Ara fa un any, des del Perú estant!

En complir-se el primer any des que acab «el viatge de la meva vida al Perú», on romanc mig any seguit (març-setembre 2024) pel meu compte i risc, m’entren ganes d’agrair tots els suports rebuts, més d’una vintena, a la senzilla i modesta iniciativa de finançar mitja dotzena de Petits Projectes Personals Peruans (PPPP) que hi propòs.

Darrer sopar andí...

Amb ganes de tornar a posar-hi els peus, si Déu ho vol, a passar-hi les properes festes de Nadal i de Cap d’Any 2025, em passa pel cap la idea d’informar-ne. Sobre l’estat en què es troben suara mateix tots i cadascun d’aquells microprojectes de col·laboració mallorquina llançats, per tal d’aconseguir més suports fins a completar-ne tota la sèrie proposada.

En aquests moments, dels 6 microprojectes programats -a la selva, la serra i la costa del Perú-, 2 ja han estat iniciats i completats; uns altres 2 han estat iniciats i encara no s’han completat; mentre que en queden 2 sense haver-se’n iniciat encara l'enviament de cap ajut. 

He de dir que n’estic més que satisfet, d’haver aconseguit tot això en aquest primer any transcorregut d’aleshores ençà. Per això mateix, vull agrair-ho públicament, alhora que hi deman més ajuda i col·laboració per part d’altra gent que també pugui estar interessada a acostar aquests dos indrets tan distints i tan distants, com són Mallorca i Perú.

Vet ací el quadre de la situació actual:

Vull recordar que avui dia, amb els mitjans tecnològics que disposam, qui desitja aportar-hi res, ho té molt fàcil: via WESTERNUNION! Una modalitat tan ràpida com instantània, tan segura com fiable, legalment reconeguda pel Banc d’Espanya, solament amb 5/6€ de comissió per cada enviament, sigui quina en sigui la quantitat.

Basta fer-se present a qualsevol oficina de Correus, o a qualsevol Locutori, amb el carnet d’identitat propi i la quantitat d’euros que hi vulgui aportar qualcú (des de 20€, com han fet alguns, fins a 50, 100 o 500 com ha fet qualcú), i els depositi, per exxemple, a nom de:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
TARAPOTO (PERÚ)
+051 986881364

Això sí, cal demanar-ne el JUSTIFICANT, i passar-me’n la FOTO, a MI (tràmit imprescindible per mantenir-ne el control).

Un altre mitjà, que no em resulta tan desitjable, evidentment, és que m’ho faci arribar per bizum... 

Tenint ben present que, com he fet sempre, faig comptes d’informar-ne detalladament cadascun dels donants voluntaris que hi vulguin contribuir: sobre l’estat dels comptes i la situació actualitzada del projecte.

Des d’aquí mateix, amb aquests dos vídeos que hi adjunt, es pot comprovar l’estat en què es troben els dos microprojectes ja finançats completament a la selva amazònica peruana. Cosa que esper poder fer aviat amb la resta dels que encara romanen pendents de finalitzar, tant a la selva com a la costa o la serra andina.

Precisament, coincidint amb el primer aniversari del meu retorn a Mallorca, un cop acabat el meu darrer viatge de 6 mesos al Perú l'1 de setembre de 2024, m'arriba una bona notícia, la més esperada de totes: a Mèxic m'acaben de publicar el llibre "Cròniques meves peruanes" , en català. 

Ja acordàrem que un percentatge dels beneficis que n'obtengui l'editorial mexicana, van destinats a algun d'aquests sis microprojectes de col·laboració voluntària amb el Perú.

Bona data per a l'inici d'una etapa nova en aquest àmbit de la col·laboració solidària! 
Tant de bo que arribin a ser-ne molts, els ulls que s'ho llegesquin.

Salut i coratge! 

Per continuar col·laborant amb el Sud global, ni que sia mitjançant unes formes tan senzilles i modestes com aquestes tres que acab de suggerir i proposar!

A la bona amiga i veïna Josefa Cañavate Mesas, religiosa trinitària

En la dècada dels anys 50 del segle passat les nostres dues famílies, la Buele-Ramis i la Cañavate-Mesas, s’instal·len al mateix carrer de Ciutat, ocupant sengles vivendes modestes, situades davant l’antiga fàbrica de GESA, al carrer 365... A molt poques passes una de l'altra.

A Son Roca, el 10 de maig de 2025

D’infants, jugam plegats amb els seus germans Ramon i Juan. Ella em guanya d’uns 9 anys i mig.

Aleshores record que em sorprèn moltíssim la seva decisió de fer-se religiosa trinitària abans que complís els 20 anys. Mantenc viva la imatge d’aquella primera vegada que la veig amb l’hàbit trinitari, portant la creu blava i vermella característica... 

Mentre estic estudiant Filosofia al Seminari diocesà de Mallorca, m’assabent que se’n va destinada al Perú com a missionera, l’any 1961.

Poques notícies seves m’arriben de llavors ençà, fins que coincidim en la nostra tasca al país andí catorze anys després. La hi veig dedicada profundament i intensa, dirigint amb entusiasme i moltes ganes el centre educatiu Colegio San Agustín, situat a l’avinguda Javier Prado de Lima. Escola catòlica, de caràcter privat, dins el districte de San Isidro, hi és considerat com un dels col·legis de nines més prestigiosos de la capital peruana.

 

Posteriorment, ens retrobam a una altra casa dels afores de Lima. Ella, juntament amb les seves germanes de congregació, hi duen a terme tasques pastorals diverses, residint al convent que les religioses trinitàries mantenen obert al Balneario de Ancón (al mateix indret on el cardenal Juan Landázuri Rickets m'encomana la tasca de rector a la parròquia de San Pedro durant uns quants mesos).

Som testimoni directe de la gran feinada que hi fan, acollint-hi infants i mares de família en situació de pobresa extrema, amb molta de cura i gran dedicació (encara avui dia roman obert).

També record haver visitat na Josefa fora de la ciutat de Lima, a centenars de quilòmetres cap al Nord. Quan les religioses trinitàries funden una casa (que encara avui roman oberta), en un dels poblets anomenat Pueblo Nuevo, situat en una de les zones rurals del departament de La Libertat, entre Trujillo i Piura (on treball alguns anys).

He de dir que sempre hi som molt ben acollit, tant per ella com per les germanes trinitàries que m’hi reben, des que les conec i tract de prop l’any 1975, fins l’any passat mateix. Durant aquests darrers cinquanta anys, en una desena d'ocasions m’hi he trobat com a ca meva. Els estic molt agraït.

Quan la bona amiga i religiosa trinitària Francisca Berga em comunica, aquest dilluns dia 14, la notícia de la mort de Josefa Cañavate Mesas, m’hi qued sorprès. La darrera vegada que coincidim tots dos és a Mallorca. Concretament, a la casa d’espiritualitat de Son Roca, hi participam el proppassat dia 10 de maig, en una trobada organitzada per Mallorca Missionera.

Una altra bona amiga i veïnada se n’ha anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda que anomenam el cel. Que, conduïda per l’Esperit de Jesús,  gaudeixi per a sempre de la Vida que el nostre Pare, Senyor i Déu de l’Univers, ens té reservada, a tota la humanitat alliberada. 

