 |
| L'escriptor pobler Miquel López Crespí, amb Cil Buele, presentant "Gloses meves" |
D'on li neix l'interès
per les gloses?
És una pràctica
literària que li ve de lluny. Tot i que, durant els darrers quinze
anys de la seva vida, s'hi ha dedicat amb una mica més d'intensitat.
Cercant cercant, se n'arriben a trobar -entre aquelles que fa al
Seminari Diocesà de Mallorca, amb el repetitiu “dòmine, dòmine,
dòmine, dòmine”- algunes que elabora l'any 1956. És a dir,
gairebé seixanta anys enrere, quan fa el primer curs d'Humanitats, a
l'edat d'11.
Des de sempre admira la
gent capaç d'improvisar, partint de dues o poques paraules, un
combat de picat que es pot perllongar durant hores. Fins ara, mai no
se n'ha sentit capaç, de fer-ho, ni en públic ni en privat. Sí que
li agrada posar-se a escriure, tot quant li ve al cap i a la memòria,
mirant de fer-ne algun glosat que pot tenir motius i orígens molt
diversos.
Per això, de tant en
tant, li passa pel cap entretenir-se a fer jocs de paraules amb
aquesta casta de composició popular rimada.
Moltes més ganes li
n'entren, quan, anys després, té l'oportunitat d'escoltar i llegir
gloses tan sucoses com les que elabora el bon amic i company de
lluites cíviques, polítiques i pastorals, Jaume Santandreu i
Sureda.
O quan assisteix a alguna
d'aquelles trobades en què el mestre glosador llorità, Felip Munar
i Munar, secretari de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca,
n'hi amolla de les seves i incita també a fer-ne, a tots els
assistents.
O quan té l'oportunitat
d'escoltar i atendre les explicacions de mestres glosadors més joves
encara, com són ara Mateu Matas “Xurí” o Macià Ferrer “Noto”,
experts en la improvisació, artistes en l'ús de la paraula oral,
compositors aguts de gloses i de dècimes que recullen la tradició
transmesa per via oral de generació en generació, a Mallorca, a
Menorca i arreu dels Països Catalans.
Els tallers i seminaris
intensius de glosa improvisada que fan aquests mestres glosadors
joves li deixen bona empremta, ben marcada en aquest àmbit de la
tradició popular.
Però, sobretot sobretot,
li entren ganes de fer gloses quan veu i escolta amb quina facilitat
aquells altres vells mestres glosadors, pagesos de soca-rel, es
dediquen a escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, com qui
no fa res, milers i milers de versos que els brollen a barrumbades
per les seves gargamelles mig escanyades de tant parlar i cantar:
Madò Antònia Buades Vallespir, Guillem d'Efak “Cremat”,
Bartomeu Crespí “Pobler”, l'amo Antoni Socias Simonet “Teuler”
(“Pobler”), Rafel Roig, Jaume Juan, En Planisi, Es Carritxoner...
N'aprèn moltes dades que
l'ajuden a tenir clares les nocions més elementals. A tenir ben
pensat allò que es vol dir. A començar mentalment amb el primer i
el darrer vers, intercalant-hi els altres dos. A fer-ne la rima
composta de set síl·labes, etc. Arriba a veure clar i català que
la pràctica terrena -més que la inspiració celestial- ho fa
gairebé tot!
No pot passar per alt,
tampoc, les seves arrels arianyeres. D'on recorda, amb tendresa
particular, les gloses i cançons que, de petit, escolta declamar a
sa mare, a la seva padrina, al seu padrí, a oncles i ties de la vila
mallorquina d'Ariany.
Què vol expressar amb
els seus escrits? Quina intenció tenen aquestes gloses?
Aquest recull de “Gloses
meves” arreplega moments i temes recurrents en la vida de l'autor,
com són ara Nadal, Cap d'Any, Reis, Sant Antoni o Sant Sebastià
-una mesada llarga seguida amb esdeveniments festius, quan acaba i
quan comença el calendari convencional nostre-.
La mort o l'aniversari
commemoratiu d'una persona, amiga o familiar, també n'és un segon
motiu que l'empeny a asseure's a la taula i redactar el que li
ofereix la malifeta ocorreguda, coneguda o viscuda i patida de més a
prop; com també l'esdeveniment digne de ser celebrat amb alegria.
Finalment, una tercera
font d'inspiració glosadora és la que més intensament li raja dins
l'enteniment. Quan, adonant-se de situacions que no li agraden i que
vol veure-les canviades, transformades, mira de dir-ho en veu alta i
per escrit.
Hi entren de ple certs
processos electorals en què participa com a polític nacionalista
d'esquerres, tant a l'àmbit local, com autonòmic, com estatal, com
europeu; onades migratòries africanes, advertides del perill que els
comporta venir-se cap a Europa; lluites contra la incineradora de Son
Reus; polítiques de gent acomodada al sistema; actes violents
escampadors del terror; personatges i col·lectius que pateixen les
males conseqüències del sistema injust que ens ofega; a favor de
polítics republicans i d'esquerres, com el batle Emili Darder; de
grups lluitadors en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura;
de la revolta agermanada; de la construcció de la nació catalana
sencera...
Festa i lluita, vida i
mort, joia i pena, vet ací la mitja dotzena de femelles estel·lars
a les quals el glosador mira d'adreçar l'atenció i girar la ullada,
amb eixes gloses que arreplega ací mateix, en aquests fulls, per
primera vegada en sa vida.
Miquel López Crespí,
escriptor
(a la presentació de
l'edició segona, a la sala 1 de CineCiutat, el 05-03-2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada