Oriol Junqueras, president d’ERC, a Mallorca

Per a un mallorquí com jo, que s’afanya a ser ciutadà d’esquerres, republicà i català, el 24 de maig de 2022 representa una fita inoblidable en la relació, de caire polític i partidari, arreu dels Països Catalans: el màxim representant d’una formació política que compta amb més de 80 anys d’existència, combativa i lluitadora en tots aquests territoris, qui presideix Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras i Vias, ha mantengut una trobada enriquidora amb la màxima representació política de MÉS per Mallorca i amb la gent que s’hi ha volgut atansar!

Frissava jo de veure'l-hi, a Mallorca, al bon amic Oriol! Després d’haver intentat inútilment comunicar-m’hi, per cartes diverses, quan es trobava a la presó, acusat per la justícia espanyola d’uns delictes que la justícia europea encara n’ha d’emetre la sentència definitiva...

M’he alegrat moltíssim de poder abraçar-lo, dos pics en un sol dia: el matí, a les portes del Parlament de les Illes Balears, on s’havia de reunir amb membres del grup parlamentari de Més per Mallorca; i el capvespre, a la clastra de can Oleo, on havia de fer una conferència que portava per títol «Per un model econòmic MÉS social i MÉS humà», presentat per la bona amiga i regidora excel·lent de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol.

He de reconèixer que tant la regidora com el professor universitari (inhabilitat!) ens han donat sengles lliçons magistrals, que consider que estaria molt bé que poguessin esser difoses a tots vuit vents del món i de la bolla.

Sobretot, perquè poguessin contribuir a fer que hi hagués molta més gent d’aquestes illes nostres que s’adonàs de la necessitat imperiosa que tenim tots plegats de preparar-nos, el més adequadament possible, per enfrontar-nos, com cal, als canvis dràstics que són a punt d’arribar a les nostres costes i arreu del planeta Terra, molt més aviat del que ens podem imaginar.

Lamentablement he de reconèixer que no resulta gens fàcil emprendre una tasca com aquesta. Sobretot, a la vista d’allò a què paren esment els mitjans informatius locals, pel que fa a la tria dels titulars amb què n’encapçalen els escrits de referència, fins i tot arrib a pensar que pot arribar a passar desapercebut totalment.

No n’arrib a destriar cap que es dediqui a assenyalar això que consider el bassó de la conferència: preparem-nos per als canvis que vénen de la mà de l’Orient més llunyà, de la Xina i de l’Índia primordialment, en tots els àmbits de les nostres vides: l’econòmic, el social, l’educatiu, el religiós, el comercial, l’industrial, l’acadèmic, l’agroalimentari, el mediambiental, el tecnològic, etc.

Dilluns 23-05-2022:

* DdB Oriol Junqueras parlarà del model econòmic social i humà aquest dimarts a Ca n’Oleo

* EP  MÉS per Mallorca y Junqueras abordarán este martes en Palma diversas iniciativas parlamentarias conjuntas

* LV MÉS per Mallorca y Junqueras abordarán este martes en Palma diversas iniciativas parlamentarias conjuntas. El Grupo Parlamentario MÉS per Mallorca y el presidente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, se reunirán este martes en Palma con el objetivo de abordar diferentes iniciativas parlamentarias conjuntas.

Dimarts 24-05-2022:

* DdM Oriol Junqueras carga en Palma contra el anuncio del Supremo de revisar los indultos. El presidente de ERC se reunió hoy con el líder de Més, Lluís Aspesteguía, para impulsar iniciativas conjuntas como una proposición para suprimir las injurias a la Corona como delito

* DdM Junqueras en Mallorca: el presidente de ERC critica que "personas estén en el exilio por defender el voto y el rey emérito regresa bajo sospechas internacionales". Se ha reunido con Més en Palma para impulsar iniciativas conjuntas, como es el caso de "una PNL para eliminar las injurias a la Corona como delito"

* UH Junqueras, en Palma: «Juan Carlos de Borbón vuelve bajo la sospecha internacional de enormes irregularidades»

* UH  Junqueras anima a los partidos de las Islas a «parecerse a la sociedad» para lograr representación en Madrid. El presidente de ERC dice que es un «contraste» que el rey Emérito regrese bajo sospechas y otras personas sigan «en el exilio» por defender el derecho a voto

* MD   PNL para despenalizar las injurias a la Corona. Més per Mallorca, anfitrión de Junqueras en Palma, con el Rey emérito en la diana

* LV Junqueras lamenta el regreso del Rey emérito y lo compara con la situación de Valtonyc. MALLORCA. El líder de Esquerra se encuentra en Palma, donde mantendrá diversas reuniones con dirigentes de Més, partido con el mantiene una alianza en Mallorca