I que na Josefa Cañavate Mesas no deixi mai de continuar afanyant-se en la tasca d’acompanyar-nos i d’engrescar-nos en el treball per un món millor: el cel nou i la terra nova on impera la Justícia.

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV

És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal...

Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez, O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia.
M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú. Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament (Piura): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo; jo a la diòcesi de Piura, només com a rector de parròquia.

N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge:

1. INFÀNCIA I JOVENTUT

- Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago (Illinois-EUA) el 14 de setembre de 1955 (19 dies abans que jo ingressi al Seminari diocesà de Mallorca a l’edat de 10 anys!)
- D’avis materns, tots dos descrits com a negres o mulats (haitians?), és fill de pare amb ascendència francesa i italiana, Louis Marius Prevost, i de mare amb ascendència espanyola, Mildred Agnes Martínez. Té dos germans, Louis Martin i John Joseph.
- Passa la seva infantesa i adolescència amb la seva família i estudia primer en el Seminari Menor dels Pares Agustins, completant-ne els estudis secundaris el 1973 (quan em trob de missioner pel Burundi, a l’Àfrica Central).
- Creix dins l’orde de Sant Agustí on l'1 de setembre de 1977, a l’edat de 22 anys, ingressa en el noviciat (el meu darrer any sencer d’estada al Perú). És l’any en què obté una llicenciatura en matemàtiques a la Universitat de Villanova.
- Fa la seva primera professió el 2 de setembre de 1978. (l'any en què deix de treballar al Perú i me'n torn cap a Mallorca). I els vots solemnes el 29 d'agost de l’any 1981 (el meu darrer any sencer com a rector de la parròquia de l’Encarnació, a Palma).
- És ordenat sacerdot a Roma el 19 de juny de 1982 al Col·legi Agustinià de Santa Mònica, per monsenyor Jean Jadot, pro-president del Pontifici Consell per als No Cristians, avui Dicasteri per al Diàleg Interreligiós (catorze anys després que jo en som ordenat capellà a Mallorca; i cinc mesos després que celebr i presidesc la darrera missa a la parròquia de l’Encarnació, abans de casar-me amb Lina Company).
- Obté un títol de Màster en Divinitat a la Catholic Theological Union de Chicago (1982); i la llicenciatura (1984) i el doctorat (1987) en Dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino, a l’Angelicum de Roma.

2. MISSIONER AL PERÚ, DURANT 22 ANYS

- Mentre prepara la seva tesi doctoral, és enviat a la missió agustiniana de Chulucanas, Piura, Perú l'any 1985. Exerceix com a canceller de la Prelatura territorial i prior del Vicariat de Chulucanas, de 1985 a 1986, (mentre m’estic afanyant a combatre el limfosarcoma maligne que afecta la vida de la meva esposa Lina).
Chulucanas és una ciutat del nord del Perú, capital de districte, ubicada en el departament de Piura, a una cinquantena de quilómetres de la parròquia piurana on treballam els capellans mallorquins.

- Dos anys després, passa als Estats Units i és nomenat Director de Vocacions i Director de Missions per a la Província Agustiniana "Mare del Bon Consell" a Olympia Fields, Illinois (EUA) (1987-1988) (l'any mateix en què mor ma mare).
- Torna al Perú i s'incorpora a la missió de Trujillo com a director del projecte de formació comuna per als aspirants agustins dels vicariats de Chulucanas, Iquitos i Apurímac (l'any mateix en què mor la meva esposa Lina Company). 
Durant onze anys seguits exerceix els càrrecs de prior de la comunitat (1988-1992), director de formació (1988-1998), i, en l'arxidiòcesi de Trujillo, vicari judicial (1989-1998) i professor de Dret Canònic, Patrística i Moral en el Seminari Major "Sant Carles i Sant Marcelo". 

Li confien també l'atenció pastoral de la nostra Senyora Mare de l'Església, més tard parròquia amb el títol de Santa Rita (1988-1999) a la perifèria pobra de la ciutat. I esdevé administrador parroquial de la nostra Senyora de Montserrat (1992-1999)

No em puc estar de recordar que és al mateix seminari on, un grapat d’anys abans, hi arriba l’1 de març de 1959 (quan jo estic fent el quart curs d'Humanitats al Seminari diocesà de Mallorca) el primer grup de missioners mallorquins comandats per mossèn Miquel Fernández. Són els quatre primers capellans diocesans de Mallorca que, en grup, després de fer un curset intensiu de preparació a Madrid, enfilen rumb a Sud-amèrica. Sempre he recordat molt bé tant el fet com els personatges: Miquel Fernández Bosch, Antoni Lliteras Massanet, Ferran Bonnín Aguiló i  Sebastià Planas Llabrés de Jornets. Se’n van a treballar al Seminari de Trujillo, a uns 500 km al nord de la ciutat de Lima, la capital del Perú. Després s’hi anirien afegint-ne d’altres, de companys mallorquins.

- El P. Prevost se’n torna als Estats Units l’any 1999, i és elegit provincial de la província agustiniana de Chicago assumint-ne el càrrec el 8 de març (el mateix any en què mor mon pare 7 mesos després, i jo començ a exercir-me com a conseller de Cultura i Joventut al Consell de Mallorca i com a diputat al Parlament de les Illes Balears).
- L’any 2001 s’exerceix com a prior general dels agustins durant 12 anys seguits: primer, per un mandat de sis anys, i llavors torna a ser elegit, per a un segon mandat de sis anys l’any 2007.
- Del 2013 al 2014, és director de formació al Convent de Sant Agustí de Chicago, així com primer conseller i vicari provincial de la Província de Nostra Mare del Bon Consell, que cobreix el mig oest dels Estats Units.

3. BISBE DE CHICLAYO, DURANT 8 ANYS

- El 3 de novembre de 2014, el papa Francesc nomena el P. Prevost com a administrador apostòlic de la diòcesi de Chiclayo i bisbe titular de Sufar. Rep la seva consagració episcopal el 12 de desembre de 2014, i el 26 de setembre de 2015 és nomenat bisbe de la diòcesi de Chiclayo.
- Dins la Conferència Episcopal del Perú (CEP) entre 2018 i 2023, Prevost forma part del consell permanent per al mandat del 2018 al 2020. N’és el vicepresident segon...
- El 13 de juliol de 2019, Prevost és nomenat membre de la Congregació per al Clergat. El mateix any és elegit president de la Comissió d'Educació i Cultura. També és membre de la direcció de Càritas Perú...
- El 15 d'abril de 2020 és nomenat administrador apostòlic del Callao al Perú, (en plena pandèmia) i el 21 de novembre del mateix any, el papa Francesc el nomena membre de la Congregació per als Bisbes
- El 30 de gener de 2023, el papa Francesc el nomena prefecte del Dicasteri per als Bisbes, amb efectes del 12 d'abril, amb el títol d'arquebisbe-bisbe emèrit de Chiclayo.

