Tot d’una que es fa pública la notícia de la mort de Jaume Santandreu i Sureda, a un grup d’Amics del Seminari de Mallorca ens passa pel cap la idea de celebrar per ell una missa funeral a l’interior de l’església de la Real.
A més de ser el terme parroquial on roman situada la finca de Can Gazà, allà mateix on ja reposen les seves restes mortals, també es tracta de l’indret on s’afanya intensament a treballar-hi durant tant de temps a favor de la gent més marginada del nostre entorn illenc mallorquí; alhora que hi enllesteix, acuradament i laboriosa, la seva gran obra literària en llengua catalana, reflectida claríssimament en munió de llibres i articles.
Des que queda constituïda l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, mantenim molt bona relació i contactes freqüents amb Jaume Santandreu, amic de seminari de tots nosaltres. Fins al punt que arribam a participar directament en iniciatives seves solidàries, com és el cas de les nostres actuacions musicals en el Taller de Marginàlia l’any 2019 i l’any 2021 amb «El darrer vermut dels Primers dissabtes».
Dimecres 4 de juny de 2025 assistim amb emoció a la missa funeral que presideix el bisbe de la diòcesi, Sebastià Taltavull i Anglada, a l’església parroquial manacorina de Crist Rei, pocs dies després de la mort santandreuïna. Hi rep el suport i les mostres de condol cap a la seva famíla, per part de tota la gent que vol i pot fer-s’hi present.
En aquest altre cas, primordialment ens agradaria facilitar-hi l’assistència a la gent de Ciutat o d'altres indrets de les nostres illes, la que, per un motiu o un altre, té més dificultats a l’hora de desplaçar-se aquell dia fins a Manacor i assistir-hi.
Després de parlar-ne amb els Missioners dels Sagrats Cors, que regenten la parròquia; i amb la família d’en Jaume i els responsables de la finca de Can Gazà, hem trobat que el dia millor per celebrar-hi la missa funeral és DIJOUS, 19 DE JUNY, A LES 20 H.
Esperam tenir l’oportunitat de retre-li un modest i senzill homenatge d’agraïment.
Volem parar esment a la gran tasca que en Jaume Santandreu ha desplegat tot al llarg de la seva vida, durant més de vuit dècades seguides, en tants àmbits de la seva existència octogenària en aquest món nostre: clerical, cultural, eclesiàstica, literària, lluitadora, missionera, narrativa, novel·lística, poètica, política, reivindicativa, religiosa, social, solidària, viatgera, plenament abocada a la realització efectiva d’aquell «siau qui sou» costailloberenc, que convida a desplegar lliurement i intensa la identitat pròpia més característica.
En bon dia de l'Ascensió del Senyor cap al cel, el bon amic i ben amat manacorí Jaume Santandreu i Sureda, se n'hi ha anat amb Ell. A qui no ho hagi fet encara, li suggeresc que, amb motiu de la seva mort, entri dins del seu blog. O dins el seu mur de Facebook, on penja gairebé diàriament unes sentències que superen el centenar.
Només que vulgui pegar-hi una ullada, pot quedar-s’hi engatussat de per vida. Són més de 500 escrits que en Jaume hi ha anat penjant en aquest blog seu els darrers tretze anys (2012-2025) de la seva vida ja finida, com a «Cor i síndic general de Can Gazà».
Un cop fet això, - que pot trigar dies, setmanes, mesos o anys (!), també pot entretenir-se una estona, mirant de ficar-se en algunes de les publicacions que he fet jo mateix, sobre Jaume Santandreu, el bon amic i ben amat manacorí, a través dels meus blogs diversos.
1. Glosa plural de vida singular
Fart d'estar entre els humans, t'estimares més partir. No volgueres fer patir als qui t'estimàvem tant. Has viscut com has volgut, I has volgut morir en pau; Gens amic de fer cap frau, T’has dormit com has pogut.
Amic Jaume, tu que acabes De deixar aquest món nostre Avui tan farcit de monstres! Sabem tots que mai no pares I que seguiràs vetlant, Amb la cura de qui estima, Perquè tenguem millor vida Els qui ara aquí quedam.
T'has trobat ja cara a cara Amb el Déu nostre Senyor. Li pregam faci el favor D'atorgar-te ja des d'ara Eixa vida que no acaba Ni comença mai enlloc... I que et dugui poc a poc Cap a la feliç estada Que sols queda reservada A la gent que n'ha sabut, De fer tant com ha pogut, Per la terra agermanada.
Ets dels qui deixen petjada, I que criden l'atenció De tothom que amb emoció, Gira els ulls i la mirada Cap a tants i tants fets teus Que resulten innombrables: Tant si són els més notables, Com els que només sap Déu.
Puja amunt, cap als estels! No t'aturis pel camí! Deixa't veure't tu, a mi, Sense boires ni cap vel. I que un dia ens retrobem Amb els que ens han precedit. Jaume, estarà molt ben dit: «En el cel tots ens vegem!»
2. Alguns esments de Jaume Santandreu als meus blogs, aquests darrers 12 anys
Havent fet els estudis primaris a La Salle, entrà al Seminari perquè volia ser capellà. Aconseguí (1954) una beca al Col·legi de La Sapiència i així alleugerí l’economia de la família. Participà en el certamen presentant múltiples poesies, números: 989, 990, 991, 992, 993, 994, 995 i 996. Dia 17.12.1960 fou ordenat prevere, començant a exercir el ministeri com Vicari de la parròquia de Sa Pobla, el 1963 passà a Piura (Perú) per treballar en les missions mallorquines, on hi restà fins l’any 1968. Retornat a Mallorca fou nomenat Vicari de la parròquia de Jesucrist Rei (Manacor), començant també un trreball civil en el ram de l’Hoteleria tan vitenc en aquella comarca del Llevant mallorquí. Tira-tira anà deixant el treball parroquial per dedicar-se més a la problemàtica de la marginació social anant creant diferents centres d’acollida per a marginats: 1978 La Sapiència, 1981 Hospital de nit, 1992 El Refugi, 1996 Can Gazà, Can Pere Antoni, es Puig des bous, Sa placeta, Ca l’Ardiaca, Cas Carrilano.... Ha militat en diferents partits i organitzacions polítiques: Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja; Partit Socialista de Mallorca, Esquerra Republicana de Catalunya. L’Ajuntament de Manacor li concedí l’A de S’Agrícola. Degut a diferents actuacions i manifestacions dia 11.01.2001 el Bisbat publicà un Comunicat desautoritzant la manera que mostrava en l’exercici del seu ministeri. Ha donat a la impremta: 1964 El Denario del profeta (hi ha traducció catalana de 1988); 1971 Dos pams d’home (Premi Ciutat de Manacor 1970); 1972 Nu; 1975 Coratge d’un mot; 1977 Els negres ajuden a fer fosca; 1980 Camí de coix (Premi Ciutat de Palma 1979); 1982 Camada (recull de sentències publicades al Setmanari Manacor entre 1979-1980); 1983 En nom del Pare; 1984 Mamil·la encara (Premi Andrògina); 1985 Nissaga de sèn; 1988 Descalç en el carreró de les serps; 1989 El cos de l’estimera; 1992 Inventari d’oratges (Antologia de l’obra poètica); 1996 Tristesa amant; 1997 Encís de minyonia; 2000 Joan Pla i García. Vist per a sentència (biografia); 2001 Contes malignes; 2002 Mortuus Dei; 2004 Catedral amb armaris; 2006 Negrada; 2010 Llobacarda. 2019 Déu meu. GEM XV, 234; XXIII, 410; XXIV, 329. Fuster 484-486. Fiol 1015. Darder S0221.
