coordinació, fins i tot amb coses tan senzilles que a vegades mires el calendari i hi ha quatre activitats que el mateix dia fan actes per l'estil. I la segona, que per jo és molt important, molt important, molt important és arribar molt directament a la gent, directament, directament; a parlar de tu a tu, de boca a orella. Que això, a l'altra banda, que jo he coneguda, ho saben fer bé. I aquí ens falta. Ja està, només volia dir això.

5. XIM
Opín que sí, que hi ha un col·lapse global amb totes aquestes mogudes. Anem a veure. Per lo que heu dit i per lo que jo visc, és que la nostra situació és de colonialisme, d'imperialisme total. Històricament, els països que han tengut un colonialisme d'un altre país, que en aquest cas podria ser tant Espanya com la Comunitat Europea, perquè per mi, vos voldria demanar l'opinió que teniu vosaltres, de la nostra entrada a la Comunitat Europea ens ha millorat o empitjorat. Només sí o no. Llavonces, aquest colonialisme o imperialisme que hi ha hagut, al llarg de la història se solventava de dues maneres, que jo recordi només una vegada pacíficament, que va ser en Gandhi. Les altres ja sabem com va ser. La meva situació és aquesta. I cada vegada que deim lo d'Europa, hauríem d'analitzar si ens afecta més o ens perjudica més en aquest aspecte. Perquè, lo primer que et diuen en el cas de Catalunya, si tu t'independitzes, sortiràs d'Europa. I què passa si surt d'Europa? Què passa, si no ens fa falta? 

6. BIEL
Jo, després de més de dues-centes protestes enmig del carrer, sentir que hi va haver 100.000 persones que varen sortir al carrer, crec que avui no arribarien ni a la meitat. Amb tots els respectes. És a dir, deixem-nos d'històries i anem a realitats. Jo lo que vull dir és que, en aquests moments, he sentit parlar de cultura, de llengua, he sentit parlar de medi ambient, he sentit parlar de sobiranisme, he sentit parlar de treball, d'això, no he sentit parlar de vida, de vida no n'ha parlat ningú. I en aquests moments estam visquent un autèntic col·lapse. Perquè és més rentable mantenir en vida ton pare i el padrí que fer feina. I això no havia passat mai en la història. Aquí veig molta de gent major jo. Mumpare va viure millor que el padrí, jo he viscut millor que mumpare, vaig donar una educació millor que la meva a la meva filla, i la meva filla no viurà mai millor que jo. M'agradaria sabre, de tota aquesta gent major que hi ha aquí, a veure a quanta de gent li passa lo mateix que me passa a jo. Entonces, el col·lapse hi és, hi és en aquests moments, el col·lapse. És molt important que se sàpiga perquè darrere totes aquestes intervencions fetes aquí, hi ha una llei que protegeix la llengua, hi ha una llei que protegeix el medi ambient, hi ha una llei que protegeix el sobiranisme... una llei que protegeix el treball, no hi ha una llei que protegesqui la gent major, no hi ha cap llei que protegesqui els majors. Això és molt greu. I això no havia passat mai i està passant. Per mi, el tema de la vida és molt més important que la llengua, que el medi ambient, que tot; perquè, si no hi ha vida, no hi ha llengua, no hi ha medi ambient, ni hi ha res.

7. JAUME
Jo anava per la mateixa línia d'en Guillem, perquè estic convençut que hi ha hagut moments dins la història que realment hi ha hagut lluites col·lectives i que, per tant, la coordinació és fonamental. Jo demanaria als presents: quina és la voluntat vostra de reunir forces, de fer la transversalitat necessària perquè, entre tots puguem lluitar contra l'enemic real?
Així mateix m'estranya, ja que tenim la paraula, que no hi hagi el moviment associatiu veïnal, m'estranya perquè realment jo diria que l'Obra Cultural, el GOB i el Moviment associatiu veïnal, històricament han configurat un tipus de societat determinada. I, per tant, m'estranya que no hi siguin avui per poder dir la seva paraula.

