Ressò de la publicació del llibre «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón», a alguns mitjans

A banda del que jo mateix vaig reproduint a les xarxes de la intercomunicació social, com és ara als meus blogs: MallorcaWeb, Sóc un rodamón, MésVilaWeb, a Twitter, Facebook, Youtube, Instagram  o grups de Whatsapp  diversos, m’adon que d’altres mitjans també se’n fan ressò, amb posterioritat a les seves publicacions i presentacions públiques a Palma, Marratxí i Ariany a finals del mes de juny de 2022.

Aprofitant l’època d’estiu m’he entretengut i mirat d’anar fent-ne recull, de tot el que vaig arreplegant a l’àmbit públic sobre la publicació d'aquest llibre. M’adon que, en poc temps, comença a adquirir un cert embalum. M’imagín que deu deixar ben content el bon amic, l’autor cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer... 

A mi, m’afalaga moltíssim constatar-ho. De manera que no puc deixar de donar-li gràcies, a la Vida, per tanta amistat acaramullada al llarg d’aquests 77 anys meus, en àmbits tan distints i tan diversos com enriquidors. 

A finals de juliol començ destriant allò que difon la mateixa empresa encarregada d’editar i publicar el llibre «Círculo Rojo», quan mira d’adjuntar l’autor del llibre biogràfic Jaume Fernández Balaguer amb l’actor biografiat Cecili Buele Ramis, que qualifica d’«ilustre mallorquín». 

Difusió del llibre, 
per part de l'empresa editora

Fa molt de temps que no m’hi veig tractat d’una manera semblant!

Tot d’una em vénen al cap altres tractaments d’anys enrere, quan me’ls col·loquen davant del meu nom i llinatges: com a capellà, «V.R./Vuestra Reverencia», «Reverendum Sacerdotem Dominum», «Reverendo», «Nyakubahwa Patiri», «R.P./ Reverendo Padre», «Rvdo. Sr. D.»... Com a ciutadà llis i ras, «Sr.», «Benvolgut Senyor»... Com a diputat, «Hble. Sr./Honorable Senyor», «Excmo. Señor», etc.

Això d’«ilustre mallorquín», repetit més de tres vegades, em crida molt l’atenció. 

De totes les maneres, s’ho paga veure que «l’autor ens relata amb dades, dates, i detall, la vida intensa d’aquest personatge pel qual sent una gran admiració i respec­te...»

Sempre és d’agrair veure que hi ha qui valora la teva persona, d’una forma tan positiva. 

El primer dia del mes d’agost de 2022, en bon dilluns al capvespre, conduïts per l’admirable professional del periodisme Marta Garau, presentam el llibre de Jaume Fernández Balaguer, a IB3 TV. 

És la sisena vegada consecutiva que en feim la presentació, des que «Cercle Roig» publica el llibre amb el títol "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón".

El presentam tots dos, en Jaume des de Sant Celoni i jo des de Calvià, a través del programa Cinc Dies de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears IB3-TV 

D’aleshores ençà, se’n multipliquen pertot arreu els comentaris. Cosa que em sorprèn moltísim. Tant pel nombre i la quantitat, com pel contengut i la qualitat. No me’n puc estar d’agrair-ho!

Tres dies després, dijous, 4 d’agost, és el meu germà Jaume Buele i Ramis qui em sorprèn enormement amb la publicació d’un escrit seu que dirigeix i li publiquen a la secció «Cartas de los Lectores» del Diario de Mallorca amb un titular com aquest «Al meu germà Cecili Buele i Ramis». 

Deu ser el primer pic que s'hi adreça. El cert és que hi queda ben emmarcat i centrat dins la pàgina.

Article de JAUME BUELE RAMIS,
publicat al Diario de Mallorca

De bon de veres que m’arriben al fons de l’ànima les expressions que hi amolla i que traspuen l’alt grau d’admiració i enaltiment de la meva persona que hi vol reflectir. Fins a uns límits que em resulten del tot impensables.

