"Gloses meves", a Quars Llibres: paraules de Cil Buele


INTERVENCIÓ DE CIL BUELE,
AUTOR DE “GLOSES MEVES”,
A QUARS LLIBRES
(Divendres, 14 de març de 2014)

Agraïments:
  • 1 A tots vosaltres que heu vengut avui aquí
  • Als que en tenien ganes i no han pogut venir
  • Als que ja vàreu venir a altres presentacions anteriors
  • 2 A QUARS LLIBRES, particularment a na Clara, per les facilitats que m'han procurat a l'hora de cedir-nos aquest espai magnífic...
  • 3 Al president del Gremi d'Editors (Xesc Sanchis) i col·legues que hi han col·laborat (Glòria, Alejandra, Antoni Febrer, Romanyà Valls...) perquè el llibre “Gloses meves” s'arribàs a publicar a ca nostra, en segona edició
  • 4 Als dos companys excel·lents que m'acompanyen avui en aquesta presentació pública:
    L'amic, artista, cantant, informàtic, tècnic en tants d'oficis, Agustí Bauló Baró
    L'amic, veí, escriptor, historiador, company de lluites i fatigues, el pobler Miquel López Crespí

En obrir les primeres planes d'aquest llibre, trobareu que en dedic l'edició segona a la manacorina Isabel Rosselló Girart, que és la meva dona, malalta d'alzhèimer des de fa uns cinc anys.
Veureu, també, que agraesc públicament al meu amic i company d'estudis i de lluites, el manacorí Joan Riera Fullana “Mossegat”.
En llegir-ne les quatre retxes, en podreu veure els motius.

  1. No em consider cap glosador de combat, com els bons i grans glosadors de Mallorca... Però sempre m'ha agradat molt dedicar-me a treballar bé les paraules... Ni que sigui per deformació professional, quan se t'inculcava l'ús més correcte possible dels mots en castellà, en francès, en anglès, en alemany, en llatí, en grec, en hebreu, en kirundi.. (i, d'amagat, clandestinament, en CATALÀ).
  2. Pentura és per això mateix que m'ha interessat molt més aplicar-me a l'ús de la llengua catalana -parlada, cantada, escrita-, que a la resta d'idiomes estudiats...
  3. He tengut la gran sort de treballar, primer, com a consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, on tot es feia en català (1969-1979); professor de català al col·legi Pius XII, de Ciutat, i a la Conselleria d'Educació i Cultura (1979-1985); després, com a impressor de la versió en català del butlletí oficial de les Illes Balears (1985-1990); i posteriorment com a corrector de textos en català a diversos organismes d'institucions públiques durant dècades. (1991-2009). En guard molt bon record, de tots aquests àmbits d'actuació lingüística en català i de la bona gent amb la qual he tengut la gran sort de treballar.
  4. A partir de 1995, emperò, quan m'exercesc com a regidor a l'Ajuntament de Palma, em ve al cap la idea de fer gloses... D'aleshores ençà, mir de fer-ne sempre que me'n vénen ganes.
  5. Aquí en teniu aquest primer recull. Conté les aparegudes l'any passat a la primera edició, feta a Mèxic; i unes quantes més, fetes posteriorment. S'hi ha afegit una molt bona introducció i un molt bon acabament, per part dels amics que estigueren a la presentació de l'edició primera: n'Antonina Canyelles i en Miquel López Crespí.



Què vull dir-vos, avui vespre, sobre aquest llibre “Gloses meves”?

Podria dir-vos moltes coses. Per exemple, els tres motius que m'han mogut a recopilar gloses meves elaborades durant les darreres dues dècades i mitja: 1) escampar a tots vuit vents del món la nostra estimada llengua catalana; 2) jugar amb els mots que empram a la nostra estimada Mallorca; i 3) aprofitar l'avinentesa per parar esment a una de les epidèmies més esteses arreu del Planeta en ple segle XXI: la malaltia d'alzhèimer i altres demències que, precisament, impedeixen d'emprar convenientment la nostra estimada llengua.

Però, m'ha semblat millor, ara que som a punt que es torni a posar en marxa i engreixar la maquinària electoral que ha de servir per omplir de senyories privilegiades el Parlament Europeu, que podria resultar profitós reproduir aquí mateix UNES QUANTES gloses contengudes en aquest llibre i que fan referència a Europa.