8. JAUME
Jo he de dir que, de tot això que s'ha xerrat aquí, la pregunta darrera d'en Cil Buele era si hi ha qualque perspectiva, qualque proposta. De Jubilats per Mallorca, estam llançant, estam intentant posar en funcionament una plataforma que li volem dir Plataforma Anticolonialista. Dins els punts del document que hem fet amb això, n'hi ha un d'ells que xerra de tot allò que consideram que és colonialisme i que hem de combatre. En això hi ha, per exemple, el TTIP, CETA, que és un colonialisme escandalós que rebem a nivell de tota Europa igualment. Hi ha lo de la manera com entràrem a la Unió Europea les Illes Balears. Perquè s'ha xerrat de 2.000 metres quadrats per fer un d'això a Formentera. Però les illes gregues varen entrar protegides a la Unió Europea, que al continent podia comprar tothom, però a les illes no perquè tenien una restricció. Les illes daneses varen entrar protegides a la Unió Europea, i és allà on viu la majoria de la població de Dinamarca, però varen entrar protegides a la Unió Europea, que no hi hagi compra ni lliure circulació de capitals. Fins i tot Sardenya, Sicília i Còrsega, que són més enormes i grans que Mallorca, tenen un grau de protecció que nosaltres no tenim en absolut. La venuda que ens va fer l'estat espanyol, quan va entrar en la Unió Europea, és una de les coses que s'haurien de reivindicar. Hi ha que si no es té el control dels ports i dels aeroports, no es pot en absolut incidir sobre això. Hi ha totes aquestes coses i més coses. Però volia dir, també, com que justament en Jaume Obrador ho ha dit, lo del convidat, jo no ho record perquè no ho he gestionat jo, però me pareix que vàrem convidar bastanta gent. Lo que passa és que a vegades no hi ha temps de convidar en persona, quan convides per internet, i per correu electrònic, molts correus electrònics, molts com jo no ho puc obrir, perquè si els obrís tots no tendria temps de fer res pus en tot lo dia, i això està començant a passar, que és una altra cosa que està començant a passar. Jo crec que, a més a més, en lo de les 100 mil persones que s'ha dit, hi ha una cosa molt important, i és lo darrer que diré, perquè veig que he de fer via, però és important. Perquè dins tot això que s'ha dit, que és ver, que va coincidir, hi havia molta cosa que es feia des de les escoles. I les escoles, per la meva experiència de quan vaig esser al Rafal Vell, l'únic que té capacitat d'enfrontar-se, o sigui, quin camí tenim per sortir a camí de Telecinco, Antena3, La Sexta, la TV1, la TV2 i tot aquest cal-i-portal que està predicant lo contrari? L'única manera que tenim d'arribar a molta gent són les escoles, a través de les associacions de pares d'alumnes, és la manera d'arribar a molta gent, a través de les escoles. I va ser tan exitós, perquè hi havia les escoles. Perquè les escoles, les associacions de pares d'alumnes, etc. etc. tenen una capacitat de mobilització extraordinària. I això ho hauríem de tenir sempre present. I ja està. No vull dir res pus.

9. PILAR
Un parell de qüestions. Una respecte del poder. Crec que no s'ha fet referència a bastament de la financerització de l'economia. I això té conseqüències importants, perquè quan l'economia es fonamentava, cuando la economía se fundamentaba en la producción de bienes, había que tener una clase trabajadora que pudiera comprarlos, porque esto era lo que daba riqueza a los productores. Entonces se montaba el estado social del bienestar, para que hubiera unas capas sociales que pudieran adquirir los productos. Pero hoy día lo que da el dinero es la especulación financiera. Entonces ya no interesa tener población con nivel adquisitivo, porque el dinero no lo da la producción de bienes y la venta de productos. Por esto tenemos el tipo de trabajo que tenemos y los niveles de desempleo que tenemos, empeorado con las nuevas tecnologías que permiten la sustitución de muchas funciones humanas. Basta ver todos los ERES que se han hecho en la banca, sustituyendo cajeros por cajeros automáticos. La crisis ha sido la excusa que se ha utilizado para acelerar el cambio de modelo económico en este sentido. La excusa ha sido para impulsar todas estas políticas neoliberales exigidas por los nuevos capitales. Esto es una cuestión que yo veo. La segunda cuestión es incidir, ya lo han dicho varios, en el poder de la Unión Europea, en el sentido de que el STEI-i ha aludido a los recortes, a las limitaciones presupuestarias, però no sólo salen razones presupuestarias, sino por ejemplo todas estas políticas, la gran superficie de Formentera viene dada por la directiva Bolkestein, por toda la normativa de la Unión Europea de liberalización de actividades económicas en la que se considera que los límites medioambientales, laborales, de protección del consumidor, són límites injustificados de la actividad económica que deben suprimirse. Por tanto, esa Unión Europea que marca las políticas de muchas cosas, el enemigo no es el gobierno autonómico, es la Unión Europea que está haciendo normativa que no se puede saltar el gobierno autonómico. Y esto situa en un punto central la discusión sobre la independencia o sobre el salirse de la Unión Europea, aunque sea todo el estado, porque mientras no se pueden modificar ciertos modelos y límites de la actividad económica. Y por último, quería hablar de movimientos sociales. Lo que veo es que existe una desmobilización social muy importante. El último acto al que fui, que me parece que era por el TTIP, no estoy segura, a la plaza de España, firmaban 40 entidades y fuimos unas 30 personas. Ni siquiera vinieron dos personas por entidad. Y veo que se van creando plataformas y más plataformas, primero fue el Foro Social, y luego la Asamblea de Movimientos Sociales, el Foro Ciudadano. Y claro, es que está la cosa un poco embarrancada, se crea un invento nuevo, però realmente siempre son los mismos y  muy poquita gente de cada entidad. Esto son reinos de taifas. Incidiendo un poco en los temas de esto, empeorado por una hegemonía cultural neoliberal capitalista que es muy difícil combatir, como ha dicho aquí esta persona. Hemos de pensar qué medios de educación popular es posible poner en marcha, porque lo único que podemos oponer a esta hegemonía cultural neocapitalista que tiene todos los medios de comunicación a su servicio y que crea un marco conceptual que es en el que piensan todas las personas y fomenta las nuevas tecnologías que desde mi punto de vista facilitan un activismo de «sí me gusta», pero poco más. Y esto son las intervenciones que quería hacer.

10. CARME
S'han dit coses molt interessants que m'agradaria debatre, però el temps és limitat. Per tant em limitaré a la qüestió turística que en certa manera és el que hem vist preocupa a un percentatge important de la població, pels escrits que han sortit i totes aquestes coses que tots ja sabem. Jo no estic contra el turisme, perquè, a mi ja m'agrada que no sigui com en el segle XIX que només podien viatjar els aventurers i els rics, i els aventurers en certa manera també eren rics. Ara està bé que tothom pugui viatjar. Però amb mesura. I actualment patim una situació de desmesura. Pel que jo sé, i sé perquè ho dic, els aires que ens vénen és que la regulació del lloguer de vivendes en habitatges plurifamiliars ens crearà un sostre il·limitat. És a dir, que tenim un sòl limitat en recursos, etc. I, amb els aires que bufen i m'han arribat, pareix esser que el sostre volarà il·limitadament. Per tant, jo demanaria a totes les entitats que poden fer alguna cosa que ens moguin a la societat civil, que la societat civil es mou, perquè és evident que pens que hi ha una infraestructura creada arran del moviment dels 100.000 que ja s'ha comentat aquí, que és un treball, com ha dit en Tomeu, que això no s'improvisa en un dia, això de moure els pares, d'implicar els pares i tot això i les famílies i tothom i el descontent de la població. O sigui, aquí tenim un capital que no el podem utilitzar a totes hores, perquè llavors ho tudaríem, però ho hem de tenir molt present i hem d'actuar abans que acabi aquesta legislatura, perquè sempre ens passa el mateix, quan treim el PP defora tots tenim unes expectatives i una alegria, però llavors la cosa es va esvaint. Jo no vull dir que aquest govern en benestar social i altres camps no hagi fet, jo veig uns certs resultats, però en turisme no, veig que anam molt malament i podem anar a molt pitjor. I això ho hem de tenir molt present. I res més.

