Cil Buele, a selva amazònica peruana: TARAPOTO, 2020


Amb ganes d'entrar en contacte directe amb els responsables màxims de dues entitats dedicades a la producció i comercialització del cacau, en plena selva amazònica peruana -IDSA i ALLIMACACAO-, dimecres, dia 5 de febrer de 2020, ens enlairam des de l’aeroport internacional de Lima cap a la ciutat de Tarapoto, al departament de San Martín.


Roberto Acuña Marín és el contacte peruà que m’ha passat el bon amic Toni Colomar -fundador de FODESBA-. En Roberto és el màxim responsable local d’un projecte de cooperació al desenvolupament sostenible, promogut per FODESBA, gestionat per IDSA i finançat pel Govern de les Illes Balears.

Amb la conversa que mantenc via telefònica amb ell, queda clar:

Primer, que jo, tot i haver exercit càrrecs públics institucionals a Mallorca, no represent el Govern de les Illes Balears. Tan sols em present en aquesta ocasió com un intermediari temporal entre FODESBA, l’IDSA i Allima-Cacau, per tal de facilitar-hi la intercomunicació. 

Precisament en un moment en què és a punt de finalitzar el termini assignat al projecte de col·laboració entre Mallorca i Perú. Concretament a mitjan mes de febrer de 2020.

Segon. Que vaig a Chazuta amb la intenció de prendre bona nota de les observacions que pugui anar fent, en contacte directe amb productors de cacau i organitzacions camperoles que trobi pel camí. 

La meva experiència adquirida durant la gestió que realitz dècades enrere a la Cooperativa Agrària de Producció de Cafè a la missió catòlica de Nyabiraba, al Burundi, m’engresca a establir-hi comparacions i a detectar-hi perspectives semblants o diverses.

Tercer. Que tenc moltes ganes de recaptar opinions de la gent que hi treballa més directament, de prendre’n imatges audiovisuals directes i de demanar-los les explicacions que consideri pertinents, en vistes a informar més detalladament Mallorca.

Quart. Que, d’acord amb el projecte de col·laboració vigent, convé elaborar-ne la sistematització, remarcant-ne quatre aspectes que hores d’ara consider bàsics i fonamentals: 1. La fixació orgànica dels adobs. 2 La Capacitació del personal. 3 Les panotxes per planta. 4 El rendiment per hectàrea.

Cinquè. Que romanc obert a qualsevol altre aspecte que pugui anar considerant d’interès per a la continuïtat d’un projecte que m’agradaria anar millorant de mica en mica, a cada any que passi.



Tot esperant que arribi dia 6 de febrer per dur a terme totes aquestes actuacions programades, mir de pegar una ullada a la documentació que m’ha enviat Toni Colomar, via correu electrònic, per tal d’amarar-me del seu contengut i quedar-me’n totalment xop...

Amb ganes d’aprofitar bé el dia i no haver de suportar durant tant de temps la fortor d’una temperatura tan càlida com extrema, a les 6:30 del matí iniciam la nostra ruta des de la ciutat de Tarapoto fins al nucli poblat de Chazuta, a uns 47,9 km de distància.

En Roberto ens lloga una furgoneta tot terreny, Toyota 4x4 Hilux SRV, equipada amb alta tecnologia innovadora, que ens facilita el trànsit per trams de camí difícils, empinats, enfangats o amb clots i pedres i fang i pols.

En pocs minuts, a la sortida de la ciutat de Tarapoto, a la dreta de la carretera, veim una planta d’experimentació estatal agropecuària, INIA, del Ministeri d’Agricultura. 

També a la nostra dreta discorre el riu Mayo que, més avall, s’arriba a ajuntar al riu Huallaga, que pega al Marañón i aquest a l’Amazones...

Als inicis la carretera és bona, ben asfaltada. Més endavant, emperò, ens topam amb trams destrossats per l’aigua de les pluges torrencials que han caigut aquests darrers dies.

Presenciam de lluny «los rápidos de Chumía», on veim ben remogut el riu Huallaga, cosa que ens impedeix de navegar-hi com és el meu desig inicial, amb la finalitat de visitar altres plantacions de cacau situades riu amunt. 


Els remolins ens ho dificultarien!

Quan som a prop del nucli poblat de Chazuta, ens trobam amb el gerent de la Cooperativa Allima Cacao, Carlos Angulo González. Va en moto per la carretera i ens condueix cap a la primera de les sis parcel·les de cacau que hem de visitar avui.

