En homenatge i agraïment a Joana Maria Teresa Vicens Vich

JOANA MARIA TERESA VICENS VICH
(*14-10-1951 - +15-12-2020)

Em demanen que, al funeral de na Joana Maria Vicens Vich, que se celebra a la parròquia de l’Encarnació, de Ciutat, el 18 de desembre de 2020 a les 19 hores, hi digui unes paraules, en nom i representació de les seves amistats més properes.

No crec estar a l’alçada del que es mereixen tantes i tantes persones, amigues de na Joana. Tan nombroses en quantitat, i d’una qualitat tan diversa. Des de catòlics practicants a altres cristians, agnòstics o ateus. Persones dedicades a l’administració pública, o a la pràctica de Tai-Chi Taoista. Humanistes, juristes, economistes, naturistes, etc. 

Però, amb molt de gust, accedesc a dir-hi com amic seu, allò que crec que a ella, li agradaria que s’adreçàs a tota la concurrència, amb QUATRE PARAULES. De manera molt especial a la seva filla ZAHARA. A tota la seva família. Amistats, feligresos, membres de grups parroquials, congregacions religioses, rector de la parròquia, mossèn Guillem Vaquer...

L’AMISTAT

Amb na Joana, uns 7 anys més jove que jo, ens coneguérem de ben petits a la dècada dels anys 50-60. Quan la família Vicens Vich que vivien al carrer de Tomàs Forteza, i la meva família, Buele Ramis, que ens havíem instal·lat no gaire lluny, dins el mateix terme parroquial, acudíem assíduament a la parròquia de la Santíssima Trinitat, aleshores regentada per mossèn Bartomeu Jaume Muntaner a complir amb els deures catòlics d’anar a missa i combregar cada dia, entre moltes altres pràctiques religioses de l’època... 

LA CIUTADANIA

Posteriorment, tornàrem a romandre no gaire lluny una família de l’altra, quan ells anaren a viure a la carretera de Valldemossa i nosaltres a prop de s’Escorxador, dins el mateix barri del Camp Rodó.

LA FEINA

Na Joana Maria i jo ens retrobàrem de bell nou al Parlament de les Illes Balears, durant el quadrienni 1999-2003. Ella com a funcionària exemplar i experta en el maneig escrupolós i respectuós dels doblers públics durant molts anys. Jo com a diputat que vaig tenir la gran sort de trobar en ella una gran ajuda tècnica durant els quatre anys de legislatura. Mai no li ho podré agrair a bastament!

LA VIDA

A una quarta etapa de les nostres dues vides, ens retrobàrem plegats treballant en defensa dels drets humans, fent part d’aquell grup cristià que havia nascut en aquesta mateixa parròquia de l’Encarnació, gràcies a l’empenta de qui en fou el creador, mossèn Josep Antoni Fuster i del seu continuador fervent mossèn Josep Noguera, amb tantíssima d’altra gent que hi col·laborà durant dècades fins fa ben poc. 

Avui celebram que tots tres s’acaben de retrobar de manera definitiva a l’altra vorera d’aquesta mar immensa que constitueix el nostre planeta... també amb tantíssima d’altra gent que han compartit l’existència fugissera damunt la Terra. 

Una terra globalment malmenada aquests dies per això que tant en diuen pandèmia com enverinament global de l’atmosfera... Malmenada des de fa més temps per la contaminació que escampam els humans amb el nostre estil de vida consumista desbocat...

ENS ACOMPANYA I ENGRESCA

Com amic de na Joana, i crec que totes les seves amistats aquí presents poden estar-hi d’acord, estic segur que ella continua, amb més intensitat que mai, acompanyant-nos i engrescant-nos amb el seu somriure, la seva paraula dolça, el seu estil de vida auster, la seva espiritualitat profunda, el seu comportament respectuós amb la natura, la seva fe profunda en Déu, font de Vida, d’Esperança, d’Amor, de Dignitat, d’Honestedat, de Generositat, de Senzillesa...

Que el record i l’exemple de na Joana Maria Vicens Vich, que aquests darrers dies ha sabut acollir d’una manera tan admirable la seva trobada personal amb la mort, ens esperoni tots a viure sempre així: ABRAÇANT-NOS A LA VIDA, AL TREBALL, AL COMPROMÍS CÍVIC i A L’AMISTAT PERDURABLE! Amb l’ajuda de Déu, els creients mantenim la confiança d'aconseguir-ho.

Palma, 18 de desembre de 2020
Parròquia de l’Encarnació

A la bona amiga Joana Maria Vicens Vich

"Ben conscient d'estar fent
Allò que tu no voldries,
T'ESTIM, Joana Maria,
Fins al punt de dur-te al vent."

Acaba de morir, i d'entrar a l'àmbit de la vida transformada, una de les amigues meves més estimades, des de moltes dècades enrere, na  Joana Maria Vicens Vich . 

La Vida ens dugué a tractar-nos d'infants, tots dos, compartint pertinences a dues famílies catòliques practicants ("de missa i comunió diàries", com deien aleshores, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, a Ciutat).

La mateixa Vida ens dugué a retrobar-nos, més adults, al Parlament de les Illes Balears, entre 1999-2003. 

Ella, com a funcionària exigent i  exemplar, que treballava per un ús correcte dels doblers públics. Jo, com a diputat molt estricte en les despeses públiques parlamentàries... (Només ella pot saber fins a quin punt...!) 

Per si això no bastava, la Vida ens dugué a afanyar-nos en la defensa aferrissada dels Drets Humans, a Mallorca i arreu dels Països Catalans i d'aquest Planeta Terra que tots dos ens estimam ben molt. He de reconèixer que ella molt més que jo mateix! 

La darrera vegada que ens vàrem veure... al carrer Blanquerna... quedàrem que ens retrobaríem a prendre un cafè tots dos plegats... 

La Vida ens ha dit que NO! 

Gràcies a la Vida que ens ha donat tant, a ella i a mi. 

Pere Ballester, qui “demanava pista”, ha aconseguit d'aterrar

Llegint el “Diario de Mallorca” del 9 d'abril de 2015, m'assabent que ja fa més d'una setmana que el bon amic i company de lluites sociopastorals, Pere Ballester i Morey, després d'haver estat “demanant pista” durant molt de temps, ha aconseguit d'aterrar a l'altre món...

Per a mi, que vaig tenir la gran sort de compartir amb ell tasques i afanys, lluites i esforços, èxits i fracassos, mentre m'exercia com a rector de la Parròquia de l'Encarnació, a Ciutat (1978-1982), se'm presenta com una notícia colpidora: l'he vist algunes vegades darrerament i l'he visitat qualque pic allà mateix on acudeix i resideix, al Centre de Dia Residència Oms, per a persones malaltes d'alzhèimer i altres demències...

Es pot dir que, abans de veure-s'hi afectat, Pere Ballester i Morey, un home laic, casat, amb dos fills i una filla, s'esdevé un membre de l'església diocesana de Mallorca, compromès fermament en la tasca evangelitzadora, des d'àmbits diversos: Parròquia de l'Encarnació, Casa de l'Església, Ràdio Popular, Mitjans de Comunicació, Grup Cristià de Drets Humans, Delegació Diocesana d'Acció Social, Càritas... són alguns àmbits on la seva presència activa hi deixa petjada fonda.

Particularment, em sent empès a valorar enormement la tasca que en Pere desplegà al front del Grup Cristià de Drets Humans durant un bon grapat d'anys.

El Grup Cristià de Drets Humans, que s'inicia dia 15 d'octubre de 1974, com un servei de la Parròquia de l'Encarnació, s'encamina a defensar i promoure els drets humans des d'una perspectiva cristiana. És una idea i creació de mossèn Pep Toni Fuster, vicari de la parròquia.

S'entén, aleshores, que els cristians no es poden desentendre del compromís en la construcció d'un món més just i humà, ni de la denúncia profètica dins la societat on viuen.

Sis anys després, el mes d'octubre de 1980, s'edita (a ciclostil!) el primer Full Informatiu de Drets Humans, que recull les activitats programades i realitzades per aquella vintena de persones, delitoses de treballar per un món més just.

Anys més tard, i fins ara mateix, sobretot amb mossèn Pep Noguera i amb Bernat Vicens, se n'arriba a editar una revista, molt més valuosa i força enriquidora.

