Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CineCiutat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CineCiutat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 31 de juliol del 2021

Cineciutat i Mercasa

Aquest darrer dissabte del mes de juliol de 2021, CineCiutat ha realitzat la seva assemblea general. Hi he participat com a soci amb moltes ganes. 

Érem unes dues dotzenes d’assistents a la Sala 1. Poca gent, segons se’n miri el nombre total de socis, que rondineja el milenar. Moltíssima de gent, segons se’n mirin les circumstàncies: en temps d’això que en diuen pandèmia i en ple estiu calorós.

Una vegada més, he tornat a valorar de manera molt positiva la feinada ingent duita a terme pel grup, cada cop més reduït, de responsables i representants de la Junta Directiva d’una entitat que, des de fa més de 9 anys, s’ha afanyat a sobreviure dins aquest àmbit de la cultura, tan difícil de gestionar i de mantenir, com és ara el cinema de qualitat. I més a la ciutat de Palma.

Ja havia assistit a l’anterior, l’assemblea extraordinària del mes de febrer de 2019, abans de l’arribada de la covid19, en bon Dia de la Candelera.

Recordant altres trobades anteriors, avui també me n’he duit, com sempre, una impressió molt bona i engrescadora. He tornat a comprovar que CineCiutat és molt «Més que un cinema»: compta amb un nombre considerable de persones voluntàries que hi col·laboren, per dur-hi a terme una munió d'activitats diverses amb uns objectius socials i educatius molt interessants. 

Malauradament, trob jo, continua sent una entitat que no rep el suport institucional públic que consider que es mereix: ni de l'Ajuntament de Palma, ni del Consell de Mallorca, ni del Govern de les Illes Balears, ni del Govern d'Espanya.

A la reunió assembleària anterior de l'any 2019, ens havien informat que CineCiutat venia obligada a haver de pagar 10.000 euros mensuals a MERCASA pel lloguer de les sales de cinema.

 I que els hi hauria de pagar fins a l'any 2022! Cada mes, 10.000 euros!

Em semblava una barbaritat! Increïble! Em semblava vergonyós! Inacceptable. 

Com podia ser que una entitat cultural hagués de pagar una quantitat tan elevada a una empresa pública estatal, per la utilització social i cultural de les sales d'un edifici que era propietat municipal, sense rebre cap casta d'ajuda econòmica del Consistori, ni del Consell, ni dels Governs! 

Em semblava in-cre-ï-ble!

Per si això no bastava, a la reunió d’aquest dissabte 31 de juliol, entre d’altres informacions, ens feien a saber que Mercasa, enguany mateix, havia duit CineCiutat davant dels tribunals per via d'urgència: perquè no havia pagat les quantitats d’euros que corresponien als mesos que havia hagut de mantenir tancades les sales de cinema, per mor de la normativa convid19 que l'hi obligava...

Una empresa pública estatal porta davant dels tribunals de Justícia una entitat social i cultural com CineCiutat? Per mantenir-hi llogats uns espais que són propietat de l’Ajuntament de Palma, i que havien de romandre tancats per ordre del Govern de les Illes Balears?

M’he quedat de pedra!

Amb la sang que em corria per les venes, a les totes, hi he volgut manifestar tres coses: 

1. Tot el meu suport personal a la feinada ingent duita a terme pel grup que s’ha encarregat fins ara de dur endavant la direcció de l’entitat, en unes condicions tan difícils. Em sentia empès a haver de reconèixer que es tractava d'un veritable miracle; 

2. El meu rebuig total a la manera de procedir de Mercasa, que, segons he dit, no era  gens nova, sinó que ja venia de temps enrere. Dels mateixos orígens, a l’any 1992, quan l'Ajuntament de Palma, presidit pel batle Ramon Aguiló, li'n féu una adjudicació tan descabdellada que no era de rebut; 

3. La meva adhesió total, amb la col·laboració personal que considerassin pertinent, a la proposta suggerida de denunciar Mercasa davant dels tribunals, per l’abús sostengut durant tants anys envers CineCiutat. 

I que això ho féssim com més aviat millor.

dissabte, 2 de febrer del 2019

Assemblea extraordinària de socis de CineCiutat

Com a soci de CineCiutat, he rebut la convocatòria per assistir amb veu i vot a l'Assemblea Extraordinària de Socis, dissabte 2 de febrer de 2019.

En bona festa de la Candelera, la reunió gira en torn del futur immediat de l'associació, les mesures urgents a prendre i, després de dos anys de legislatura, les eleccions per a la següent Junta Directiva de l'entitat.

Recordant altres trobades anteriors, me'n duc, com sempre, una impressió molt bona i engrescadora.