Sortosament, en Jaume Santandreu se'n va d'aquest món cap a la "dimensió desconeguda" per tots nosaltres, amb l'acompanyament i el suport personal de companys i amics de Seminari que, tot d'una que se n'assabenten, hi diuen la seva i li desitgen que tengui molt bon viatge.
Són clergues i eclesiàstics mallorquins que, amb el bisbe Sebastià Taltavull al capdavant, volen acompanyar-lo en els seus darrers instants a Can Gazà, la seva darrera casa pairal des de fa dècades.
Manifesten que els sap greu. Que li han telefonat, mirant de contactar-hi. Que li han deixat missatges al seu contestador automàtic. Que no s'imaginaven que fos tan greu la situació. Que preguen ben molt per ell. Que estan disposats a ajudar-lo en allò que calgui.
Pocs dies abans de la seva partida definitiva, rep a Can Gazà la visita del bisbe Taltavull en persona. S'hi passa una estona llarga amb en Jaume. Preguen tots dos plegats i s'emocionen tots dos junts. S'hi queda tranquil, després que el bisbe li diu que se'n va a Lluc i que l'encomanarà a la Mare de Déu.
En aquells instants, en Jaume ho segueix tot amb emoció profunda. Li explica, al bisbe, la importància de la seva devoció mariana. Tot recordant-li la seva mare manacorina, Sureda, com li parlava de la Verge Maria...
Es fonen tots dos en una abraçada entranyable!
Com a bon antic estudiant "sapientí" i com a bon amic dels "moros marroquins", en Jaume Santandreu i Sureda desitja portar dins el baül la "beca vermella" d'antic estudiant de La Sapiència, i la "gel·laba marroquina", túnica tradicional del Marroc folgada amb caputxa.
Com és costum de fa anys, l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca organitza la seva diada anual, que enguany l’ha feta al monestir de La Real en bon dissabte 3 de maig, des de les 9 del matí fins a les 4 del capvespre.
Més d’una setantena d’assistents hem participat en les activitats programades per a aquesta jornada, barreja bona de celebració religiosa amb altres actuacions de caire cultural (conferència sobre la història del monestir, concert coral a càrrec de l’Schola Cantorum, exposició d’esbossos portats des de Felanitx, etc.)
El dinar d’una bona paella, preparada allà mateix pel nostre amic i col·laborador porrerenc Biel Salleres i família ha acabat de confitar la trobada.
Es tracta d’una trobada que, per a alguns, no és la primera vegada que la fan. Són pocs els qui poden presumir d’haver assistit a tota la dotzena d’encontres que s’han realitzat. D'altres, en canvi, mantenen el costum d'assistir-hi quan poden. Sempre n’hi ha qualcun que ho fa per primera vegada, i, després d’anys de no haver-se vist, hi resulta molt agradós tornar-se a saludar i a compartir conversa, taula i menjua.
El programa d’enguany s’inicia a les 9:30 del matí, amb la celebració eucarística per a aquells que hi volen participar. Ens hi feim presents un bon grapat d’antics companys d’estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, alguns d’ells amb les seves esposes. (Vídeo núm. 2) (9’42’’)
Hi fa la presentació i dispensa una acollida càlida a tots els assistents, el president de la nostra associació, el company bunyolí Domingo Mateu Conti. Amb paraules i expressions que, com sempre, li surten amarades de la cura diligent amb què les formula i ens les adreça, contribueix festivament a ençatar una jornada plena de sorpreses agradables, i de trobades singulars. Parant esment al lligam històric d’aquest monestir, ens recorda que som a punt de celebrar el 800è aniversari de l’arribada del rei En Jaume a la nostra illa.
Entre d’altres observacions, manifesta la seva satisfacció i el seu agraïment profund a la dedicació incansable dels membres de l’Schola Cantorum que dirigeix el mancorí Tomeu Ripoll. En acabar i desitjar-nos a tots els presents «una bona, fecunda i profitosa XII Diada cultural», rep els aplaudiments dels assistents.
Amb el cant mític i místic del «Mirau que és de bo», iniciam la celebració eucarística que presideix el P. Josep Amengual Batle, MSSCC, revestit amb els ornaments de color vermell, en tractar-se de la festa dels apòstols Sant Felip i Sant Jaume. Hi concelebra mossèn Llorenç Tous, el canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca, vengut expressament des de Ceinos de Campos, Valladolid, on resideix des de fa temps. Enguany s’hi ha volgut afegir, i ens reparteix esplèndidament i gratuïta, a tots i cadascun dels assistents, un exemplar del seu llibre «Elogio del girasol».
Feim aquesta celebració a l’interior d’un temple que pot ser considerat dels més antics de Mallorca, si no el més antic de tots, amb paraules del P. Josep Amengual, l’historiador. Qui, en començar la missa, ens convida a sentir i a fer-nos avui les preguntes apostòliques «mostrau-nos el Pare»: que sigui l’Esperit Sant qui netegi la nostra casa, ens diu.
La primera lectura és a càrrec del portolà Pere J. Amengual Bestard. Des de l’ambó, ens adreça les paraules de la Primera Carta de sant Pau als cristians de la ciutat de Corint, recordant-nos la bona nova anunciada: passió, mort, resurrecció i vida del Crist.
Cantam «El Senyor és el meu pastor, no em manca res», mentre en Pere recita el Salm, a l’interior d’aquest temple dedicat des de fa 7 segles a la Mare de Déu de la Font de Déu.
Amb el cant de l’al·leluia pasqual, ens disposam a escoltar l’Evangeli de sant Joan: «Jo som el camí, la veritat i la vida», llegit pel concelebrant mossèn Llorenç Tous.