Gràcies, germà! M’animes a seguir pel camí emprès fa dècades i continuat fins suara mateix!

El dia de la festa de Sant Llorenç, 10 d’agost, el bon amic i antic company de lluites i treballs diversos, tant a l’àmbit de l’administració pública com dels moviments socials en defensa dels drets humans i de les persones que hi són més maltractades, Miquel Àngel Lladó Ribas, publica també al Diario de Mallorca un article que m’arriba molt endins.

Capçalera de l'article publicat al Diario de Mallorca
per MIQUEL ÀNGEL LLADÓ RIBAS

Partint del visionat que n'ha fet, de l’entrevista a IB3 TV 10 dies abans, hi remarca les impressions i sensacions que li ha produït aquella conversa, tan serena i asserenada com assenyada, que mantenim amb la periodista Marta Garau. 

Per a mi, no solament s'esdevé una de les moltes entrevistes televisives que m’han fet al llarg de la meva vida, sinó també una de les que m’ha deixat més bon record. He de dir i reconèixer que, a diferència d’alguna altra, me’n surt, del plató, amb la sensació agradable d’haver-hi passat molt de gust, d'haver-hi estat entrevistat...

El bon amic Miquel Àngel fa una valoració molt positiva d’aquells vint minuts que dura l’entrevista televisiva. Mira de resumir-n'hi els tres eixos sobre els quals gira la raó de ser de la meva vida, en una barreja de compromís amb els més necessitats, fe cristiana i alegria de viure.

Quasi res, va dir aquell! Ja m’agradaria, a mi, que tot això que esmenta aquest bon amic meu fes part intrínseca d’una realitat palpable. Que tot plegat fos realment així com diu i assenyala. I que ultrapassàs els límits d’una aspiració, d’un desig, d’una dèria...

Li n’agraesc, de tot cor, les valoracions tan positives a què fa referència. Tant de bo serveixin per engrescar-hi altra gent...

Presentació del llibre de Jaume Fernández Balaguer, a Palma: "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón" (1)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER «CECILI BUELE. BIOGRAFIA D’UN RODAMÓN», A PALMA: PARRÒQUIA DE L’ENCARNACIÓ (Dilluns, 27 de juny de 2022, a les 19:30 h)

Besllumava que, en un moment com aquest, jo estaria tan emocionat que no m’arribarien a sortir bé les paraules... Per això mateix, les vaig voler escriure, per sentir-me, així, una mica més segur i, sobretot, moltíssim més tranquil, al moment de llegir-vos-les. 

Per a mi, gràcies al bon amic cabaneter Jaume Fernández Balaguer, aquest moment, el trob molt propici, sobretot per una cosa, per donar les gràcies, també, a qualcú més que a ell. 

Quan intent fer-ho, m’adon que la meva llista d’agraïments es fa interminable.

Per això, m’agradaria ben molt que aquesta trobada d’avui en aquest lloc, que per a mi és un lloc sant, santificat i santificant, la parròquia de l’Encarnació, erigida pel primer rector, mossèn Toni Roig (qepd), al mateix indret on s’havia aixecat abans una antiga sala de festes, anomenada Olímpia, m’agradaria, deia, que aquesta trobada d’avui s’arribàs a convertir en una veritable acció de gràcies. Una acció de gràcies vertadera! 

Tomeu Suau, Jaume Fernández i Cil Buele,
presentant el llibre a l'església de l'Encarnació

Fins i tot, si em permeteu l’expressió, m’agradaria que es convertís en una veritable MINI-EUCARISTIA LAICA. Una MINI-EUCARISTIA LAICA vertadera!

Tots sabeu que el meu nom és Cecili, comença amb la lletra C. Amb això vos vull dir que, en escriure el meu nom, Cecili o Cil (abreujat), sempre mir de fer-ho amb la C de ciutadà, crític, caparrut, creient, cristià, catòlic, capellà, català, conscient, compromès, etc. 