Recercant dins d'arxius, em sembla que les paraules que escriu mossèn Joan Bestard, des de Madrid, secretari de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola, adreçant-se al Grup Cristià de Drets Humans (l'any 1981), resumeixen el tarannà i la dèria del bon amic Pere Ballester, al front d'aquell grup que tan intensament impulsa a la Parròquia de l'Encarnació:

”El primer criteri pròxim d'evangelització ha de ser el realisme sociològic. Sense aquest sentit realista correm el perill, greu per cert, de convertir la nostra acció evangelitzadora en un grapat de respostes estereotipades a preguntes que ningú no ens fa.”

En Pere Ballester, amb la seva visió i la seva acció, contribueix de manera molt evident a fer de la tasca evangelitzadora una resposta esperançada, joiosa, il·lusionant, a preguntes que es fa aleshores qualsevol home o dona que s'interroga sobre la vida i el moment que està vivint.

Als inicis dels anys 80, Grup Cristià de Drets Humans, juntament amb Comunitats Cristianes de Mallorca, Capellans de “Part Forana”, Capellans de Barriades, Capellans del Primer Dimarts, Justícia i Pau de Mallorca, Grup Cristià d'Objectors de Consciència, etc. Es preseten públicament com a membres de l'església mallorquina que desitgen la més plena autonomia per al nostre poble illenc... I en Pere Ballester i Morey, n'és defensor fervent!

Amic Pere Ballester

que partires l'altre dia,

t'endugueres ma alegria,

sense saber què he de fer...

Bé record allò que fèiem

a finals dels anys setanta,

i seguírem als vuitanta

convençuts d'allò que crèiem:

Grup Cristià de Drets Humans,

que inicià mossèn Pep Toni

tu seguires amb el somni

d'implantar valors cristians.

Aixecant la nova terra

i el cel nou on la justícia

allunyàs tota malícia,

desterrant qualsevol guerra...

Ajuda'ns a continuar fent-ne el camí!

Drets Humans de Mallorca, entre dos moments significatius

Podem veure que els quaranta anys de vida d'aquesta entitat que anomenam “Drets Humans de Mallorca”, discorre entre dos moments summament significatius dins la història més recent de Mallorca.

Neix l'any 1973, -quan continua ben activa la repressió militar i dictatorial franquista-, i perdura fins ara mateix, l'any 2013, -quan s'han implantat retallades insòlites i insolidàries a l'estat espanyol, tant per part de governants del PSOE com del PP,- amb mesures que afecten de manera més que preocupant l'àmbit dels drets i les llibertats de la ciutadania.

Són dos moments tan significatius en la història més recent d'aquesta terra nostra, que poden ajudar-nos a veure més clarament la necessitat de continuar lluitant, amb la mateixa fermesa de sempre, pels drets i les llibertats de la ciutadania, tant a l'àmbit individual com a l'àmbit col·lectiu, en ser persones, membres vius i actius d'un poble que viu a l'illa de Mallorca, fent part inestroncable dels Països Catalans!

Per molt que, amb grans dosis del cinisme polític més oiós, alguns governants ho vulguin dissimular i fins i tot pretenguin negar-ho, tant l'una -la repressió brutal franquista- com les altres -les retallades cruels del PSOE i, sobretot, les darreres més recents del PP- recauen de manera més brutal, més dura i més crua damunt la gent que pertany als sectors més vulnerables de la nostra societat:

• -la que no pot dur una vida mínimament digna, perquè no té accés als mitjans que s'hi precisen;
• -la que no obté ingressos suficients per arribar a final de mes, i ha d'acudir a cercar-se el menjar diari allà on se'n pot trobar de franc (contenidors enmig del carrer, esglésies i associacions, o serveis socials públics)
• -la que fa que no pugui aparèixer damunt del mapa de l'Europa del segle XXI una Mallorca sense fam;
• -la que malviu com pot, al marge del comú dels mortals, dormint al ras fins i tot en les nits d'hivern més dures i més crues;
• -la que ve de fora de Mallorca amb les mans damunt del cap, sovint enlluernat per un benestar que s'esdevé inexistent;
• -la que cerca feina, d'un cap a l'altre de la nostra terra, i no n'arriba a trobar cap mai enlloc;
• -la que s'ofereix a anar a tomar ametlles o garroves que tanmateix no s'han de collir, a veure si aconsegueix recursos, ni que siguin minsos, i no troba cap finca on acudir-hi;
• -la que no es pot pagar els medicaments ni les atencions mèdiques que necessita per curar-ne les malalties;
• -la que no es pot pagar una vivenda, ni de lloguer ni en propietat;
• -la que viu sotmesa a les càrregues feixugues d'hipoteques insostenibles per poder tirar endavant;
• -la que ha tengut l'oportunitat de viure una situació més o manco sostenible, i ha de veure que aquesta cau en picat, com aquell qui diu, de cop sec, d'un dia per l'altre;
• -la que roman subjecta a capricis de governants prepotents que administren i representen tan pèssimament la ciutadania, com és el cas de la comunitat educativa: ensenyants i docents, alumnes, pares i mares d'alumnes;
• -la que ha de romandre subjecta al finançament pèssim d'unes lleis tan mal girbades com la de la dependència, que es veu forçada a haver de romandre dependent per motiu doble;
• -la gent jove que, per molt que s'afanyi a estudiar, no arriba a trobar mai aquella sortida professional que desitja trobar;
• -la gent malalta que no troba l'atenció mèdica que necessita per superar la tuberculosi que el duu a la mort...

De totes aquestes persones i situacions, se'n fa ressò, explícitament i directament, la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948.

És ben cert que, a primer cop d'ull, el text de la declaració pot semblar obsolet, sobretot pel que fa a aquells aspectes més nous i recents que, per lògica pura, no hi queden contemplats.

Però no deixa de ser cert, també, que avui dia tenen i mantenen més validesa que mai aquells aspectes als quals para esment la Declaració Universal.

Tant si ja l'heu feta, com si no ho heu fet mai, vos convid a fer-ne una lectura, reposada, atenta, diligent... De tots i cadascun dels 30 articles que proclamen els drets i les llibertats de la ciutadania arreu del Planeta Terra.

En podem tenir una oportunitat, nova i bona, amb motiu de la celebració del 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, el 10 de desembre de 1948 (tenia jo quatre anys i una setmana!)

Que aquest acte i aquesta trobada en aquesta església de Sant Felip Neri ens engresqui més encara, a continuar lluitant, cada cop més enèrgicament, cada cop més fermament a favor dels drets i les llibertats de la ciutadania, de què feim part!

Salut i coratge!

Declaració Universal dels Drets Humans: 65è aniversari, a Mallorca

Molt content de tornar a tenir l'oportunitat de dir públicament allò que en pens, d'un assumpte que m'interessa ben molt: com veig la situació dels drets humans a Mallorca, avui dia!
Es tracta de l'acte que anualment s'organitza a l'església de Sant Felip Neri, a Ciutat, el 10 de desembre, a les 20:30 hores.

Enguany compleix seixanta-cinc anys!
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprova i proclama la Declaració Universal dels Drets Humans.

Un document de trenta articles que subratllen els drets humans considerats bàsics, aplicables sense cap excepció a tots els éssers humans.
S'esdevé el més bàsic d'una sèrie de tractats que es redacten l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que, després de ser sotmesa a votació el 1976, es converteix en llei internacional.