4. CARDENAL DIACA, DURANT UN ANY I 8 MESOS

- El 9 de juliol de 2023, el papa Francesc anuncia que té previst nomenar-lo cardenal en el consistori del 30 de setembre. En aquest consistori és nomenat cardenal diaca de Santa Monica degli Agostiniani. (Ara fa només 1 any i 8 mesos).
- Ha estat president de la Comissió Pontifícia per a l’Amèrica Llatina...

5. PAPA, DES DEL 8 DE MAIG DE 2025

- Robert Francis Prevost Martínez, O.S.A. és elegit pel conclave de cardenals com el 267è papa de l’Església Catòlica Romana el 8 de maig de 2025. Es converteix en el primer pontífex estatunidenc i peruà. Escull el nom de Lleó XIV.
- Es diu i comenta que el cardenal Pietro Parolin, nomenat pel papa Francesc el 31 d’agost de 2013 secretari d’Estat de la Santa Seu, el dicasteri més antic dins la Cúria romana, en veure que progressa rapidíssimament l’increment de vots al seu favor durant el conclave, demana als seus votants que es posin a favor del cardenal Prevost...
- Sembla que Prevost és i vol comportar-se com un papa de consens entre progressistes i conservadors. Té una destacada trajectòria missionera, pastoral i doctrinal. Uneix les seves arrels nord-americanes amb una experiència llatinoamericana. 

- Diuen i comenten que parla amb fluïdesa relativa anglès, espanyol, italià, francès, portuguès, llatí, alemany i quítxua. La seva trajectòria combina una formació acadèmica profunda amb una dedicació pastoral a Amèrica Llatina, reflectint el seu compromís amb l'Església i el seu servei a les comunitats.

Tant de bo, dic jo i no em cans de repetir, pregant Déu per pa i per sal:
Que aquest papa Lleó XIV, que prové del Nord i del Sud, pugui dur a la pràctica tot quant sap i tot quant vol, sempre en profit i benefici d'un evangeli anunciat i compartit amb els més pobres. Que mai no hi defalleixi. I que arribi a perdurar en el temps, almanco durant dues dècades seguides...

M'alegra veure que hores d'ara comptam amb un Papa tan missioner al Perú, que arriba a fer-se present i a treballar en indrets tan diversos com: Chulucanas, Chiclayo i Trujillo, a la costa Nord. Callao i Lima, la capital del Perú. Iquitos, a la selva amazònica peruana. I Apurímac, regió situada al Sud, en plena serra andina del Perú.
Segur que s'hi ha deixat "evangelitzar pels més pobres del país..."

Setmana Santa 2025, i el record d’algunes altres

L'any passat visc la Setmana Santa al Perú, on duc a terme "el millor viatge de la meva vida, abans de complir els 80 anys".

Això vol dir que enguany ja en van vuitanta, de setmanes santes viscudes per mi  al llarg de la meva vida octogenària. La majoria a Mallorca.

Tot i el pas inexorable del temps,  mantenc viu el record d'algunes altres viscudes intensament en territoris africans o sud-americans.

Enguany, en bon Diumenge de Rams, a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, pleníssima de gent a vessar, tanta que moltíssima no hi pot romandre asseguda als bancs i  ha d'estar dreta on pugui durant tota la funció, hi  acompany els cants de la celebració, fent-hi sonar l'orgue, altre temps adquirit i emprat pel bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias (qepd):

Canta, Jerusalem...

 

Tres dies després, en bon Dimecres Sant, com en tantes altres circumstàncies de la vida, m'acut i se’m fa recurrent l'interrogant irresponible de si aquesta no podria ser, per a mi, la darrera vegada que celebr el Dimecres Sant a la Seu Catedral de Mallorca...

Record que quaranta-quatre anys enrere hi acudesc com a prevere en exercici actiu, participant-hi com a rector de la parròquia de l'Encarnació, ben situat i encarxofat, com desenes d'altres companys sacerdots mallorquins, dalt de tot del presbiteri catedralici.

Ara i avui, com en altres ocasions posteriors, ho faig des d'un dels bancs situats allà deçà la meitat del temple... Com la doneta aquella de l'evangeli... Entre fidels assistents, un feligrès més.

Aquest dia, en bon Dimecres Sant de 2025, puc seguir per youtube fins a tres misses crismals distintes que m'interessen: la de la Catedral Regina Mundi de Bujumbura, a la capital del Burundi; la de la Catedral de Lima, presidida pel cardenal Carlos Castillo, al Perú; i la de la Catedral de Mallorca, amb el bisbe Sebastià Taltavull. Una de les tres, aquesta darrera, en directe i físicament present.

Mentrestant no deix de pregar pel clergat de Mallorca i d'arreu del môn catòlic: que Déu il.lumini tots i cadascun dels preveres, perquè romanguin sempre fidels al Senyor, essent i comportant-se pertot arreu com a bons seguidors de Jesús el natzarè i com a bons servidors del poble més pobre, amb el qual Ell s'identifica.

No sé ni record si 44 anys enrere hi són presents més preveres o manco que avui. Enguany n'hi arrib a comptabilitzar més de 120, de capellans, a l'hora que ingressen jeràrquicament i ordenada en processó, clarament demostrativa del poderiu masculí dins aquesta església nostra (sense cap dona ni una que hi entri triomfalment!).

Tots són homes, en exclusiva, capellans diocesans i religiosos de congregacions masculines diverses, tant de ritus occidental com oriental. Més d'una desena de diaques. Manco d'una dotzena de seminaristes (amb bastant més negritud present en els rostres avui dia que no temps enrere, quan el més negre de tots som jo...) Tothom precedit pels escolans portadors dels dos cirials i la creu alçada, amb l'espectacular encenser capdavanter.

Presidits pel bisbe Sebastià Taltavull, en una celebració litúrgica solemníssima de la Missa crismal. Una cerimònia que retransmet en directe IB3, el canal públic autonòmic. Ben animada pel Cor catedralici, l'orgue sonor i l'encens escampat per tots els racons de l'espai imponent i majestuós.

Entre els concelebrants, m'alegra veure-hi algunes cares conegudes. Les primeres que salud, abans, en el claustre de la Seu, són les d'en Suau Serra, Servera Terrassa... I ja dins el temple, Horrach, Seguí... "et alibi aliorum..."

A l'homilia, llarga com de costum, el bisbe Taltavull esmenta el Sínode universal i l'Assemblea diocesana recents; repassa diverses cites bíbliques referides als sacerdots i ministres, i als cristians batiats; cita paraules del papa Francesc; per dues o tres vegades acaba... i no acaba d'acabar una homilia episcopal una miqueta per davall dels 20 minuts de durada...

Segueix la renovació pública de les tres promeses sacerdotals envers l'Església... amb l'assentiment col·lectiu refrendat positivament i clamorosa pel conjunt presbiteral.

Continua la benedicció de les tres àmfores contenidores dels tres olis sagrats portats davant l'altar, entre d'altres, per quatre membres de la nostra parròquia de Santa Catalina Thomàs...

Hi trob a faltar el cant popularment conegut del Crec en un Déu... El de sempre a Mallorca, el d'en Romeu. Crec que s'hi escau, avui i aquí, pentura com mai (tant o més que l'homilia episcopal), en un dia festiu i eclesiàstic com aquest.

