Malaltia d'alzhèimer, bon negoci per a segons qui

Pel que he après avui mateix, de professionals dels serveis socials, a l'hora de fer front com cal a la malaltia d'alzhèimer s'han de tenir molts recursos econòmics disponibles...

M'he quedat espantat en saber el que s'ha de pagar a centres de dia i/o residències, siguin públics (caríssims) siguin privats (més caríssims encara)...

Arrib a pensar que no interessa gens ni mica la desaparició d'aquestes fonts d'enriquiment empresarial tan sucoses... (que desaparegui la malaltia de l'alzhèimer, vaja!)

Les empreses que s'hi dediquen recapten, d'una banda, ”el preu que ha d'abonar l'usuari en funció dels ingressos percebuts per la unitat familiar, com a resultat d'aplicar entre un 40% i un 60% d'aquests ingressos, segons el grau de dependència”...

I, per si això no bastava, amb els públics i/o concertats, una subvenció de recursos públics que pot ser superior...

NEGOCI RODÓ! Vénguin malalts d'alzhèimer a punta pala!

Tanta sort que, des de fa alguns anys, tenim l'oportunitat de poder comptar amb AFAM -Associació de Familiar amb Malaltia d'Alzhèimer a Mallorca-, una entitat que va per un altre camí!

Mentre puguem, continuarem servir-nos-en!