Qui més qui manco se n’alegra ben molt, de tornar a veure i tractar de prop el canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca i antic professor de Sagrada Escriptura, i de llengua hebrea, al Seminari diocesà, el gabellí mossèn Llorenç Tous Massanet. N’escoltam amb molta d’atenció l’homilia sucosa que ens dirigeixt després de llegir-nos la plana evangèlica corresponent a la festa de Sant Felip i Sant Jaume.(Vídeo núm. 3) (14’20’’)
Ens recorda que avui és un dia gran, pels sentiments que tenim i la profunditat de la Paraula que acabam d’escoltar. Els records hi compareixen a balquena, i les accions de gràcies també. S’endinsa a parlar-nos del símbol d’una trunyella: amb un primer cordell, el Pare diu «viu», i nosaltres vivim, de manera que ningú no podrà rompre mai més el lligam que ens hi uneix. El segon cordell: el seu Fill que es fa un de noltros, ens fa lliures perquè puguem ser feliços com ell, allunyant-se de voler activar robots. El tercer cordell: és l’Esperit de vida que el Fill ens descobreix. Són tres cordells que ens duen a veure que gairebé tot en la vida ens ha caigut massa gros, però que al final, és una meravella. En podem donar gràcies a Déu... Ens parla dels seus estudis a Roma sobre la temàtica de la seva llicenciatura a la Universitat Gregoriana, «De conscientia Christi», i del dibuix geomètric que hi serveix d’esquema per explicar la Trinitat... Ens recomana la lectura de la Cristología «Jesucristo Soledad y compañía», pàgina 39, d’Olegario González de Cardedal. Insisteix en la lectura d’aquesta pàgina 39: consciència de la realitat que porta a l’adoració, agraïda, estimada, alabada... És qüestió de fe, certament, i la fe no la té qualsevol, sinó que és cosa de Déu.., que ens fa llum dins el misteri preciós, que és la vida de cadascun de noltros.
Després d’una pregària dels feels, elaborada i proposada pel bon amic portolà Pere J. Amengual, el celebrant ens recorda que estam celebrant una missa «in memoriam», quan recordam els nostres companys que ens han deixat, perquè Déu els ha cridat a viure d’una altra manera.
Com acostumam a fer, col·locam damunt l’altar la llista, cada any molt més llarga i extensa, de tots aquells amb els quals hem compartit estudis al Seminari i que ja són morts. Mentre que, després, al moment de la pregària pels difunts, mossèn Llorenç Tous hi esmenta tots i cadascun dels noms d’aquells que ens han deixat aquest darrer any: Joan Mas Rosselló, Miquel Ambròs Albertí, Anselm Álvarez Santamaría, Gabriel Riera Brunet, Sebastià Mesquida Sureda, Guillem Feliu Ramis, Agustí Serra Soler.
Interpretam els cants litúrgics, dirigits pel mancorí Tomeu Ripoll i acompanyats a l‘orgue pel campaneter Pere Reynés, de manera molt significativa el cant del «Simon Joannis diligis me...» durant la comunió. Anam completant la celebració i feim la cloenda de la missa amb el cant del Regina coeli. (Vídeo núm. 4) (15’57’’)
El títol de «La Font de Déu» que rep aquí la Mare de Déu, probablement sigui el títol més antic de tot Mallorca, ens diu i repeteix una vegada i una altra el P. Josep Amengual. D’imatges de la Verge, n’hi ha més antigues que aquesta, però la invocació és de l’any 1237.
Acabada la missa, el company felanitxer Biel Bennàssar ens ha preparat, al mateix claustre del monestir de La Real, l’exposició il·lustrativa d’una bona col·lecció d’esbossos confeccionats pel pintor i dibuixant Josep Bover, sobre la Verge Assumpta per als ermitans de Sant Salvador. «L’hime de Felanitx» (Capó Adrover) n’acompanya l’enregistrament; com també la peça musical «Valze» d’Aulí Caldentey. (Vídeo núm. 5) (5’44’’)
S’hi afegeix el company palmesà Bernat Vicens, veí d’aquesta zona, qui ens passa quatre paraules informatives sobre alguns dels aspectes que considera valuosos, referits sobretot a l’obra ingent del P. Josep Amengual, i a algunes anècdotes que fan referència directa i explícita a la zona de La Real.
Tot plegat coincideix amb la celebració d’unes noces matrimonials que se celebren a La Real, aquest mateix dia.
Després de la missa i del piscolabis que ofereix l’associació cultural a tots els assistents (un cocarroi, un crespell i una botella d’aigua per hom), el P. Josep Amengual Batle, MSSCC, ens explica durant una hora la història del monestir de La Real. Hi aporta detalls molt interessants. Ens recorda que, quan comença a existir com a parròquia (d’ametlers, amb quatre cases espargides), abasta territorialment des d’Establiments, fins a les avingudes. Posteriorment es fracciona i comencen a sorgir les de Santa Catalina Thomàs, l’Encarnació, Sant Francesc de Paula, l’Immaculat Cor de Maria, la Resurrecció, dins del terme parroquial de La Real.
Provisionalment, se n’ocupen el P. Joaquim Rosselló i el P. Gaspar Munar. És la primera casa d’exercicis espirituals per a homes. Les instal·lacions del monestir de La Real, d'ambient característic de l’any 1600 dins Mallorca, val la pena de conèixer i veure de prop, tot i que és ignorat i desconegut.
Ens diu el P. Amengual, que, per fer-ne la història, comptam amb moltíssima documentació, pels deutes, les terres i els documents de la notaria pròpia amb què compta aleshores: ens parla sobre el nom de La Real, que no té res a veure amb cap rei, sinó que prové de l’àrab «Riad», una paraula que significa hort, i que fa referència a aquesta zona de Palma, altre temps farcida d’horts des de temps immemorials.
És a Santa Maria d’Esporles (sa Granja) on s’instal·len els primers monjos de La Real que provenen de Poblet, enviats pel comte Nunyo Sans. Més tard vénen a Son Cabrer, des d’on construeixen l’abadia de La Real, dedicada a Santa Maria de la Font de Déu (1237).
La mare de La Real és Poblet. La padrina n’és Font Freda, allà deçà dels Pirineus. Gran Selva, Claraval... La carta de caritat hi serveix de base per a relacionar-s’hi.
És un dels monestirs, centre d’espiritualitat on s’aixopluga Ramon Llull. Ens recomana de llegir «Vida coetània», un escrit que ell mateix va dictar i que, segons ens indica el P. Amengual, es pot llegir en un horabaixa, i no val més de 5 euros.