Continua la celebració eucarística fins al final, amb la solemne benedicció a mans del bisbe.

Me'n surt content d'haver participat durant una hora i mitja seguida en una celebració eucarística íntegrament en català, l'única llengua pròpia de Mallorca!

I d'haver-hi enregistrat algunes poques imatges amb el mòbil, sense que m'ho hagi impedit terminantment (com en ocasions anteriors) cap element de la guàrdia pretoriana que vigila atentament i acurada tots els moviments dels assistents en el recinte sagrat, amb ulls ben espolsats (com de soldats).

En sortir del temple catedralici, a l'alçada del carrer de sant Miquel, em trob amb una de les processons de Setmana Santa amb caparutxes... guàrdies civils i militars... Compten amb una fantàstica i grandiosa banda de música, magistralment executora d'una peça religiosa ben coneguda.

No en conec el pas. És la primera vegada que l'hi veig.
Fins a l'any que ve idò... Si Déu ho vol.

Mentrestant, no em puc estar de demanar-hi insistentment i reiterada: "Dau-me la fe dels meus pares.... potser el que em manqui, a mi".

En la nit del Dijous Sant 2025, torn a pensar que podria ser el darrer de la meva vida terrenal damunt del planeta. 

En comptes de llegir i tractar els evangelis com uns llibres d'història que ens conten fets succeïts segles enrere a terres palestines, em sent molt més fermament empès a rellegir-me'n els textos com a quatre testimonis vivents de nombroses i diverses experiències espirituals, personals i col.lectives. 

 

Succeïdes temps enrere i en indrets diversos, incideixen en la persona i algunes actuacions més rellevants de Jesús de Natzaret, ressuscitat i reviscolat d'entre els morts per la fe dels seus seguidors més entusiastes.

Després de ser assassinat, de manera violentíssima, per ordre i mandat dels elements més poderosos en l'àmbit de la llei (mosaica i divina), del temple (sagrat i jueu) i de la política (imperial i local) del seu temps.

Lleis i temples i polítiques que avui dia també pretenen fer el mateix, amb qui vulgui fer-se seguidor entusiasta d'aquell natzarè extraordinari anomenat Jesús, fill de Maria i de Josep. 

Certament que amb mètodes diferenciats, molt més sofisticats (camuflats sota codis i contrasenyes legalment establertes, codis canònics ultramontants i caducs, codis de governança salvatgement capitalista), arriben a aconseguir mantenir amagat el bassó evangèlic en masses ocasions: l'amor a Déu per damunt tot, i l'amor a l'ésser més pobre que tenim a prop o enfora. 

Malauradament, lleis i temples i polítiques pretenen fer el mateix també dins la nostra Església catòlica, apostòlica i romana. Tan reàcia a assumir com a propis els pecats estructurals del nostre segle!

Seguint a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, en bon Divendres Sant, a la lectura reiterada de la Passió a càrrec de tres clergues, segueix l’homilia (en boca i expressió del meu condeixeble manacorí mossèn Miquel Serra, qui presideix la cerimònia); l’adoració que tots els assistents dediquen a la Creu on penja la imatge de Jesús crucificat; i la comunió amb el pa eucarístic consagrat ahir, el Dijous Sant. 

En aquesta ocasió, el temple també s’omple de fidels, tot i que no tant com a les dues jornades anteriors.

A l’espera de celebrar-hi la Vigília de Pasqua... si és que no m’ho impedeix el començament d’una d’aquelles pipides que em compareix de tant en tant. Amb el nas ben embromat, des de l’assaig d’ahir capvespre a la capella de sant Miquel de Campanet, m’afany a endevinar les tecles de l’orgue que corresponen a cadascuna de les peces i cançons que acompanyen la celebració de la Vigília de Pasqua, festa major de la comunitat parroquial de Santa Catalina Thomàs i de totes les comunitats cristianes d'arreu del món.

Sort que, per acompanyar el Pregó pasqual, hi participa gent jove amb les seves guitarres, instruments musicals i les seves veus.

Durant la Vigília de Pasqua, assaborim la vivència que Crist viu! Ha ressuscitat! Ho celebram, ens n'alegram i miram de reprendre el camí de viure així com Ell desitja que visquem. 

«Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que vos tendreu entre vosaltres» (Jn 13,35).

 

Gràcies, Perú! Carajo!

Gràcies, Perú, per haver-me ensenyat i per haver-me donat tant, durant tant de temps  i amb tanta intensitat. 

Són tantíssimes les coses bones rebudes durant gairebé mig segle! En tants d’indrets diversos viscudes, i amb tanta força i energia positiva acumulada!

M’has ajudat a mantenir viva la fe dels meus pares. La d’una mare com la meva, abeurada en la petita vila mallorquina d’Ariany, a l’illa europea de Mallorca. I la d’un pare com el meu, adquirida en la petita vila guineana de Batete, a l’illa africana de Malabo. Tots dos creients cristians, profundament catòlics.

Gràcies, Perú, carajo!

M’has ensenyat a viure d’una altra manera la fe en Jesús, el de Natzaret, nascut, crescut i assassinat, a l’altra riba llevantina de la Mar Mediterrània, la mar nostra.

M’has donat una altra visió de la vida i de la mort. De l’amor i de l’odi. De la lluita i de la mandra. De la gent i del paisatge. De les societats i de les esglésies. De les religions i de les creences. De la terra, del mar i de l’aire. De tot quant prové del Senyor, i se n’hi va, cap al Déu de l’univers.

Gràcies, Perú, carajo!

No sé ben bé com agrair-t’ho. Ni sé gens ni mica com aconseguir que ho facin altres. Només sé que serà per sempre inesborrable l’empremta que em deixes, en ma vida de ciutadà, creient, capellà, compromès i critic... 

De nom i llinatge Cil Buele dins les xarxes de la intercomunicació personal més íntima alhora que més pública.

Gràcies, Perú, carajo!

Em surt de l’anima aquest agraïment, sincer i profund, després d’una estona que passam junts cinc companys, a l’interior d’una de les sales de la residència sacerdotal de Sant Pere i Sant Bernat, a quatre passes de la seu catedral de Mallorca.

M’hi han convidat a conversar-hi avui capvespre de dimarts 6 de febrer de 2024.

El tema de la reunió , explicat breument, és que des de fa uns anys amb Gabriel Amengual, Joan Bauzà, Jaime Vázquez, Rafel Mas i altres es reuneixen donant voltes a una temàtica que els interessa i preocupa i que ja Pau VI a l’Evangelii Nuntiandi, en parlava: "la ruptura entre Evangeli i cultura és, sens dubte, el drama del nostre temps, com també ho fou en altres èpoques" (Pau VI, EN 20). 

Aquesta situació, em diuen, demana construir ponts entre la fe i la cultura. En definitiva requereix el diàleg i la presència de la fe en la cultura, a la qual la fe hi pot aportar i en pot aprendre. En definitiva, es tracta de donar presència a la fe cristiana i de dotar als creients d'idees i pensaments, per tal que puguin viure i comunicar de manera raonable i creïble la seva fe. 

