Declaració Universal dels Drets Humans: 65è aniversari, a Mallorca

Molt content de tornar a tenir l'oportunitat de dir públicament allò que en pens, d'un assumpte que m'interessa ben molt: com veig la situació dels drets humans a Mallorca, avui dia!
Es tracta de l'acte que anualment s'organitza a l'església de Sant Felip Neri, a Ciutat, el 10 de desembre, a les 20:30 hores.

Enguany compleix seixanta-cinc anys!
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprova i proclama la Declaració Universal dels Drets Humans.

Un document de trenta articles que subratllen els drets humans considerats bàsics, aplicables sense cap excepció a tots els éssers humans.
S'esdevé el més bàsic d'una sèrie de tractats que es redacten l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que, després de ser sotmesa a votació el 1976, es converteix en llei internacional.

Aquesta Declaració Universal d'ara fa 65 anys provoca i produeix iniciatives innombrables arreu del Planeta. Entre d'altres, i ben a prop de nosaltres, la que sorgeix a Mallorca l'any 1973 -trenta anys enrere-:

A la parròquia de l'Encarnació, de Ciutat, es crea el “Grup Cristià de Drets Humans”, que avui dia actua i es coneix amb el nom de “Drets Humans de Mallorca”, entitat presidida per Bernat Vicens Vich, un dels seus fundadors (juntament amb mossèn Josep Antoni Fuster Segura, que en va ser l'ànima mentre va viure entre nosaltres...):

“Férem una passejada pastoral per parròquies i entitats de l'Església de Barcelona, que eren capdavanteres en l'aplicació del Concili Vaticà II dins un compromís més profètic dins la societat actual.
Des d'aquí, i des dels trepitjaments constants que el règim franquista seguia cometent, sorgí la necessitat que un grup d'adults cristians agafàs cada vegada més una nova línia de compromís eclesial en la transformació de la societat espanyola, denunciant, defensant i promocionant els Drets Humans, amb unió amb els grups socials que també ho manifestaven, moltes vegades fins i tot il·legalment...
Així, des de la reflexió seriosa en grup de la realitat social, des de l'empenta alliberadora de la constitució
“Gaudium et Spes” del Concili Vaticà II, des d'una comunitat acollidora i encoratjadora del canvi, es crea en 1974 com una comissió parroquial de “Justícia i Pau” -sols es podia fer així-: “per a persones interessades a cercar i trobar una resposta cristiana als problemes reals de la nostra societat, a la defensa i promoció dels drets humans. Més tard aquesta comissió pren el nom de “Grup Cristià de Drets Humans”, ja que a Barcelona així s'anomenen els grups parroquials d'aquest tipus...” (manifesta mossèn Fuster a L'ENCARNACIÓ 1962-1996, pàg. 50)”

Se m'ocorre de remarcar-ne aquests aspectes, valuosos aleshores i pentura fins i tot més valuosos avui dia, a la vista de la situació que vivim aquests dos darrers anys a Mallora:

  • -Trepitjades constants del règim, contra drets humans fonamentals, de persones i col·lectius humans
  • -Empenta alliberadora de la constitució conciliar “Gaudium et Spes”
  • -Passejada pastoral per parròquies barcelonines, capdavanteres en l'aplicació del concili Vaticà II.
  • -Reflexions serioses en grup sobre la realitat social
  • -Persones interessades a cercar i trobar respostes cristianes als problemes reals de la societat
  • -Amb unió de grups socials que s'hi manifesten
  • -Per un compromís profètic dins la societat mallorquina actual: assumir noves línies de compromís eclesial en la transformació de la societat espanyola
  • -Denúncia, defensa i promoció dels drets humans
  • -Comunitats acollidores i encoratjadores del canvi