Ramon Llull és el missioner de la paraula, que escriu en les diverses llengües que li serveixen i li són útils per a la seva tasca missionera: l’àrab, el català i el llatí. L'historiador ens parla del testament de Ramon Llull (Palma, 1313), segons el qual deixa al monestir de La Real el seu cofre ple de llibres.
Ens fa a saber que l’economia dels monjos es basa en «ora et labora», i ens parla de l’Edat Mitjana com una època d’invents mai vists fins llavors. Quant a l’ordre intern del monestir, assenyala l’existència dels «conversos» o monjos no capellans, el celler o la tafona, la notaria, els abats vitalicis fins al segle XVII que trenquen amb Poblet, quan des de Mallorca s'adonen que els tracta com una colònia: hi suquen els doblers i en nomenen els superiors. Fins que l’abat mallorquí Ballester s’hi enfronta.
Allò que avui podem tenir i podem veure pel camí de la Real, l’aqüeducte que duu l’aigua de la síquia d’en Baster, a mans d'un sindicat, el més antic d’Europa.
Quant a l’església, amb estructura gòtica del segle XIII, ha estat casa de noviciat, casa de formació, i ara continua com a parròquia. (Vídeo núm. 6)(50’35’’)
Seguint amb el programa elaborat per la junta directiva de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, l’Schola Cantorum, dirigida per Tomeu Ripoll, acompanyada a l’orgue/pìano pel company vilafranquer Pep Portell, a la guitarra pel pollencí Jaume Barceló, amb la veu solista del bunyolí Joan Brunet, i l’acompanyament coral especial de veus femenines, esposes de membres del grup, interpreta tot el repertori programat. (Vídeo núm. 7) (20’44’’)
Vet ací el repertori de les peces musicals que interpretàrem els membres de l'Schola Cantorum, amb el reforç molt valuós de les veus de dones d'alguns dels nostres companys.
Acabam la celebració de la XII Diada cultural d'Amics del Seminari de Mallorca amb el dinar de germanor que dúim a terme al refectori del monestir de la Real, assaborint la riquíssima paella preparada pels nostres amics porrerencs de sempre.
S’hi ha fet notar la presència de Missioners dels Sagrats Cors, no solament amb el P. Josep Amengual, sinó també amb alguns altres, com el P. Antonio Fernández Cano, superior general de la Congregació; o el rwandès P. Jules Nikuze, rector de La Real i el congolès de Goma, P. Clément Mbarushimana (Vídeo núm. 8) (13’16’’).
Pocs dies abans de la Setmana Santa 2025, membres de la Junta Directiva de l’Associació Cultural Amics del Seminari es fan presents al monestir de La Real, per acabar d’arrodonir els preparatius de la XII Diada Cultural programada per al dissabte 3 de maig, a partir de les 9:15h del matí.
Organitzant la XII Diada cultural al monestir de La Real
Hi som convidats tots aquells que, d’una forma o una altra, hem passat algun temps estudiant (som moltíssims!) enmig d’aquelles quatre parets de l’edifici de Son Gibert. Ara tenim l’oportunitat de retrobar-nos (bastant més granats!) per compartir-hi una jornada, també amb les companyes i els acompanyants que tenguin ganes d’acudir-hi.
Iniciarem la jornada amb la celebració eucarística. La «Missa in memoriam» concelebrada pels companys sacerdots que ho desitgin, en aquesta ocasió, serà presidida pel P. Josep Amengual Batle, MSSCC.
Entre d’altres, hi té anunciada la seva participació mossèn Llorenç Tous Massanet. Fa comptes de desplaçar-s’hi des de Ceinos de Campos (Valladolid), amb un dels seus llibres «Elogio del girasol. Comentario al Evangelio de Juan»: té moltes ganes d’oferir-ne de franc un exemplar a tots i cadascun dels assistents.
Portada del llibre i escrit que s'hi adjunta
Després de la missa, mentre els organitzadors ofereixen un piscolabis a la concurrència, està programada l’exposició d’esbossos per un quadre de l’Assumpta, del pintor Josep Bover, que s’ha encarregat de recollir i d’oferir-hi el bon amic felanitxer Biel Bennàssar.
A mitjan matí, està prevista una conferència molt interessant sobre “Història del Monestir de La Real”, a càrrec del Pare Josep Amengual Batle .
L’Schola Cantorum, dirigida per Tomeu Ripoll Pou, amb acompanyament de l’organista Pep Portell Barceló, i el guitarrista Jaume Barceló Mairata, oferiran un concert coral esplèndid, amb un repertori que inclou 8 peces musicals variades. Comptarem amb la col·laboració especial d’un grup d’esposes dels socis.
Abans del dinar de germanor, elaborat per una de les cases porrerenques més prestigioses de la nostra illa, s’organitzaran visites guiades a algunes de les dependències més emblemàtiques d’aquest monestir cistercenc, l’existència del qual es remunta al segle XIII.
Per a una organització millor de la trobada, convé comunicar l’assistència al dinar, ABANS DE DIA 27 D’ABRIL, al company infatigable Joan Bonet Rubí (Telf./Whatsapp 606 56 96 58 / bonetrubi@hotmail.com). El preu del dinar és de 5,00€ pels socis i 18,00€ pels no socis acompanyants.
A l’espera de dur a terme, de la manera millor possible, aquesta XII Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca, en un indret tan singular com el monestir de La Real, ens alegrarà ben molt veure-hi cares conegudes i poder mantenir una estona agradosa de contacte i de comunicació força enriquidora.
A la munió de concerts nadalencs que s’ofereixen a Palma aquest mes de desembre de 2023, s’hi afegeix el que preparen a l’església parroquial de Santa Catalina Thomàs dues corals: l’Schola Cantorum, un cor integrat per homes Amics del Seminari de Mallorca, i la Coral de Campanet, una coral mixta de la vila campanetera.
Volen interpretar un repertori que conté una dotzena de peces musicals variades, i que inclou cant gregorià en llatí (3), polifònic en llatí i anglès (2), nadalenc popular illenc en català (7).
Amb la direcció compartida del mancorí Tomeu Ripoll i del campaneter Pere Reynés, com també amb l’acompanyament a l’orgue per part del vilafranquer Pep Portell, mantenen el costum de finalitzar-ne els concerts de Nadal amb el fervent cant unànime de l’emblemàtic «Adeste fideles», convidant tota la concurrència a participar-hi.
Són tres actuacions en tres indrets diferents (Inca, Palma i Campanet) que serveixen enguany per presentar-hi un bon repertori, cada cop més extens. El temps de Nadal és particularment rellevant, pel que fa a actuacions musicals de l’Schola Cantorum i la Coral de Campanet.