La finalitat és verificar i comprovar amb els meus ulls tot el paquet tecnològic de producció orgànica del cultiu del cacau, aconseguit amb les aportacions i el suport econòmic de FODESBA en aquesta regió amazònica de la selva peruana: podes, adobs, controls fitosanitaris, maneig de l’ombra, etc.

N’iniciam la ronda amb la visita programada a la parcel·la que treballa la senyora Norma Sangama Tenazoa, una evangelista cristiana que rebutja la producció de la coca, aferrissada defensora del cultiu del cacau. Hi veim com, seguint l’assessorament tècnic adequat, hi aplica les mesures més adients per incrementar-ne la producció i millorar-ne la qualitat.

Continuam amb la parcel·la d’Ivonne Panduro Vásquez. Seguim amb la de George Flores Garazatua. Visitam la de Julio Sandoval Ishuiza. Ens trobam amb Marcelino Zumba Cenepo, un dels socis fundadors de la Cooperativa Allima Cacau, qui ens explica les tècniques d’empelt de plantes. I acabam a la parcel·la d’Edwin Tananta.

Com que no es troben a prop una de l’altra, ens hi traslladam en la furgoneta. 

Mir de conversar amb cadascun dels titulars, beneficiaris, propietaris d’aquestes parcel·les demostratives, convertides en centres d’ensenyament i aprenentatge alhora. Cadascuna porta ben visible, a l’entrada del recinte rural, el cartell indicador que reprodueix amb lletres grosses les dades corresponents:



A cada cartell hi apareixen quatre logos: el de FODESBA, el de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació del Govern de les Illes Balears, el d’IDSA i el de la Cooperativa Allima Cacao. 

Hi figura també la denominació del projecte comú de cooperació internacional: 

«Intervención Integrada para el Incremento de Oportunidades Productivas y Comerciales de los Actores Débiles de la Cadena Productiva del Cacao en el Distrito de Chazuta».

S’hi assenyala l’entitat que finança el projecte:
«Gobierno de las Islas Baleares – España».

L’entitat sol·licitant: FODESBA – España.

El soci local: IDSA.

Els beneficiaris: Cooperativa Agrària Allima Cacao.

Al peu del cartell apareix el nom i llinatges de cadascun dels productors líders de cada centre d’ensenyament/aprenentatge a la parcel·la demostrativa».

Un cop recorregudes les 6 parcel·les demostratives, visitam el mòdul de benefici de la Cooperativa Allima Cacao, situat al sector Pasiquihui del districte de Chazuta.

Puc comprovar-hi el procés de fermentació i d’assecament del gra de cacau, en unes instal·lacions on l’aportació de FODESBA també hi queda reflectida, segons m’indiquen, en haver contribuït a esmenar deficiències tècniques, a requeriment d’organismes oficials de la Unió Europea (com és el cas concret d’una construcció acurada de cabines de WC per al personal que hi acudeix).

Seguint el programa de la jornada, que queda reflectit en l'àlbum de fotos corresponent, a l’hora fixada visitam les instal·lacions de la Cooperativa Agrària Allima Cacao. En recorrem les distintes dependències. Veim exposats els treballs realitzats. Comprovam els beneficis que es deriven del finançament aplicat.

S’hi remarquen aspectes com el relacionat amb l’assecament, l’envasament, la recol·lecció del cacau, amb paràmetres de producció orgànica i de comercialització posterior al mercat europeu, sobretot a Itàlia, amb el segell orgànic i també amb el destinat al comerç just.

Dedic un temps a conversar amb els directius i el gerent general d’Allima Cacau, als quals faig preguntes sobre la implicació de FODESBA en la Cooperativa i la manera com consideren que s’ha de mantenir o consolidar la relació de cooperació iniciada i mantenguda fins ara.

Gràcies a les indicacions de Roberto Acuña, president d’IDSA, el gerent de la Cooperativa Carlos Angulo Gonzales, i d’en Fernando, el tècnic instructor, puc verificar el procés beneficiós del cacau: la seva fermentació i el procés d’assecament amb tècniques més avançades que les emprades al mòdul de benefici anteriorment visitat, per a les parcel·les demostratives.

El moment més important de la jornada, per a mi, arriba a l’hora de la reunió mantenguda amb els cooperativistes, beneficiaris directes del projecte. L’organitzen a l’auditori de la Cooperativa, amb la finalitat de conèixer-ne les apreciacions i les valoracions que en facin, de la relació entre FODESBA, el Govern de les Illes Balears i els socis de la cooperativa.


Tenc oportunitat d’escoltar unes intervencions directes de més de mitja dotzena de la trentena de persones que hi assisteixen: Segundo Aquiles, George Flores Garazatua, Marcelino Zumba Cenepo, Norma Sangama Tenazoa, Juanita, etc. Una gent que hem tengut l’oportunitat de veure el matí a la seva parcel·la agrària respectiva.