Aquesta Declaració Universal d'ara fa 65 anys provoca i produeix iniciatives innombrables arreu del Planeta. Entre d'altres, i ben a prop de nosaltres, la que sorgeix a Mallorca l'any 1973 -trenta anys enrere-:

A la parròquia de l'Encarnació, de Ciutat, es crea el “Grup Cristià de Drets Humans”, que avui dia actua i es coneix amb el nom de “Drets Humans de Mallorca”, entitat presidida per Bernat Vicens Vich, un dels seus fundadors (juntament amb mossèn Josep Antoni Fuster Segura, que en va ser l'ànima mentre va viure entre nosaltres...):

“Férem una passejada pastoral per parròquies i entitats de l'Església de Barcelona, que eren capdavanteres en l'aplicació del Concili Vaticà II dins un compromís més profètic dins la societat actual.
Des d'aquí, i des dels trepitjaments constants que el règim franquista seguia cometent, sorgí la necessitat que un grup d'adults cristians agafàs cada vegada més una nova línia de compromís eclesial en la transformació de la societat espanyola, denunciant, defensant i promocionant els Drets Humans, amb unió amb els grups socials que també ho manifestaven, moltes vegades fins i tot il·legalment...
Així, des de la reflexió seriosa en grup de la realitat social, des de l'empenta alliberadora de la constitució “Gaudium et Spes” del Concili Vaticà II, des d'una comunitat acollidora i encoratjadora del canvi, es crea en 1974 com una comissió parroquial de “Justícia i Pau” -sols es podia fer així-: “per a persones interessades a cercar i trobar una resposta cristiana als problemes reals de la nostra societat, a la defensa i promoció dels drets humans. Més tard aquesta comissió pren el nom de “Grup Cristià de Drets Humans”, ja que a Barcelona així s'anomenen els grups parroquials d'aquest tipus...” (manifesta mossèn Fuster a L'ENCARNACIÓ 1962-1996, pàg. 50)”

Se m'ocorre de remarcar-ne aquests aspectes, valuosos aleshores i pentura fins i tot més valuosos avui dia, a la vista de la situació que vivim aquests dos darrers anys a Mallora:

• -Trepitjades constants del règim, contra drets humans fonamentals, de persones i col·lectius humans
• -Empenta alliberadora de la constitució conciliar “Gaudium et Spes”
• -Passejada pastoral per parròquies barcelonines, capdavanteres en l'aplicació del concili Vaticà II.
• -Reflexions serioses en grup sobre la realitat social
• -Persones interessades a cercar i trobar respostes cristianes als problemes reals de la societat
• -Amb unió de grups socials que s'hi manifesten
• -Per un compromís profètic dins la societat mallorquina actual: assumir noves línies de compromís eclesial en la transformació de la societat espanyola
• -Denúncia, defensa i promoció dels drets humans
• -Comunitats acollidores i encoratjadores del canvi

Concentració davant dels jutjats, pel cas ALPHA PAM

El mes d'abril d'enguany moria de tuberculosi a Mallorca un ciutadà d'origen senegalès, ALPHA PAM. A causa de l'exclusió sanitària provocada per les polítiques d'austeritat fixades a l'Estat espanyol, no va ser atès degudament a cap hospital públic.

Tot i les iniciatives cíviques empreses des del primer moment, que es fan ressò del cas, donen suport a una investigació dels fets i els denuncien davant dels tribunals de justícia, quan ja han transcorregut més de cinc mesos, fa la impressió que la tramitació del cas roman paralitzada als jutjats de Palma.

Per aquest motiu, les entitats denunciants Drets Humans de Mallorca , ASEMA (Associació Senegalesa Mallorquina) i CGT-Balears.

Per aquest motiu, DIVENDRES 27 DE SETEMBRE, A LES 11 del matí es convoca una concentració davant dels jutjats de Via Alemanya de Palma, amb les finalitats exposades al

Comunicat conjunt

Davant la conducta del titular del Jutjat d’Instrucció nº 2 de Palma, Pedro José Barceló Obrador, en les actuacions del cas de la querella interposada per les nostres entitats, en relació amb la mort del ciutadà senegalès Alpha Pam, volem fer públiques les següents consideracions:

• Les entitats referides volem mostrar la nostra més enèrgica repulsa i denúncia per la pèssima dedicació i mal tracte que aquest jutge instructor està procurant en les Diligències prèvies 3406/2013, en relació amb la desgraciada i inhumana mort del ciutadà Alpha Pam, vinculada a la desatenció per part dels Serveis Públics de Salut del Govern Balear.
• La instrucció està essent lenta i no ajustada a dret, pels motius que les nostres entitats han fet constar davant el Jutjat d’Instrucció.
• A més de tot això, el jutge sol·licita a les entitats querellants, en la seva condició d’acusació popular, una fiança per un total de 12.000 euros. El jutge no està atenent els delictes que suposadament s’han comès (especialment els bens jurídics protegits en aquests casos presumptament delictius), així com la naturalesa i entitat de les associacions que interposam la querella, així com tampoc la gravetat dels fets objecte de la querella interposada.
• A tot l’anterior cal afegir la decisió de no voler ni acceptar els escrits que es presenten per part de les nostres entitats. Se’ns ha negat, fins i tot, l’accés a la consulta de les actuacions, la qual cosa ens provoca una greu indefensió, tant a les nostres entitats, com també a la família del jove mort i a la societat en general, en relació als fets denunciats.

Donades les causes i les circumstàncies que la varen envoltar, la mort d’Alpha Pam no hauria de deixar tranquil a ningú. La millor manera d’assegurar que no es tornin a repetir fets com aquests és la total depuració de responsabilitats de les persones que, des del seu càrrec institucional o des d’iniciatives particulars, varen intervenir, per acció o omissió, en la mort d’Alpha. Si en aquest camí ens trobam amb actuacions com les del jutge Barceló, cal demanar-se legítimament a favor de qui juga (o jutja), i les consegüents dubtes sobre la seva imparcialitat.

Per això, des de les nostres entitats convocam una concentració de protesta, per al proper divendres dia 27 de setembre, a les 11,00 hores, a la porta dels Jutjats de via Alemanya, de Palma. Fem una crida a totes les persones i entitats socials de Mallorca, per assistir a aquesta acció solidària amb Alpha Pam amb totes les persones víctimes de les lleis inhumanes i racistes, i dels abusos de poder que es cometen contra els més febles.

Justícia per a Alpha Pam!
Alpha Pam som tots i totes!

Palma, 19 setembre de 2013

Associació Drets Humans de Mallorca, Associació de Senegalesos de Mallorca (ASEMA), Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-BALEARS), Unió General de Treballadors a Illes Balears (UCA-BALEARS-UGT)

Alguns enllaços interessants

1. Varias asociaciones protestan contra el juez del caso Alpha Pam
   Diario de Mallorca, 28-09-2013

El president Bauçà, al Tribunal Europeu de Drets Humans (Estrasburg) (2)

L'Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears, l'STEI-i i l'associació Drets Humans de Mallorca, disposen d'un informe jurídic, elaborat al despatx ADC Abogados, de Palma, que recull més de mitja dotzena de motius que permetrien dur el president José Ramón Bauzá Díaz davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la ciutat francesa d'Estrasburg.

S'hi assenyalen iniciatives possibles, encaminades a portar-l'hi, vistes certes actuacions governamentals recents que podrien anar contra la llengua catalana, pròpia d'aquesta comunitat autònoma.

L'equip de treball, integrat per Pablo Alonso de Caso y Lozano, Francisco Jóse Alonso de Caso y Lozano, Francisco José Pérez Martínez, Antonio Lázaro González-Barba, Antonio Garrido Cobo, Marina Banús y Alonso de Caso, s'hi ha dedicat en cos i ànima el proppassat cap de setmana.

D'aquí, n'ha sorgit una estratègia jurídica davant aquestes actuacions del Govern de les Illes Balears, que, d'una manera insòlita fins ara, fa la impressió d'afanyar-se a provocar la desaparició, marginació i degradació de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears, com també la vulneració del dret a l'educació i a la llibertat d'expressió i opinió, uns drets reconeguts universalment.

A l'hora de portar el president Bauçà davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, per mor de l'actuació política, administrativa i judicial del Govern de les Illes Balears i del partit polític que el manté en el poder, s'hi detecten indicis nombrosos que podrien arribar a ser constitutius d'actes delictius diversos:

1. DENEGACIÓ DISCRIMINATÒRIA D'UNA PRESTACIÓ DE CARÀCTER PÚBLIC, com és el dret a rebre l'ensenyament en llengua catalana, delicte previst i tipificat als arts. 511 i 512 del Codi Penal;
   
2. IMPEDIR L'EXERCICI LEGÍTIM DE LES LLIBERTATS DE REUNIÓ I MANIFESTACIÓ, en relació amb detencions de manifestants a favor de la docència en català i/o contra l'actuació del Govern de les Illes Balears en matèria lingüística.
   
3. PREVARICACIÓ, delicte previst i tipificat als articles 404 i 409 del Codi Penal, pel dictat d'un text normatiu nou, el 6 de setembre de 2013. Per tal d'implantar el Tractament Integrat de Llengües (TIL), dicta una normativa nova mancada de requisits, com són ara la urgència; i la matèria sobre la qual tracta, que afecta drets fonamentals, com l'educació.
   