Per això, perquè m’agradaria que, entre tots, arribàsim a fer avui aquí una MINI-EUCARISTIA LAICA, una gran acció de gràcies, m’heu de permetre que, en primer lloc, comenci la meva intervenció breu en la presentació d’aquest llibre magnífic, que ha escrit amb tanta delicadesa com dedicació intensa, el bon amic cabaneter, resident a Sant Celoni (Barcelona), Jaume Fernández Balaguer, m’agradaria començar-la donant MOLTES GRÀCIES A DÉU. 

Sé que aquí, avui, hi ha companyes i companys que segueixen rutes distintes, agnòstiques o atees molt respectables, almanco aparentment allunyades d’això que vaig a dir suara mateix. Els agraesc profundament la seva presència aquí, a diferència d'altres laics que m'han manifestat que s'estimen més no trepitjar aquest recinte sagrat i fer-se presents a la presentació del llibre en altres indrets.

Assistents a la presentació del llibre

1) Amb tots els meus respectes a tothom, m’agradaria començar dient-hi que, per a mi, com apareix a la Bíblia,  Déu és el Senyor de l’Univers, el Senyor del poble d’Israel, el Senyor Déu nostre, el mateix Senyor Jesús qui s’ha volgut fer humà, com tots noltros. 

Som un dels qui a dia d'avui pensen i creuen que d’Ell venim tots, que en Ell estam sempre i que cap a Ell ens dirigim, tota la humanitat sencera, de manera definitiva, perdurable, eterna, inabastable, com Déu mateix. 

Li vull agrair, públicament, aquesta Vida que m’ha donat, com es diu ara, en privat. Li deman que me la continuï mantenint en endavant, quan ja compt amb 77 anys d’edat.

2) En segon lloc, vos he de dir que vull donar gràcies a tots i cadascun dels membres de la família Buele Ramis. Tenc un pare guineà, una mare arianyera, dos germans més i una germana, de Palma, (que descansin en pau els quatre que ja no són presents físicament entre noltros). Dins aquesta família he nascut, al seu interior he crescut, viscut i estimat, tant i així com he sabut i pogut. Cosa que queda molt ben reflectida en aquest llibre d'en Jaume.

Punt de lectura

3) Vull donar les gràcies més sentides i més sinceres a totes i cadascuna de les meves amistats, que són nombrosíssimes, tant a Mallorca com fora de la Roqueta. Pertot arreu em sent molt estimat i apreciat.

En un acte com aquest, vull donar les gràcies a les companyes i companys d’infància, que encara mantenim vius els nostres records amb molt d’afecte; gràcies a les companyes i companys d’estudis, tant els eclesiàstics com d’altres àmbits diversos; a les companyes i companys del Moviment Escolta i Guiatge, de Mallorca, d’aquí, d’arreu dels Països Catalans i del món sencer; a companyes i companys de feina en organismes i institucions de caràcter públic, dins la comunitat autònoma i altres àmbits autonòmics, estatals i europeus; a companyes i companys dels dos sindicats on he estat afiliat, al llarg de la meva vida laboral; a companyes i companys d’associacions veïnals, que treballam per mirar d’aconseguir una ciutat de Palma cada vegada millor; a companyes i companys dels tres partits polítics en els quals he militat durant la meva trajectòria política partidària; companyes i companys d’Àfrica o d’Amèrica Llatina, que continuam mantenint una relació profunda; companyes i companys d’arreu dels Països Catalans, que treballam per construir una democràcia més intensa al nostre entorn més immediat, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer (passant per Maó, com vol que jo esmenti sempre la bona amiga maonesa que resideix a Perpinyà!); a treballadores i treballadors de l’editorial Cercle Roig que, des d’Almeria estant, s’han dedicat amb molta cura a publicar aquest llibre tan ben editat; a la companya i els companys que hi han fet les seves aportacions, enriquint-ne moltíssim el text original i donant-hi la seva opinió sobre la meva persona, que queda molt ben reflectida en aquest llibre; i, sobretot, a les companyes i als companys que sou aquí, que heu volgut acudir a la cita convocada per aquest bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer. A qui agraesc més que a ningú l’interès i els esforços dedicats a la publicació d’aquest llibre, durant mesos i mesos aquest darrer any, juntament amb el seu entorn familiar més pròxim que sé que hi ha col·laborat tan intensament.