D’aquí la idea d’una col·lecció com aquesta que porta per títol «Tornaveu», que compta amb aquests 8 números publicats, i que volen ampliar-los. 

Amb aquesta reunió volen parlar, des de la meva experiència, com difondre-ho en el món digital i internet.

No se m’acut altra cosa que, enumerar-hi alguns punts succints:

1. Trob summament interessant el "contengut" d'aquests escrits i l'"objectiu" de difondre-ho en l'àmbit digital

2. Es tractaria de marcar-hi objectius, finalitats i destinataris

3. De l'experiència comunicativa de CINCOS-70 en context peruà, a la praxi de la intercomunicació personal i col.lectiva-24 en context mallorquí

4. Cal tenir en compte el món digital cada cop més complex, més professionalitzat i més car

5. Caldria passar de la individualitat encuriosida, a l'activitat mancomunada

6. Com també de la gratuïtat inicial, al pagament religiós per qualsevol novetat

7. Una cosa és publicació "personal" a la xarxa, i una altra difusió "professionalitzada"

8. La web del Bisbat de Mallorca sembla que compta amb bons professionals de la comunicació

9. M'inclinaria a cercar-ne, també, fora de l'àmbit diocesà, estrictament eclesiàstic

10. No en parlem ja de l'àmbit universitari, on la UIB està considerada com una de les més especialitzades en la "digitalització" d'obres escrites en català

11. Contactes fora de l'àmbit diocesà estricte poden contribuir a trobar-hi camins

12. RELIGIÓN DIGITAL – José Manuel Vidal

13. Artículos de revistas José María Vigil Gallego

14. Escuela de Teología en internet

15. Teología per Internet: El primer centre aprovat pel Vaticà és a Barcelona (2003)

16. Teología en Internet, al servicio de la Palabra 

Crec que deu haver quedat ben aclarida la meva predisposició total a col·laborar-hi, de la manera que considerin més adient, fins i tot des del meu domini personal 

Salut i coratge per tirar endavant

Pluges al Perú (2): El fenomen climàtic de El Niño

A Lima.

Em diuen que s’estan suportant aquests dies unes temperatures altíssimes, mai vistes a la capital del Perú durant cap mes d’abril anterior.

Al Nord del Perú, (Chiclayo, Piura, Tumbes...).

Cauen unes pluges torrencials i tempestats elèctriques que fan por. Sobretot a les zones més inundables, més baixes, on miren de construir-s’hi les cases i els domicilis les famílies més modestes. En molts de casos, tot hi ha quedat inundat i la gent s’ha quedat sense res. 

És molt lamentable veure que hi ha tantíssimes zones baixes (conques cegues) on les aigües s’hi queden embassades i no troben ni tenen cap sortida. Amb la conseqüent presència de moscards i inevitables barreges d’aigües pluvials amb altres aigües brutes i embrutades més i més.

Em dol al més profund de l’ànima veure com Piura està travessant una temporada molt forta, per les pluges que molt probablement acompanyaran la població durant molt de temps, per la presència dels corrents d’aire del Niño.

Diuen els experts que això pot durar mesos. I que es pot incrementar i empitjorar encara més, de bell nou a finals d’any. Que Déu els empari i protegeixi! I que les autoritats s'hi aboquin com cal!

Aques reportatge sobre Piura al programa televisiu peruà Cuarto Poder del canal 4, en pot donar una idea més o manco aproximada d'allò que s'està passant a Piura, amb reportatges colpidors. (IFP)

El fenomen climàtic de El Niño, que afecta Perú des de temps immemorial, és responsable de l’augment de les temperatures globals i de l’agreujament dels fenòmens meteorològics extrems, segons els entesos en la matèria. La causa ve provocada per les temperatures dels oceans i els vents de l’oceà Pacífic, que oscil·len entre l’encalentiment que provoca el corrent anomenat El Niño i el refredament provocat pel corrent anomenat La Niña.

Als edificis situats en les parts més altes de la regió piurana -zona desèrtica a la vorera de l’oceà Pacífic-, les pluges torrencials continuades hi provoquen diluvis que fan córrer les aigües pels carrers, com és el cas de l'Assentament Humà de Santa Rosa al Districte piurà 26 d'Octubre, on produeixen  moltes goteres que la gent mira de solucionar de la manera millor possible (ZSMR). 

Tot s'hi queda ben mullat, les aigües entren dins les cases, les tempestats elèctriques amb trons i llamps tenen espantada la població que, a més d'això, es troba amb altres dificultats pràctiques. Com les que els duen a veure's en l’obligació d’haver de tenir els mòbils en mode avió mirant de carregar-ne l'energia, o d’haver de mantenir-los apagats i de desconnectar aparells elèctrics, degut a les tallades inesperades del subministrament d’electricitat (PYLM).

Tothom considera del tot lamentable la negligència per part de les autoritats en una situació com aquesta, sobretot en no haver fet res a l'hora de prevenir desastres com aquest. Lamentable també que les autoritats encarregades de la protecció de les poblacions més vulnerables, no aconsegueixin de fer el suport necessari per atendre les zones inundades, on les famílies no tenen més remei que haver d’abandonar-ne les cases perquè hi corren un risc molt gran (MAZL).

S’esdevé molt trist veure la situació en què queden moltes poblacions que ho han perdut tot, absolutament tot, degut a les aigües caigudes que, si no se n’han duit els mobles i tots els elements de la casa amb el corrent, l’hi ho han deixat tot ben malmenat.

El fenomen climàtic de El Niño, es veu que enguany està fent matx al Nord del Perú. Que no duri gaire més!

Pluges intenses al Perú (1): a les regions del Nord del Perú

Molt males notícies m’arriben del Perú aquests dies, sobretot des de les regions del Nord peruà on les pluges torrencials n’estan fent, de les seves, des de fa un bon grapat de setmanes. Com no havien vist mai! 

A la ciutat i la regió de Piura

Amistats piuranes em parlen, espantades, de la gran quantitat d’aigua de pluja que està caient a la ciutat i a la regió de Piura, que tantes vegades he tengut l’oportunitat de visitar, on vaig treballar-hi alguns anys a la dècada dels anys 70 del segle passat.

Coincidint amb la celebració de la Pasqua Florida, m’arriben dades relacionades amb els desastres naturals que ocorren enguany al Perú, precisament en indrets que he tengut l’oportunitat de visitar en ocasions diverses.

A la ciutat de Piura, em diuen, no recorden d’haver vist mai el que s’hi està passant, amb  unes pluges fortíssimes que cauen damunt d’una ciutat gens ni mica preparada per fer front a fenòmens tan intensos com aquests.

Una situació que obliga la població dels "Assentaments Humans" (com s’anomenen avui dia aquells antics "Pueblos Jóvenes" del meu temps) a haver de traure al carrer, ja inundat, les aigües caigudes a l’interior de les cases: «Quan plou d’aquesta manera, tothom es banya!», diuen humorísticament per aquelles contrades nord-peruanes.

De manera tan sorprenent com insòlita, les darreres setmanes Piura ha rebut molta de pluja i molta de calor alhora. Sobretot durant la nit, em diuen, resulta eixordador el renou que produeixen les tempestats, acompanyades de trons i llamps escandalosos i temibles, com no s’havia vist mai en aquell indret tan apropat del desert del Sechura, fronterer amb el país veí d’Equador.