* IB3 Junqueras anima els partits de les Illes a “assemblar-se a la societat” per aconseguir representació a Madrid. El president d'ERC ha instat a fer un esforç "per arribar a la gent que s'aspira a representar i demostrar que és útil"

* IB3 Junqueras després de l’admissió a tràmit de recursos contra els indults: “La repressió continua” El líder d'ERC, però, ha evitat pronunciar-se davant els mitjans a Palma sobre la decisió del Suprem

* VOX Vox Baleares a Oriol Junqueras: «Los enemigos de España no son bienvenidos en Mallorca»

* VOX Critican que Oriol Junqueras utilice un espacio público para su acto en Palma

* VOX Los socios independentistas de Armengol reciben con todos los honores al golpista Oriol Junqueras. El presidente de ERC se reúne en el Parlament con Més per Mallorca para tratar iniciativas conjuntas para elevar al Congreso. El Govern cede un edificio público a Junqueras para participar en una conferencia de tono independentista.Vox afirma que "el sitio adecuado para Junqueras no es una tribuna sino la cárcel"

Presència de l'Esquerra Republicana independentista catalana al Congrés dels Diputats

Hi ha fets tan evidents que solament els poden negar aquells que tenen la voluntat expressa de tancar-hi els ulls al seu davant. O que explícitament no se'ls volen mirar. O que giren els ulls cap a una altra banda. O que s'amaguen el cap davall l'ala.

Ja diuen que «No hi ha més cec que aquell que no hi vol veure!»

La presència independentista catalana, amb avanços i retrocessos, resulta si més no sonora i significativa a les Corts Generals espanyoles, particularment al Congrés dels Diputats, sobretot a partir de l'any 1993.

A diferència dels quinze anys anteriors -1978/1993- en què l'independentisme català n'és pràcticament absent -tot i propostes alternatives del senador constituent per Barcelona Lluís Maria Xirinacs-, durant el darrer quart de segle augmenta vertiginosament i molt visiblement la presència de diputats catalans independentistes.

Si repassam les hemeroteques o els butlletins oficials, podem veure que l'any 1993, només n'hi ha UN, de diputat català «explícitament» independentista al Congrés dels Diputats: la Pilar Rahola.

Avui dia, en canvi, al novembre de 2019 se n'hi poden comptar VINT-I-TRES:

D'ERC, 13: Gabriel Rufián i Romero, Carolina Telechea i Lozano, Joan Josep Nuet i Pujals, Maria Carvalho i Dantas, Pilar Vallugera i Balañà, Marta Rosique i Saltor, Joan Capdevila i Esteve, Montserra Bassa Coll, Joan Margall Sastre, Xavier Eritja i Ciuró, Inés Granollers i Cunillera, Jordi Salvador i Duch, Norma Pujol i Farré.

De JxCat, 8: Laura Borràs i Castanyer, Míriam Nogueras i Camero, Jaume Alonso-Cuevillasi Sayrol, Genís Boadella i Esteve, Mariona Illamola Dausà, Sergi Miquel Valentí, Concepció Cañadell Salvia, Ferran Bel i Accensi.

De la CUP, 2: Mireia Veí Catenys, Albert Botran Pahissa.

En vint-i-sis anys, es passa d'UN a VINT-I-TRES diputats catalans explícitament independentistes, presents al Congrés dels Diputats! Quasi res!

Repassant tots i cadascun dels processos electorals que s'han duit a terme després del franquisme, la primera força política catalana independentista que obté representació al Congrés dels Diputats és ERC -Esquerra Republicana de Catalunya-. L'espai convergent independentista s'hi afegeix l'any 2015. La CUP hi entra per primer cop l'any 2019.

Resulta del tot interessant veure'n l'increment progressiu que s'hi produeix a cadascuna de les convocatòries electorals que es fan des de Madrid.

L'any 1993, amb un programa clarament independentista, ERC recupera la representació al Congrés amb 186.784 vots i 1 escó, ocupat per Pilar Rahola.

L'any 1996, Pilar Rahola continua conservant-hi l'escó de diputada, amb 167.641 vots.

L'any 2000, és Joan Puigcercós qui n'ocupa l'escó de diputat, amb 194.715 vots.

L'any 2004, amb Josep-Lluís Carod-Rovira com a cap de llista, Esquerra Republicana de Catalunya fa el salt i en triplica els vots, assolint-ne 652.196 i obtenint-hi 8 diputats: Josep-Lluís Carod-Rovira (substituït pel valencià Agustí Cerdà i Argent), Joan Puigcercós i Boixassa, Joan Tardà i Coma, Rosa Bonàs i Pahisa, Francesc Canet i Coma, Joan Puig i Cordon, Jordi Ramon i Torres, Josep Andreu i Domingo.