Una de les tres actuacions programades per enguany és aquest concert a l’església parroquial de Santa Catalina Thomàs, a Ciutat, DIJOUS, 21 DE DESEMBRE DE 2023, A LES 20:30 HORES:
SCHOLA CANTORUM conjuntament amb la CORAL DE CAMPANET.
Tenc la ferma convicció que aquesta X Diada d’Amics del Seminari de Mallorca passarà a la història com una de les diades culturals més «singularment extraordinàries» i significatives. Remarcant-n’hi el caràcter de «cultural».
TONI OBRADOR, acompanyant lectura de poemes amb la seva guitarra màgica, a Felanitx
Qui ha tengut oportunitat d’assistir-hi ha pogut rebre, durant prop de tres hores seguides, un bon bany d’aigües, tant superficials com profundes, en les quals els organitzadors felanitxers han aconseguit de submergir-nos, als prop d’un centenar d’assistents a l’acte cultural realitzat a l’interior de l’església parroquial de Sant Miquel, de Felanitx.
Enhorabona a Tomeu Rosselló, Miquel Monserrat, i Biel Bennàssar, que s’hi han dedicat en cos i ànima, a la preparació, realització i organització d’una Diada, ajornada tres pics seguits, per motius diversos, i que, a la fi, ha vist la llum de la vida en un dia assolellat que ens ha permès de gaudir a les totes de la lluminositat intensa tramesa a través dels vitralls admirables del temple felanitxer (tot i fastidiar-nos una mica el passi de diapositives...).
Estic passant un guster d’editar-ne els vídeos, que m’hi tornen a endinsar, en aquells instants tan sublims, animats per l’actuació musical de dos guitarristes felanitxers, coneguts i reconeguts arreu del món, com són Toni Obrador i Joan Carles Vaquer.
Són uns instants que comencen amb la presentació de l’acte, a càrrec del company felanitxer i amic de Seminari, Tomeu Rosselló, qui s’ha esmerçat a recordar que, seguint la tradició venerable de l’associació cultural Amics del Seminari, segons la qual cada Diada ha anat dedicada a una personalitat local, en aquest cas seria per a mossèn Pere Xamena i Fiol, conegudíssim i recordadíssim professor i superior al Seminari diocesà de Mallorca. Tot i amb això, ens ofereix la repassada breu d’unes altres dues dotzenes de persones de Felanitx, considerades per ell igualment mereixedores d’aital distinció honorífica: 22 homes i 2 dones...
Amb una preparació acurada, el fotògraf felanitxer de prestigi més que reconegut, bon amic de Seminari, Biel Bennàssar, ens ha volgut oferir una esplèndida exposició de fotografies relacionades amb la figura de mossèn Pere Xamena i la seva vinculació amb la vila felanitxera.
Tot i que la lluminositat del recinte (en aquest cas indesitjable!) no li facilitava gaire la tasca del passi de diapositives, i que, (per variar) els estris a emprar se li han rebel·lat en contra, a darrera hora, hem pogut seguir-ne les explicacions de qui deu ser un dels millors fotògrafs en la història de Mallorca.
Les intervencions del rapsode de Son Valls, bon amic de Seminari i condeixeble meu, Miquel Monserrat, ens han delitat amb la declamació d’una sèrie de poemes d’autors felanitxers, acompanyats amb les guitarres que fan sonar magistralment els músics Toni Obrador i Joan Carles Vaquer, ben proveïts d’estris electrònics de darrera generació.
Lamentablement, per problemes de salut, no hem pogut gaudir a plaer de la presència i la intervenció del bon amic de Seminari i eminent doctor en Teologia moral, professor del Seminari, Medalla de la Ciutat de Felanitx, mossèn Bartomeu Bennàssar, amb la seva lliçó programada. El text de la qual ha d'aparèixer publicat al número proper de la revista de l'associació.
Tot desitjant-li una recuperació prompta i estable, li hem d’agrair que, en lloc seu, hàgim pogut gaudir a plaer del que, per a mi, han estat els dos moments més àlgids en el desplegament d’aquest acte cultural (sense desmerèixer-ne res per a la resta!). No n'hi deu haver, d'altre, de precedent, que jo recordi.
Qui no ha assistit a aquest acte cultural d’Amics del Seminari a Felanitx, s’ha perdut l’ocasió única de fruir, com mai enlloc, en viu i en directe, a l’interior d’un temple que ressona a les totes, el que jo valor i consider com a «cloenda musical» extraordinàriament singular.
La interpretació que hi fan els dos músics felanitxers, Toni Obrador i Joan Carles Vaquer, és de les històriques. D’aquelles que requereixen estris molt millors que el meu, per quedar-hi enregistrades a la perfecció. Úniques. Singulars. Excel·lents. Increïblement factibles. Més semblants a un somni que a una percepció real...
«Les feuilles mortes», d’Ives Montand, i, sobretot, «Adagio», d’Albinioni, em posen els pèls de punta i m’omplen d’enveja sana com a músic. Gràcies, Joan Carles. Gràcies Toni. Per molts d’anys més, en aquesta tasca cultural tan intensa.
M’he estimat més deixar per al final de l’enregistrament d’aquest vídeo el que n’és, en realitat, el principi i l’inici d’aquesta X Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca a Felanitx. Per als creients, n’és l’origen i la culminació, amb l’Assemblea / Celebració del Memorial del Senyor a l’Església Parroquial de Sant Miquel de Felanitx. Una de les celebracions eucarístiques més entranyables en les quals he participat mai a Mallorca...
La presideix, humilment i modesta, el rector de la Parròquia de Sant Miquel de Felanitx, mossèn Josep Cerdà Tomàs, per la impossibilitat manifesta d’assistir-hi el bisbe de la diòcesi monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, qui s’ha hagut de fer present a Menorca.
Coincideix el mateix dia i la mateixa hora amb l’ordenació episcopal i presa de possessió de Mons. Gerard Villalonga Hellin, bisbe electe de Menorca, presidida per l'Excm. i Rvdm. Mons. Bernardito Auza, Nunci Apostòlic de Sa Santedat a Espanya, a la Catedral de Menorca (Ciutadella), dissabte 22 d’abril de 2023, 11.30h.)
A tot plegat, s'hi ha d'afegir el regal d'un pendrive que la Junta Directiva de l'associació cultural Amics del Seminari de Mallorca ha volgut fer arribar a tots els membres, sòcies i socis, com a record entranyable i inoblidable d'aquesta Diada Cultural felanitxera 2023.
En format MP3, començant per la intepretació de l'Himne de Felanitx (de Capó Adrover) i acabant amb la Jota Meravella, de s'Estol des Gerricó, ens deliten amb una quarantena de peces musicals, diverses i entretengudes, que ens acompanyaran sempre, quan tenguem ganes d'escoltar-les.