Sobretot a la vista de l'entusiasme amb què se'ns informa sobre tot quant fan durant l'any aquest grapat de joves que es dediquen a impulsar i dur endavant una iniciativa cultural, social i educativa tan valuosa, com és ara CineCiutat.

Una vegada més, veig que es tracta de qualque cosa més que una sala de cinema. S'hi projecten pel·lícules, certament. I s'hi projecten pel·lícules molt especials i singulars, que no es poden veure ni a casa ni a cap altra sala de cinema de Palma.

Però CineCiutat és molt «Més que un cinema».

Compta amb un nombre considerable de persones voluntàries que hi col·laboren, per dur-hi a terme una munió d'activitats diverses amb uns objectius socials i educatius molt interessants. 

Malauradament, trob jo, no reben tot el suport institucional que es mereixen.

CineCiutat, no solament projecta pel·lícules excepcionals. També dedica molts d'esforços al manteniment de relacions socials amb altres entitats ciutadanes, educatives i culturals.

Veig que a l'actualitat compta amb un miler de socis que paguen la seva quota anual i que, juntament amb la taquilla, constitueixen el gruix dels ingressos econòmics que permeten de fer front a les grans necessitats d'una iniciativa tan singular com aquesta.

CineCiutat s'afanya a convertir la ciutat de Palma en una d'aquelles ciutats europees més avançades en l'oferta d'espais comunitaris oberts al barri i al conjunt de la ciutadania, primordialment mitjançant el cinema de qualitat en versió original. També en català. 

Com molt bé se'ns diu, és la ciutadania la que salva el cinema arreu del Planeta, invertint-hi recursos, temps i esforços. Sense socis no hi ha cinema. I la renovació de la condició de soci esdevé una decisió molt important.

Al llarg d'aquests darrers anys, quantes persones no deuen haver-se fet sòcies de CineCiutat! I quàntes, per un motiu o un altre, han deixat de ser-ho. Sovint sense saber ben bé per què. A vegades, creient que ja no se'ls necessita!

Se'ns expliquen molts aspectes de la labor valuosíssima que desplega CineCiutat a Palma. 

També de les dificultats enormes amb què ens topam a l'hora de contactar amb grans distribuïdores com Fox, Warner, Disney,.. o a l'hora d'obtenir recursos públics institucionals... o quan s'ha de fer front al pagament del lloguer de les sales...

Me'n surt amb la idea que les institucions públiques -Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca, Govern de les Illes Balears, Ministeri de Cultura, etc.- no valoren  a bastament tot quant fa CineCiutat a favor  de la cohesió social, la labor educativa o la promoció i difusió de la llengua catalana, per posar només alguns exemples.

Com a veïnat del Camp Rodó, que sempre m'he mostrat molt crític amb la presència de MERCASA en la rehabilitació de s'Escorxador, -a la dècada dels anys 90 del segle passat, en temps del batle Ramon Aguiló-, allò que més em dol avui mateix, de tot quant se'ns informa, és saber que CineCiutat paga 10.000 euros mensuals a MERCASA pel lloguer de les sales de cinema: i els ha de pagar fins a l'any 2022! Cada mes!

Em sembla una barbaritat! Increïble! Quina vergonya! Com pot ser que s'hagi de pagar una quantitat tan elevada a una empresa privada, per la utilització social i cultural de les sales d'un edifici que és propietat municipal, sense rebre cap casta d'ajuda econòmica del Consistori, ni del Consell, ni del Govern! In-cre-ï-ble!

Pel que arrib a escoltar durant l'assemblea, tot i que, a mi, em semblava el contrari abans d'entrar-hi, m'adon que hores d'ara CineCiutat NO està consolidat, ni es pot dir que s'hagi quedat per a sempre entre nosaltres, com a cinema amb caràcter col·laboratiu... 

Veig que fer-se soci esdevé imprescindible, necessari, recomanable.

La manca de gent jove entre els socis, que contrasta amb el nombre considerable de gent jove que acudeix a les sales de projeccions, sobretot en determinades ocasions, em duu a demanar públicament que, si volem estar a l'alçada d'altres ciutats europees, avançades en allò que comporta la promoció del millor cinema, ens hem de fer socis de CineCiutat i hem de promoure que se n'hi faci com més gent millor.

Des d'aquest blog meu, em sent empès a convidar la gent a visitar la web de CineCiutat 

He de reconèixer que no puc dir com ha acabat aquesta assemblea extraordinària perquè, dues hores després d'haver-se iniciat, he hagut d'absentar-me'n. 