A tots voltros, vos vull donar les gràcies, per la vostra presència i, sobretot, per la vostra amistat, sincera i molt valuosa per a mi.

Cil Buele, entre Bel Rosselló i Lina Company, 
les seves dues esposes, difuntes (Q.E.P.D.)

4) M'heu de permetre que, d’una manera molt particular, vulgui donar moltes gràcies a Déu, aquí mateix, davant vostre, per les dues bones esposes que Ell mateix ha posat en el camí de la meva vida, na Lina Company Vidal i na Isabel Rosselló Girart (qepd). 

Durant sis anys seguits, la meva primera esposa, de Palma, i durant vint-i-vuit anys seguits, la de Manacor, totes dues han estat i s’han mostrat sempre esplèndides amb mi. Ho valor com una vertadera benedicció divina! Tot i que no hem tengut fills ni descendència, sí que crec que podem afirmar que, al llarg d’aquests darrers quaranta anys de la meva vida activa, hem pogut aportar tots tres qualque cosa profitosa a nombrosos fills i filles d’altres famílies amb les quals hem mirat de col·laborar, tant com hem pogut i sabut.

M’ha alegrat ben molt veure que el bon amic Jaume els ha volgut dedicar, a totes dues, des de l’inici, aquesta biografia meva que ell ha elaborat.

Finalment vull agrair els dos companys encarregats d’aquesta parròquia de l’Encarnació, mossèn Guillem Vaquer i mossèn Bartomeu Suau, on vaig treballar com a vicari i com a rector durant quatre anys seguits, a finals dels 70 i principis dels 80 del segle passat. Mai no els agrairé a bastament la seva bona disposició, donant-nos totes les facilitats perquè poguéssim fer aquí aquest acte avui. 

Vos vull dir que, per a mi, té moltíssim de valor, arribar a fer-ho precisament aquí, en aquest mateix indret on no fa gaire, el proppassat dia 20 de gener, es compliren 40 anys des que hi vaig dir aquí mateix la meva darrera missa, presidint aquesta comunitat parroquial, per a mi molt estimada sempre, darrere d’aquest mateix altar.

Més d'un centenar de persones s'hi fan presents

Crec que vos puc dir, amb certesa total, que, quaranta anys justs després, avui hi torn (com he fet també altres vegades), però que, gràcies a Déu, avui ho faig amb la mateixa fe d’aleshores i de sempre, amb les mateixes dèries d’aleshores i de sempre, amb les mateixes lluites i esperances, amb les mateixes pors i temors, però, sobretot, amb els mateixos desitjos profundament arrelats dins mi, de contribuir, en la mesura de les meves capacitats minses, a construir un món una mica millor d’així com l’hem trobat en nàixer, amb l’ajut de Déu nostre Senyor i de molta altra gent amb qui compartim, si no les mateixes creences, sí els mateixos objectius finals.

Per acabar, vos he de dir que faig comptes continuar comptant sempre amb la vostra amistat, amb el vostre acompanyament i amb el vostre suport durant molts d’anys més. Tots els que Déu vulgui!

Moltes gràcies per la vostra presència i per la vostra atenció. Esper i desig que vos agradi molt la lectura d'aquest llibre.

JAUME FERNÁNDEZ i CIL BUELE,
presentant el llibre