L'any 2008, amb Joan Ridao com a cap de llista, ERC obté solament 298.139 vots, amb 3 diputats: Joan Ridao i Martin, Joan Tardà i Coma, Francesc Canet i Coma.

L'any 2011, amb Alfred Bosch encapçalant la llista d'Esquerra Republicana, obté només 256.985 vots, amb 3 diputats: Alfred Bosch Pascual, Joan Tardà i Coma, Teresa Jordà i Roura.

L'any 2015, amb Joan Tardà com a cap de llista, ERC aconsegueix 601.782 vots i 9 diputats: Joan Tardà, Gabriel Rufián, Teresa Jordà, Xavier Eritja, Jordi Salvador, Ester Capella, Joan Olòriz, Ana María Surra i Joan Capdevila.

S'hi sumen 8 diputats del partit d'Artur Mas ja sense Unió, amb la marca electoral Democràcia i Llibertat i amb Francesc Homs al capdavant, que obté gairebé 570.000 vots.

L'any 2016, amb la repetició d'eleccions el mes de juny no varia el número de 9 i 8 diputats de cada candidatura, malgrat que ERC fa 632.234 vots -en puja més de 30.000- i Convergència en perd més de 80.000.

L'any 2019, amb una llista encapçalada per Oriol Junqueras a la presó i en ple judici del procés, ERC arriba a 1.015.355 vots -gairebé 400.000 vots més que a les anteriors- guanyant per primera vegada unes eleccions espanyoles a Catalunya, i passant de 9 a QUINZE DIPUTATS, vuit homes i set dones: Oriol Junqueras, Gabriel Rufián, Carolina Telechea, Joan Josep Nuet, Maria das Graças Carvalho Dantas, Gerard Gómez del Moral, Marta Rosique, Joan Capdevila ‘Capi’, Montse Bassa, Joan Margall, Laia Cañigueral, Xavier Eritja, Inés Granollers, Jordi Salvador i Norma Pujol. .

L'espai postconvergent, amb la marca impulsada per Carles Puigdemont des de Bèlgica, Junts per Catalunya, i amb Jordi Sànchez com a cap de llista i amb Laura Borràs de segona, aconsegueix 500.000 vots -uns 13.000 més-, però perd un escó, passant de 8 a 7.

L'any 2019, amb la repetició d'eleccions el mes de novembre, amb un increment del nombre de diputats independentistes catalans al Congrés, n'assoleixen el nombre mai vist de VINT-I-TRES DIPUTATS catalans independentistes, gairebé la meitat dels 48 que s'escullen al Principat de Catalunya: ERC 13 diputats, amb 1.015.355 vots; JxCat 8 diputats, amb 527.375 vots; i la CUP 2 diputats, amb 244.754.

Els darrers vint-i-sis anys al Congrés dels Diputats, passen de ser-ne només un a ser-ne elegits vint-i-tres diputats catalans explícitament independentistes! Quasi res!

Com a militant d'Esquerra Republicana des de l'any 2004, em sent empès a haver d'agrair públicament tota la feina política desplegada per aquests 33 diputats d'ERC en un ambient tan hostil i amb tanta persistència durant tant de temps, dedicant-ne els esforços a defensar els interessos generals dels Països Catalans.

Visca la República Catalana!

ELECCIONS	VOTS	DIPUTATS	NOMS
1993	186.784	1	Pilar Rahola
1996	167.641	1	Pilar Rahola
2000	194.715	1	Joan Puigcercós
2004	652.196	8	Josep-Lluís Carod-Rovira (substituït pel valencià Agustí Cerdà i Argent), Joan Puigcercós i Boixassa, Joan Tardà i Coma, Rosa Bonàs i Pahisa, Francesc Canet i Coma, Joan Puig i Cordon, Jordi Ramon i Torres, Josep Andreu i Domingo.
2008	298.139	3	Joan Ridao i Martin, Joan Tardà i Coma, Francesc Canet i Coma
2011	256.985	3	Alfred Bosch Pascual, Joan Tardà i Coma, Teresa Jordà i Roura
2015	601.782	9	Joan Tardà, Gabriel Rufián, Teresa Jordà, Xavier Eritja, Jordi Salvador, Ester Capella, Joan Olòriz, Ana María Surra i Joan Capdevila.
2016	632.234	9	Gabriel Rufián, Joan Tardà, Ester Capella, Ana Surra, Joan Capdevila, Teresa Jordà, Joan Baptista Olòriz, Xavier Eritja, Jordi Salvador.
2019	1.015.355	15	Oriol Junqueras, Gabriel Rufián, Carolina Telechea, Joan Josep Nuet, Maria das Graças Carvalho Dantas, Gerard Gómez del Moral, Marta Rosique, Joan Capdevila ‘Capi’, Montse Bassa, Joan Margall, Laia Cañigueral, Xavier Eritja, Inés Granollers, Jordi Salvador i Norma Pujol.
2019	869.934	13	Gabriel Rufián Romero, Carolina Telechea Lozano, Joan Josep Nuet Pujals, Maria Carvalho Dantas, Pilar Vallugera i Balañà, Marta Rosique i Salto, Joan Capdevila i Esteve, Jordi Salvador i Duch, Norma Pujol i Farré, Xavier Eritja i Ciuró, Inés Granollers i Cunillera, Montserrat Bassa Coll, Joan Margall Sastre

Aquesta gent tan intel·ligent de per devers Madrid, que maneja, elabora, imposa, i difon totes aquestes dades recollides al BOE, no n'arribarà a traure mai cap casta de conclusió mínimament racional?

Que no veuen que, a més repressió castellana contra Catalunya, més gent independentista catalana fan brostar! Visca la República Catalana!

Vull ser representat per Oriol Junqueras al Parlament Europeu

Som un dels 20.530 votants illencs que es mostraren a favor de la llista d'Esquerra Republicana «Ara Repúbliques», que encapçalà Oriol Junqueras el proppassat dia 26 de maig.

Vaig votar ORIOL JUNQUERAS I VIES, perquè ens representàs al Parlament Europeu durant la propera legislatura.

Vaig veure i llegir els resultats oficials publicats al BOE. Se'l proclamà eurodiputat de la candidatura «Ahora Repúblicas». Hi figurava amb el núm. 13 dins la llista dels 54 eurodiputats espanyols que en sortiren elegits.

(Acuerdo de 13 de junio de 2019, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la proclamación de Diputados electos al Parlamento Europeo en las elecciones celebradas el 26 de mayo de 2019). 

Consider que, en democràcia vera, ni el rei ni cap altre membre de cap altra institució, per alta i suprema que sigui, no em pot privar, a mi, del dret que tenc a ser representat per Oriol Junqueras al Parlament Europeu.

En defensa de la democràcia vera a Europa, exigesc que es moguin tots els fils que facin falta perquè aquest dret meu, com a ciutadà europeu, sigui respectat com cal.

A la vista dels fets més recents, i veient les dificultats que travessa el meu candidat, als quinze motius que vaig adduir per votar contra el Tractat de la Unió Europea l'any 2005, hores d'ara n'hi he d'afegir un setzè...

Torn a denunciar clar i català que no és aquesta l'Europa on jo vull viure! Per l'Europa que volem: més democràtica!

Junqueras i Puigdemont, el 26 de maig al Parlament Europeu

Com a militant d'Esquerra Republicana a Mallorca des de fa 16 anys, enguany pentura més que mai m'interessen moltíssim les properes eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig vinent. 

Sobretot perquè desig que totes dues formacions polítiques que defensen la independència de Catalunya obtenguin una veu clara i forta als hemicicles de Brussel·les i Estrasburg: Esquerra Republicana i Junts per Catalunya.

Convé que se sàpiga que això, ara, aquest diumenge 26 de maig, es pot fer des de qualsevol racó d'Espanya! Des de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera també es pot votar una de les dues candidatures defensores dels Països Catalans

Com a votant d'Oriol Junqueras, que encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana/ARA REPÚBLIQUES al Parlament Europeu, en observar certes dosis de perplexitat en rostres de persones amigues que dubten què fer, quan en parlen o fan referència directa a les properes eleccions europees, se m'acut d'aportar-hi algunes observacions meves personals:

Primera. El vicepresident Oriol Junqueras i Vies.

L'ex batle de Sant Vicenç dels Horts, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, actual president d'ERC, empresonat preventivament, encapçala una candidatura al Parlament Europeu. Es denomina Esquerra Republicana de Catalunya – Ara Repúbliques.  És la meva preferida.

Després d'haver estat escollit com a diputat a les eleccions generals 2019 el passat 28 d'abril, Oriol Junqueras torna a liderar la llista europea del 26 de maig. 

A aquesta llista, s'hi sumen entre d'altres Diana Riba, parella de Raül Romeva, com a número dos; Jordi Solé com a número tres; els illencs Mateu Matas i Ordinas «Xuri» núm. 9, Margalida Seguí i Albertí núm. 14 i Joan A. Pons i Bagur com a suplent.

