El bon amic mancorí Jaume Gual Mora ens passa un escrit que consider summament interessant, per les reflexions profundes que ofereix, respecte del que és i comporta el sínode o assemblea de bisbes que el papa Francesc ha convocat. Fa relació a la diòcesi de Mallorca, segons l’autor que el signa.
Sembla que prové d’un mallorquí, catòlic, doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, que n’ha fet pública l’opinió al diari AraBalears el proppassat 9 de juliol.
Comença l’autor reconeixent que l’objectiu papal d’aconseguir una participació àmplia i plural, a Mallorca no ha estat assolit, vistes les conclusions a les quals arriba oficialment el bisbat mallorquí: «aquest objectiu d’una participació àmplia i plural no s’ha assolit»...
Si el papa Francesc volia que l’assemblea de bisbes s’iniciàs amb una etapa de participació pública i oberta a totes les persones, fins i tot aquelles que es defineixen com a atees o que pertanyen a altres confessions, no es pot dir que s’hi hagi complit aquest desig del papa, ni tan sols entre els mateixos catòlics mallorquins: «un nombre de participants al voltant de 1.500 persones amb un perfil de majors de 70 anys, catòlics practicants i majoritàriament dones, que ben justet representen l’1% dels que solen anar a missa els diumenges. La primera conclusió és que la crida del papa no ha encisat ni tan sols els catòlics.»...
On més endins m’arriba l’escrit d’aquest doctor i llicenciat mallorquí és quan fa referència al poc esment de Déu, a les poques al·lusions a Déu, al poc parlar de Déu, a la inexistència de Déu, a la substitució de Déu, al gran oblit de Déu, al poc interès per Déu...
Tot plegat, ho considera com l’evidència d’«una profunda ignorància de les causes del problema».
Per a un com jo que, com tants d’altres, hem estudiat Teologia, m’arriben endins les afirmacions d’aquest mallorquí, catòlic, doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració: «és significatiu un tret del document: gairebé no es parla de Déu»... «no es diu res de com viure, individualment i com a comunitat, com si Déu realment existís»... «fins i tot els catòlics tenguem més bo de fer parlar del papa o dels capellans que parlar del Creador. I aquest és un problema ben real.»... «El gran oblidat és Déu, no l’Església, i la seva marxa no ha estat per la manca de capellans; simplement Déu ha deixat d’interessar. »
A un com jo, que, a aquestes alçades de la meva vida setantina, continuo afanyant-me, en la mesura de les meves possibilitats minses, a comportar-me com a creient, catòlic, cristià, compromès en la causa del Crist, aquest escrit em serveix d’esperó, i m’engresca a treballar, amb més afany encara, perquè l’església dins la qual he nascut, crescut i madurat, deixi de ser la que veim que és, i passi a ser la que Déu vol que sigui. Amb l’ajut de Déu, per descomptat!
 |
| Faça de l'església de sant Ildefons, a Barcelona |
Precisament aquest escrit m'arriba, pocs instants després d’haver participat en la celebració eucarística a l’església barcelonina de Sant Ildefons, on hem mirat d’aprofundir en l’ensenyament que ens fa arribar la paràbola el bon samarità: ni clergues, ni escolans, ni eclesiàstics... consideren prioritari l’ajut al desvalgut. Tan sols un samarità (marginat del món jueu) s’aplica diligentment a atendre qui ho necessita, i s’hi aboca totalment.
I, per si això no bastava, llegesc al full "El Pregó. Eclesial d'informació i opinió" núm. 604 (6), 2022, pàg. 3:
"Jesús, de fet, en comparació amb la seva cultura, va ser un profeta poc "religiós" antropològicament parlant. Era un profeta o predicador laic itinerant, ni monjo, ni sacerdot, ni levita, allunyat de sinagogues i temples, que prescindia de les lleis religioses (Mc, 3-16).
Jesús era religiosament un outsider atípic i atòpic, i SITUAVA DÉU NO EN ELS LLOCS RELIGIOSOS HABITUALS sinó com a font d'aigua viva que rajava del cor dels creients (Jn 4) i que no era en els àmbits de les jerarquies piramidals sinó ENTRE ELS AFERS DELS MÉS SENZILLS".
Bona data, la de la festa de Sant Cristòfol 2022, per a reflexions com aquestes!