Són peces musicals variades de Capó Adrover, de Xamena Palou, de Bernat Julià, d'Aulí Caldentey, d'Oliver Martí, de Tomeu Bennàssar, de Manresa Adrover, d'Andreu Maimó, de Vich Bennàssar, de Manresa Gomila, de Vaquer Ramis, de Vicens Capó, d'Obrador Llinàs, de s'Estol des Gerricó, i d'altres autors anónims...
Feliç X Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca, durant la jornada prèvia a la celebració de la Diada de Sant Jordi 2023 als Països Catalans.
Intervenció de DOMINGO MATEU CONTI, president de l'associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, fent la cloenda del Dinar de Companyonia que, com cada any, l'entitat organitza amb motiu de les festes de Nadal i de Cap d'Any.
Assistents al dinar al restaurant celler Cas Padrí Toni, a Maria de la Salut
Nota introductòria:
Sabeu prou bé que no gaudesc de l’experta facilitat, diàriament acreditada, de saber ritmar i rimar sàviament les admirades dècimes del nostre estimat amic Miquel Campaner i Amengual. Vaig pensar, tanmateix, que un breu i concís petit poema podria ser una adient i oportuna salutació als benvolguts Amics del Seminari en l’avinentesa de la gratificadora trobada amical de l’inici de l’Any Nou. Aquest és el petit poema de salutació de la trobada de Cap d’Any que he titulat així:
GAUDINT DELS AMICS DE CAP A CAP D’ANY Maria de la Salut, 14 de gener de 2023
DOMINGO MATEU CONTI, llegeix poema seu
Joia plena, fora planys, car avui el jorn es crida a tastar l’instant de vida que s’esmuny entre els caps d’any.
Endolcim aquest instant amarant-nos l’esperit d’amorosívol delit per fruir de tot l’encant d’aquest efímer moment, que allargam tant com podem perquè allò que no volem és obrir l’any malament
Com de costum, entaulats en la dolçor de diverses complaences, les converses ens mantenen allunyats de l’eufòria veïnal que cala foc als carrers per on corren els darrers instants de l’últim alè de l’any.
Preferim omplir la ment de somnis escumejants i demanar a l’any entrant que els port a bon compliment. Param la taula de festa i d’antigues batalletes de quan érem jovençans. O temps de dolça memòria: gestes i errors importants, amarats d’amor i penediment que, a mesura que ens feim grans, delit són de plaent glòria.
Que aquests dos mil vint-i-tres sigui dolç i saludable, magnànim i favorable, tolerant i indulgent.
Curull de joies, eixut de planys, sense turments ni llàgrimes, aquest amical inici nodreixi el foc sagrat de les velles arrels íntimes d’on neix la nostra dolça amistat que a tots ens agombola fins que es fa fraternitat.
Joia plena, fora planys, car avui el jorn ens crida a tastar l’instant de vida que s’esmuny entre els caps d’any.
Cas Padrí Toni, Maria de la Salut Dissabte, 14 de gener de 2023
En bon dia de la festa de Tots Sants de 2022, per casualitat pura, em top amb imatges i la veu del bon amic valldemossí Manuel Miró Pinya, amb qui vaig compartir estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat.
Quins temps aquells! Poc a veure amb els d’ara!
Revisant les dades que figuren al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca, m’adon que n’hi apareixen ben poquetes seves. Les imprescindibles per besllumar-hi que es tracta la mateixa persona:
«En Manuel Miró neix a Muro el 30 de desembre de 1934. És ordenat prevere el 14 de març de 1959, (quan jo estic cursant el quart curs d’Humanitats, primer de la Secció Major). Participa en el Certamen amb el nº 666. Comença l’exercici del ministeri com Vicari de la parròquia de Valldemossa, de la qual l’any 1970 n’esdevé Rector. L’any 1973 deixa el ministeri», (mentre jo estic fent de missioner per terres del Burundi)...
D’aleshores ençà, hem coincidit circumstancialment en alguna trobada esporàdica que hem mantengut tots dos a Ciutat. Per motius diversos.
Sé que fa una desena d’anys que va perdre la seva esposa i continua sent vidu...
Jo sabia de la seva dedicació intensa a tasques relacionades amb la dinamització i l’enfortiment de l’associacionisme de la gent gran a la vila mallorquina de Valldemossa. Però en desconeixia els detalls que ens ofereix la televisió pública de les Illes Balears, a través d’aquest programa que jo presencio el dia de Tots Sants, assegut davant del televisor, mentre estic dinant d’una bona «fideuà» fabricada en casa...
Es tracta del programa televisiu «Ganes de viure», núm. 8, cap. 200. Hi apareix Manuel Miró, de qui diuen que «viu de fer contents els altres», com a president de l'Associació de Gent Gran de Valldemossa des de fa una vintena d’anys seguits. Amb 87 anys d’edat manté una intensa agenda. Intenta ajudar a pal·liar la soledat, que surtin, s'animin... 'Això és donar vida', diu Miró, content de la resposta entusiasta dels socis després de dos anys de pandèmia.
He cregut que seria profitós, sobretot per als membres de l’Associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, i per a altra més gent de la contrada, recollir-ne l’extracte que reproduesc suquí mateix.
Entre d’altres motius, per veure si el bon amic Manuel Miró s’anima a fer-se’n soci (i tants d’altres que han passat per entre les quatre parets del Seminari diocesà de Mallorca, a l’època que sigui).
Vet ací, doncs, el vídeo que me n’ha sortit, gràcies a l’oferta del programa a la carta que ens oferix IB3 TV.
Per a mi, en Manuel Miró continua sent un «bon capellà LAIC», que continua «donant vida» al seu redol.
Bon profit a qui vulgui visionar-lo. Salut i coratge!
Una de les condicions que pos als companys caminants per participar en aquesta iniciativa de recórrer territori menorquí és poder participar en la concentració que organitzen els bons amics pensionistes de Ciutadella cada dilluns a les 12 del migdia, a la plaça de sa Catedral. Ho fan sempre en defensa d’unes pensions dignes, i reclamant més respecte de les administracions públiques pels drets socials del conjunt de la ciutadania.
Per aquest motiu, en bon primer dia, no particip directament en la caminada a peu per trams del Camí de Cavalls, sinó que assistesc a la concentració de pensionistes que cada dilluns compareixen a la plaça de la Catedral, des de fa quatre anys seguits, sense cap interrupció.
Conduïts per Biel Martí Marquès, Agustí Hitar García, Custodia, Maria Lluïsa i d’altres pensionistes residents a Ciutadella, es concentren per defensar públicament unes pensions públiques dignes i respecte molt més acurat pels drets socials de la ciutadania.