Els eurodiputats d'aquesta llista formen part del grup polític europeu Els Verds/ALE (Aliança Lliure Europea). 

Segona. El president Carles Puigdemont Casamajó.

L'ex batle de Girona, president del Govern de la Generalitat de Catalunya, actualment a l'exili, encapçala una candidatura al Parlament Europeu. Es denomina Junts per Catalunya (JxCat).  És la meva segona predilecta.

Sense haver-se presentat a les eleccions generals espanyoles 2019 el passat 28 d'abril, Carles Puigdemont lidera la llista europea del 26 de maig.

A aquesta llista, s'hi sumen Antoni Comín Oliveres com a número dos; Clara Ponsatí Obiols com a número tres; els illencs Antònia Font Tous núm. 9, Joan Mir Obrador núm. 30 i Mònica Pastor Portero núm. 51.

Els eurodiputats d'aquesta llista formen part del grup polític europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE).

Tercera. Les Illes Balears i Pitiüses al Parlament Europeu.

Com a ciutadà de Mallorca que tenc l'oportunitat d'acudir diverses vegades i per motius distints a totes dues seus del Parlament Europeu, tant a Brussel·les com a Estrasburg, m'adon que des de fa temps s'hi treballa amb gran afany a favor dels Països Catalans, des de les institucions públiques europees. 

He pogut veure amb els meus ulls que hi són tan ben defensats pel grup polític europeu Els Verds/ALE com des d'ALDE. Tant pels eurodiputats d'Esquerra Republicana (Miquel Mayol, Bernat Joan, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Solé...) com de Junts x Catalunya (Pere Esteve, Joan Vallbé, Ramon Tremosa...)

Per això, consider que des de Mallorca, o qualsevol indret d'Espanya on es fan eleccions al Parlament Europeu el 26 de maig, el vot més valuós i favorable per a les Illes Balears és el que s'emeti per una de les dues candidatures: la d'Oriol Junqueras o la de Carles Puigdemont. Totes dues conflueixen finalment en la defensa de les nostres illes, des dels seus respectius grups polítics europeus.

Per a mi és clar que, sense oblidar Puigdemont, la candidatura d'Oriol Junqueras, ARA REPÚBLIQUES, és la que consider que ens defensarà millor a Europa durant els propers cinc anys.

Per això recoman que es llegeixi la carta que el president d'Esquerra Republicana envia des de la presó de Soto del Real:

«Som el relleu incansable de generacions i generacions que durant segles han lluitat per la llibertat. Si avui hi ha una majoria que vol un país lliure, si avui hi ha una majoria assedegada de llibertat i afamada de justícia, és perquè hi ha gent que mai ha defallit al servei de la llibertat i la justícia. És perquè hi ha gent que mai s’ha rendit ni mai ha renunciat a seguir treballant incansablement per aquest objectiu, malgrat que durant molt de temps han estat molt sols. Hem resistit com ningú, ara volem seguir caminant. Construïm la majoria republicana des de la base i des d’Europa.

Persistiu, perquè fer-ho és guanyar.

Treballeu, perquè el país ens necessita.

Parleu amb tothom, perquè només així es construeix.

Guanyeu, perquè Catalunya vol ser lliure!

Guanyem-nos la llibertat!»

Vota ARA REPÚBLIQUES!

Eleccions 2019 al Parlament Europeu (1): l'enveja maltesa meva

Som un d'aquells mallorquins que no viu directament, ni de prop, les lluites polítiques de finals del franquisme. Tan sols per referències d'altri que m'arriben mentre em trob treballant com a missioner a terres continentals d'Àfrica i d'Amèrica Llatina. 

La mort del general Franco el 20 de novembre de 1975, precisament, la celebram a la ciutat de Piura, al Perú, amb manifestacions multitudinàries convocades per formacions polítiques de l'esquerra peruana més lluitadora i combativa, amb la qual tenc la sort immensa de col·laborar activament...

Cosa que, sens dubte, m'ajuda a ficar-me en política quan retorn a la Roqueta. Encara record amb emoció la jornada electoral del 3 d'abril de 1979. Quan el socialista Ramon Aguiló obté la batlia de Palma, ara fa quaranta anys. Quatre dècades!

Aleshores som el rector de la parròquia de l'Encarnació. I record perfectament que, amb membres del Grup Cristià de Drets Humans, de tarannà progressista, també en feim una gran celebració a Ciutat. Malgrat que encara no estic ficat en política de partit. 

