Gloses meves, a CineCiutat: paraules d'en Miquel López Crespí


L'escriptor pobler Miquel López Crespí, amb Cil Buele, presentant "Gloses meves"
D'on li neix l'interès per les gloses?

És una pràctica literària que li ve de lluny. Tot i que, durant els darrers quinze anys de la seva vida, s'hi ha dedicat amb una mica més d'intensitat. Cercant cercant, se n'arriben a trobar -entre aquelles que fa al Seminari Diocesà de Mallorca, amb el repetitiu “dòmine, dòmine, dòmine, dòmine”- algunes que elabora l'any 1956. És a dir, gairebé seixanta anys enrere, quan fa el primer curs d'Humanitats, a l'edat d'11.

Des de sempre admira la gent capaç d'improvisar, partint de dues o poques paraules, un combat de picat que es pot perllongar durant hores. Fins ara, mai no se n'ha sentit capaç, de fer-ho, ni en públic ni en privat. Sí que li agrada posar-se a escriure, tot quant li ve al cap i a la memòria, mirant de fer-ne algun glosat que pot tenir motius i orígens molt diversos.

Per això, de tant en tant, li passa pel cap entretenir-se a fer jocs de paraules amb aquesta casta de composició popular rimada.

Moltes més ganes li n'entren, quan, anys després, té l'oportunitat d'escoltar i llegir gloses tan sucoses com les que elabora el bon amic i company de lluites cíviques, polítiques i pastorals, Jaume Santandreu i Sureda.

O quan assisteix a alguna d'aquelles trobades en què el mestre glosador llorità, Felip Munar i Munar, secretari de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca, n'hi amolla de les seves i incita també a fer-ne, a tots els assistents.

O quan té l'oportunitat d'escoltar i atendre les explicacions de mestres glosadors més joves encara, com són ara Mateu Matas “Xurí” o Macià Ferrer “Noto”, experts en la improvisació, artistes en l'ús de la paraula oral, compositors aguts de gloses i de dècimes que recullen la tradició transmesa per via oral de generació en generació, a Mallorca, a Menorca i arreu dels Països Catalans.

Els tallers i seminaris intensius de glosa improvisada que fan aquests mestres glosadors joves li deixen bona empremta, ben marcada en aquest àmbit de la tradició popular.

Però, sobretot sobretot, li entren ganes de fer gloses quan veu i escolta amb quina facilitat aquells altres vells mestres glosadors, pagesos de soca-rel, es dediquen a escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, com qui no fa res, milers i milers de versos que els brollen a barrumbades per les seves gargamelles mig escanyades de tant parlar i cantar: Madò Antònia Buades Vallespir, Guillem d'Efak “Cremat”, Bartomeu Crespí “Pobler”, l'amo Antoni Socias Simonet “Teuler” (“Pobler”), Rafel Roig, Jaume Juan, En Planisi, Es Carritxoner...

N'aprèn moltes dades que l'ajuden a tenir clares les nocions més elementals. A tenir ben pensat allò que es vol dir. A començar mentalment amb el primer i el darrer vers, intercalant-hi els altres dos. A fer-ne la rima composta de set síl·labes, etc. Arriba a veure clar i català que la pràctica terrena -més que la inspiració celestial- ho fa gairebé tot!

No pot passar per alt, tampoc, les seves arrels arianyeres. D'on recorda, amb tendresa particular, les gloses i cançons que, de petit, escolta declamar a sa mare, a la seva padrina, al seu padrí, a oncles i ties de la vila mallorquina d'Ariany.

Què vol expressar amb els seus escrits? Quina intenció tenen aquestes gloses?

Aquest recull de “Gloses meves” arreplega moments i temes recurrents en la vida de l'autor, com són ara Nadal, Cap d'Any, Reis, Sant Antoni o Sant Sebastià -una mesada llarga seguida amb esdeveniments festius, quan acaba i quan comença el calendari convencional nostre-.

La mort o l'aniversari commemoratiu d'una persona, amiga o familiar, també n'és un segon motiu que l'empeny a asseure's a la taula i redactar el que li ofereix la malifeta ocorreguda, coneguda o viscuda i patida de més a prop; com també l'esdeveniment digne de ser celebrat amb alegria.

Finalment, una tercera font d'inspiració glosadora és la que més intensament li raja dins l'enteniment. Quan, adonant-se de situacions que no li agraden i que vol veure-les canviades, transformades, mira de dir-ho en veu alta i per escrit.

Hi entren de ple certs processos electorals en què participa com a polític nacionalista d'esquerres, tant a l'àmbit local, com autonòmic, com estatal, com europeu; onades migratòries africanes, advertides del perill que els comporta venir-se cap a Europa; lluites contra la incineradora de Son Reus; polítiques de gent acomodada al sistema; actes violents escampadors del terror; personatges i col·lectius que pateixen les males conseqüències del sistema injust que ens ofega; a favor de polítics republicans i d'esquerres, com el batle Emili Darder; de grups lluitadors en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura; de la revolta agermanada; de la construcció de la nació catalana sencera...

Festa i lluita, vida i mort, joia i pena, vet ací la mitja dotzena de femelles estel·lars a les quals el glosador mira d'adreçar l'atenció i girar la ullada, amb eixes gloses que arreplega ací mateix, en aquests fulls, per primera vegada en sa vida.

Miquel López Crespí, escriptor
(a la presentació de l'edició segona, a la sala 1 de CineCiutat, el 05-03-2014)