Casualment aquest dilluns coincideix amb la primera concentració que fan, després de la gran manifestació d’àmbit estatal, realitzada a Madrid abans d’ahir, dissabte, a la qual ha pogut participar na Custòdia, representant Menorca; Graciela Masiano, representant Eivissa; i una nodrida representació de Mallorca amb Pep Juárez, Maribel Alcázar o Antonio Picazo al capdavant, tots ells membres de la Coordinadora Balear en Defensa de les Pensions Públiques i dels Drets Socials.
Em sap greu no haver-me pogut fer present, dissabte, ni a Madrid ni a Ciutadella, per sumar-me a les reivindicacions en defensa dels nostres drets, participant activament en les manifestacions unitàries de pensionistes arreu de l'estat espanyol.
Sí que mir de fer costat aquest dilluns, dia 17 d’octubre, a la plaça de la Catedral, on s’hi concentren, com sempre, a les 12 del migdia els bons amics de l'entitat Pensionistes Per la Seva Dignitat de Ciutadella Menorca.
Els seguesc des de fa un cert temps per via telemàtica, des de Mallorca estant, i amb els vídeos que publiquen. Pel que vaig veient, són els membres més actius de la Coordinadora Balear en Defensa de les Pensions Públiques d'arreu de les Illes Balears i Pitiüses.
Cada dilluns, en sonar les 12 del migdia de la seu catedral de Menorca, inicien a la plaça de sa Catedral la seva concentració reivindicativa. Des de fa quatre anys seguits, sense cap casta d'interrupció.
Tenc el gust de conèixer-los només, per vies telemàtiques i amb imatges que apareixen a la pantalla del meu ordinador. Mai no ens hem vist "en viu i en directe", com acostumen a dir.
Avui, que n'és la primera ocasió, n'estic ben content, de fer-ho. N'admir la seva persistent constància. La seva presència constant, cada dilluns de cada setmana de cada any transcorregut. Sempre amb la mateixa dèria: convèncer la gent que vulgui escoltar-los que cal posar-se a defensar aferrissadament el sistema públic de pensions de l'estat espanyol, un dels millors, si no el millor, de l'Europa contemporània.
Així com els treballadors d'ahir, amb les seves quotes mensuals a la Seguretat Social, contribuïren esplèndidament a omplir la caixa de les pensions públiques dels pensionistes d'ahir; de la mateixa mantera, els treballadors d'avui, amb les seves quotes mensuals a la Seguretat Social, contribueixen a mantenir plena la caixa de les pensions públiques per a pensionistes d'avui; i els pensionistes de demà, ¿de quines quotes mensuals a la Seguretat Social disposaran, si els treballadors d'ara endavant, en lloc d'aportar a la caixa pública, ho han de fer a una privada?
No es coneix cap altre sistema públic de pensions tan solidari com aquest en tota la Unió Europea. Per això, entre d'altres motius, volen desmantellar-lo. Perquè no resulta suficientment sucós per al capital privat que se'l vol fer seu i apropiar-se'l, servint-se dels governants espanyols actuals, tan submisos com els anteriors...
En companyia de la companya més veterana del l'entitat pensionista ciutadellenca, Maria Luïsa, qui sempre té per costum desplaçar-se en tricicle, a l'edat octogenària de què gaudeix, fent el passeig que va del port vell al port nou, vorera vorera mar, arrib a peu on arriba el vaixell de Baleària.
A mitjan camí, la companya se'n torna cap al centre de la ciutat, no sense deixar-me molt ben acompanyat per la seva infermera, molt amable, anomenada Conxa, qui m'acompanya fins allà on destrio la silueta del vaixell amarat al moll.
Acabada la concentració a la plaça de sa Catedral, i retornat del camí fet fins al port nou de Ciutadella, me’n vaig a dinar a s’Esplanada (Plaça dels Pins, 2) d’un bon menú del dia: Ensalada mediterrània i mero amb verdures (13,50 €), més una ampolla gran d’aigua mineral sense gas (2 €), més un cafè (1,40 €). Total, 16,90 €.
Sí que puc dir que, horabaixando, ben per casualitat m'he topat amb la tropa de caminants que han arribat al matí en vaixell i que acabaven de dur a terme la primera caminada. Programada pels voltants de Son Xoriguer, Cova dels Pardals i Son Saura, no en tenc imatges pròpies, ni puc dir-ne mot sobre allò que ha estat...
A l'hora convenguda, anam a sopar al restaurant Casino Desset de Gener, situat a l’Avinguda de la Constitució, 18.
Deman una ensalada de burrata i una aigua mineral sense gas. M’atén na Lucía. Me n’indica el preu: 10,90€.
«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els meus passos diaris, m’indica que aquest dilluns n’he incrementat el nombre, respecte d’ahir: 15.012. Més acceptables: 10,21 km.
Cada dia 18 de tots els mesos de l'any, continuo mantenint més viu que mai el record sempre estimulant i engrescador de qui, durant vint-i-vuit anys seguits, m'acompanyà com a esposa. Tal dia com avui, se n'anà, d'aquí on som, i roman gaudint a la "dimensió desconeguda" des de fa sis anys i cinc mesos. Que en gaudeixi a les totes la manacorina Isabel Rosselló i Girart!
Avui és la primera sortida que faig amb els Caminants Amics del Seminari per terres menorquines. Després de berenar a l’hostal, partim en autocar llogat cap a cala en Turqueta. Em deixen seure a la butaca de davant, a prop del conductor. Cosa que em per d'accedir fàcilment al micro. Mentre hi anam, cantam cançons d’èpoques llunyanes, dins aquell autocar que recorre carreteres i camins de Menorca amb l'objectiu de dur-nos, a tots, fins a cala en Turqueta...
Una cala que, segons diuen, durant l'estiu està farcida de turistes, visitants i vehicles motoritzats que fan gairebé impossible accedir-hi confortablement, com podem fer nosaltres aquest dimarts del mes d'octubre.
Arribats a l'indret on hem de deixar aparcat l'autocar, continuam fent camí a peu. Des de cala en Turqueta cap a les cales de Macarelleta i Macarella. Els paisatges són meravellosos, amb una illa tota coberta de verdor per totes bandes i unes platges nítides i clares, com poques vegades es poden veure.
Dinam a l’ombra d’un xibiu molt ben condicionat, el bar cafeteria na Susi.
M’hi atén Felet. Me’n demana 17,20 €, per una ració de pollastre cruixent (13,60 €), aigua mineral sense gas (2 €) i cafè (1,60 €).
«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els meus passos diaris, m’indica que aquest dimarts n’he fet: 13.724. Acceptables: 10,67 km.