Pot semblar mentida, però enguany ja se'n compleixen quaranta anys, d'aquelles eleccions municipals. Les primeres que es fan sense el general colpista que s'enfronta al règim republicà l'any 1936, l'enderroca i es converteix en cap d'estat durant trenta-sis anys seguits...

Una desena d'anys després de la victòria socialista a Palma, afiliat al PSM el mes de febrer de 1988, particip activament per primera vegada com a candidat d'aquesta formació política en les Eleccions al Parlament Europeu de l'any 1989. 

Em resulta totalment inoblidable, haver viscut tan de prop l'experiència política de participar com a candidat en unes eleccions al Parlament Europeu!

Juntament amb Mateu Morro i Antoni Sansó, tots tres membres del PSM-Esquerra dels Pobles, feim part d'una coalició que encapçala Juan Maria Bandrés, d'Euskadiko Ezquerra. 

A les Illes Balears i Pitiüses rebem el 4,1% dels vots. Segons publiquen diaris locals, s'esdevé el millor resultat electoral dels nacionalistes d'esquerres en uns comicis d'àmbit estatal fins aleshores (9.923 vots). L'únic eurodiputat que aconseguim, Juan María Bandrés, s'integra en el grup parlamentari europeu dels Verds.

Com diu el full de quatre pàgines que publica el diari Última Hora el 12 de juny de 1989, Esquerra dels Pobles és el resultat de la confluència de nou partits d'esquerra nacionalista, arrelats i amb una presència important a les nacionalitats respectives:  Euskadiko Ezkerra (EE), Partit Socialista Gallec-Esquerda Galega (PSG-EG), Unitat del Poble Valencià (UPV), Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE), Unitat Aragonesa-Chunta Aragonesista (UA-CHA), Partit Socialista de Mallorca-Esquerra Nacionalista (PSM-EN), Partit Socialista de Menorca (PSM), Partíu Asturianista (PAS) i Asamblea Canaria-Izquierda Nacionalista Canaria (AC-INC). 

Resulta il·lustratiu pegar-hi una ullada, a aquest full periodístic de quatre pàgines que presenta la candidatura en la qual participen dues formacions polítiques illenques: el PSM-EN (Partit Socialista de Mallorca-Esquerra Nacionalista) i el PSM (Partit Socialista de Menorca).

A més del logo característic del PSM de l'època, que hi apareix cinc vegades, hi surten més de mitja dotzena de fotos de gent que milita al partit (el candidat Cecili Buele, el diputat Joan Mayol, el candidat Antoni Sansó, el diputat Sebastià Serra, el candidat Mateu Morro, el cap de llista de l'Esquerra dels Pobles, Juan María Bandrés, i altres polítics illencs de més difícil identificació...).

També hi apareixen dos mapes d'Europa, distints, en un dels quals no hi apareixen dibuixades les Illes Balears i Pitiüses... A més d'això, s'hi inclou una fotografia de l'arxipèlag de Cabrera, aleshores encara «futur» parc nacional...

Qui vulgui conèixer millor el programa electoral de la coalició, com s'afirma al full esmentat, pot dirigir-se als telèfons 721414 / 721626, o als locals del partit a Ciutat de Mallorca, Llucmajor, Inca, Sóller, Maó o Eivissa...

Trenta anys després, aquells titulars que il·lustren les quatre pàgines encara em resulten del tot expressius, i cadascun dels apartats em semblen força explícits:

Cecili Buele, candidat del PSM-Esquerra dels Pobles: 

«Volem promoure a Europa la defensa dels drets humans en un clima de Pau i solidaritat. Tots, al cap i a la fi, vivim a la mateixa Terra i de la mateixa Terra».

Joan Mayol, diputat del PSM:

«PSM-Esquerra dels Pobles, la candidatura verda»

Antoni Sansó, candidat del PSM:

«Hem de protegir les àrees naturals»

Sebastià Serra, diputat del PSM:

«Farem una nova Mallorca per una nova Europa. Volem canviar de veres les nostres illes i caminar cap una nova Mallorca. Hem de ser a Europa per lluitar contra les marginacions socials».

Mateu Morro, candidat del PSM-Esquerra dels Pobles:

«Treballarem per Mallorca. Davant la integració europea és fonamental enfortir la identitat cultural i lingüística. Volem una Mallorca més justa, més lliure i més neta».

Juan María Bandrés, cap de llista de l'Esquerra dels Pobles:

«Europa ets tu. Les eleccions europees representen un punt de trobada. Una nova esquerra que parteixi del reconeixement de la diversitat de pobles».

