Les represàlies de Franco contra militars "poc addictes", a Mallorca

Acab d'assistir a la presentació del llibre de Josep Massot i Muntaner Les represàlies de Franco contra els militars “poc addictes”. La “causa del mando” de 1936 a Mallorca, editat per Lleonard Muntaner, L'ARJAU, 26.

He adquirit aquest llibre de 230 pàgines, signat a Montserrat per Josep Massot i Muntaner, el 8 de setembre de 2011 i presentat al Centre de Cultura de sa Nostra, dimarts, 22 de novembre de 2011, per David Ginard, Sebastià Serra, Miquel Duran, Lleonard Muntaner i el mateix Josep Massot, davant d'una concurrència que quasi n'omple la sala auditori.

El llibe tracta sobre les desavinences entre sectors militars i civils rebel·lats el juliol de 1936 contra el poder legítim de la Segona República, i es refereix expressament al quadre d'una vuitena de militars malvists per Franco i pel sector més dur dels revoltats mallorquins.

L'autor del llibre es basa en el text sencer de dues causes judicials que fins fa poc havien estat tancades i barrades i amagades al jutjat militar de Palma i que li han estat facilitades per Juan Negreira i Lleonard Muntaner.

Tots dos documents aporten una quantitat enorme de documentació nova, que permet a l'autor ressaltar-hi els aspectes que li semblen més importants i donar pistes per aprofundir-hi més en estudis monogràfics.

Els personatges centrals a què fa referència el procediment sumaríssim nº 977 de 1936 són:

• General Francisco Franco
• Comandant militar de les Balears (20-09-1936 - ?-?-1937), Trinidad Benjumeda del Rey (Sevilla, 1879-?)
• Coronel d'Infanteria retirat Ricardo Fernández de Tamarit (1874 - ?)(jutge instructor de judici sumaríssim)
• Coronel, comandant militar Aurelio Díaz de Freijó (acusat)
• Membre de l'Estat Major, Josep Clar Pujol (acusat)
• Membre de l'Estat Major, José Garrido de Oro (acusat)
• Membre de l'Estat Major, Francisco Sánchez Candela (acusat)
• Cap de les forces contra Bayo, Emilio Ramos Unamuno (acusat)
• Capità d'Infanteria retirat Vicenç Calafell Llinàs, secretari
• Tinent de Complement Honorat Sureda Hernández, secretari
• Comandant d'Infanteria Mateu Torres Bestard (Palma, 1891 - ), denunciant (ex-ajudant del general Franco, quan aquest és comandant militar de les Balears)

Els que fan referència al procediment sumaríssim nº 976 de 1936, són els caps de les columnes que fracassen a l'hora de neutralitzar el desembarcament de Bayo i que són castigats per la seva negligència o incompetència.

• Coronel d'Infanteria retirat Ricardo Fernández de Tamarit (1874 - ?)(jutge instructor de judici sumaríssim)
• Tinent de Complement Honorat Sureda Hernández, secretari
• Tinent coronel d'Infanteria Pedro Llompart Ramis (acusat)
• Tinent coronel d'Infanteria Andrés Cifre Munar (acusat)
• Comandant d'Infanteria Hilario Vicente Castro (acusat)

Tots dos documents fan veure la complexitat dels fets que tenen lloc a Mallorca a partir del juliol de 1936 i la diversitat de reaccions que provoquen: l'acusat Díaz de Freijó hi surt engrandit, com a home honest, oposat a les ànsies de repressió i revenja d'altres companys d'armes i de la Falange local; en canvi, Ramos Unamuno hi apareix poc intel·ligent, fanfarró, ineficaç, poc preparat; mentre que Garrido de Oso es mostra profundament anticatalà i té gran pes en la campanya contra el Manifest de solidaritat entre Catalunya i Mallorca l'estiu de 1936 (on tenen paper destacat els germans Miquel i Llorenç Villalonga)...

Faig comptes de llegir-lo amb deteniment...

Preestrena de la pel·lícula “La guerra de los botones”, a s'Escorxador

Dijous dia 3 de novembre, a les 22 hores, es fa la preestrena de la pel·lícula "La guerra de los botones" als cinemes Renoir de s'Escorxador, a Palma, amb entrada lliure, de franc per a tothom.

Es tracta d'una activitat que s'enmarca dins el programa "Cinema i educació" organitzat per la tribu 2.0...

A tots els professors que hi vagin, se'ls lliurarà una unitat didàctica per a treballar dins l'aula. També poden fer que els alumnes, si tenen revista a l'institut o escola, facin de reporters aquest vespre i així ja tenen notícia.

