Un llibre d'en Joan Riera Fullana: "Ejido colectivo Batopilas. Su historia"



Introducció

Fa molts anys que ens coneixem i ens tractam de prop, amb l'autor d'aquest llibre: el manacorí setantí, Joan Riera Fullana «Mossegat», qui, des de fa dècades, ha establert son lloc de residència habitual a Mèxic.

Joan Riera Fullana, amb el vicerector de la Universitat de Coahuila,
en la presentació dels seus llibres
Se n'hi va, després d'haver estat ordenat sacerdot el mateix dia que  jo, a la mateixa capella del Seminari diocesà de Mallorca, on estudiam plegats la mateixa carrera eclesiàstica que perdura tretze anys seguits. Som condeixebles, pertanyents a la Generació del Seixanta-vuit.

En Joan se'n va a Mèxic, després d'haver treballat uns anys, com a rector d'una parròquia situada en una de les barriades perifèriques de la ciutat peruana de Piura. Justament allà mateix on treballam durant un temps tots dos plegats.

Se'n va a Mèxic, després d'haver estat a Equador i a Nicaragua, on s'atansa a moviments populars de caire revolucionari, que miren de transformar la realitat crua i dura en què viuen les poblacions, víctimes directes i ben visibles de l'explotació brutal que imposa el sistema capitalista.

M'alegra molt que el seu germà, en Sebastià, em faci arribar un exemplar d'aquest darrer llibre d'en Joan, publicat i basat en una de les seves nombroses experiències viscudes a terres mexicanes. Un cop llegit, veig que les més de sis-centes pàgines de què consta ens poden il·lustrar moltíssim sobre una realitat tan distinta  a la nostra -i alhora tan semblant-, com és ara la d'una regió petita d'un país gran d'Amèrica Central, fronterer amb els EUA, ben marcat per la cultura i la colonització hispana, amb tots els efectes i conseqüències: La Comarca Lagunera, a l'estat mexicà de Coahuila.

La lectura d'aquest llibre d'en Joan m'ajuda a veure-hi reflectides dues realitats distintes -Mallorca i Mèxic- que, així i tot, porten una mateixa marca, difícilment esborrable: totes dues esdevenen alhora, d'una manera o una altra, víctimes col·lectives idèntiques d'un model econòmic i polític que afavoreix descaradament interessos aliens.

El llibre

Conté quatre capítols. Començant pel títol, veig que fa referència a la història concreta d'un «EJIDO», que és «COLECTIVO», i que porta el nom de «BATOPILAS».

Si mir els diccionaris, per exemple el «Diccionario de la Lengua Española de la RAE»,  un «ejido» no és res més que «1. m. Campo común de un pueblo, lindante con él, que no se labra, y donde suelen reunirse los ganados o establecerse las eras»

També es defineix com 2 Terreno comunal a las afueras de una población que se destina a servicios comunes, como eras o pastos de ganado. 

I així mateix 3 Sistema de distribución y posesión de la tierra que se institucionalizó después de la Revolución mexicana y que consiste en otorgar un terreno a un grupo de personas para su explotación.

Si als mateixos diccionaris demanam «ejido colectivo», i demanam «Batopilas», se'ns dirà que «La palabra ejido colectivo no está en el Diccionario»... «La palabra Batopilas no está en el Diccionario.»

Molt millor així. N'haurem d'extraure el significat llegint aquest llibre d'en Joan Riera... Cosa que faig i que recoman que faci qui tengui interès a atansar-se a realitats llatinoamericanes tan colpidores com les lluites camperoles en defensa dels seus drets.

És sabut que Mèxic, com gairebé tots els pobles del Planeta, té una història molt llarga de moviments camperols reivindicatius. Si, malauradament, molts d'aquests moviments romanen dins l'anonimat, sortosament, amb aquest llibre d'en Joan Riera es recupera i es fa pública la història d'una d'aquestes lluites, una de les que acaba amb èxit, l'any 1976.

Naturalment, com alguns acostumen a fer, ens ha d'anar bé començar per la darrera pàgina, la contraportada. Se'ns hi diu que es tracta de la història d'unes lluites per la terra, fetes pel moviment camperol d'un indret concret de Mèxic que s'anomena La Laguna. 