Cabrera: «futur» Parc Nacional de les Illes Balears:

«Ens oposam, aquí i a Europa, a la militarització, contaminació, destrucció de la Natura, pobresa, marginació, racisme, opressió... Treballarem per la Pau, per una Europa verda i diversa, per tots els europeus sense distinció de classes, per la solidaritat, per la justícia social...»

El PSM vol convertir-se en una veu pròpia de Mallorca a Europa:

«També reconeixem que aquesta Europa no és la nostra Europa... Les Illes Balears no tendran veu si no és amb el PSM-ESQUERRA DELS POBLES, que serà la teva veu a Europa, perquè Europa ets tu...»

Trenta anys després d'aquella primera participació política meva en una candidatura al Parlament Europeu -i en segueixen unes quantes més posteriorment, fins i tot enguany, com a suplent de la candidata artanenca al Senat, Rosa Cursach, que no hem aconseguit escó com ja ens resulta habitual-, m'adon que, lluny d'haver-se satisfet ni que sigui una mica, les aspiracions nostres més legítimes i justes, les Illes Balears i Pitiüses continuen sense rebre el tractament que es mereixen i la representació que els ha de permetre de ser presents molt més activament i directament a les institucions europees... 

En certs aspectes, una mica d'enveja sí que en sent jo, i no la puc dissimular, de l'estat insular de la Mar Mediterrània, la República de Malta, que he tengut l'oportunitat de visitar.

Amb uns 420.00 habitants, una superfície d'uns 246 km2, amb la capital a Valleta,  al sud d'Itàlia i al nord de Líbia, l'any 1964 Malta acorda amb el Regne Unit la seva independència. I l'obté. D'aleshores ençà, fins avui mateix és un estat europeu independent.

L'1 de gener de 2008 s'incorpora a la zona euro. I, amb  l'entrada  de  Malta  a  la  Unió  Europea,  el  maltès  n'esdevé  llengua oficial, d'Europa.  Cosa que implica que totes les lleis i els documents oficials de la Unió es tradueixen al maltès; que els ciutadans maltesos es poden adreçar a les institucions de la Unió en maltès i, si ho fan, els hi han de respondre, en aquesta llengua; i que els representants maltesos a les institucions de la Unió poden parlar en maltès.

Cosa que ciutadanes i ciutadans residents als Països Catalans tenim dificultats més que serioses per aconseguir: amb uns 14.157.638 habitants, una superfície aproximada d'uns 70.520  km2, incorporats a uns estats europeus, com l'espanyol i el francès, que no volen ni sentir-ne a parlar, d'acordar-hi cap casta de referèndum d'independència, la llengua catalana NO és oficial a Europa, ni a Espanya... 

Només és oficial als territoris respectius, juntament amb la castellana! I de quina manera tan minsa!

Ens calen presències molt més potents i efectives de representants dels Països Catalans a les institucions europees. Som de l'opinió que la millor presència avui dia rau en al candidatura ARA REPÚBLIQUES que encapçala Oriol Junqueras.

Esper i desig que el proper dia 26 de maig aquesta candidatura d'Esquerra Republicana obtengui molts vots emesos a les urnes preparades a les Illes Balears i Pitiüses: des de qualsevol racó d'Espanya se'l pot votar.

Facem-ho! Des de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera! En sortirem molt reforçats.

Presentació de la candidatura d'Esquerra Republicana al parlament europeu

Dilluns, 25 de març de 2019, es fa la presentació pública a Palma de la candidatura al Parlament Europeu 2019 que porta com a lema «Ara Repúbliques» i que roman conformada per ERC - BNG - EH BILDU.

Hi intervenen, a la sala de l'Estudi General Lul·lià, representants de totes tres formacions polítiques basca, gallega i catalana, membres de la llista electoral:

Mateu Mates «Xuri» (ERC), 36 anys. Glosador i president d'Esquerra Republicana a Mallorca, agraeix la presència dels assistents i convida a lluitar per unes repúbliques desitjables.

Carlos Babío Urkidi (BNG), investigador i escriptor gallec, en representació del BNG, sobre l’anomalia democràtica que comporta que el pazo de Meiràs passi a ser propietat de la família de Franco. Cal defensar els drets civils i democràtics de la ciutadania.

Marian Beitialarrangoitia Lizarralde (EH BILDU), 51 anys. Diputada al Congrés, ex-batlessa d'Hernani i membre del Parlament Basc, reclama més drets, més república, més igualtat per fer front al retrocés en què volen fer-nos caure i per construir repúbliques dignes i justes.

Diana Riba i Giner (ERC), 44 anys. Candidata al Parlament Europeu 2019, esposa de l'ex-eurodiputat Raül Romeva i Rueda, manifesta que davant del ressorgiment del populisme i de partits reaccionaris, cal convidar la gent d’arreu de l’estat a votar aquesta esquerra verda, feminista i social. Recorda que Oriol i Raül són a la presó i haurien de ser avui a Palma.