Diuen que deu ser la pluja més forta caiguda enguany damunt aquesta zona.

Chazuta. Tarapoto, selva amazònica nord-oriental

També a la regió amazònica nord-oriental de Tarapoto, on fa tres anys vaig tenir l’oportunitat d’arribar-hi i de veure-hi la gran feinada feta amb el suport institucional del Govern de les Illes Balears, em diuen que el riu Huallaga s’ha desbordat a les totes i ha inundat aquella zona, que s’hi ha quedat totalment enfangada, degut a les pluges intenses que caigudes a l’amazonia peruana.

Em diuen que el riu augmenta de cabal molt rapidíssimament, de manera que les parts baixes de la Cooperativa Allima Cacao, on se situava el viver de plançons de cacau i majambo, han estat inundades, quedant-hi del tot inservibles. Me’n passen imatges que fan plorera... a la vista d’aquelles altres que hi vaig poder prendre fa tres anys en aquest mateix indret...

Em diuen que hi ha pobles inundats, carreteres destrossades, cultius inundats, infraestructura productiva/econòmica inservibles, degut als embats de la natura que hi està fent matx a les totes.

A un negat, dau-li aigua! Com diuen en bon mallorquí. Després de mesos de protestes multitudinàries per l’enderrocament del president de la República, Pedro Castillo, quítxua del nord, substituït per la quítxua del sud, Dina Boluarte, fa una mesada que les poblacions han de suportar els estralls que ocasionen, sobretot al nord, les pluges intenses que hi van caient, tant a la zona urbana com a les rurals.

Hi ha dies que en cauen torrencialment durant més de 14 hores seguides, de manera ininterrompuda. Cosa molt difícil de suportar mentre ocorre, i molt més mal de mantenir encara després, quan se’n pateixen els efectes més devastadors. 

Lourdes Huanca, lideressa indígena peruana (4): conferència a Palma

A l’acte programat pel Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca, personificat en Pedro i Sarinova, amb la intenció de presentar-hi la lideressa peruana indígena aimara LOURDES HUANCA, durant més de dues hores seguides es fan presents a la sala auditori del sindicat de Comissions Obreres de les Illes (CC.OO.) una setantena de persones que l’escolten amb atenció i que, en finalitzar, li fan preguntes molt interessants.

La mesa organitzadora de l'acte a la sala auditori de CC.OO. de Palma (Mallorca)

Com a convidat a la mesa, juntament amb Joan Carrero, Susana Volosín, la lideressa indígena Lourdes Huanca i la moderadora peruana Sarinova, mri de dir-hi quatre paraules, amb més ganes d’escoltar allò que ens pugui dir, a tots els assistents, la lideressa peruana arribada aquell mateix dia a Mallorca des de l’aeroport de Frankfurt.

Començ la meva intervenció breu, passant pel micro unes poques paraules de salutació en quítxua i en aimara, tot desitjant que Lourdes Huanca s’hi trobi bé a Mallorca, durant els quatre dies que fa comptes de ser-hi present.

Agraint la presència de tots els assistents, gent interessada a seguir de prop la xerrada-conferència de Lourdes, n’hi destriï  de procedències diveses: partits polítics d’esquerres, funcionàries de l’administració pública, companys capellans mallorquins que han treballat a l’anomenat tercer món, mestres i professores de col·legis de Ciutat, membres de congregacions religioses que compten amb missioneres al Perú, alguns diputats o ex diputats autonòmics, mallorquines o mallorquins que mantenen contacte directe amb gent del Perú o d’Amèrica Llatina, representants de mitjans de comunicació, individus del col·lectiu peruà resident a l'illa, etc.

Agraesc a CC.OO. que n'hagi cedit gratuïtament i de molt bon grat el local i les instal•lacions, i a les Fundacions Darder Mascaró que n'hi auspicien l'acte.

Em limit a dir-hi unes poques paraules, com a mallorquí que sempre s’ha mantengut amb moltes ganes de romandre en contacte intens i directe amb gent i amb organitzacions del Perú.

Convençut que, aquí a Mallorca, tenim molt a aprendre: de les lluites populars que duu a terme la població peruana, de les organitzacions populars actives, dels moviments populars indígenes, de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles Artesanes Indígenes Natives i Assalariades del Perú), creada i mantenguda activa per la dona peruana que, sortosament, podem tenir entre nosaltres, Lourdes Huanca, qui n'és la fundadora i animadora, i que ja es va fer present en aquestes illes nostres, l'any 2012 a Menorca, convidada pel Fons Menorquí de Solidaritat, el GOB-Menorca i l’entitat Entrepobles.

Avui dia, onze anys deprés, ve a Mallorca, a exposar-nos la visió que té ella i la seva organització sobre la situació peruana actual: en el seu llenguatge i amb el seu estil característics.

Sens cap dubte ni un, n’arribam a sortir amb més informació al nostre abast, que ens ajuda a entendre millor allò que passa avui dia al Perú, i a destriar allò que hi podem fer, des de Mallorca estant, a favor dels sectors de la població més desfavorits.

oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

Em faig meu el proverbi incaic, escrit en quítxua que diu: "el hatum  ama sua ama llula ama quella". L'importsant és que no robis, que no diguis mentides i que no siguis gandul.

Visca el Perú, en democràcia plena!
Amb gran respecte pels drets humans de les nacions originàries!

Lourdes Huanca, lideressa indígena peruana (1): als mitjans de comunicació oficials

La líder popular peruana LOURDES HUANCA, presidenta de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles, Artesanes, Indígenes, Natives i Assalariades del Perú), segons em diuen, pensa venir prest a Mallorca. 

Com que no en sé res, de res, d'ella, mir d’informar-me’n a través de fonts diverses.

En la seva condició de líder feminista, aimara, camperola, ecologista i indígena, a principis del proppassat mes de gener viatja a Europa i recorre diversos països, rebent el suport de formacions polítiques d’esquerres, com també de col·lectius peruans i llatinoamericans, i d’organitzacions sindicals, ecologistes i feministes.

Pel que llegesc a la pàgina de la  Federació, Lourdes Huanca  n’és la fundadora i la presidenta actual. Escoltant-la, em fa la impressió que es tracta d’una líder popular indígena de l’esquerra anticapitalista i feminista.

ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ OFICIALS

La premsa, ràdio i televisió, els mitjans de comunicació oficials que surten a la ciutat de Lima, la capital, no paren de descriure-la com la «defensora de Pedro Castillo, que viatja a Europa i que acusa el govern de Dina Boluarte... l’arriben a qualificar de pocavergonya...» (PBO) (Latina Noticias).

Alhora, reprodueixen «furibundes respostes de l’Ambaixada del Perú a Espanya que s’adreça a l’opinió pública «davant falsedats abocades per Lourdes Huanca». En la versió diplomàtica oficial, Lourdes Huanca fa una campanya de desinformació que escampa arreu d’Europa i de tergiversació de la veritat davant dels mitjans de comunicació i les autoritats, respecte de la situació política. Segons l'ambaixada peruana, la «dirigent indígena i campesina», servint-se d’una narrativa falsa, cerca distorsionar els fets lamentables que ocorren efectivament al Perú. 