Són unes lluites que, primer, comencen reclamant pujades de sou, fins al punt que provoquen reaccions violentes per part del Govern estatal contra els peons lluitadors i els grups que els fan suport: capellans, estudiants, companys, líders, advocats...

Es tracta d'un lloc, tradicionalment marcat per la immigració de camperols d'altres estats mexicans que hi arriben, a la recerca d'un treball estable i permanent, per garantir-s'hi un salari fix i segur, encara que de bon començament només sigui al nivell de subsistència i per un temps determinat.

Podem veure, també, un altre aspecte molt positiu d'aquesta publicació: les seves línies serveixen d'altaveu des d'on ressona la veu dels protagonistes autèntics d'aquestes lluites. Són aquests els que «parlen» i transmeten la seva història al lector.

Així mateix, ens fa veure ben a les clares que hi ha un abans i un després de l'any 1936, l'any del repartiment agrari a Mèxic, quan s'hi opera un canvi substancial que trenca amb el passat i enceta una etapa nova per a la regió mexicana de què es tracta.

Com també, que hi ha un abans i un després de l'any 1976, quaranta anys després d'aquella data, quan s'hi duu a terme  una de les lluites que acaba amb èxit, encaminada a aconseguir que, des d'aleshores ençà, unes terres romanguin treballades en forma col·lectiva. Des de fa quaranta anys, precisament enguany!

L'autor manacorí del llibre mexicà

En Joan Riera és un dels pocs mallorquins que ha romàs en contacte directe amb la gent camperola Raúl Salinas de Cortari, alt personatge del món institucional mexicà, amb qui en Joan comparteix, entre d'altres elements, la condició de pertànyer a la generació del 68. 
d'aquest «Ejido Colectivo».  Així ho diu i reconeix expressament a la presentació del llibre el mateix

L'amistat de la família Salinas amb aquest «Ejido Colectivo Batopilas» s'ha mantengut durant quaranta anys de forma intel·ligent, càlida i honesta. Fins al punt que l'acostament i el compromís amb aquest «ejido» els esdevé permanent. Cosa que els porta a una relació molt intensa amb l'organització política dirigent dels moviments populars, que es coneix amb el nom de Política Popular.

En Joan, que hi ha viscut i conviscut durant uns anys, i que hi ha treballat intensament i ha col·laborat en la millora de les condicions de vida de les famílies, com també de l'organització productiva i del desenvolupament polític, té i manté nombroses amistats entranyables en aquesta comarca mexicana.

El manacorí, treballant a Nicaragua l'any 1981, concretament a l'Institut d'Estudis Històrics del Sandinisme, i mirant de recuperar la història de l'organització popular que acaba d'enderrocar Anastasio Somosa, seguint l'Exèrcit Revolucionari Sandinista, arriba a tenir un coneixement molt profund d'una organització política que es denomina «Política Popular».

Aquest llibre sobre la història del «Ejido Colectivo Batopilas», ideat el mes de novembre de 1981 a l'Hotel Intercontinental de Managua, Nicaragua, pretén recollir-ne tots els materials recaptats i abocar-los ordenadament a les seves pàgines, quatre dècades després d'haver-se creat l'«ejido colectivo». 

Amb ordre i rigor, mostra l'evolució política, social i econòmica, fins i tot generacional d'aquest «ejido», els mites, les dificultats i deficiències de la vida en col·lectiu, la vida dels habitants, el canvi de pensament de les generacions, els èxits i les limitacions de la seva proposta productiva, l'evolució de la relació política entre els camperols i l'organització política popular, el paper de les institucions governamentals, etc.

Una historia. Batopilas

M'ha copsat fortament el concepte nou de relat històric que s'hi produeix, amb la publicació d'aquest llibre, molt més basat en allò que «diuen i conten» els que hi han pres part directa, que no allò que «pensen i escriuen» els que ni tan sols hi són presents quan succeeixen els fets.

L'autor manacorí es posa a reconstruir la història de la lluita dels peons de Batopilas, emprant la metodologia d'història oral; de manera que els que són els protagonistes veritables de la seva lluita exitosa esdevenen també autors de la seva pròpia història escrita: d'actors de lluites a autors d'un relat escrit sobre aquestes lluites.