Abans de recitar-les, emperò, m'agradaria dir-hi dos mots d'introducció, que puguin ajudar a copsar-ne més profundament el sentit. He de dir que el meu contacte directe amb institucions públiques europees, particulament amb el Parlament Europeu ha estat més que esporàdic. Com a ciutadà interessat a atansar-m'hi, i, també, com a polític engrescat en tasques parlamentàries.

Des de sempre, m'he volgut afanyar a treballar en la construcció política d'una Europa lliure, sobirana i solidària, tan respectuosa amb tots i cadascun dels pobles que la conformen, com amb totes i cadascuna de les persones que en fan part.

Però veig, sé i, a més a més, he de reconèixer que aquesta aspiració meva, tan profunda, s'està quedant en un mer somni! Malauradament!

Així i tot, puc dir que he tengut la gran sort d'arribar a atansar-m'hi, al Parlament Europeu, en no poques i molt diverses circumstàncies. Si no les he comptades malament, són més d'una dotzena; bé sigui personalment i física, bé sigui per altres conductes parlamentaris no tan directes.

Any 1988

Se'm presenta la primera ocasió quan m'apunt al concurs de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió Europea i al Parlament Europeu, en l'especialitat de corrector/traductor de català.
No hi arrib a obtenir cap plaça. Però em serveix per veure una mica més de prop tot aquest món tan envitricollat d'influències político-partidàries a l'hora de veure-t'hi afavorit o arraconat...
Aleshores s'interessa fort ferm per la meva situació qui s'exerceix a Madrid com a president del Congrés dels Diputats, el mallorquí Fèlix Pons Irazazábal (1942-2010), del PSIB-PSOE... Coincideix que és l'any que prenc la decisió d'afiliar-me al PSM...

Any 1989

El meu segon atansament al Parlament Europeu, “virtual” en aquest cas, es produeix quan el PSM em tria com a candidat a les eleccions europees dins la coalició Esquerra dels Pobles, que encapçala el basc Juan María Bandrés Molet (1932-2011).
Tampoc no hi arrib a entrar com a eurodiputat, però sí que contribuïm a fer que Euskadiko Eskerra, en Bandrés, ho aconsegueixi.
Em serveix per veure més de prop com es cuina tot això d'arribar a ser parlamentari de la Unió Europea.



Any 1990

La tercera vegada que m'acost al Parlament Europeu, aquestpic físicament, és com a turista. Hi vaig acompanyat de na Bel Rosselló, la meva esposa. Recorrem l'Europa Central (França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya..) amb el seu Opel Corsa, a l'estil hippiós decadent de l'època... No em puc estar de fer una passada ràpida per la seu parlamentària de Brussel·les i, en veure'n les imatges gravades, ara no puc evitar de quedar-m'hi corprès i meravellat.

Any 1995

La quarta vegada que contact amb el Parlament Europeu, també físicament, tenc l'oportunitat de veure i tractar personalment un eurodiputat de gran vàlua: Pere Esteve i Abad (1942-2005), qui aleshores treballa molt activament a Brussel·les.
La seva inquietud, el seu dinamisme, la seva laboriositat em colpeixen fortament... Jo, que aleshores no som més que un modest aprenent de regidor a l’Ajuntament de Palma, record que vaig ser tractat molt efusivament al seu despatx a Brussel·les, amb una gran delicadesa, amb moltíssima d’atenció, i amb gran cura, per part d'aquell eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, Pere Esteve i Abad.

Any 1998

La cinquena vegada que m'acost al Parlament Europeu, amb presència física també, és a la seu d'Estrasburg. Com a regidor a l'Ajuntament de Palma, faig part d'una delegació municipal que encapçala el batle, Joan Fageda. Ens hi feim presents de manera oficial, amb la finalitat de conèixer més de prop el funcionament intern de les institucions europees.


Any 2000

Per sisena vegada m'acost “virtualment” al Parlament Europeu. Som diputat del Parlament de les Illes Balears i rebem un escrit del "Congrés des Pouvoirs Locaux et Regionaux de l'Europe", relatiu a la declaració de l'any 2001 com a Any Europeu de les Llengües.
Em pos a seguir de prop i amb interès les celebracions programades als Estats membres; a valorar en profunditat i a difondre la riquesa que comporta la diversitat lingüística d'Europa; a promoure el plurilingüisme a nivell individual; i a encoratjar a aprendre altres llengües al llarg de tota la vida, incloses les manco esteses, d'acord amb l'esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Any 2000

Seguint el mateix any, es produeix el meu setè acostament “virtual” al Parlament Europeu. La comissió de Drets Humans del Parlament de les Illes Balears adopta tres acords que el comprometen a entrevistar-se oficialment amb la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu, per exposar-hi la problemàtica de les comunitats maputxes afectades pel desenvolupament de projectes hidroelèctrics i per promoure iniciatives en defensa dels drets d'aquestes comunitats indígenes. Em resulta una tasca força interessant.