Miraré d'assabentar-me'n visitant-ne la pàgina informativa

dissabte, 1 de desembre del 2018

Presentació a Palma de l'associació mallorquina Mans a les mans

Després d'haver-se presentat públicament a Montuïri, Algaida i Manacor, l'Associació Mallorquina «Mans a les mans» n'ha volgut fer la presentació pública a Palma.

Juntament amb l'ABIC -Associació Balear d'Infermeria Comunitària- s'ha triat com a lloc de presentació la Sala 1 de Cine Ciutat, al recinte cultural de s'Escorxador, que ha quedat pràcticament plena. S'ha fet en dissabte, 1 de desembre, a les 10:30 del matí.


Després d'una presentació breu per part de representants de la Junta directiva, que han agraït la presència a tots els assistents i col·laboradors, el director del documental «Cuidadores», Òskar Tejedor, n'ha fet una explicació breu, seguida de la projecció i posteriors reflexions relacionades amb el contengut i el motiu del film.

La jornada de presentació de l'entitat a Ciutat també ha servit per convidar els assistents a fer-se socis d'una associació que requereix moltes mans: es tracta de donar més suport i més visibilitat a totes aquelles persones que cuiden altres persones, malaltes, en situació de dependència.

dijous, 6 de març del 2014

Gloses meves, a CineCiutat: paraules d'en Miquel López Crespí


L'escriptor pobler Miquel López Crespí, amb Cil Buele, presentant "Gloses meves"
D'on li neix l'interès per les gloses?

És una pràctica literària que li ve de lluny. Tot i que, durant els darrers quinze anys de la seva vida, s'hi ha dedicat amb una mica més d'intensitat. Cercant cercant, se n'arriben a trobar -entre aquelles que fa al Seminari Diocesà de Mallorca, amb el repetitiu “dòmine, dòmine, dòmine, dòmine”- algunes que elabora l'any 1956. És a dir, gairebé seixanta anys enrere, quan fa el primer curs d'Humanitats, a l'edat d'11.

Des de sempre admira la gent capaç d'improvisar, partint de dues o poques paraules, un combat de picat que es pot perllongar durant hores. Fins ara, mai no se n'ha sentit capaç, de fer-ho, ni en públic ni en privat. Sí que li agrada posar-se a escriure, tot quant li ve al cap i a la memòria, mirant de fer-ne algun glosat que pot tenir motius i orígens molt diversos.

Per això, de tant en tant, li passa pel cap entretenir-se a fer jocs de paraules amb aquesta casta de composició popular rimada.

Moltes més ganes li n'entren, quan, anys després, té l'oportunitat d'escoltar i llegir gloses tan sucoses com les que elabora el bon amic i company de lluites cíviques, polítiques i pastorals, Jaume Santandreu i Sureda.

O quan assisteix a alguna d'aquelles trobades en què el mestre glosador llorità, Felip Munar i Munar, secretari de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca, n'hi amolla de les seves i incita també a fer-ne, a tots els assistents.

O quan té l'oportunitat d'escoltar i atendre les explicacions de mestres glosadors més joves encara, com són ara Mateu Matas “Xurí” o Macià Ferrer “Noto”, experts en la improvisació, artistes en l'ús de la paraula oral, compositors aguts de gloses i de dècimes que recullen la tradició transmesa per via oral de generació en generació, a Mallorca, a Menorca i arreu dels Països Catalans.

Els tallers i seminaris intensius de glosa improvisada que fan aquests mestres glosadors joves li deixen bona empremta, ben marcada en aquest àmbit de la tradició popular.

Però, sobretot sobretot, li entren ganes de fer gloses quan veu i escolta amb quina facilitat aquells altres vells mestres glosadors, pagesos de soca-rel, es dediquen a escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, com qui no fa res, milers i milers de versos que els brollen a barrumbades per les seves gargamelles mig escanyades de tant parlar i cantar: Madò Antònia Buades Vallespir, Guillem d'Efak “Cremat”, Bartomeu Crespí “Pobler”, l'amo Antoni Socias Simonet “Teuler” (“Pobler”), Rafel Roig, Jaume Juan, En Planisi, Es Carritxoner...

N'aprèn moltes dades que l'ajuden a tenir clares les nocions més elementals. A tenir ben pensat allò que es vol dir. A començar mentalment amb el primer i el darrer vers, intercalant-hi els altres dos. A fer-ne la rima composta de set síl·labes, etc. Arriba a veure clar i català que la pràctica terrena -més que la inspiració celestial- ho fa gairebé tot!

No pot passar per alt, tampoc, les seves arrels arianyeres. D'on recorda, amb tendresa particular, les gloses i cançons que, de petit, escolta declamar a sa mare, a la seva padrina, al seu padrí, a oncles i ties de la vila mallorquina d'Ariany.

Què vol expressar amb els seus escrits? Quina intenció tenen aquestes gloses?

Aquest recull de “Gloses meves” arreplega moments i temes recurrents en la vida de l'autor, com són ara Nadal, Cap d'Any, Reis, Sant Antoni o Sant Sebastià -una mesada llarga seguida amb esdeveniments festius, quan acaba i quan comença el calendari convencional nostre-.

La mort o l'aniversari commemoratiu d'una persona, amiga o familiar, també n'és un segon motiu que l'empeny a asseure's a la taula i redactar el que li ofereix la malifeta ocorreguda, coneguda o viscuda i patida de més a prop; com també l'esdeveniment digne de ser celebrat amb alegria.

Finalment, una tercera font d'inspiració glosadora és la que més intensament li raja dins l'enteniment. Quan, adonant-se de situacions que no li agraden i que vol veure-les canviades, transformades, mira de dir-ho en veu alta i per escrit.

Hi entren de ple certs processos electorals en què participa com a polític nacionalista d'esquerres, tant a l'àmbit local, com autonòmic, com estatal, com europeu; onades migratòries africanes, advertides del perill que els comporta venir-se cap a Europa; lluites contra la incineradora de Son Reus; polítiques de gent acomodada al sistema; actes violents escampadors del terror; personatges i col·lectius que pateixen les males conseqüències del sistema injust que ens ofega; a favor de polítics republicans i d'esquerres, com el batle Emili Darder; de grups lluitadors en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura; de la revolta agermanada; de la construcció de la nació catalana sencera...

Festa i lluita, vida i mort, joia i pena, vet ací la mitja dotzena de femelles estel·lars a les quals el glosador mira d'adreçar l'atenció i girar la ullada, amb eixes gloses que arreplega ací mateix, en aquests fulls, per primera vegada en sa vida.

Miquel López Crespí, escriptor
(a la presentació de l'edició segona, a la sala 1 de CineCiutat, el 05-03-2014)

dimecres, 5 de març del 2014

Gloses meves, a CineCiutat: paraules de na Magda González


M'arriben tan endins, les paraules de na Magdalena González Crespí, -durant la presentació del llibre "Gloses meves" a la Sala 1 de CineCiutat-, que no puc deixar d'escampar-les a tots vuit vents del món.
Gràcies, amiga Magda!