4. COACCIONS, amb l'objectiu d'impedir l'exercici d'un dret fonamental, en concret el dret a l'Educació, consagrat a l'article 27 de la Constitució espanyola; el dret de reunió i manifestació, consagrat a l'article 21 C.E., article 20.1 C.E.; el dret a expressar i difondre lliurement pensaments, idees i opinions, article 16 C.E.; el dret a la llibertat ideològica, article 14 C.E.; el dret a no ser discriminats, delicte previst i tipificat a l'article 172.1 (paràgraf 2n).
   
5. DESOBEDIÈNCIA, pel dictat d'una norma nova amb la finalitat d'implantar el TIL, quan el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears suspèn l'aplicació d'aquest Decret de Tractament Integrat de Llengües.
   
6. MALBARATAMENT DE CABALS PÚBLICS, per la quantitat de diners públics que el Govern de les Illes Balears destina a campanyes d'auto-publicitat en mitjans de comunicació a favor del TIL, incloent-hi anuncis a la premsa el 21 de setembre de 2013 al diari El Mundo, o el 23 de setembre següent al diari Última Hora.
   
7. DISCRIMINACIÓ I PREVARICACIÓ per les sancions imposades a personal docent de Maó, sense perjudici d'altres tipus de delictes relacionats amb qualificació ulterior i el resultat derivat de la instrucció dels fets, i contra qualsevol persona jurídica o física que resulti responsable de fet o de dret.

Amb totes aquestes dades, les tres entitats esmentades -Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears, STEI-i i Drets Humans de Mallorca- les mateixes que l'any passat varen comparèixer davant del Parlament Europeu, per denunciar-hi la política lingüística del president Bauçà, contrària a la llengua catalana, disposen de tots aquests altres motius que els empenyen a recórrer davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la mateixa ciutat francesa d'Estrasburg.

El president Bauçà, al Tribunal Europeu de Drets Humans (Estrasburg) (01)

Drets Humans de Mallorca, a través del seu president, Bernat Vicens, fa suport explícit i ferm a la vaga indefinida que està duent a terme el professorat de les Illes Balears i Pitiüses, en defensa d'una educació pública i de qualitat per a tot l'alumnat illenc.

En aquest sentit, l'entitat creada a Mallorca l'any 1974 ha posat els seus serveis jurídics a disposició de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, com també de l'STEI-i, perquè totes tres entitats iniciïn els tràmits pertinents, encaminats a presentar José Ramón Bauzà, president del Govern de les Illes Balears, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg.

Motius? Les seves polítiques lingüístiques orientades clarament a arraconar la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears (TIL), i les seves agressions normatives dirigides a vulnerar la llibertat d'expressió i de càtedra dels ensenyants (Llei de símbols).

Al despatx de l'advocat Pablo Alonso de Caso Lozano, s'ha iniciat l'estudi acurat de les actuacions més recents del president Bauçà, a fi d'esbrinar-hi quines responsabilitats penals li poden recaure, atenent el seu menyspreu evident, manifestat explícitament, cap a les lleis i l'estatut d'autonomia, cap a òrgans consultius, tribunals jurisdiccionals, Universitat de les Illes Balears, sindicats i col·lectius diversos...

Es tracta de les tres mateixes entitats mallorquines que el 14 de juny de 2012 compareixien davant del Parlament Europeu, amb seu a la mateixa ciutat francesa d'Estrasburg, per denunciar-hi les agressions insòlites, increïbles i inacceptables, que rep la llengua catalana per part de qui n'ha de ser el màxim defensor, el president del Govern, senyor José Ramón Bauzá Díaz!

Amb aquesta darrera decisió recent, les tres entitats mallorquines que l'any passat comparegueren davant l'intergrup parlamentari "Nacions, Regions i Llengües" del Parlament Europeu a Estrasburg (França), fan una passa més cap endavant a l'àmbit internacional: volen presentar enguany més actuacions governamentals inacceptables per part del president d'un territori dels Països Catalans (Illes Balears), en aquesta ocasió davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, a la mateixa ciutat centre-europea.

Saben cert que "el camí és llarg..." I també que "ja no tenim temps d'equivocar-nos... Cal anar endavant sense perdre el pas. Cal regar la terra amb la suor del dur treball. Cal que neixin flors a cada instant..."

Salut, coratge, lluita i resistència!

Alguns enllaços relacionats amb aquest assumpte:

1. L’Assemblea de Docents estudia dur Bauzá al Tribunal Europeu de Drets Humans
   Nou diari Eivisa i Formentera – 22-09-2013
2. L'Assemblea de Docents estudia dur Bauzá al Tribunal Europeu de Drets Humans
   Racó Català 22-09-2013
3. El Govern de José Ramón Bauzá contra la legalitat vigent. “Si és possible s’ha de dur als tribunals i s’ha de arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg si és necessari.”
   Indirecte!cat 19-03-2012
4. Volen dur Bauzá a la Haia i que Mateu Isern faci de mediador. L'Assemblea de Docents estudia les possibilitats de denunciar el president i tot el Govern de les Illes Balears al Tribunal Europeu de Drets Humans
   Mallorca confidencial – 21-09-2013
5. Denunciarán a Bauzá ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos por el TIL
   Mallorca confidencial – 21-09-2013
6. L'Assemblea de Mestres i Professors en català estudia dur Bauzá al Tribunal Europeu de Drets Humans. Drets Humans de Mallorca també dóna suport a la vaga indefinida de docents
   Diari ara – 21-09-2013

Querella contra el Govern: la mort per tuberculosi del senegalès ALPHA PAM

La mort per tuberculosi del ciutadà senegalès resident a Mallorca, ALPHA PAM, mou algunes entitats ciutadanes a querellar-se contra la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears i contra els seus màxims responsables.

Així ho expliquen en roda de premsa informativa, realitzada a la seu de la Fundació Serveis de Cultura per al Poble, el 17 de juny de 2013, els representants d'aquestes entitats:

• Bernat Vicens, president de l'associació Drets Humans de Mallorca, un dels quatre col·lectius querellants, amb motiu de la mort per tuberculosi del ciutadà senegalès ALPHA PAM a l'illa mallorquina.
  
• Pablo Alonso de Caso, advocat que porta endavant la querella contra el Govern de les Illes Balears
  
• Madiop Diagne, president d'ASEMA -Associació Senegalesa Mallorquina-, una altra de les entitats que es querella contra el Govern pel mateix motiu.
• Josep Juárez, representant de la CGT-Balears que presenta també la querella davant dels Tribunals, perquè s'aclareixi la responsabilitat penal de tots els responsables de la mort per tuberculosi del ciutadà senegalès resident a Mallorca, ALPHA PAM.

S'ho paga seguir-ne les explicacions, a cadascun dels vídeos de la trobada.

Querella contra responsables de la Conselleria de Salut, per la mort del jove senegalès ALPHA PAM

Una de les respostes millors que es pot donar a la MORT PER TUBERCULOSI DEL CIUTADÀ SENEGALÈS ALPHA PAM A MALLORCA, és dur-ne davant dels Tribunals de Justícia els responsables màxims de la gestió sanitària pública mallorquina.

NOTA INFORMATIVA I CONVOCATÒRIA DE RODA DE PREMSA

AVUI ES PRESENTA LA QUERELLA CONTRA ELS RESPONSABLES DE LA CONSELLERIA DE SALUT DE LES ILLES BALEARS, PER LES SEVES PRESUMPTES RESPONSABILITATS EN ELS FETS QUE ENVOLTAREN LA MORT DEL CIUTADÀ SENEGALÈS ALPHA PAM

En el dia d'avui, les entitats Associació Senegalesa Mallorquina (ASEMA), DRETS HUMANS de Mallorca i la Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-BALEARS) presentam l'anunciada QUERELLA contra quatre responsables de la cadena de comandament de la Conselleria de Salut, encapçalats pel propi conseller Martí Sansaloni, per les seves presumptes responsabilitats penals en els fets que, entre d'altres conseqüències, varen provocar la mort del jove senegalès ALPHA PAM, el passat dia 21 d'abril.