Se li encomana aquesta tasca, un cop acabada la que fa a Nicaragua. I el mes de març de 1982, ja a Mèxic, se'n defineix la metodologia, els temps, l'estratègia, la forma de treballar els testimonis; els temes recurrents que es posen damunt la taula en forma de trilogia: a) els primers temps com a peons encasellats a la hisenda; b) la vaga laboral i la demanda agrària; i c) la constitució del «ejido» com a col·lectiu, amb el procés posterior de consolidació.

El capítol I assenyala alguns antecedents històrics

Casualment, la trobada fortuïta  d'un arxiu abandonat, li permet, a en Joan, de reconstruir documentalment el procés d'acumulació de riquesa d'un grup nombrós d'espanyols, entre els quals despunta el cas del fundador de Batopilas, don Fernando Rodríguez, i dels seus hereus i successors.

De la renda i subarrendament de terres, inicialment al 33.3 per cent del producte brut durant tres o cinc anys, els espanyols passen a l'adquisició en propietat de terrenys cultivables, transformant-se en latifundistes importants de la regió.

A principis del segle XX la «Comarca Lagunera» es converteix en una de les regions de Mèxic més desenvolupades, per mor de les inversions fortes d'algunes companyies estrangeres, principalment angleses i dels EUA, que progressivament es van fent senyores de terres, aigües i indústries. 

S'hi arriba a produir més del 50% de tot el cotó produït a l'àmbit nacional mexicà. La ciutat de Torreón, que compta amb el centre ferroviari més important del nord del país, durant uns mesos també es converteix en una de les zones més revoltades de Mèxic.

(Coahuila (oficialmente Coahuila de Zaragoza) es uno de los treinta y un estados que, junto con la Ciudad de México, conforman las treinta y dos entidades federativas de México. Es el tercer estado más extenso de México representando el 7.73% de la superficie del país, tiene una extensión territorial de 151,571 km². Cuenta con una gran cantidad de ecosistemas, que van desde los desiertos en la Comarca Lagunera y los bosques en la Sierra Madre Oriental. Es famoso por haber formado parte de la República del Río Grande en el año de 1840. Limita al norte con el estado estadounidense de Texas, al sur con el estado de Zacatecas, al este con el estado de Nuevo León y al oeste con los estados de Durango y Chihuahua. Se divide en 38 municipios. Su capital es Saltillo. Otras localidades importantes son: Torreón, Monclova, Piedras Negras, Acuña. Vikipedia)

Trob molt interessants les referències concretes que fa en Joan al paper dels franciscans i dels jesuïtes, substituïts pels clergues seculars; als capellans progressistes que contribueixen a desvetllar consciències; a les famílies espanyoles riques que es fan senyores de les terres, les riqueses, els ramats, els productes del camp, les mines d'or i plata, els bancs, les assegurances, etc. i la gent que hi habita, amb noms i llinatges. La producció del cotó. L'arribada del ferrocarril. El repartiment agrari de l'any 1936...

Un any abans, el 1935, es convoquen 104 vagues en demanda de millores salarials, jornades de 8 hores, contractes de treball col·lectius i readmissió de 250 dirigents sindicals acomiadats pels patrons. Cap d'aquestes vagues contempla aleshores l'obtenció de terres, sens dubte per la influència ideològica i política del Partit Comunista....

El 19 d'agost de 1936 s'inicia una vaga general, amb el suport d'uns 20.000 treballadors pertanyents a 120 sindicats. El 6 d'octubre es dicta l'Acord Presidencial pel qual s'arriba a executar el repartiment agrari que transforma definitivament la realitat de La Laguna, prenent el «ejido» com l'element central de la modernització rural, alhora que reconeix i respecta la propietat privada de la terra.

11 dies després d'haver-se publicat l'Acord Presidencial, el 17 d'octubre, es fa el lliurament del primer grup d'«ejidos» a les hisendes amb patrons disposats voluntàriament a entregar-ne les terres.

Des d'aleshores ençà, la Comarca Lagunera es transforma profundament en totes les seves estructures, i inicia una etapa nova, completament diferent a l'anterior. El repartiment de terres fa que desapareguin les friccions entre terratinents i treballadors assalariats. Els grans terratinents desapareixen i els jornalers agrícoles es transformen en camperols organitzats en «ejidos» col·lectius.

S'hi trastoca el règim de tinença de la terra, fent sorgir dos grups nous que configuren La Laguna: els petits propietaris i els ejidataris.

Al capítol I es dediquen unes pàgines a l'organització i tipus de treball (del cotó a la vinya), la vitivinícola i els seus treballadors (el camp i la fàbrica), el treball de les dones (JORNALERES, OBRERES DE FÀBRICA, CUINERES, RECAMBRERES, AJUDANTS DE CUINA), el treball dels infants («gorderos»), les condicions de vida dels peons encasellats (insalubritat, amuntegament i promiscuïtat), l'organització dels treballadors (fons comú, escola, capella, primer contracte col·lectiu de treball, botiga cooperativa). 

Fins aquí, el capítol I.

El capítol II va dedicat a la vaga dels treballadors municipals de la neteja de la ciutat de Torreón

S'hi esmenta que el moviment dels treballadors agrícoles de Batopilas és el primer moviment camperol que es produeix a la «Comarca Lagunera» després del repartiment agrari de l'any 1936, durant les darreres quatre dècades.

El contengut d'aquest capítol tracta sobre els suport als treballadors. - Els capellans de la parròquia de Francisco I. Madero. - L'organització «Política Popular». La seva història.- Plantejaments polítics ideològics.- Preparació de les condicions per a la vaga.- Relació amb les colònies populars independents.- Canvi de tàctica dels patrons.- .- Desplegament de la lluita legal.- Difusió del problema a la Comarca Lagunera.- Reacció dels líders de la CNC.- La coalició emplaça a la vaga.

Al capítol III s'explica el pas dels peons encasellats a ejidataris col·lectius l'any 1976, descrit com el de les definicions

Batopilas en poder dels treballadors.- De la presa de terres a la dotació.- Batopilas, base social de suport de Política Popular.- Problemes de divisió interna.- Ejido col·lectiu o parcel·lat?.- Organització interna de l'ejido col·lectius.- Producció i ingressos econòmics.- Batopilas, ejido independent. Relació amb les institucions oficials. Aïllament polític..- Canvis en la concepció del món i en la vida quotidiana. Paper de les dones de l'ejido.- Repressió al moviment de masses independent de La Laguna: detenció de mossèn Benigno Martínez, intent de detenir les autoritats de l'ejido...-

El darrer capítol, el IV, va dedicat a explicar la vida i evolució política de Batopilas (1977-1986)

L'etapa de consolidació de l'ejido: 1977-1978.- Reestructuració orgànica interna.- Relació amb els altres «ejidos laguneros».- Suport a la creació dels ejidos col·lectius de Yucatan i San Isidro.- Sortida dels quadres de Política Popular. Suport de Batopilas a altres zones del país.- Replegament cap a l'interior i recerca d'alternatives polítiques a La Laguna.- Procés intern de l'ejido en aquesta etapa.- Problemes amb els divisionistes.- Reflux de l'ejido i pèrdua del projecte polític nacional.- Relaxació de la disciplina i destrucció dels «aparats».- Construcció del poblat.- Desenvolupament del nou projecte política.- Impuls a la disciplina interna i reorganització de l'ejido.- Unió d'ejidos col·lectius de la Comarca Lagunera «General Felipe Angeles».- Processos laboral i agrari.- Triomf definitiu dels ejidataris.