Tothom agraeix profundament l’ajuda rebuda fins ara, la qual els permet de fer front a la producció de cacau com a cultiu alternatiu a la coca, en el departament peruà de San Martin. 

Em diuen que no volen retrocedir en el camí iniciat. Que mai no voldran donar-se per vençuts. Ni quan les plagues assotin les plantacions i duguin alguns membres de la Cooperativa a dubtar si han de tornar enrere i reprendre altra volta el cultiu de la coca. 

Tots els intervinents demanen que continuï el suport de FODESBA a aquesta iniciativa social tan valuosa. Entre d’altres motius, perquè gràcies a aquesta ajuda de les Illes Balears els camperols i conradors de cacau de Chazuta poden tenir i rebre els ajuts tècnics que necessiten per millorar-ne la producció i la comercialització.


A l‘hora de fer-ne una valoració final esquemàtica, jo ho resumiria en aquests sis punts, que poden veure’s ampliats, una vegada se n’hagin recollit més detalladament totes i cadascuna de les observacions fetes a corre-cuita:

1. Les aportacions realitzades fins ara pel Govern de les Illes Balears, a petició de FODESBA i a favor d’IDSA i la Cooperativa Allima Cacao de Chazuta resulten molt positives. Contribueixen a incrementar considerablement la producció de cacau, gràcies a l’aplicació d’adobs orgànics, podes tècnicament ben fetes, controls efectius de plagues i de malalties, manejos d’obra per a les plantes, obertura de carrers per als arbres...

2. La certificació orgànica, pagada per FODESBA, permet comercialitzar la producció de cacau com a producte orgànic al mercat europeu, concretament a Itàlia, mitjançant l’empresa avaluadora alemanya «Control Union». Això facilita moltíssim la pràctica del «comerç just» i redunda en benefici dels cooperativistes, en augmentar-ne la competitivitat.

3. Hi detect una participació molt activa i significativa de les dones camperoles en un àmbit laboral que, segons em diuen, fins fa poc semblava reservat només als homes. Cada cop són més nombroses les dones que participen activament en el procés productiu, en la presa de decisions, i en l’accés i maneig dels recursos disponibles.

4. Un altre dels aspectes positius que consider que té aquest projecte de cooperació, impulsat pel bon amic Toni Colomar des de fa alguns anys, és que es tracta d’un producte, el cacau, que cada quinze dies pot reportar ingressos econòmics a les famílies que el conren al llarg de tot l’any.

Això permet als fills dels camperols més pobres, conradors de la planta del cacau, accedir als estudis primaris, secundaris i fins i tot universitaris, com he pogut comprovar directament. Es tracta d’un projecte de col·laboració que contribueix eficientment a dotar de majors recursos econòmics les famílies camperoles que, altrament, no en tendrien cap capacitat.

5. Aquest projecte de cooperació entre Mallorca i Perú, concretament amb el districte de Chazuta, al departament de San Martín, també contribueix a potenciar el cooperativisme entre la població rural i a consolidar-hi una visió més empresarial de la cooperativa, per tal de millorar-ne la competitivitat.

6. Finalment, amb la visita efectuada a aquesta zona propera a la ciutat de Tarapoto, en plena selva amazònica peruana, trob que s’ho paga continuar fent suport a una iniciativa econòmica, social i cultural d’aquestes característiques en un indret com aquest.

No solament pel que comporta de substituir el cultiu de la coca amb la producció de cacau, sinó també pel que representa de benefici econòmic per a la regió selvàtica de l’Amazònia i, en definitiva, per a aquest gran país d’Amèrica Llatina que s’anomena Perú, com també per al món global en general.

Tot sempre valorat des d’una perspectiva cultural, social, econòmica i mediambiental, com queda reflectit en el vídeo elaborat.

L’endemà mateix, a les 9:30 del matí de dissabte, sortim de Tarapoto amb ganes d’arribar fins a Yurimaguas dues hores i mitja més tard, per carretera. 

Ens hi espera un altre bon col·laborador de FODESBA, en Manuel Yumbato.

3 comentaris:

jaume rosselló ha dit...

Molt interessant aquesta història. Mereix un documental que probablement ja s'haurà realitzat...

Cil Buele ha dit...

És molt probable, Jaume, i segurament amb molt millors estris...

Jaume Fernández Balaguer ha dit...

Un Reportatge Genial dels productors de Cacau de la teva estimada terra Peruana. Bé se val el Viatge que hi feres.