Per donar a conèixer el contingut de la querella, es convoca una

RODA DE PREMSA

Dilluns dia 17 de juny, a les 11,00 hores, al local de Drets Humans de Mallorca (C/. Francesc de Borja Moll, nº 10, 1er. Dreta)

Hi compareixeran:
MADIOP DIAGNE, President d'ASEMA
BERNAT VICENS, President de DRETS HUMANS MALLORCA
JOSEP JUÁREZ , Secretari General de CGT-BALEARS
PABLO ALONSO DE CASO, Advocat i assessor jurídic de les tres entitats.
ASEMA - DRETS HUMANS - CGT-BALEARS

Drets Humans de Mallorca i la sentència contra fucionaris de la presó de Palma

Han condemnat a setze anys de presó al cap de la màfia que actuava dins el mateix Centre Penitenciari el funcionari Antonio Cao, per tràfic de drogues, per falsejament d’anàlisis d’estupefaents , per atemoriments a funcionaris del mateix centre penitenciari i també a reclosos, incluït el mateix director, al llarg de vuit anys. I a dotze anys de presó a un altre funcionari, Mario Fernández. Els delictes són, entre d’altres i molt resumidament introducció de drogues al Centre Penitenciari a canvi de sexe i de diners.

Així i tot, no volem dir amb aixó que estiguem a favor de les penes de presó que han caigut damunt aquests funcionaris. Per diverses raons: La principal és perquè no creim en l’actual sistema carcelari, ja que tammateix no compleix els seus objectius, que són prevenir, dissuadir i reinsertar.

Prova d’aixó és que els qui han de procurar aquesta en principi “positiva” tasca són els mateixos funcionaris de presó. I alguns d’ells resulten ser delinqüents i que han actuat durant tant de temps amb una increïble facilitat i han pogut fer els seus crims dins les mateixes parets d’aquest nou Centre Penitenciari, en un principi model i referent per a molts altres centres penitenciaris, com es deia quan es va inaugurar, no fa encara massa anys.

En segon lloc, ens astora el fet que Drets humans de Mallorca denunciàs formalment que s’estaven fent aquestes barbaritats, i que al seu dia no sen’s fes gens ni mica de cas (2006, 2007…) Teníem proves, teníem testimonis, teníem la nostra pròpia experiència i vivència d’haver vist i sofert moltes situacions d’autèntica ignomínia dins la mateixa presó quan anàrem allà durant anys… i no ens feia cas ningú: ni el Jutge de Vigilància Penitenciària, ni la fiscalía de Vigilancia Penitenciària, ni el propi director de llavors el qual ens negava sistemàticament les nostres acusacions.

Vàrem fins i tot organitzar un debat i taula rodona al Club Diari de Mallorca el dia 14 d’abril de l’any 2008, per intentar treure a llum davant la societat aquests problemes que eren coneguts de tots els qui anàvem a la presó a fer feina amb els interns, especialment amb la gent del mòdul d’aillament.

A aquest confrontament hi vàrem participar un servidor com a president de la nostra Associació, el mateix Director del moment el Sr. J. F. Díaz, la Fiscal de Vigilància Penitenciari la Sra. Rosa Cosmelli, el Sr. Manuel Penalva, Jutge de Vigilància Penitenciària, i la Senyora Glòria Olmos del Col.legi d’Advocats, moderat per un moderador el periodista Sr. Francesc Mestre, per cert en l’opinió de molta gent del públic, molt poc moderat en la seva tasca que se presumía totalment imparcial.

Record frases que estan inscrites a la memòria. “No admet que es digui que, per principi, no es respecten els drets humans dins la presó” (J. Fernado Díaz), o que “la major part de les deficiències dins la presó es deuen a la manca de recursos econòmics” (Manuel Penalva), o jo mateix que vaig dir clarament que “dins la presó hi ha tràfic de drogues i es produeixen tortures, i que hi ha tràfic d’influències”, etc…

Fins i tot, amb algunes intervencions del públic atrevint-se a dir que el que deia el president de Drtes humans eren mentides, (p.exm. Angel Suàrez)

Per tot aixó, i amb la intenció de defensar els drets humans vàrem decidir personar-nos com acusació particular al macro-judici que al llarg de més de tres anys s’ha estat duent a terme. Una acusació particular que ha duit endavant el nostre company el Sr. Bartomeu Oliver, ben conegut com abogat penalista, amb una trajectòria profesional i tècina impecable des de fa molts temps.

I com insinuava abans, no ens agrada que la pena que ha caigut damunt aquests acusats sigui la presò, ja que no creim amb el sistema penitenciari actual.

Haguèssim desitjat una condemna que implicàs la retirada per sempre d’aquests acusats de la tasca de funcionaris del cos de presons, i fins i tot una pena que significàs un treball personal de rehabilitació fent un servei a la comunitat durant anys, o fins i tot unes indemnitzacions a les múltiples víctimes d’aquests delictes.

Hi ha massa “corporativisme” dins certs funcionaris del cos de presons. Noltros no volem la presó per ningú, si no serveix per lo que ha de servir, és a dir per prevenir el crim i resocialitzar el criminal: així llavors tendria sentit. Queda molt bé dins la Constitució, i queda molt bé a l’escrit que està penjat just a l’entrada del recinte penitenciari de Palma. Peró pens que més bé serveix per unes altres intencions i que jo diría que són inconfesables: per castigar i per venjar.

No volem venjança, no volem aquests tipus de càstigs. Volem senzillament que aquests fets no es tornin repetir, que aquests condemnats demanin perdó a les victimes, i que una altra vegada sen’s faci un poc més de cas quan denunciam fets que tenim comprovats.

I un darrer aclariment. Vagi per endavant que els cos de funcionaris de sa presó, al manco els qui coneixíem de Palma, són, la gran majoria, gent noble, professional, i que respecta els drets humans. Peró per desgràcia, uns pocs poden fer molt de mal al conjunt.

També vull fer constar que un servidor, en qualitat de president de Drets Humans de Mallorca, vaig ser declarada “persona non grata” per sa presó, i se me va denegar el permís per continuar anant a visitar els presos. Una declaració, peró, no per part dels qui estan allà per força i per cumplir les penes, sino per part de la Subdirectora d’aquell temps, la Senyora Felipa Solís.

Des de llavors, no he pogut tornar entrar dins aquelles estàncies per visitar els internats que ho sol.licitaven. Ni jo, ni tampoc hi ha tornat cap dels quatre membres de la nostra Associació que teníem aquesta tasca, com una tasca primordial per la defesna dels drets humans de tothom.

Esperam que després d’aquesta dura sentència, que per desgràcia ens ha donat la raó a tot quan denunciàvem, els actuals dirigents del Centre Penitenciari de Palma, es dignin retirar aquest incòmode atribut (o no), de “persona non grata”.

I també esperam que aviat ens tornin el grapat de mils d’euros que vàrem haver de depositar com a fiança, pel fet de presentar-no com acusació particular, que falta ens fan per poder seguir fent la nostra tasca.

Bernat Vicens
President de Drets Humans de Mallorca
Tel. 673715506
Palma, 19 d’abril de 2013

Contra pràctiques mafioses de funcionaris, a la presó de Palma

L'any 2008, quan se celebra el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, precisament, tenc l'oportunitat d'atansar-me al Centre Penitenciari de Palma, per motius diversos.

Com a membre de l'associació Drets Humans de Mallorca, entitat mallorquina creada a Palma l'any 1974, se'ns autoritza a visitar setmanalment la gent que roman reclosa dins del pavelló d'aïllament, considerat el més perillós, el més dur, el més atroç.

I, també, aconseguesc aleshores poder visitar-hi periòdicament un bon amic que hi ha estat ingressat, en no comptar amb recursos econòmics suficients per al manteniment de la família...

L'any 2008, així mateix, des de Drets Humans de Mallorca, a través del nostre president, Bernat Vicens, publicam i denunciam situacions lamentables que des de temps enrere hem vist i patit, fins i tot en persona, al mateix centre penitenciari de Palma.

Ho denunciam als Jutjats. I d'això, ara mateix, en fa justament cinc anys.

Un lustre després d'haver-nos personat com a acusació particular, l'Audiència Provincial de Palma inicia la vista oral contra quatre funcionaris per pràctiques mafioses reiterades al Centre penitenciari de Palma, entre els anys 2002 i 2008.