PRESENTACIÓ ”GLOSES MEVES” de Cil Buele
S’escorxador, Palma, 5 de març de 2014
Amics, amadors de la cultura, la terra i de la bona gent,
Moltes gràcies a l’autor per atorgar-me l’honor de poder compartir aquest moment entranyable que em permetrà dibuixar, des de l’admiració i el respecte, un esbós afectuós d’un personatge que ha contribuït , sens dubte, a escriure pàgines de la història de la política del nostre país, a conscienciar de la necessitat de la lluita social i a engrandir la nostra cultura popular en la seva vessant de glosador i tot, des de l’ honestedat més absoluta.
Un escriptor és sempre la conjunció de la persona i la seva obra.
Ja que en Miquel, escriptor, s'encarregarà de parlar de l'obra, jo
parlaré de la persona, de l'home q l'ha escrita. I com que la presentació d’un llibre no deixa de ser una festa dels mots, jo en triaré uns quants per definir Cil Buele: honestedat, Coherència, Llibertat, Pont de cultures, Autenticitat, Compromís, Integritat i Amistat.
Honestedat.- Pilar entorn al qual ha girat la seva vida i especialment demostrada en tota la seva trajectòria pública, fugint dels individualismes i de tot personalisme en favor del treball dels equips, de l’esforç col·lectiu, de la confiança en la lluita col·lectiva.
Coherència.- Que el va dur a la decisió de qüestionar dogmes i creences, construïdes i divulgades per persones, posant a la balança el més pur esperit de la paraula, tal i com apareix a l’evangeli, per una banda, i per l’altra, els filtres terrenals que la interpreten, duent-lo finalment a decantar-se per la llibertat
Llibertat.- De ser en cada moment de la seva vida qui ha volgut ser i encoratjant-nos a tots cada dia a ser qui som
Pont de cultures.- La grandesa de mires que dóna conjugar arrels africanes i arianyeres en un mestissatge d’autenticitat
Autenticitat.- En Cil és tot un personatge, diferent i autèntic, no sols pel color de la seva pell, sinó també pel capell que exhibeix amb naturalitat absoluta. Pell, perquè duu sempre el país, la cultura i la llibertat a flor de pell. Capell, perquè li protegeix les idees d'un somni, el d'un poble lliure amb homes i dones iguals i lliures, entre pobles lliures i solidaris. El d’un poble amb compromís
Compromís.- Compromès amb els valors més importants per a l’ésser humà: la vida, l’amor i la pàtria
- amb la vida i amb l’amor, demostrat amb l’entrega absoluta amb que s’ha abocat a les dues dones de la seva vida, a les que dedica aquest llibre. I per una de les quals, Isabel Rosselló, vull tenir un record especial i vull manifestar públicament el meu afecte més sent it.
- amb la pàtria al servei de la qual s’ha entregat també en cos i ànima guiat sempre pel bé comú i el desinterès material més absolut. La seva trajectòria a l’Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca i a la Generalitat de Catalunya, parla per si mateixa. Rodejat en moltes d’aquestes etapes per la incomprensió, crec personalment que la ceguesa dels qui l’han envoltat han fet que es desaprofitàs una persona amb gran esperit i vocació de servei públic. En definitiva, qui hi ha perdut ha estat la nostra terra.
Integritat.- Qualitat que n’és un exemple per a les seves amistats
Amistat.- Amic dels amics fins a les darreres conseqüències. I és en aquest punt on jo vull compartir amb vostès la vessant d’en Cil que ens uneix des de ja fa un grapat d’anys: l’amor pel nostre país i el somni de veure’l complet algun dia en la seva forma política
No puc passar per alt la seva implicació personal , decisiva, en l’existència de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans des de quan aquesta, que enguany celebra ja el seu desè aniversari, era només un somni. Unes bones amigues que tenim en comú i que són per aquí, un dia em van dir: “Aquí tens el telèfon del nostre amic. Ens ha dit que té molt interès en saber d’aquest projecte. Segur que et pot aconsellar de com dur a terme aquest projecte. Crida’l!”. Jo vaig dir: I qui és aquest amic?. El conseller de cultura, em van dir. Ca!, vaig dir jo, no li puc fer perdre el temps amb aquesta quimera. Em prendrà per boja! I..., fins avui..
I, senyors, l’Orquestra ja compleix deu anys.. Deu anys que han estat un torcebraç constant amb les forces del gran ventall d’ interessos en que no es consolidàs un dels pocs projectes real, palpable i que posa sobre el terreny la realitat dels Països Catalans. Sempre les teves paraules de coratge i els teus gests han fet que no defallís i arribàs fins avui. En nom de tots nosaltres, directors, músics, moltes gràcies.
Gràcies per ser sempre present, des del racó més petit de les meves inquietuds, als moments més dolorosos que pot viure un esser humà, la pèrdua d’una mare. Com diuen a Àfrica una mare és l’univers de la persona, i en nom de la meva família et vull agrair la glosa que la recorda en la pàg 125 aquest llibre.
En uns moments històrics en que la nostra estimada nació viu moments increïbles per motius absolutament contraposats, l’esperança de llibertat, per una banda, en un altre indret, i l’opressió i persecució més rància per una altra, aquí en aquesta nostra terra estimada, jo vull convidar-vos a Enllaçar-nos per la cultura, la llibertat i per la bona amistat.
Per molts anys, Cil!
Moltes gràcies

dimarts, 4 de març del 2014

Gloses meves, a CineCiutat: paraules d'en Cil Buele


En bon Dimecres Sant, inici de la Quaresma al món catòlic, me'n som anat, delitós, amb moltes ganes de dirigir aquestes paraules a les 63 persones que s'han fet presents a la Sala 1 de CineCiutat, per assistir a la presentació de "Gloses meves", en la seva edició segona, feta a Barcelona.