Les crítiques oficials sobre el viatge d’aquesta líder peruana a Europa, es multipliquen més i més. Vet ací alguns petits botons de mostra:

1 «Defensora de Pedro Castillo, Lourdes Huanca, viaja a Europa y acusa al gobierno de Dina Boluarte» (PBO) 

2 «Perú alerta de la manipulación orquestada por la "feminista indígena" Huanca y la prensa progre española. Los afines al expresidente golpista Castillo organizan una "campaña de desinformación y tergiversación" por toda Europa.» (Libertad Digital) 

3 «Lourdes Huanca se pasea por España para desinformar a la comunidad internacional» (LIMA GRIS) 

4 «Lourdes Huanca llegó a España con imprecisiones y mentiras» (Willax Televisión) 

5 «Lourdes Huanca, una falsa líder de mujeres» (Willax Televisió) 

6. «Hijo de Lourdes Huanca recibe 89 mil soles por contrato del Estado» 

És clar i evident que una lluitadora indígena com Lourdes Huanca no pot estar mai exempta dels atacs, les crítiques o les opinions adverses respecte de la seva persona i de la seva activitat. Quant i més, si procedeixen de la dreta més rància i estantissa.

Les xarxes de la intercomunicació estan farcides de notícies que s’hi relacionen, tant amb la seva vida privada, com amb la seva actuació pública, en haver estat a prop de Pedro Castillo, el darrer president peruà de la República, elegit pel poble, i haver-li fet suport explícit.

LOURDES HUANCA fent costat a PEDRO CASTILLO

Qui més qui manco reconeix que el president, de fet, actuà de molt mala manera quan pretengué canviar les coses d'una manera que no podia resultar mai efectiva. Molts el consideren tan inepte com incapaç d'evitar caure en la corrupció, ni que fos petita.

És clar que no té res a veure amb la milionada malgastada pels seus antecessors en el càrrec. La seva seria corrupció comparable a cèntims, però corrupció, en definitiva. I favoritismes a la gent més propera, entre la qual tothom sap que es troba Lourdes Huanca i la seva família, entre d'altres.

Tot plegat serveix perquè la dreta més reaccionària se n'aprofiti i hi descarregui les seves crítiques més feroces.

(CONTINUARÀ)

Lourdes Huanca, lideressa indígena peruana (2): cronograma del seu recorregut per Europa

Pel que arrib a esbrinar, Lourdes Huanca Atencio, el 9 de gener de 2023 surt del Perú, en direcció a Holanda. I durant tot el mes de gener i febrer manté trobades a indrets i amb col·lectius diversos:

«Huanca arribà a mitjan mes de gener a Europa per informar sobre la situació peruana. A Brussel·les mantengué contactes diversos amb diputats europeus. A Madrid, tengué trobades amb referents polítics i socials de primer nivell. A Suïssa, amb anades i vengudes de Ginebra (Nacions Unides) a Berna, per trobar-se amb personalitats internacionals, parlamentaris helvètics i representants del Ministeri de Relacions Exteriors. A Berlín, nous contactes amb personalitats.» (NOTICIAS OBRERAS. HOAC).

LOURDES HUANCA recorre diversos països d'Europa

Amb aquestes dades generals, mir de fer-ne una espècie de cronograma, que reculli les passes que fa aquesta líder peruana per diversos països d’Europa:

A BRUSSEL·LES

L’11 de gener de 2023, Lourdes Esther Huanca Atencio, líder camperola peruana i presidenta de la FENMUCARINAP, es troba a Brussel·les, convidada pel Parlament Europeu.

Participa en una sèrie de reunions amb eurodiputats del Grup de l’Esquerra europea. Entre d’altres, manté trobades amb eurodiputats del grup parlamentari Verds-ALE (Aliança Lliure Europea): Ernest Urtasun Domènech (Esquerra Verda), Ana Maria Miranda Paz (Bloc Nacionalista Gallec), Jordi Solé i Ferrando (Esquerra Republicana de Catalunya) i Diana Riba i Giner (Esquerra Republicana de Catalunya). 

LOURDES HUANCA, al Parlament Europeu

Reunions que porten a adoptar-hi iniciatives parlamentàries que tenen molt a veure amb la defensa del poble peruà, des de la més alta instància europea.

Amb data 12 de gener de 2023, un grup nombrós d’europarlamentari/e/s, adrecen escrit a l’Alt Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell Fontelles, i a l’ambaixador de la Unió Europea al Perú, Gaspar Frontini. 

Els exposen fets que, d’una banda, agreugen profundament la crisi política institucional peruana i, de l’altra, duen a realitzar mobilitzacions massives per part de la ciutadania peruana, que exigeix el tancament del Congrés de la República (només compta amb un 6% d’aprovació popular), la convocatòria d’eleccions i l’inici d’un procés constituent.

Entre d’altres eurodiputats, signen aquest document quatre membres del grup parlamentari Verds-ALE: Ernest Urtasun Domènech, Ana Maria Miranda Paz, Jordi Solé i Ferrando,  i Diana Riba i Giner.

Europarlamentaris adrecen carta
al vicepresident de la Comissió Europea, JOSEP BORRELL

Recorden que la resposta de les autoritats peruanes a les mobilitzacions ciutadanes arreu del país, és la repressió i la vulneració dels drets bàsics dels manifestants. Això comporta desenes de persones mortes i centenars de ferides, segons dades oficials.

Assenyalen la importància de parar esment a aquesta crisi política peruana (un país presidit per 7 persones els darrers 6 anys), ja que les seves arrels tenen molt a veure amb l’esgotament del règim de 1993 i la seva Constitució fujimorista. També amb l’extensió de la corrupció a gairebé totes les institucions, inclòs el Congrés de la República; una corrupció vinculada al model econòmic basat en l’extracció de matèries primeres, amb un pes molt gran de la inversió estrangera en l’explotació dels recursos naturals, que comporta un endeutament molt fort.

Esmenten que la Unió Europea manté amb el Perú lligams de cooperació i de diàleg polític, amb acords signats l’any 2003 i acords comercials signats l’any 2012, en els quals constitueix un element essencial el respecte pels drets humans.

Tot respectant la sobirania peruana, insten a acabar amb la repressió de la població, a aconseguir que les violacions dels drets humans comeses no quedin impunes, i a enviar-hi una missió amb l’objectiu de verificar-ne la situació, al país.

LOURDES HUANCA al Parlament Europeu, 
amb JORDI SOLÉ i ANA MIRANDA 

Vuit dies després, dos d’aquests mateixos membres del grup parlamentari Verds-ALE, Ana Miranda (Bloc Gallec) i Jordi Solé (ERC), s’afegeixen a altres dos que signen una altra carta adreçada al mateix Josep Borrell Fontelles, en la seva condició de vicepresident de la Comissió Europea i Alt representant de la Unió Europea per a Assumptes Exteriors.

A l’assumpte assenyalen: «Perú, l’acció necessària de la Unió Europea».

