A mossèn Miquel Parets: del P. Joan Arbona, msscc, des de l'Argentina

Del missioner solleric que treballa a l'Argentina, el P. Joan Arbona i Colom, msscc, s'ha rebut aquest escrit, amb motiu de la mort del prevere santamarier mossèn Miquel Parets i Serra:

“Germans i germanes de Mallorca Missionera, Al·leluia!!!

Avui mateix he sabut que el nostre germà missioner Miquel Parets, en aquest Any de la Misericòrdia, ha volgut entrar per la Porta Santa de l´Eternitat, a un "Cel Nou i una Terra nova". En aquest Regne que ha anunciat de Paraula i amb una vida de entrega generosa.

Jo, personalment, vaig conèixer en Miquel de seminarista, que venia per Sóller, per anunciar-nos amb el seu testimoni i il·lusió el seu gran desig  missioner.

Qualque llavoreta del Regne va sembrar al meu cor de jovenet. Sempre he recordat un escrit que va publicar, segurament al setmanari Sóller, uns mesos després d´haver partit al Burundi. I ens deia: "que ja havia regalat per les missions uns raigs de quilos de la seva persona". Expressió que me va marcar, un missioner que se dóna totalment.

Avui ens ha deixat un amic i missioner mallorquí pel Burundi i pel Perú. Crec que el seu TESTIMONI és ben valid per tot Batiat mallorquí i, sobretot, per tots els preveres i religiosos. No crec que hagi intentat fer carrera; sí que ha intentat ser "profeta" anunciant i denunciant i aquesta actitud evangèlica li ha comportat persecució i sofriment. Però sempre envant sense mirar enrere, se li ha tancat una  porta i ha cercat una finestra, no ha tingut aturall la seva vocació missionera. I sempre ben aprop de tots els que necessitaven.

Miquel, prega al Pare Misericordiós per aquesta "barqueta" nostra del Regne al mig de la mar Mediterrània. Aigües que serviren de "Camí" per Pau i Siles, Bernabé i tans d´altres. Per Ramon Llull i Fra Ginebró. I pels Missioners dels SS.CC. que fa 75 anys que trepitjàrem terres argentines.

Que l´Esperit Missioner no s´apagui dins els cristians d´AVUI. Són molts els qui de Sa Roqueta han partit a Terres Llunyanes per anunciar la Bona Nova, rebuda dins les nostres famílies i Comunitats cristianes. Religiosos, religioses, preveres i laics que han donat un SÍ al seguiment de Jesús entregant part de les seves vides o tota la vida per amor, sembrant llavors del Regne, perquè la justícia, el perdó, la reconciliació, la pau, la bellesa, la fraternitat, la felicitat no siguin paraules buides.

Miquel, que el teu Esperit Missioner sigui bufant des del cel perquè la nostra societat no faci el sord a la Paraula de Déu i obri els ulls, el cor i allargui les mans com a "bons samaritans" a tots els que trobem ferits o caiguts al camí de cada dia.

Gràcies, Miquel, pel teu testimoni de vida i que el teu ànim ens seguesqui acompanyant.

Segur que el Pare Déu t´haurà rebut amb una forta abraçada de pau.

Germà i amic

Joan Arbona Colom, msscc de Sóller

i missioner al sud del món, Argentina.”

Paraules introductòries al funeral del missioner mallorquí, mossèn Miquel Parets

La lectura que fa mossèn Rafel Mas i Tous, sobre la vida i l'activitat missionera del bon amic santamarier, mossèn Miquel Parets i Serra, m'arriben tan endins i em porten tants records, que no em puc estar de reproduir-la aquí mateix.

Permeteu-me aquestes breus paraules introductòries de la vida del nostre amic Miquel Parets Serra. 

En Miquel, adesiara ens repetia als preveres més joves que ja de ben petit la seva mare li feia resar "Bonjesuset, dau-me un fillet, missioneret". I així ha estat. La vida d’en Miquel ha estat una vida entregada a les Missions fins la seva mort als 84 anys a Lima el dilluns passat.

Ordenat prevere el 21 de desembre de l’any 1957, el mateix any que el Papa Pius XIIè  publicà l’encíclica Fidei Donum: sobre les missions, especialment a Àfrica. El seu primer nomenament és el d’Auxiliar del Secretariat Diocesà de Missions.

L’any 1960 és nomenat Vicari “in capite” del Port d'Alcúdia.

Aquell mateix any a Manresa practica el mes d’Exercicis Espirituals amb el Pare Calveras, sj. Decideix posar-se en situació de màxima llibertat interior: “De forma que ninguna cosa creada pueda determinar nuestras decisiones sino sólo Dios y nuestro deseo de servirle a él”. Pren la “determina determinación” que la seva vida és la missió “Ad gentes” i l’any 1961 s’instal.la a Burundi on ja hi treballa el Pare blanc mallorquí Jaume Moragues i els pares teatins a  la parròquia de Nyabikere.