Agraïments:
  • 1 A tots vosaltres que heu vengut avui aquí
  • Als que en tenien ganes i no han pogut venir
  • Als que ja vàreu venir a la presentació de l'edició primera
  • 2 Als representants de CINE CIUTAT (Pedro, Javier, Olga...), per les facilitats que ens han procurat a l'hora de cedir-nos aquesta sala magnífica...
  • 3 Al president del Gremi d'Editors (Xesc Sanchis) i col·legues que hi han col·laborat (Glòria, Alejandra, Clara, Antoni, Romanyà Valls...) perquè el llibre “Gloses meves” s'arribàs a publicar a ca nostra, en segona edició
  • 4 Als tres companys excel·lents que m'acompanyen avui en aquesta presentació pública:
    L'amic, artista, cantant, informàtic, tècnic en tants d'oficis, Agustí Bauló Baró
    L'amiga, creadora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, Magdalena González Crespí
    L'amic, veí, escriptor, historiador, company de lluites i fatigues, Miquel López Crespí
Portada del meu llibre, edició segona
En obrir les primeres planes d'aquest llibre, trobareu que en dedic l'edició segona a na Isabel Rosselló Girart, que és la meva dona, malalta d'alzhèimer des de fa uns cinc anys;
I que també agraesc públicament al meu amic i company d'estudis i de lluites, Joan Riera Fullana “Mossegat”. En llegir-ne les quatre retxes, en podreu veure els motius.
  1. No som cap glosador de combat, com els bons i grans glosadors de Mallorca... Però sempre m'ha agradat ben molt dedicar-me a treballar bé les paraules... Ni que sigui per deformació professional, quan se t'inculcava l'ús més correcte possible dels mots en castellà, en francès, en anglès, en alemany, en llatí, en grec, en hebreu, en kirundi.. (i, d'amagat, clandestinament, també en CATALÀ).
  2. Pentura és per això mateix que m'ha interessat molt més aplicar-me a l'ús de la llengua catalana -parlada, cantada, escrita-, que a la resta d'idiomes estudiats...
  3. He tengut la gran sort de poder treballar, primer, com a consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, on tot es feia en català (1969-1979); professor de català al col·legi Pius XII, de Ciutat, i a la Conselleria d'Educació i Cultura (1979-1985); després, com a impressor de la versió en català del butlletí oficial de les Illes Balears (1985-1990); i posteriorment com a corrector de textos en català a diversos organismes d'institucions públiques durant dècades. (1991-2009). En guard molt bon record, de tots aquests àmbits d'actuació lingüística en català i de la bona gent amb la qual he tengut la gran sort de treballar.
  4. A partir de 1995, emperò, quan m'exercesc com a regidor a l'Ajuntament de Palma, em ve al cap la idea de fer gloses... D'aleshores ençà, mir de fer-ne sempre que me'n vénen ganes.
  5. Aquí en teniu aquest primer recull. Conté les aparegudes l'any passat a la primera edició, feta a Mèxic; i unes quantes més, fetes posteriorment. S'hi ha afegit una molt bona introducció i un molt bon acabament, per part dels amics que estigueren a la presentació primera: n'Antonina Canyelles i en Miquel López Crespí.
  6. Què pretenc amb això?
    Primordialment TRES MOTIUS:
    1. Escampar la llavor de la paraula feta glosa, en català de Mallorca:
      1. Per als que som creients catòlics, la Paraula existeix des de l'inici del temps: “In principio erat Verbum”. I la Paraula pren cos i es fa carn en Jesús de Natzaret. I aquest convida a escampar-la, a difondre la paraula. De la mateixa manera que ho fa el pagès, quan surt a sembrar la llavor al seu camp: una part cau dins terra bona i dóna molt de fruit; però no tota acaba així: una altra part cau entre batzers i aquests l'ofeguen i no la deixen créixer; una altra cau al camí, i és trepitjada per qui hi passa; una altra cau dins zona rocosa, i se l'enduen els ocells...
      2. Cosa semblant li pot passar a qualsevol altra paraula: també a la paraula escrita en català... Només que, avui dia, podem comptar amb molts més mitjans dels que tenien a l'abast els nostres padrins i avantpassats, i no en parlem ja dels que tenien els contemporanis de fa més de dos mil anys.
      3. Per a mi, gràcies a la xarxa d'internet i els mitjans tecnològics d'avui dia, estam vivint uns temps meravellosos pel que fa a l'escampadissa de les nostres paraules, en la nostra estimada llengua catalana, arreu del món:
        1. Amb una gran facilitat i rapidesa, la podem fer arribar més enllà dels territoris que conformen els Països Catalans: el camp és tan immens que no se'n veuen els límits.
        2. La podem escampar molt ben acompanyada d'altres signes gràfics, com poden ser les imatges, els sons, les veus.
        3. La podem transmetre fins i tot a qui desconeix la nostra llengua: en pot veure el contengut traduït automàticament al seu idioma, cada cop amb una precisió més acurada.
    2. Jugar amb les lletres, jugar amb paraules, per formació humanística, filosòfica, teològica, pas un guster. Com més va més
      1. Hi veureu qualque glosa feta meva només amb monosíl·labs (com la que podeu trobar a la pàgina 46, sobre cops baixos encaixats a l'àmbit de la política)
      2. O alguna altra que dóna preeminència a una lletra determinada, com pot ser la P de Palma relacionada amb la P de la Paraula en lloc de la P de les Pistoles (pàg. 32)
      3. O qualcuna que mira de jugar amb la primera lletra de cada estrofa per conformar-ne un nom, com és el cas de la dedicada a una cosina que morí i que s'anomenava Barita (pàg. 120)
      4. Amb aquest joc de lletres i paraules, mir de fer al·lusions directes a persones conegudes, a situacions viscudes, a lluites cíviques, a festes passades, i, sobretot, al país nostre que anam fent (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer)
    3. Un tercer motiu per publicar “Gloses meves” és fer suport a una iniciativa concreta: dedicada a persones que van perdent, progressivament i de manera imparable, la seva capacitat d'usar paraules, entre d'altres limitacions.
      1. Bé sigui perquè pateixen la malaltia d'alzhèimer, bé sigui perquè pateixen altres demències.
      2. La primera entitat que se n'ha beneficiat és AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer a Mallorca-, una entitat situada al barri de la Soledat, a Palma. Va rebre l'any passat una part del que es va poder recollir amb l'edició primera.
      3. L'altra part recaptada anà a parar íntegrament a LLAR DE MEMÒRIA, una entitat que atén persones malaltes d'alzhèimer o altres demències, a la vila mallorquina de sa Pobla.
      4. Cap a aquesta segona entitat, la poblera, faig comptes destinar els guanys que se'n puguin traure amb la distribució d'aquesta segona edició de “Gloses meves”.
      5. M'imagín que tots els que sou aquí podeu destriar bé el motiu que m'empeny a fer això i a demanar-vos la col·laboració: des de l'any 2009, se li diagnosticà, a la meva dona, na Bel Rosselló, la malaltia d'alzhèimer (com a possible).
        D'aleshores ençà, miram de fer tot quant sabem i podem perquè les famílies afectades per una situació com aquesta, puguin tenir i trobar tot el suport que necessiten i que es mereixen.
        Si fins fa uns any, les institucions públiques atenien en certa manera situacions com aquestes, hores d'ara se n'allunyen cada cop més i deixen de parar-hi l'esment que cal.
        Per aquest motiu, es fa més necessari que mai refermar les nostres societats perquè ningú no en quedi desemparat i tothom hi sigui ben atès.
    4. La conclusió és òbvia:
      1. Vos recoman i suggeresc que compreu aquest primer llibre que public, amb el títol “Gloses meves”. Que, després d'haver-ne llegit la introducció i la contraportada, n'aneu llegint aquelles gloses que, mirant l'índex, vos puguin interessar més.
      2. També que n'escampeu la notícia entre les vostres amistats i persones conegudes.
      3. I, finalment, que mireu amb molt bons ulls totes aquestes persones, malauradament cada cop més nombroses entre nosaltres, que pateixen algun tipus de demència; de la qual no se'n poden mai desfer, ni elles ni qui les atén, fins que els arriba l'hora de partir...
Moltes gràcies, per haver vengut, i per haver-nos escoltat.