Aquests funcionaris de presons s'enfronten a penes que, segons la Fiscalia, sumen més de 103 anys de presó, acusats de facilitar drogues, alcohol, cocaïna, heroïna, targetes i telèfons mòbils als reclosos, a canvi de doblers o de sexe, entre d'altres motius.

Se'ls atribueix una llarga teringa de delictes, com són ara suborns, amenaces, tràfic de drogues, coaccions, atemptat a l'autoritat, abús de funcions públiques, obstrucció a la justícia, revelació de secrets, abusos sexuals...

Es tractaria d'una autèntica xarxa corrupta de funcionaris a la presó de Palma, duits davant la Justícia perquè se'n dicti la sentència corresponent.

Com és clar, els cappares d'aquesta trama de corrupció, desarticulada a la presó de Palma l'any 2008, neguen les acusacions.

El judici s'està fent aquests dies a l'Audiència de Palma, amb testificals noves i amb més de mitja dotzena de testimonis protegits que van desvetllant aspectes diversos d'aquesta trama de corrupció mafiosa: persones recloses els anys que succeeixen els fets.

La Policia que investiga aquesta trama corrupta a la presó de Palma remarca davant dels Tribunals l'existència de dos grups de funcionaris rivals, com també els mètodes emprats per a intimidar els funcionaris de la presó que s'hi oposen i n'obstaculitzen les activitats delictives: reben pallisses, amenaces i assetjaments.

Com a membres actius de l'associació Drets Humans de Mallorca -creada a Palma l'any 1974- mantenim i compartim certs sentiments, en relació amb aquest judici contra el mal comportament de funcionaris de la presó, on exercim l'acusació particular.

D'una banda, volem mostrar el nostre agraïment profund als dos advocats que s'hi han dedicat professionalment i intensa. Sense la seva feina i la seva col·laboració, difícilment es pot arribar a assolir la situació actual, a punt de dictar-se'n la sentència que desitjam que contribueixi a aconseguir que no es tornin a repetir fets tan lamentables, pus mai més a la presó de Palma.

D'altra banda, continuam fent un seguiment acurat de les notícies que apareixen als mitjans de comunicació sobre aquest assumpte tan espinós, i de les jornades dures de les vistes desplegades.

No ens interessa tant, adoptant aires de revenja o de ràbia contenguda, que els funcionaris acusats vagin a la presó. Aquest no és per a nosaltres el tema principal. El que més ens interessa és que aquests mals funcionaris quedin allunyats de la presó, com a funcionaris públics, per a sempre més. Inhabilitats de per vida! Ho veim com el favor més gran que es pot fer a les víctimes actuals, i a d'altres víctimes possibles en el temps.

Creim que és molt millor que l'assumpte quedi resolt amb compensacions certes a cadascuna d'aquestes víctimes dels abusos. I que, si els culpables han d'anar a la presó, sigui amb la finalitat primordial d'assolir una rehabilitació humana i personal veritables.

Compartim fermament el desig que aquesta gent que s'ha comportat tan abusivament, amb interns de la presó i amb gent que els ha volgut girar visita, sigui apartada del Cos de funcionaris de presons i no puguin tornar a tenir cap altra ocasió de tornar a cometre les barbaritats comeses durant anys.

Romanem a l'espera d'una sentència justa, que desitjam que resulti exemplar.

17 de març de 2008: inici de denúncia sobre la presó de Palma

El 17 de març de 2008 Bernat Vicens Vich signa i lliura al delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, Ramon Socias Puig, l'Informe de Drets Humans de Mallorca sobre la presó de Palma.

Hi denuncia per escrit maltractaments i abusos per part de personal funcionari de presons, no solament envers gent reclosa, sinó també envers alguns membres de l'associació que hi acudeixen periòdicament a acompanyar-los una estona.

Durant tot aquest temps -avui mateix se'n compleixen cinc anys justs- Drets Humans de Mallorca aconsegueix de reunir, així com pot, molta informació sobre aquest assumpte. Hi ha girat visites periòdiques a gent reclosa dins els mòduls d'aïllament (els més durs i mals de passar!)

Es comença per denunciar-ne els fets davant la Direcció del centre penitenciari; però el director d'aleshores no en fa cas.

S'organitza una taula rodona al Club Diario de Mallorca, on el president de l'associació, que insisteix en aquestes qüestions, és amenaçat de ser duit al jutjat de guàrdia per difamacions. De fet, d'aleshores ençà esdevé “persona non grata” i roman privat de tornar-hi a visitar presos.

Gràcies a la col·laboració de gent interessada a dur endavant la investigació, s'arriba a poder demostrar uns fets, no solament per la denúncia de Drets Humans de Mallorca, sinó també per la que fan alguns funcionaris que ja n'estan tips, de comportaments tan desastrosos.

Un fet que queda reproduït a mitjans de comunicació diversos, com el Diari de Balears, El Mundo, El País, La Opinión, Diario de Mallorca, Soitu....

Esdevé l'inici d'una acció de denúncia sense precedents. S'arriba a aconseguir que alguns funcionaris de la presó de Palma siguin acusats per la mateixa Fiscalia com a implicats en el tràfic de drogues, violacions d'interns i internes, algun avortament, xantatges, tràfic d'influències, i d'altres qüestions serioses.

S'arriba a posar en marxa un procediment judicial contra aquests funcionaris. Recentment s'ha celebrat el macro-judici, en el qual Drets Humans de Mallorca s'ha personat com a acusació particular contra aquests processats. Ha hagut de dipositar-ne la fiança, cercar-se advocat que dugui la tasca de l'acusació, i dedicar-hi els esforços necessaris.

Sembla que la sentència és a punt de ser dictada i publicada. S'hi demanen molts anys de presó per als acusats...

Camins contra mentides (1): Jubilats per Mallorca, a partir de Lluc

Dimecres, 1 d'agost de 2012, Jubilats per Mallorca reprèn una altra activitat en senyal de protesta per les polítiques lingüicides del Govern del PP que presideix José Ramón Bauzá Díaz.

Amb el suport d'un bon grapat d'entitats, com són ara: el GOB, l’Obra Cultural Balear, Drets Humans de Mallorca, la Fundació S’Olivar, els Padrins Flauta del 15-M, la Fundació Emili Darder, APLEC dels antics escoltes de Mallorca, ATTAC Mallorca, Assemblea de Moviments Socials, Moviment Escolta, el sindicat STEI-i, etc. es posen a caminar per l'interior de l'illa de Mallorca.

Volen rebutjar públicament les modificacions de les lleis que ataquen directament la llengua catalana, en pretendre reduir-ne l'ús a la més mínima expressió dins el territori de les Illes Balears i Pitiüses.

Inicien així una caminada a peu “contra les mentides”, recorrent l'illa de Mallorca en senyal de protesta per diferents iniciatives de l’Executiu autonòmic

Desitgen arribar al major nombre possible de ciutadans per trametre'ls la informació que se'ls amaga i desfer les mentides que s'hi conten.

Amb aquesta iniciativa, preveuen de fer quatre marxes a peu, durant les quals s'han de repartir fulls informatius, parlar amb els ciutadans i fer actes públics.

La primera marxa, que comença dia 1 d’agost amb una roda de premsa a Lluc, ha de durar 14 dies i s'hi han de recórrer 234 quilòmetres, amb punt d’arribada a Manacor, on s'acull l’acte final del primer “Camí contra mentides”. Abans, però, s'ha de passar per una trentena de nuclis de població, d'acord amb un plàning elaborat.

Les altres tres marxes, que han de recórrer la resta de pobles de l’illa mallorquina i barris de Ciutat, s'han de fer ja dins el mes de setembre.

Des del santuari de Lluc, idò, es comença aquesta marxa a peu, organitzada per l'entitat Jubilats per Mallorca. M'hi he fet present, en representació de l'entitat mallorquina Drets Humans de Mallorca que hi dóna tot el seu suport, i n'he pogut elaborar imatges fefaents de la moguda cívica iniciada.

Cap a Estrasburg, s'ha dit! (6): parlament europeu enllaçat pel català

EUROPA ENLLAÇADA - Canal TV

Des que fa una mesada es va anunciar públicament al santuari de Cura que s'emprendrien accions concretes per internacionalitzar la situació del català a les Illes Balears i Pitiüses, fins arribar a enllaçar el Parlament Europeu pel català, s'han fet passes en aquest sentit.

Hores d'ara, ja ens trobam a les portes d'aquesta institució pública internacional, gràcies a l'acció infatigable, desplegada sobretot per dues dones mallorquines representants de sengles entitats: Magda González, per l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, i Maria Antònia Font, per l'STEI-i.

Com varen anunciar a la roda de premsa informativa fa pocs dies, totes dues han estat convidades a intervenir dijous, dia 14 de juny de 2012, davant l'intergrup parlamentari “Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals”, que es reuneix a la seu del Parlament Europeu a la ciutat francesa d'Estrasburg.

Entre les 10:30 i les 11:15 h del matí, és previst que se'n produeixi la compareixença que, per poc que es pugui, hom mirarà que sigui retransmesa íntegrament en directe pel canal d'internet EUROPA ENLLAÇADA.

Cap a Estrasburg, s'ha dit (4): convidada d'intergrup parlamentari

Abans de tornar a partir cap al Parlament Europeu -per enèsima vegada d'ençà que hi vaig anar el primer pic-, em plau i em lleu repassar aquest blog meu de l'any 2005, on manifest els meus motius, força nombrosos, pels quals estic ben decidit a votar NO a allò que en diuen Constitució Europea, que ens volen entaferrar per nassos!

Set anys després, tots aquells motius continuen mantenint-ne la validesa. Fins i tot se n'hi poden afegir un altre bon grapat. L'Europa que s'està aixecant no coincideix ni poc ni gens ni una mica amb l'Europa que vull, ni prop fer-hi!

Però és l'Europa que tenim ara per ara, amb unes institucions públiques tan minses que hi pinten molt manco que els mercaders de torn... amb un Parlament de tan poques atribucions i poders reals que cada cop s'assembla més a una caricatura, en esdevenir un mer òrgan consultiu o, com a molt, un co-legislador supeditat a la Comissió Europea...

És el que tenim, ara per ara. Per això mateix, n'hi ha que continuam insistint en la necessitat de fer arribar al cor mateix de la Unió Europea, al Parlament Europeu amb seu a Estrasburg, les nostres queixes i les nostres denúncies. Ara i sobretot, pel tractament que dóna el Govern actual de les Illes Balears a la llengua catalana que ens és l'única llengua pròpia.

Creim que és bo que eurodiputats i eurodiputades de tot l'arc parlamentari europeu s'assabentin directament d'allò que comporta per a una comunitat lingüística com la nostra l'adopció de mesures tan descabdellades com les que s'estan implantant a cop de decret, d'ordre, de resolució... donant l'esquena a òrgans consultius i institucionals tan prestigiosos com pugui ser la Universitat de les Illes Balears, per citar-ne només un cas.

Gràcies a les gestions duites a terme per na Magda González i na M. Antònia Font, membres de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, i de l'STEI-i, respectivament; amb la col·laboració de l'Oficina que dirigeix Jordi Reguant i Bacardit, assessor polític d'Afers Exteriors del Grup Verds-ALE al Parlament Europeu; i les indicacions d'altres persones expertes en la matèria, aquestes dues valentes dones mallorquines aconsegueixen que l'intergrup de Minories Nacionals, Regions Constitucionals i Llengües Regionals, del Parlament Europeu, les convidi a presentar a Estrasburg, el proper dia 14 de juny de 2012, el cas de la discriminació del català a les Illes Balears.

M'honora i em complau moltíssim tenir l'oportunitat d'acompanyar-les-hi, com a membre de l'associació “Drets Humans de Mallorca” (1974)!

Cap a Estrasburg, s'ha dit! (3): comunicat de premsa des de l'STEI-i

Comunicat de premsa: STEI Intersindical i Assemblea de mestres i professors en català denunciaran la vulneració dels drets de la Comunitat lingüística catalana a les Illes Balears per part del Govern autonòmic

Amb motiu de l’ofensiva del govern de les Illes Balears, ara en mans del PP, l’STEI-Intersindical i l’Assemblea de mestres i professors en català Illes Balears, partim cap al Parlament Europeu a denunciar la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana de les Illes Balears.

Entenem que la Comunitat Lingüística Catalana de les Illes Balears la formen totes les persones que independentment d’on han nascut, de la llengua que parlen o de la nacionalitat que tenen, volen conèixer el català i, sense perdre els seus orígens, formar part d’aquesta comunitat lingüística catalana de les Illes Balears.

Els atacs soferts perpetrats pel govern que presideix José Ramon Bauzá , són el tancament de radio televisió de Mallorca, la modificació de la llei de funció pública que modifica la llei de normalització lingüística i lleva el requisit de català als funcionaris de l’administració autonòmica, la no utilització preferent de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears per part de l’Administració i per part dels governants que ens representen...

Davant tots aquests atacs la societat civil s’organitza i dóna respostes immediates que passen per presentar al•legacions a la modificació de la llei, se’n presenten més de 12.000, sortir al carrer, 50.000 persones convocades pel Consell de la Societat Civil, campanyes d’Enllaçats pel Català als centres educatius, Enllaçats per la Paraula, Enllaçats pels territoris... Això que començà amb els llaços degut a l’ofensiva Bauzà contra la llengua catalana a les illes, ha tengut una resposta paral•lela en respostes de la ciutadania, entitats i organitzacions polítiques i sindicals.

Des del Manifest de Cura de dia 1 d’abril decidírem dur la denúncia a la resta del territori, Catalunya, País Valencià, L’Alguer, La Franja de Ponent i finalment decidim donar el pas i fer visible la denuncia davant la comunitat internacional. Per tant decidim fer la denúncia davant el Parlament Europeu dia 14 de juny: ENLLAÇAM EL PARLAMENT EUROPEU.

M. Antònia Font i Gelabert, com a representant de l’STEI Intersindical i Magdalena Gonzàlez i Crespí, com a representant de l’Assemblea de mestres i professors en Català- Illes Balears han estat convidades per assistir a la reunió de l’Intergrup del Parlament Europeu a la seu d’Estrasburg dia 14 de juny i disposaran de ¾ hora per fer la seva intervenció.

Amb aquesta acció internacional, que s’inicia i que es lidera des de les Illes Balears per aquestes dues entitats, ens sumam a les intervencions que des de diferents parts del territori ja han demanat la intervenció del Parlament Europeu.

La nostra intervenció posarà de manifest la vulneració dels drets regulades a la Declaració universal dels drets humans, la dels drets lingüístics, la Constitució espanyola, la Carta europea de les llengües, l’Estatut d’Autonomia, la Llei de normalització lingüística....

També volem demanar un gest, una acció, una declaració o resolució per part del Parlament Europeu, que arribi al govern espanyol i al govern autonòmic. Reclamarem també la igualtat de drets de totes les llengües de l’estat espanyol : El coneixement de les llengües pròpies dins els seus territoris han de ser obligatòries i el seu ús voluntari. El coneixement de l’espanyol és obligatori a tot l’estat i el seu ús n’és voluntari.

Palma, 8 de juny,2012

Vet ací alguns enllaços que fan referència a aquest esdeveniment:

1. Sóc un rodamón
   Cap a Estrasburg, s'ha dit! - 09-06-2012
2. Diari de Balears
   L’agressió del català a les Illes arriba a l’Europarlament. L’STEI-i i l’Assemblea de Mestres i Professors en Català intervindran dijous en una reunió de l’Intergrup a Estrasburg - 08-06-2012
3. Mallorcadiario
   cree que se vulneran los derechos lingüísticos. El STEI-i lleva al Parlamento Europeo la defensa del catalán - 08-06-2012
4. Tribuna Mallorca
   STEI-i i l’Assemblea de mestres i professors en català denunciaran la vulneració dels drets drets lingüístics al Parlament Europeu - 08-06-2012

Territoris enllaçats pel català a l'Europa del segle XXI (d): què és per a mi el Parlament Europeu?

Record perfectament la primera vegada que trepitj territori belga, a la Gàl·lia antiga. És a l'any 1973, en vol procedent del Burundi (Àfrica Central), d'on m'adreçava cap a Mallorca, destrossat profundament pel genocidi interètnic viscut de ben a prop...

