Malaltia d'alzhèimer, bon negoci per a segons qui

Pel que he après avui mateix, de professionals dels serveis socials, a l'hora de fer front com cal a la malaltia d'alzhèimer s'han de tenir molts recursos econòmics disponibles...

M'he quedat espantat en saber el que s'ha de pagar a centres de dia i/o residències, siguin públics (caríssims) siguin privats (més caríssims encara)...

Arrib a pensar que no interessa gens ni mica la desaparició d'aquestes fonts d'enriquiment empresarial tan sucoses... (que desaparegui la malaltia de l'alzhèimer, vaja!)

Les empreses que s'hi dediquen recapten, d'una banda, ”el preu que ha d'abonar l'usuari en funció dels ingressos percebuts per la unitat familiar, com a resultat d'aplicar entre un 40% i un 60% d'aquests ingressos, segons el grau de dependència”...

I, per si això no bastava, amb els públics i/o concertats, una subvenció de recursos públics que pot ser superior...

NEGOCI RODÓ! Vénguin malalts d'alzhèimer a punta pala!

Tanta sort que, des de fa alguns anys, tenim l'oportunitat de poder comptar amb AFAM -Associació de Familiar amb Malaltia d'Alzhèimer a Mallorca-, una entitat que va per un altre camí!

Mentre puguem, continuarem servir-nos-en!

L'atenció a la dependència, a les Illes Balears, queda fora de la seguretat social!

Ja m'ho pensava ahir capvespre, i se m'ha confirmat avui matí: revisar el nivell de dependència d'una persona malalta d'alzhèimer no entra dins la seguretat social, no hi té res a veure, “són dues coses ben diferentes”, com se m'ha dit literalment a la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social del Govern de les Illes Balears.

Per això mateix, a partir d'enguany, qui vulgui aconseguir aquest full escrit a dues cares que en reflecteixi la resolució administrativa, hi ha de pagar prèviament 20 € (VINT EUROS).

M'he queixat que no m'ho haguessin dit fa un mes, quan m'hi vaig fer present per sol·licitar-la. Se m'ha dit que aleshores els bancs encara no estaven disposats a cobrar-ho!

He anat capdret a l'oficina bancària més propera, i hi he abonat els 20 euros.

De retorn a la conselleria per a lliurar-hi el document amb la comprovació bancària del meu ingrés, hi he demanat un full de queixa: no estic d'acord a pagar 20 euros per un full (escrit a dues cares) que l'any passat no em va costar ni un cèntim!

Crec que som un d'aquells que pot pagar-lo. Però sé de gent a qui ha de costar molt més fer-ho. Fins i tot n'hi ha que no s'ho podran pagar, si no se'ls hi ajuda...

Després de dècades de lluites cíviques per aconseguir una sanitat pública de qualitat i gratuïta per a tothom, m'he topat amb una mostra més de les passes cap enrere que s'estan fent en l'estat del benestar, i de les passes cap endavant que s'estan fent en la privatització de la sanitat pública...

Lamentabilíssimament, sobretot, per a les generacions més joves, que no podran emmalaltir-se si no disposen de recursos econòmics per empassar-se el mal tràngol!