dilluns, 3 de març del 2014

“Gloses meves”, l'edició segona es presenta a CineCiutat

Després d'unes presentacions de l'edició primera de "Gloses meves" (a AFAM i a LLAR DE MEMÒRIA, dedicada a la malaltia d'alzhèimer), a la fi, arriba l'hora de fer-ne la presentació pública de l'EDICIÓ SEGONA!

Amb això, es compleix el meu desig que es faci a la Sala 1 de CineCiutat, al centre cultural s'Escorxador, de Palma, gràcies a la gentilesa dels seus màxims responsables.

DIMECRES, 5 DE MARÇ DE 2014, A LES 19 HORES n'és la cita, a la qual m'agradaria que concorregués molta gent, coneguda, amiga, familiar.

Més que res, perquè hi col·laboren els bons amics Agustí Baró Bauló, Magdalena González Crespí i Miquel López Crespí. Un artista, músic, internauta, el primer. La creadora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, la segona. I l'escriptor més prolífic amb què compten els Països Catalans, el tercer.

Esper i desig que, amb la publicitat que se n'ha fet a les xarxes, la gent se n'hagi pogut assabentar i s'hi pugui fer present la que en tengui ganes.

A la web de CineCiutat -en català- - en castellà
Vet ací un esdeveniment programat per a DIMECRES, 5 DE MARÇ, a la Sala 1 de CineCiutat, al centre cultural s'Escorxador, Palma. T'hi esper, a tu i a qui vulgui acompanyar-te!

Al blog SocUnRodamon
Vet ací la informació relacionada amb la presentació de "Gloses meves" a la Sala 1 de CineCiutat, DIMECRES, 5 DE MARÇ DE 2014, A LES 19 HORES, en sessió oberta a tothom que en tengui ganes...