Aleshores tenc l'oportunitat d'allotjar-me al cèntric Hotel Metropole de la ciutat de Brussel·les, en un temps en què, del Parlament Europeu com a tal (Estrasburg, 1958), se'n parla poc, des de fa poc temps, i sense gaires instal·lacions visibles a la ciutat de Brussel·les...

Com a polític, a mida que passa el temps, m'he d'empassar una de les sabors més agres que he tastat: no haver aconseguit de ser-ne elegit membre, eurodiputat.

Des de sempre m'ha fet molta il·lusió afanyar-me a treballar en la construcció política d'una Europa lliure, sobirana i solidària, tan respectuosa amb tots i cadascun dels pobles que la conformen, com amb totes i cadascuna de les persones que en fan part.

Però veig i sé que aquesta aspiració meva, tan profunda, s'ha quedat en un mer somni, després d'haver-ho intentat diverses vegades! Així i tot, puc dir que he tengut la gran sort de poder-m'hi atansar, al Parlament Europeu, en no poques i molt diverses ocasions.

• Any 1988
  
  
  La primera ocasió se'm presenta quan m'apunt al concurs de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió Europea i al Parlament Europeu, en l'especialitat de corrector/traductor de català.

  No hi arrib a obtenir cap plaça.
  Però em serveix per veure una mica més de prop tot aquest món envitricollat de les influències político-partidàries a l'hora de veure-t'hi afavorit o arraconat...
  M'hi ajuda ben molt qui aleshores s'exerceix a Madrid com a president del Congrés dels Diputats, el mallorquí Fèlix Pons Irazazábal (1942-2010).

• Any 1989
  
  
  El meu segon atansament al Parlament Europeu es produeix quan el PSM em tria com a candidat a les eleccions europees dins la coalició Esquerra dels Pobles, encapçalada per Juan María Bandrés Molet (1932-2011). Jo no en surt elegit eurodiputat, en Bandrés sí. I això em serveix per veure una mica més de prop com es cuina tot això d'arribar a ser-ne membre parlamentari.
• Any 1990
  La tercera vegada que m'acost al Parlament Europeu és com a turista, en companyia de na Bel Rosselló, la meva esposa. Recorrem l'Europa Central (França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya..) amb el seu Opel Corsa, a l'estil hippiós decadent d'aquella època... Aleshores no em puc estar de fer una passada ràpida per la seu parlamentària de Brussel·les i, en veure'n les imatges gravades vint-i-dos anys enrere, no podem evitar de quedar-nos-hi corpresos i meravellats...
• Any 1995
  La quarta vegada que contact amb el Parlament Europeu és quan tenc l'oportunitat de veure i tractar personalment un eurodiputat de gran vàlua: Pere Esteve i Abad (1942-2005), qui aleshores treballa molt activament a Brussel·les. La seva inquietud, el seu dinamisme, la seva laboriositat em colpeixen fortament... Jo, que aleshores no som més que un modest aprenent de regidor a l’Ajuntament de Palma, record que vaig ser tractat molt efusivament, amb una gran delicadesa, amb moltíssima d’atenció, i amb gran cura, per aquell eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya. Al llarg del temps, puc comprovar la seva sensibilitat profundament solidària amb la pau a la regió dels Grans Llacs Africans. Entre les més de 8.000 adhesions a la candidatura del mallorquí Joan Carrero com a candidat al Premi Nobel de la Pau, apareix la signatura de 9 europarlamentaris, entre els quals s'hi destria clar i català Pere Esteve i Abad.
• Any 1998
  La cinquena vegada que m'acost al Parlament Europeu és amb presència física a la seu d'Estrasburg. Com a regidor a l'Ajuntament de Palma, faig part d'una delegació municipal que encapçala el batle, Joan Fageda. Ens hi feim presents de manera oficial, amb la finalitat de conèixer més de prop el funcionament intern de les institucions europees.
• Any 2000
  Per sisena vegada m'acost al Parlament Europeu. És quan som diputat del Parlament de les Illes Balears i rebem un escrit del "Congrés des Pouvoirs Locaux et Regionaux de l'Europe", relatiu a la declaració de l'any 2001 com a Any Europeu de les Llengües. Em pos a seguir de prop les celebracions programades als Estats membres; a valorar en profunditat i a difondre la riquesa que comporta la diversitat lingüística d'Europa; a promoure el plurilingüisme a nivell individual; i a encoratjar a aprendre altres llengües al llarg de tota la vida, incloses les manco esteses, d'acord amb l'esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
• Any 2000
  Seguint el mateix any, es produeix el meu setè acostament al Parlament Europeu. La comissió de Drets Humans del mateix Parlament de les Illes Balears adopta tres acords que el comprometen a entrevistar-se oficialment amb la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu, per exposar-hi la problemàtica de les comunitats maputxes afectades pel desenvolupament de projectes hidroelèctrics i per promoure iniciatives en defensa dels drets d'aquestes comunitats indígenes. Em resulta una tasca força interessant.
• Any 2000
  Per vuitena vegada m'atans al Parlament Europeu donant suport al lliurament que hi fan 35 batles dels Països Catalans en defensa de la llengua catalana. Entre aquests n'hi ha quatre del PSM: Mateu Morro, batle de Santa Maria; Josep Gomila, batle d'Alaró; Francesc Aguiló, batle de Campanet; i Joan Arbona, batle de Sóller. A l'acte també es fa present Jaume Garau, responsable aleshores de l'oficina del PSM-EN al Parlament Europeu, amb qui arrib a mantenir una col·laboració estreta. Demanen el reconeixement oficial de la llengua catalana al mateix nivell que les altres llengües oficials de la Unió Europea. En fa dotze anys!
• Any 2000
  
  
  El novè acostament meu al Parlament Europeu torna a ser físic, en persona i amb participació directa a un dels seus òrgans intern. Es tracta de la trobada de partits eco-nacionalistes d'Europa, entre els quals figura per primera vegada com a observadora la formació política del PSM que represent, dins el grup Verds/ALE. La sessió es realitza a la seu parlamentària de Brussel·les.
• Any 2003
  
  A la desena oportunitat que tenc d'atansar-me al Parlament Europeu, faig part del nombrós grup de persones que, ens hi feim presents des de Mallorca, integrant les plataformes “Autovia No”, “No al segon cinturó”, Amics i Amigues de Son Sardina i sa Garriga. Conduïts per l'eurodiputat d'Esquerra Republicana, Miquel Mayol i Raynal (1941), hi lliuram unes 5.000 signatures, recollides a tots els municipis de Mallorca, amb la finalitat d'aturar el desastrós Pla de Carreteres de Mallorca. Hi denunciam les autoritats de l'Estat espanyol - govern regional del Consell de Mallorca, Illes Balears – perquè siguin examinades pels serveis de la Comissió, a la llum del dret comunitari aplicable. Se'ns informarà directament sobre els resultats d'aquest examen i sobre el desplegament de l'eventual procediment d'infracció contra les autoritats de l'Estat espanyol.
• Any 2005
  El meu onzè acostament al Parlament Europeu es produeix al moment que em pos a fer campanya clara i explícita a favor del NO al Tractat de la Constitució Europea que se'ns vol entaferrar per nassos! Des de VilaWeb, Vicent Partal em demana de participar en la publicació d'un llibret que recull l'opinió d'autors diversos. Cosa que faig amb molt de gust, adduint-hi una quinzena d'arguments, que consider tan valuosos aleshores com vàlids hores d'ara. Hi queda ben evident que l'Europa que se'ns proposa de bastir no coincideix gens ni mica amb l'Europa que jo vull aixecar...
  Votem NO a aquesta Europa que recula!
  Diguem NO a una tal constitució
  Que ofega pobles lliures i nacions.
  ¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta!
• Any 2009
  Finalment, complet la dotzena d'acostaments meus al Parlament Europeu, quan des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca organitzam una trobada al Consell de Mallorca amb les candidatures que es presenten a les eleccions parlamentàries europees...

Anys 2012
Ara se'm convida a assistir-hi una altra vegada (13a), donant suport a la iniciativa promoguda per l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, amb la finalitat de tractar sobre la situació actual de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses. Amb molt de gust m'apunt a engrescar-m'hi... La setmana que ve, davant l'intergrup Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals del Parlament Europeu a Estrasburg...