A la Diòcesi de Gitega treballà amb entusiasme amb els altres preveres mallorquins fins que el 1973 fou expulsat de la província i s’instal·la  a Bujumbura, on prepara un Catecisme i unes homilies per tot l’any litúrgic en kirundi, idioma que arriba a dominà.

L’any 1978 el trobam treballant a la Diòcesi de Muyinga, com a Delegat Diocesà per a la Catequesi. I el 1979 fou expulsat juntament amb 60 missioners més.

De l’any 1979 fins el 1982 la seva tasca sacerdotal es desenvolupa a Cajamarca (Perú) on estudia kechua i treballa amb les comunitats rurals.

L’any 1983 és nomenat Rector del Molinar fins l’any 1985 que torna a Perú durant cinc anys més fins que l’any 1990, després de la petició del bisbe de Muyinga, torna a Burundi per treballar a la parròquia de Gitaramuka (Muyinga).

El mes d'octubre de 1993 esclata una guerra civil entre 'hutus' i 'tutsis' i entre partits polítics que durarà prop de 15 anys. El Bisbe de Mallorca ordena els missioners que deixin el país. En Miquel s’instal·la al camp de refugiats de Rwanda on pateix un atac de cor.

De l’any 1997 fins 1999 és Rector de Lloret.

Mallorca li queda petita. I malgrat ja tenir 63 anys torna a Perú.

La seva tasca és la Pastoral Penitenciària a Lima  en els penals de Lurigancho i de Castro Castro. A més col·labora amb la Parròquia de San Cristóbal (Diòcesis de Chosica).

En la seva senzillesa, alegria i entrega en Miquel ha estat una persona que alleugerit el dolor de molts, ha obert camins d’esperança i superació per a molta gent, ha fet un poc més feliç el seu entorn. Ha intentant fer més humana la vida i la convivència, especialment dels més desfavorits i desvalguts. I tot això viscut amb la major senzillesa.

Se n’ha anat com va viure: lleuger d’equipatge i lliure de tot fermall, enterrat devora els desvalguts a un “cerro” de la seva barriada.

Per la família, els companys preveres i amics, que l’hem conegut a la curta distància, ha estat un testimoni que ha irradiat aquest hàlit de l’amor gratuït i gojós.

En el final d’un article recent, d’un prevere mallorquí que relata la seva experiència de tornar a Burundi 50 després de la seva primera visita, parla d’un proverbi que va trobar a la recol·lecció de proverbis del P. Rodegem que diu: “Nta kera ka gusa: Cap passat, cap 'en altre temps', és en va”.

Certament la vida d’en Miquel no ho ha estat una vida en va ni per la nostra església diocesana ni per les esglésies germanes de Burundi i Perú.

Al cel sia.

A la mort del bon amic, mossèn Miquel Parets i Serra

Quin mes de maig tan florit... i tan entristit!

A través de FB, m'assabent que el bon amic i company de lluites pastorals i polítiques, el capellà santamarier mossèn Miquel Parets i Serra, ens ha deixat, s'ha mort al Perú i ha iniciat el camí de retorn cap a la casa nostra definitiva.

Que descansi en pau, per a sempre, ell i la resta de companyes i companys que enguany han fet el mateix itinerari! D'entre els quals, la meva dona, na Isabel Rosselló i Girart, gran companya de mossèn Miquel en tasques pastorals a Amèrica Llatina.

Amb el bon amic Miquel Parets, ens coneguérem al Seminari diocesà de Mallorca, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Compartírem la dèria «d'anar a missions». Ho férem, primerament, al Burundi. Ell molt abans que jo, que ho vaig fer a la dècada dels anys 70, durant quatre anys seguits, participant en les mateixes feines a llocs diversos: Nyabiraba, Gitongo, Mugera, etc.

Finalment, ens retrobàrem al Perú: jo al nord de la carretera Panamericana, ell a la ciutat capital, a Lima. En ambients ben diversos, però sempre dedicant-nos a romandre al costat de la gent més desfavorida! Compartírem la mateixa il·lusió de treballar per un món més just i agermanat, per la fe en Jesús de Natzarets, l'alliberador de la humanitat... com remarca la Teologia de l'Alliberament que mamàrem tots dos plegats...

Amb la seva mort, he perdut un gran amic, a la Terra... Hem guanyat un  altre protector en el Cel... No puc estar de demanar-li que ens ajudi a seguir caminant per aquest món de misèries, amb el sarró ben ple del nostre pa de cada dia... aixecant un món nou que s'assembli cada vegada més al cel nou on ha d'arribar a comandar la Justícia...