Com ens assenyala i recorda l'organitzador bunyolí d'aquesta eixida fora de Mallorca, Joan Brunet, avui és jornada de semi-relax per a tots i cadascun dels membres que hi participen.
Amb els nostres cinc cotxes arribam fins a Binimel·là, població situada a una trentena de quilòmetres de l’hostal ciutadellenc, i feim una caminada suau fins a la platja de Cala Pregonda.
Anam a dinar a es Mercadal, al restaurant Las Vegas, on som atesos de manera magistralment professional per qui ens tracta a les mil meravelles, a l’hora que ens serveix uns plats exquisits. Hi deix 17€ del menú.
Abans, i ben per casualitat, tenc oportunitat de saludar na Tuni Allès i en Ramon Orfila Pons, antics companys de lluites polítiques institucionals, des del Partit Socialista de Menorca, tots dos en àmbits diversos: ell com a diputat del Parlament de les Illes Balears i conseller d’Agricultura del Consell insular de Menorca (1983-1997), Alcalde des Mercadal (1999-2010). Ella, consellera d’Economia i Medi Ambient del Consell insular de Menorca, directora general de Comerç del Govern de les Illes Balears (1999-2003).
Grans defensors de la llibertat per al poble sahrauí, me n’alegr ben molt de tornar a veure’ls.
Com també de veure, saludar i acompanyar la bona amiga Joana Triay Vidal, qui fou regidora del PSM a Ciutadella (1995-2005) i el seu espòs Carles Cavaller Pons.
«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els passos diaris que faig, m’indica que aquest dimecres n’he fet: 14.369. Massa pocs quilòmetres: 9,77 km.
Avui tenim projectat de recórrer el camí de la cala d’Algaiarens (La Vall), a una desena de quilòmetres de l’hostal. Hi anam amb els nostres cotxes, que són cinc. Els deixam a l’aparcament, tots, tret d’un que deixam a Cala Morell per després tornar a cercar-ne els altres.
Recorrem pel nord de Menorca. Des de les platges d’Algaiarens (zona coneguda com La Vall) fins a Cala Morell, una cinquena de quilòmetres.
La platja de ses Fontanelles, barraques de pescadors, vistes panoràmiques encisadores de la Vall i Punta Roja, el codolar de Biniatram, la necròpolis de Cala Morell.
En visitam una, de les catorze coves que s'hi troben. En pujar-hi, miram d'interpretar-hi a dues veus el cant de l'Avemaria que hi ressona a les totes.
Dinam al restaurant Park de Cala en Blanes.
Tornam a l’hostal. Descansam. Sopam i a Son Dòrmer s’ha dit.
«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els passos diaris que faig, m’indica que aquest dijous n’he fet: 15.196. Acceptables: 10,33 km.
En bon divendres, s’acaba la sortida i les caminades nostres per trams del Camí de Cavalls. És la darrera etapa, la que feim altra volta cap a la platja d’Algaiarens (La Vall), a una desena de quilòmetres de Ciutadella.
Aquesta vegada, anant-hi en els cotxes, ens endinsam cap a l’altre indret que ens permet d’arribar a les platges del Bot i Es Tancats. Una bella i esplèndida caminada, per un camí en molt bon estat, entre pinars i alzinars, tenim l’oportunitat de banyar-nos en les aigües més cristal·lines que jo no hagi vist mai. Ni al Carib, ni al Pacífic, ni a l’Índic, ni a l’Atlàntic, ni a la Mar Mediterrània.
Per a mi s’esdevé la millor nedada que he fet mai en una platja verge.
Acabam la jornada, dinant al Restaurant Club 94, situat a l’avinguda Argentina 94 de Ciutadella. Jo ho faig amb uns uns bons canalons i llenguado exquisits, amb flam d’ou, cafè i aigua a rompre (16€).
Tot i que he de romandre una nit més a l’illa menorquina, vull acompanyar tota la colla que parteix avui mateix cap a Mallorca, des de l’Estació Terminal marítima. Fins als darrers moments.
Un cop acomiadada la colla d’amics caminants, vorejant la mar, me’n torn caminant a peu cap a l’hostal, on mir de passar la meva darrera nit ciutadellenca.
Abans, emperò, vull fer una passada per Ca na Fayas. Em fa ganes de fer-me amb una magnífica Pultrú Muradeta de Porc Negre Fumada Picant (17,40€), una bona peça de formatge artesà semicurat Nº 48 (31,59€), i dues bones bosses d’arròs de la Terra (12€) (comanda que m’encarreguen de fer na Catalina i en Joan Toledo).
Els he d’agrair, a tots dos, que això m’hagi servit per conèixer una de les millors comerciants que he vist mai, de nom Joana, excel·lent venedora de formatges, embotits i altres menjues boníssimes.
«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els passos diaris que faig, m’indica que aquest divendres n’he fet: 20.238. Magnífics: 13,76 km.
M’adon que tenc la satisfacció immensa d’haver passat uns dies molt agradosos, en companyia gratíssima i gratificant d’unes dues dotzenes de persones, cada cop més amigues i més entranyables.
De més de mitja dotzena de ciutadellencs amb qui he tengut l’oportunitat de contactar. En algun cas per primera vegada, en altres casos, després de molt de temps transcorregut des del darrer pic.
Me’n vaig amb tres grans satisfaccions personals: la primera, haver aconseguit fer cada dia el mínim de 15.000 passes que m’havia proposat d’arribar a assolir, fins i tot superant-ne la xifra en alguna ocasió (com avui mateix: 20.230).
La segona, haver aconseguit no beure alcohol, com m’havia proposat, durant tots els cinc dies que he romàs a Menorca, suplint-ho per l’aigua o alguna beguda no alcohòlica. (Em sembla que a la visita mèdica rutinària que em pertoca de fer la setmana que ve al PAC de s'Escorxador, s’hi ha de notar una mica la diferència per l’esforç realitzat! A veure si aconseguesc el "meritissimus cum laude" de la infermera).
La tercera no és tan completa. Així i tot, m’alegra una mica: m’havia proposat baixar 3 quilos de pes en una setmana... Només n’he aconseguit baixar 2 kg 300 gr. Pens que val més això que no res.
Mentre faig les maletes per tenir-les ben a punt per demà, abans d’emprendre el vol cap a Mallorca a les 17 hores des de l’aeroport de Maó, rep telefonada del bon amic Toni Riuda, qui em comunica que ell i la seva dona, na Margarita, em poden acompanyar en el seu cotxe fins a dalt del Toro. Em fa molta d’il·lusió aprofitar l’estada a l’illa per pujar-hi. Els ho agraesc de tot cor.