Any 2000

Per vuitena vegada m'atans, físicament, al Parlament Europeu donant suport al lliurament que hi fan 35 batles dels Països Catalans d'un document en defensa de la llengua catalana. Hi som present com a regidor del PSM, a un acte on també assisteix Jaume Garau, responsable aleshores de l'oficina del PSM-EN al Parlament Europeu, amb qui arrib a mantenir una col·laboració estreta. Demanam el reconeixement oficial de la llengua catalana al mateix nivell que les altres llengües oficials de la Unió Europea. En fa catorze anys!

Any 2000

El novè acostament meu al Parlament Europeu torna a ser físic, en persona i amb participació directa a un dels seus òrgans interns. Es tracta de la trobada de partits eco-nacionalistes d'Europa, entre els quals figura com a observadora la formació política del PSM que represent, dins el grup Verds/ALE. La sessió es realitza a la seu parlamentària de Brussel·les.

Any 2003

A la desena oportunitat que tenc d'atansar-me físicament al Parlament Europeu, faig part del nombrós grup de persones que, ens hi feim presents des de Mallorca, integrant les plataformes “Autovia No”, “No al segon cinturó”, Amics i Amigues de Son Sardina i sa Garriga.
Conduïts per l'eurodiputat nord-català d'Esquerra Republicana, Miquel Mayol i Raynal (1941), hi lliuram unes 5.000 signatures, recollides a tots els municipis de Mallorca, amb la finalitat d'aturar el desastrós Pla de Carreteres de Mallorca. Hi denunciam les autoritats de l'Estat espanyol - govern regional del Consell de Mallorca, Illes Balears – perquè siguin examinades pels serveis de la Comissió, a la llum del dret comunitari aplicable.

Any 2005

El meu onzè acostament al Parlament Europeu es produeix, virtualment, al moment que em pos a fer campanya clara i explícita a favor del NO al Tractat de la Constitució Europea que se'ns vol entaferrar per nassos!
Des de VilaWeb, Vicent Partal em demana de participar en la publicació d'un llibret que recull l'opinió d'autors diversos. Cosa que faig amb molt de gust, adduint-hi una quinzena d'arguments, que consider tan valuosos aleshores com vàlids hores d'ara.
Hi queda ben evident que l'Europa que se'ns proposa de bastir no coincideix gens ni mica amb l'Europa que jo vull aixecar...

Votem NO a aquesta Europa que recula!
Diguem NO a una tal constitució
Que ofega pobles lliures i nacions.
¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta!

Any 2009

Complet la dotzena d'acostaments meus al Parlament Europeu, virtualment aquest cop, quan des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca organitzam una trobada al Consell de Mallorca amb les candidatures que es presenten a les eleccions parlamentàries europees... Cap de les dues representants, la del Partit Popular, Rosa Estaràs, ni del Partit Socialista, Teresa Riera, no es dignen de fer-s'hi presents ni respondre...

Any 2012

Assistesc per 13a vegada i darrera vegada al Parlament Europeu, físicament, a la seu d'Estrasburg, fent suport a la iniciativa promoguda per l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears.
Aconseguim que s'hi arribi a tractar la situació penosa que pateix la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, amb les mesures governamentals que li són tan contràries.
Aconseguim, també, de ser atesos i escoltats per eurodiputats dels Països Catalans i, sobretot, per l'intergrup parlamentari “Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals” del Parlament Europeu a Estrasburg...
Precisament aquests dies, som a l'espera d'obtenir la resposta que se'ns comunicà que ens arribaria abans d'un any...

Com podeu veure, el Parlament Europeu no em resulta ni estrany ni aliè, des que l'any 1988 m'hi vaig acostar per primera vegada, fins a la darrera de l'any 2012 que n'és la tretzena...

Amb tot aquest bagatge acumulat al llarg de més d'un quart de segle, arrib a concloure que l'Europa que s'aixeca, així com s'aixeca, es mereix pel cap baix aquestes UNES QUANTES GLOSES MEVES, que esper que vos agradin.

Ja em direu si en compartiu el contengut.