S'hi remarca el paper que hi exerceixen personatges diversos:

INFANTS. «GORDEROS»
DONES.   JORNALERES. OBRERES DE FÀBRICA. CUINERES. RECAMBRERES. AJUDANTS DE CUINA
PEONS ENCASILLATS. JORNALERS. OBRERS DE FÀBRICA. 
MAJORDOMS. «SARDOS» 
ADMINISTRADOR. QUÍMIC.
PATRONS. PROPIETARIS. EXÈRCIT. 
CAPELLANS. JOSÉ BATARSE, BENIGNO MARTÍNEZ, CARLOS ZARAZÚA
POLÍTICA POPULAR.ALBERTO ANAYA. JAVIER GIL. HUGO ANDRÉS ARAUJO.
ADVOCATS. FEDERICO O'REILLY CASTILLO, FEDERICO EPPEN CANALES

Algunes lliçons per a Mallorca:

- Em sembla força enriquidora l'aportació històrica que ens fa en Joan Riera amb aquest llibre, tot i el vocabulari emprat, del qual, sovint, ens cal esbrinar-ne el sentit veritable: ejido, ejido colectivo, distritos ejidales, ejidatarios, comisariados ejidales, agraristas, peones acasillados, despepite o despepitadoras, tapapié, raya, prestanombres, colonias populares independientes, brigadistas de Política Popular, la CNC...

- Es tracta d'un llibre que ens pot ajudar a conèixer en profunditat una de les realitats més representatives de l'Amèrica Central, fronterera amb els EUA (Texas), fortament amarada de cultura i colonització hispanes de manera remarcable, com és el cas del Mèxic més profund, el dels pagesos i camperols empobrits, que aconsegueixen de fer front amb èxit a la seva situació d'empobriment creixent.

- M'agrada la descripció que s'hi fa sobre la situació que està travessant el territori objecte d'estudi, la Comarca Lagunera de l'Estat de Coahuila, abans del canvi que s'hi produeix l'any 1936, quan s'estableix el repartiment agrari, en benefici dels pagesos i camperols més empobrits, amb l'arribada del general Lázaro Cárdenas a la Presidència de la República (pàg. 71). Quan aleshores s'inicia un canvi d'actitud del govern en relació amb les lluites dels treballadors agrícoles de La Laguna: del bloqueig i la repressió es passa a fer suport  a l'organització de sindicats.

- Abans d'aquesta data, 1936, hi queda molt ben reflectida la presència considerable d'espanyols i d'empreses espanyoles que arriben a la Comarca Lagunera des de fora; es fan seu el territori, les aigües, la producció, les indústries, els bancs, els serveis, les assegurances, etc.; ocupen el poder local durant dècades; hi prenen decisions econòmiques i polítiques, fortament lligades al poder polític central i estatal; constitueixen societats anònimes amb capital social, etc. (pàg. 45).

- També s'hi reflecteix molt nítidament i clara el paper que despleguen els sectors més progressistes de l'Església catòlica, preveres i religiosos que s'hi integren i comencen a treballar primerament com a bons pastors i, posteriorment, s'aboquen a escampar  la llavor d'orientacions polítiques que ajuden molt als joves brigadistes de Política Popular; i a facilitar la connexió entre els plantejaments dels grups cristians més progressistes i els plantejaments d'aquest moviment popular independent (pàg. 207).

- El moviment de masses que representen i impulsen els brigadistes de Política Popular són situats al centre mateix de l'organització de totes aquestes lluites camperoles que porten a terme amplis sectors de la població d'aquesta regió que conforma la Comarca Lagunera de l'estat mexicà de Coahuila.

1 comentari:

Ángel Saiz Pérez ha dit...

Amigo Cecilio, soy Ángel Saiz, también fui condiscípulo tuyo y de Juan Riera en el Seminario de Mallorca. Luego entré en Burgos en el Seminario Nacional de Misiones (perteneciente al Instituto Español de Misiones Extranjeras), lo que me permitió “aprender” la vocación misionera, de la que también participáis tanto Juan como tú. Me consta que tanto tú como Juan Riera habéis colaborado con muchos compañeros del IEME en América y África, no en vano ambos tenéis muy claro que en la vida vale la pena trabajar por el Reino de Verdad y de Justicia, que es en lo que consiste esa vocación de entrega a los más desfavorecidos y a los más necesitados. Esa vocación me une a vosotros con mucho orgullo, aunque no me permita a mí afirmar que haya llevado en mi vida una trayectoria tan generosa como la vuestra. Os doy a ambos la enhorabuena: a Juan Riera por el libro “Ejido Colectivo Batopilas” y a ti por la magnífica reseña que has hecho del mismo.