A FaceBook
Vet ací l'esdeveniment anunciat a Facebook, sobre la presentació del llibre “Gloses meves” a la Sala 1 de Cine Ciutat, DIMECRES, 5 de març de 2014, A LES 19 HORES, en sessió oberta a tothom...

Siguem els que siguem, es presenta una bona vetlada, que pot resultar ben agradosa...

dimarts, 25 de febrer del 2014

"Gloses meves", presentació d'edició segona, a CINECIUTAT


Se m'acaba de comunicar que "avui surt el llibre com a novetat i el posam a disposició de les llibreries de Mallorca per la seva venda..." 

Una setmana abans de la feta, m'arriba la informació relacionada amb la presentació del llibre "Gloses meves", en la seva edició segona feta a Mallorca, segons el programa elaborat per la distribuidora, PALMA DISTRIBUCIONS, SL.


PRESENTACIÓ DE LA SEGONA EDICIÓ DE “GLOSES MEVES”
D’EN CECILI BUELE I RAMIS
LLOC: CINE CIUTAT (PALMA)
C/ Emperadriu Eugènia, 6
07010 Palma, Illes Balears ‎ 

DIA:
5 DE MARÇ DE 2014 HORA: 19:00 A 20:30

VENDA LLIBRES:
19:15 A 20:45 PVP: 15,10€

El proper dimecres 5 de març de 2014 tindrà lloc a la sala _?_ del Cine Ciutat de Palma de Mallorca, la presentació de la segona edició del llibre GLOSES MEVES, de l’autor Cecili Buele i Ramis, un recull de gloses que arrepleguen moments i temes recurrents en la vida de l’autor.
L’acte tindrà la següent estructura:

1. ACOMPANYAMENT MUSICAL – Durada 5 minuts
Cançó de n'Agustí Baró Bauló.

2. PRESENTACIÓ LLIBRE – AUTOR – Durada 30 minuts
Breu introducció del llibre i de l’autor a càrrec de na Magdalena González i Crespí, presidenta de Fòrum Musicae i fundadora del Cor i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Persona molt compromesa amb la cultura. Per la seva tasca incansable de recerca i difusió del patrimoni musical d’arreu dels països de parla catalana ha rebut els premis Jaume I de la Franja de Ponent (2006), Obra Social Caixa Sabadell (2009), Josep Maria Llompart de l’OCB (2009), Jaume II del Consell de Mallorca (2010) i el d’Acció Cívica de la Fundació Carulla (2010).
Breu introducció del llibre i de l’autor a càrrec d’en Miquel López Crespí, (Sa Pobla, 1946) novel·lista, dramaturg, poeta, assagista, escriptor i historiador mallorquí. Ha guanyat els més prestigiosos premis literaris de poesia, novel·la, contes, teatre i narrativa juvenil, lliurats als Països Catalans i al Principat d’Andorra.


3. ACOMPANYAMENT MUSICAL – Durada 5 minuts

Cançó de Agustí Baró Bauló.
4. INTERVENCIÓ DE L’AUTOR – Durada 30 minuts
Intervenció de
Cecili Buele i Ramis

dissabte, 28 de juliol del 2012

Programació de pel·lícules en versió original al CineCiutat, a s'Escorxador

Des que a principis del mes de juliol de 2012 s'inaugura a les instal·lacions de s’Escorxador de Palma el nou CineCiutat, a les sales dels antics cinemes Renoir, aquestes mateixes sales acullen una programació estable i regular de pel·lícules en versió original que combina estrenes, reposicions i programació de filmoteca.

Més de 1.100 persones ja s'han inscrit com a sòcies de Xarxa Cinema, cosa que pot fer tothom que vulgui a través d'aquesta web.

Divendres, 27 de juliol, juntament amb na Bel, la meva dona, hi hem accedit per gaudir amb la projecció de la pel·lícula Les Lyonnais. I feim comptes de continuar anant-hi, aprofitant aquesta iniciativa cívica que promou un col·lectiu de persones amants del cinema a Mallorca, que no vol acceptar passivament que desaparegui una de les sales de cinema més emblemàtiques.

Hem vist que a la cartellera d'aquesta setmana hi ha un bon grapat de pel·lícules programades força interessants. Convé fixar-se bé en els horaris:

  • 80 egunean| José María Goenaga, Jon Garaño (2012) 18:05
  • El niño de la bicicleta | Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne (2011)20:20
  • En un mundo mejor | Susanne Bier (2010)22:30
  • Les Lyonnays | Olivier Marchal (2011)18:15 / 20:25 / 22:35
  • Alps | Giorgos Lanthimos (2011)