11. MANEL
Jo em tornaré a referir a la manifestació dels 100.000, perquè és com una data històrica, que no ho tornarem a arreplegar mai més, i totes aquestes coses. Jo crec que sí, si analitzam una miqueta com hi vàrem arribar: amb una feina de molts anys i de molta gent, des del punt de vista cultural, des del punt de vista mediambiental i, sobretot, des del punt de vista organitzatiu. A les escoles, a base d'assemblea de centre, centre per centre, assemblea de centre que es posa d'acord amb l'associació de pares del centre, hi ha aquesta relació personal i d'aquí va anar creixent tot això. Moltes vegades xerram de la crisi del capitalisme i del neoliberal i totes aquestes coses. Jo crec que hauríem de davallar una miqueta més també. Els partits estan en crisi, però els sindicats també estan en crisi. Les formes laborals són distintes, i per tant els sindicats clàssics no tenen respostes a lo d'avui. Quan xerram, per exemple, que a la lladriola de les pensions li queden dues pagues de Nadal, hauríem de canviar el concepte de «impost» i recuperar el concepte de «contribució». A Mallorca tothom sap què és la contribució, i és una paraula que m'agrada, perquè és «contribuir a». Mentre que «impost» és una cosa que et ve de Madrid com una clatellada. Per tant, hauríem de començar a xerrar de coses molt més planeres, contribució, idò que contribueixi qui més té. Hi ha gent que no pot contribuir, i sinó els altres hem de contribuir perquè aquesta persona pugui anar envant. Per tant, jo crec que hauríem de començar a intentar que les discussions fossin molt més planeres. Perquè si a la gent se li xerra personalment des de la base, entén millor les coses. Perquè sinó, estam subjugats per les televisions, etc. I acab. Jo crec que a tots els nivells, hem de començar,,, amb el veinat, amb el de davant, amb el company, cadascú al seu rodol, intentar que les grans consignes i les grans campanyes i les grans mobilitzacions comencen per aquesta feina de formigueta.

12. JUAN
Yo estoy por la conscienciación en valores, como habéis dicho, porque es imprescindible. Pero, por ejemplo, no sólo por... evitar, sino para dar... cosa muy sencilla, estábamos por la agricultura ecològica hace ya años, pues, bueno yo me voy a poner a hacer agricultura ecológica. Que estoy perdiendo un montón de dinero? También... Que estoy aprendiendo y a base a aprender ahora tengo que pagar 1.088 euros por el agua de Marratxí  por ... metros cuadrados? Pues también. Pero poco a poco vamos avanzando. Estoy también por la obsolescencia programada. Sabéis que es, que se tiran muchas cosas cuando fácilmente se pueden arreglar. Entonces habría que hacer talleres, la Administración, ya que en otros sitios, como si fuera un colegio más tener unos talleres y enseñar a la gente a cómo se arreglan los electrodomésticos, a cómo se hace un panel solar. Y también tener como una biblioteca de herramientas. Para qué queremos una taladradora que gastamos solamente media hora al cabo de medio año? Vamos a compartirlo y a compartirlo entre todos. Por tanto, estoy con Arcadi Oliveras con lo del decrecimiento positivo. Eso a los partidos políticos no les interesa porque pierden votos. Y ahora vamos a ir a peor? No, no tenemos por qué tener que ir a peor. En fin, tengo muchos tropiezos però intento aprender de ellos. Luego, estoy apoyando proyectos por una sociedad más justa y solidaria, como puede ser Somenergia, coche, cooperativas, ahí yo procuro estar implicado aunque tanga ya 81 años casi. Es decir, la único que... es sobre el precio del agua: qué es primero el suministro al turismo o al agricultor? quién es el que realmente nos da de comer? El agricultor, no? Entonces por qué tenemos que pagar por bloques como si fuéramos un hotel y pagar a casi 3 euros el metro cúbico de agua. Eso es una burrada, estamos pagando, en eso el Turismo nos hace mucho daño, como no rectifiquemos el tema.

13. JOSEP
Intentaré ser curt. S'han dit coses tan interessants. Però certament el tema que toquem, en parlàvem ahir amb en Buele, els moviments socials són bàsics per a la societat... Els moviments que enteníem com a importants o bàsics han anat disminuint. Per exemple, els sindicats s'esvaeixen, com els grocs, els professionals. L'Església mateixa, amb tota la importància que va tenir en la conformació de la nostra mentalitat de lluita en aquells moments contra el franquisme. El temps que vaig viure jo a Catalunya, i aquí també. O altres esglésies, que no crec que tenguin gaire importància en aquests moments. L'Escoltisme va ser un moviment social jo crec que importantíssim. Va conformar molt també la nostra mentalitat en aquells moments. Què hi ha de l'Escoltisme en aquest moment? O bé els moviments veïnals que eren potentíssims en un moment donat i ara hi són, però molt poc. El que han dit, es veu una plataforma de quaranta entitats i eren trenta persones en aquell moment. Això realment és preocupant. Ara bé, jo penso que no hem de ser pessimistes, hi ha altres formes, com l'Obra Cultural Balear, com el GOB com l'STEI-i. I més tard sortiran coses com Blanquerna o l'Associació Sobiranista de Mallorca, que penso que els hem de felicitar, però que els hem d'animar que tenguin molta més implicació perquè van tenir un paper important, perquè com s'ha dit aquí, i jo ho vull remarcar, tenim el govern que ens mereixem i el govern obeeix al que viu la societat. I qui l'ha de canviar no són els partits polítics, perquè els partits polítics obeeixen al que és la societat. I qui la podrà canviar seran aquests moviments socials, i sou vosaltres, nosaltres els que heu de tenir aquesta responsabilitat. I us animo fortament i amb mota passió a que tireu endavant, i que ja ho veurem, no ens desanimem, que ens falta molta feina, ja ho sé, ho sé ben cert. Tòfol, deus estar cansat, portes cada dia dos o tres activitats, amb la teva samarreta i la nostra, de l'Assemblea Sobiranista, però és bàsic això. I al teu costat està l'STEI-i, aquella força d'anys de treball que ho van facilitar molt, però si no hi haguéssiu sigut vosaltres, això no s'hagués pogut materialitzat. O bé les mogudes de Campos, tot allò del Trenc, i tots aquells moviments que va haver-hi també al començament de l'època del Bauçà. Aquests fruits que han madurat des dels següents anys de l'Obra Cultural Balear. I amb això vull animar que hem de continuar per aquí, però hem de fer camí més lluny.

14. XIM
Un petit punt. Supòs que s'ha llegit a la premsa. Crec que es important recalcar-ho, per si qualcú no ho ha llegit. En aquest moment, des del Lobby dels hotelers estan proposant dos senyors perquè els facin ministres de Turisme... No crec que ni un ni l'altre ens poguessin beneficiar. Pentura podria sorgir un moviment quant a aquest tema.

15. CATI
Jo només volia fer una proposta, ja que hi ha molta de gent aquí que està en els moviments socials que propugnassin o proposassin dins el nostre moviment fer una autocrítica de cara al que hem dit de fer xarxa, d'anar junts, que és el que ens pot salvar. I crec que dins cada moviment hauríem de fer una autocrítica en aquest sentit, perquè crec que estam acostumats a demanar que els altres vénguin quan nosaltres feim qualque cosa, però no som capaços després, quan els altres fan, perquè siguin petits o per lo que sigui, no ens hi sumam. És dir que... hauríem de treballar allò de treballar localment i anar a lo global dins els nostres moviments. Perquè, si volem fer xarxa, no pot ser només «veniu a mi», sinó jo també com a moviment hem d'anar allà deçà.