També s'hi pot anar en familia o amb amistats.

Hores d'ara hi ha més d'un centenar d'entrades disponibles.
Qui hi tengui interès, pot comunicar-ho a marudomenech@hotmail.com, enviant-hi missatge amb el nombre de persones que pensen acudir-hi.

Cap al Mur del Memorial republicà, a Palma

Dissabte, 28 de maig de 2011 a les 16:50 del capvepsre, no m'ho puc perdre!
Em faig present al Cementeri de Son Tril·lo, a Palma (just davant la porta d'entrada més propera al torrent de la Riera). Per molts de motius!

L'Associació Memòria de Mallorca convida a l'Acte Inaugural del Mur de la Memòria, que tindrà lloc a les 17 hores al Cementiri Municipal de Palma.

Es prega que s'hi arribi amb 10 minuts d'antelació i que se'n doni la màxima difusió a la convocatòria que figura en aquest cartell.

El fet s'ho paga i el programa val la pena! Es tracta de l'obertura al públic del MUR DE LA MEMÒRIA, en homenatge a les 1.560 víctimes assassinades a Mallorca, lluitadores per la justícia i la llibertat republicanes...

Durant l'acte, a més de les paraules que s'hi llegeixen, s'hi fa també una interpretació musical en la qual participa el Grup de Cambra del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, que impulsa l'associació mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí.

Al Mur de la Memòria Republicana: Cor OJIPC (01)

Programa:

• Presentació del Mur de la Memòria i lectura text explicatiu a càrrec de Maria Antònia Oliver i Llorenç Capellà amb l'acompanyament musical dels Xeremiers Pau i Càndid.
Al Mur de la Memòria Republicana: gent nombrosa (02)
• Ofrena floral i Homenatge a les 1560 Víctimes del Memorial
• Acompanyament als Familiars de les Víctimes a la Plaça de les Fosses i lectura text explicatiu a càrrec de Margalida Capellà.
• Interpretació musical a càrrec del Grup de Cambra del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

Al Mur de la Memòria Republicana, a Palma: Parlament de Nanda Ramon (03)
Hi acudeix molta de gent en un dia tan especial en el qual es ret homenatge perdurable als homes i dones que treballaren i lluitaren per aconseguir Justícia i Llibertat per a tothom.

Al Mur de la Memòria Republicana, a Palma: Parlament de Fina Santiago (04)

Tant de bo que serveixi per donar ànims “per seguir amb la lluita que ells i elles ens ensenyaren, aquest és el millor tribut que els podem donar.”

Al Mur de la Memòria Republicana, a Palma: Parlament de Maria Antònia Oliver (05)
Convoca Associació Memòria de Mallorca
Col·labora Ajuntament de Palma

Una altra vegada, NO a la guerra!

Les institucions mundials i els governs dels principals països del món han estat incapaços d'adoptar cap tipus de mesures prèvies per a evitar la brutal repressió i genocidi del poble libi en demanda de llibertat, respecte dels drets humans i justícia social.

Una vegada més s'ha demostrat que, per als dirigents polítics, no és prioritari evitar el sofriment dels pobles, el sofriment de les i els treballadors, sinó que s’han estimat més jugar a la política, han preferit escenificar els seus protagonismes i personalismes, han optat per pensar primer en els interessos econòmics de les grans multinacionals i en el futur del petroli de Líbia.

Han estat incapaços d'embargar i bloquejar els comptes del tirà Gadafi, la seva família i els seus generals, incapaços de bloquejar la venda d'armes, de bloquejar els seus ports, d'establir zones d'exclusió aèria, incapaces de trencar les relacions comercials, d'identificar i perseguir als responsables de la repressió i aplicar-los la justícia universal, incapaços d'iniciar cap procés de mediació o de negociació per a trobar una solució pacífica al conflicte.

Per contra, l'única mesura adoptada ha estat la intervenció militar.

Per a CGT, aquesta mesura no solucionarà el conflicte sinó que provocarà més morts, incentivarà un clima de guerra civil i perllongarà el conflicte d'una forma indeterminada, de conseqüències incalculables, com succeeix en els països en els quals s'ha intervingut recentment, l'Iraq o Afganistan.

CGT denuncia que novament governs dels països més rics trien l'ús de la força militar com l'única forma de “ajuda” als pobles i especialment als pobles que consideren del tercer món.

CGT condemna l'ús de la força militar com forma de resoldre els conflictes socials i populars que s'estan produint en els països àrabs, i en concret a Líbia, l'origen del qual està en la falta absoluta de llibertat i justícia social.

Per a CGT, el president Zapatero torna a sorprendre'ns amb la seva aposta entusiasta per la intervenció militar oblidant l'actitud clarament pacifista del nostre poble.

El govern espanyol no ha de prestar-se a la militarització dels conflictes, ni ha d'autoritzar l'ús de les bases militars, ni enviar tropes, sinó que ha de mantenir una permanent defensa d'una solució pacífica als conflictes.

CONCENTRACIÓ demà divendres, dia 25 de març de 2011, a les 19:00 hores, a la Plaça d'Espanya, de Palma.

Confederació General del Treball de les Illes Balears
(CGT-BALEARS) Secretariat Permanent, 24 de març de 2011

Ni Gadafi ni l'imperi. No a la Guerra!

Escrit interessantíssim del bon company de lluites cíviques, sindicals i polítiques, Josep Juárez, sobre la situació que pateix la regió Mediterrània -ben allunyada de les costes nordamericanes, per variar- amb presència militar insòlita, bomdardejant, destrossant i matant a Líbia en nom d'allò que no es diu mai: el "petrolibi".

"Ens han ficat una altra vegada en una guerra “humanitària”. Curiosament, també un 19 de març, com fa vuit anys. Tot i que al ca li han col·locat aquesta vegada el collaret d'una resolució de l'ONU, el de Líbia és de la mateixa ventrada que el de l'Iraq o el d'Afganistan: Un règim tirànic com el de Gadafi, fins a ahir amic de les potències occidentals, on venia a plantar la seva jaima, amb els seus camells i verges, i que ara també serveix d'excusa per a un atac bèl·lic que, sens dubte, igualment té uns objectius aliens als de promoure la democràcia i els drets humans.

En el seu moment també van ser els talibans, a Afganistan, o Sadam Hussein, a L'Iraq, tots ells criatures made in usa, les excuses per a iniciar unes guerres que només van servir als interessos de la indústria armamentística, al robatori dels immensos recursos energètics i al control geo-estratègic de la zona, per part d'Estats Units i Israel.

Que ningú no tingui el menor dubte que les potències occidentals, a les quals s'ha unit de manera tan entusiasta el govern espanyol del en altre temps pacifista Zapatero, no donen puntada sense fil. D'una banda, està en joc el futur control dels recursos energètics de Líbia i, per una altra, el control de les incipients revoltes democràtiques en els països àrabs, que ja estan provocant mals de cap, entre d’altres, a l'estat sionista.

Han deixat podrir la situació, sense intentar ni de bon tros una solució pacífica el menys cruenta possible. Qualifiquen com necessari l'atac “per a evitar mals majors”, i han convençut a l'opinió pública que no havia altra alternativa. Pot ser que, també aquesta vegada, a les veus crítiques amb l'atac sobre Líbia se'ns apunti com partidaris de Gadafi, com en el seu moment se'ns va acusar de fer-li el joc a Sadam Hussein. Però tenc per mi que ara, molts d'aquells actors i intel·lectuals de el “no a la guerra”, com també els principals dirigents polítics i sindicals d'aquesta esquerra de cartró-pedra aferrada a les institucions, faran de claque de les decisions de Zapatero.

Mentre, a Bahrain i a Iemen s'assassina a desenes de manifestants, sense que la “coalició” mogui una pestanya. El mateix val per als sàtrapes i petro-monarques que composen mitja Lliga Àrab, encoratjadora de la “zona d'exclusió aèria” per a Líbia. L'exèrcit d’Aràbia Saudita, per cert, veritable “exemple” d'estat democràtic, ha entrat a Bahrain per a sostenir el règim tirànic amenaçat per les revoltes populars, sense que els vaixells de la “coalició” hagin posat proa al mar d'Aràbia. La hipocresia occidental no coneix límits. O millor dit, els límits els marquen els interessos econòmics i geopolítics purs i durs, important-los un pebre els drets humans i altres cançons.

Bloquegin els règims dictatorials, suprimeixin els paradisos fiscals que els donen cabuda, i donin-li veu al poble. Aturin aquesta guerra, deixin de matar víctimes innocents, forcin una solució pacífica i democràtica del conflicte. Aquesta nova guerra, com la qual va començar fa exactament vuit anys, ni es fa en el nostre nom, ni contarà amb el nostre silenci."

Pep Juárez,
Març de 2011