Reconeixen que som davant d’un trencament de les llibertats i de l'Estat de dret al Perú, i que la Unió Europea no pot mantenir-s'hi en silenci, ni romandre passiva davant del que succeeix al país andí: 

Milers de persones protesten cada dia contra la privació de llibertat del president Pedro Castillo; la vicepresidenta que el substitueix de manera fulminant; la decisió d’ajornar les eleccions properes; la renovació de contractes miners importants, qüestionats pel seu impacte ambiental; la manera extremadament brutal amb què es reprimeixen les mobilitzacions ciutadanes; la manca d’anàlisi en profunditat sobre els esdeveniments vergonyosos del 7 de desembre de 2022, i la responsabilitat respectiva de cadascun dels poders.

Consideren crucial que, davant dels abusos de poder comesos pel Parlament, els elevadíssims nivells de corrupció i d’impunitat, les protestes ciutadanes que reclamen una assemblea constituent, (com proposava el president avui dia empresonat), cal garantir a les majories indígenes la representació política que es mereixen al Congrés nacional de la República Peruana.

Li demanen que assumesqui una posició ferma, en les relacions bilaterals, UE-Perú, i en el marc de les Nacions Unides, contra la impunitat en la violència policial i militar, i a favor del dret a la participació i la lliure expressió política.

LOURDES HUANCA, a Brussel·les

Que exigesqui, per al president elegit a les urnes, el dret a fer valer els seus drets, i que faci suport a l’establiment d’una comissió independent que investigui els esdeveniments del 7 de desembre de 2022 i en depuri les responsabilitats.

Que públicament faci suport a la convocatòria d’una assemblea constituent que arxivi la constitució del dictador Fujimori, i que permeti una participació equilibrada de la societat peruana per resoldre la llarga crisi política que fa del Perú un país ingovernable.

Que faci suport a la instauració d’un govern transitori amb participació transversal de les forces polítiques i representació dels pobles indígenes.

Que proposi l’activació de la clàusula democràtica i de drets humans del Tractat de Comerç lliure en ple vigor avui dia, malgrat que encara es trobi en l’etapa d’aplicació provisional.

Som a l'espera d'alguna casta de resposta, sobretot, a les dues peticions més rellevants (missió i comissió indepdent)...

A PARÍS

«Peruans es reuneixen a París, diumenge 15 de gener de 2023, al cementeri de Montparnasse, davant la tomba del poeta César Vallejo, el poeta i escriptor peruà de Santiago de Chuco. Exigeixen la fi de la violència i la renúncia de la mandatària Dina Boluarte». (EL BÚHO) 

A BERNA

El 24 de gener, «a la capital suïssa, Lourdes Huanca transita per les instal·lacions del Sindicat Syndicom, acompanyada per membres de la comunitat peruana a Suïssa i diversos col·lectius d’esquerra. 

Amb la seva intervenció dóna testimoni de la repressió que actualment despleguen al seu país, adreçant-se a un petit grup de parlamentaris suïssos que s’afanyen a conèixer-la.» (LA VOZ DE PERÚ) 

«A través de la ràdio, parla de l’organització FENMUCARINAP, integrada totalment per dones camperoles, artesanes del camp i la ciutat. ‘Som una organització activa a tot el país, que té més o manco unes 160.000 dones i treballam per reclamar els nostres drets’", diu.

«Aquesta dona feminista aimara, camperola, ecologista i indígena denuncia la dreta política. Creu que, per servir els seus interessos, aquesta dreta ha fet de tot per torpedinar el mandat de Castillo des del primer dia."

"Enguany, quan es compleixen 30 anys des que el president Fujimori atorgà concessions fiscals a la indústria minera, pertoca de renovar-ne les concessions. Pedro Castillo ha manifestat clarament que, abans de fer-ho, s'ha de comprovar si aquestes empreses mineres han contaminat els rius del país. ‘Avui dia tenim infants malalts de plom’", lamenta.

«Segons ella, aquest és el discurs que més molesta a les grans transnacionals, a les mineres i a les petrolieres. Sobretot perquè també se’ls demana que paguin imposts».

A GINEBRA

LOURDES HUANCA, a Ginebra

El 26 de gener Lourdes Huanca passa per Ginebra amb l’afany de defensar la causa de la rebel·lió actual al Perú. La líder indígena peruana, que és acusada de "mentidera" pels líders del seu país, no li importa: diu que vol veure el president Pedro Castillo en llibertat, després d’haver estat empresonat per un intent de cop d'estat.

«Lourdes Huanca est passée par Genève pour plaider la cause des révoltés du Pérou». (LE TEMPS)

A BERLÍN

Lourdes Huanca viatja per Europa, amb la finalitat de crear consciència sobre les violacions dels drets humans al Perú, de respondre preguntes i d’analitzar fets polítics que marquen l’actualitat peruana. 

Cartell anunciador de la conferència de LOURDES HUANCA a Berlín

El 27 de gener de 2023 es fa present a la ciutat alemanya de Berlín, on dediquen quatre dies a la temàtica peruana: 

Divendres 27 de gener, discussió sobre la crisi al Perú

Dissabte 28 de gener, durant quatre hores seguides, Demo de SOS Perú

Dilluns 30 de gener, conferència de premsa a la Casa de les Cultures de Llatinoamèrica (Casa Llatinoamericana de Berlín) 

N’informa el col·lectiu Fuji Mori Nunca Más – Berlín.

A OSLO

M’assabent que el 21 de febrer de 2023, a les 18h., la líder de la Unió de Dones Camperoles i presidenta de FENMUCARINAP de Perú, Lourdes Huanca, es troba a Noruega.

Hi té programada una trobada, per compartir-hi experiències i opinions sobre la situació difícil que travessa Perú. L’organitza el Grup de Suport al Perú i LAG (Latin-Amerikagruppene i Norge), que arreplega els comitès noruecs de solidaritat amb Amèrica Llatina. 

LOURDES HUANCA, amb el grup de suport noruec al Perú

La trobada té lloc als locals Koldstadgata 1 d’Oslo. 

A FINLÀNDIA 

El 29 de març de 2023, el Comité Peruanxs y Peruanistas en Finlandia entrevista a Lourdes Huanca sobre la Crisi Peruana 2022-2023. 

La comunitat peruana i peruanista de Finlàndia convida a fer un seguiment de l’entrevista de la lideresa camperola, activista social Lourdes Huanca, qui denuncia davant la comunitat internacional els crims comesos pel govern del Perú, i parla sobre les arrels del conflicte, les demandes camperoles i el seu activisme a Europa.

El comitè convida l’audiència a fer preguntes i reflexionar sobre el paper de la comunitat internacional en la crisi esmentada. L’esdeveniment es fa en espanyol, però ajuden els espectadors que entenen poc aquest idioma, amb traduccions a l’anglès:

“Seguiremos caminando, porque nunca vamos a dejar de decir que nosotras somos las semillas autóctonas, las semillas criollas, que hemos sembrado y sembrado, y una primavera van a florecer hermosas y seguirán haciendo la resistencia. Nos matarán a mil. Nos querrán matar a nosotras. Pero nuestras sangres van a seguir dando la voz, porque es lo que estamos haciendo ahorita.”

(CONTINUARÀ)