Joan Tardà i Coma (ERC), 65 anys. Diputat al Congrés des de l'any 2004, expressa que cal construir unes esquerres capaces de defensar conquestes ja adquirides fins ara, les institucions d’autogovern, l’amnistia pels presos i exiliats, l'articulació republicana de tota la gent d’esquerres, pel nou dret subjectiu a l’habitatge i per l’autodeterminació dels pobles a Europa, pel dret a fer un referèndum.

Amb una bona intervenció musical, acaba la presentació pública a Palma d'aquesta candidatura a les eleccions europees.

Assistència al primer acte de precampanya electoral 2019

Tothom pot veure que s'acosten dies molt moguts a l'àmbit de la política local, autonòmica, estatal i europea, a causa de les nombrosos convocatòries electorals que són a punt de celebrar-se.

Un cop acabat «mon any sabàtic» de 2018, em pos de bell nou a moure'm en aquells àmbits que consider primordials. És el cas d'aquest diumenge, amb la meva assistència al primer acte de precampanya electoral que s'ha fet a sa Pobla. Acte que serveix per presentar qui aspira a ser "el primer batle d'esquerres de sa Pobla", el regidor actual de Cultura, Innovació i Participació Ciutadana, com a 1r tinent batle de la Corporació poblera.

Convidat per dues militants d'Esquerra Republicana Mallorca, la poblera Catalina Munar, regidora de Serveis Socials i Medi Ambient de l'Ajuntament de sa Pobla; i la diputada de Més per Mallorca al Parlament de les Illes Balears, la bunyolina Agustina Vilaret, m'hi faig present amb moltes ganes.

El moment s'ho paga. És 17 de febrer de 2019. Pocs dies després que, a Madrid, s'ha iniciat el judici contra representants socials i polítics catalans. Molt pocs dies després que han estat convocades eleccions generals per al 28 d'abril, Diumenge de l'Àngel, abans que es realitzin les eleccions municipals, les eleccions autonòmiques (al Consell i al Parlament) i les eleccions europees. Quasi res!

En arribar a sa Pobla, veig que és molta la gent que s'ha apuntat al dinar de germanor que es fa aquest diumenge a sa Pobla, a Can Cirera Prim. Més d'un centenar de persones volen  fer suport a la candidatura municipal de Més per sa Pobla,  encapçalada pel regidor actual de Cultura Antoni Simó Tomàs (MÉS), dins la qual també s'integra la regidora actual Catalina Munar (ERC). 

M'adon que s'hi veu molt abundosa la presència de gent jove. Bastant més jove que jo! Tant la que apareix a la candidatura municipal, com la que participa en la trobada.

A part del bon dinar -un exquisit arròs sec amb verdures, acompanyat d'olives, pebre, rave, ensaïmada, taronja, cacauets, aigua, vi, cafè- i la bona companyia d'aquestes persones compartint taula i conversa, s'hi gaudeix de bona música, amb el grup Acoustic Outsiders.

Personalment, em sent molt content de trobar-m'hi amb gent coneguda, tant de MÉS com d'ERC, de sa Pobla i d'altres indrets de Mallorca, a més de la parella de regidors poblers esmentada: Joana Aina Campomar, Jaume Barceló, Joan Cladera «Cocou», Agustina Vilaret, Pere A. Ripoll, Joan Llodrà, Carme Rosselló, Margalida Seguí, Magdalena Solivellas, Toni Marquet i família, Albert Palou, etc.

Com vàrem comentar a la sessió del congrés extraordinari d'Esquerra Illes celebrat aquest cap de setmana a Manacor, ens hem d'abocar en cos i ànima a difondre, impulsar i fer que resultin guanyadors els valors republicans que propugnam, a favor d'uns Països Catalans lliures i sobirans, en la perspectiva de la construcció d'una República Catalana amb els elements més característics de l'esquerra transformadora.

Amb el lema «Esquerra Republicana – Ara Repúbliques» feim comptes de presentar-nos a les eleccions europees. Mentre que miram de sumar esforços amb altres formacions polítiques amb les quals podem compartir-ne certs aspectes, d'una manera o una altra, a totes les confrontacions electorals que es presenten enguany.

L'acte públic més immediat d'Esquerra Republicana s'esdevé aquesta mateixa setmana. Es tracta de la presentació del llibre «Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures» de Sergi Sol al Club Diario de Mallorca, DIVENDRES 22 DE FEBRER A LES 19 HORES.

Promet de ser un acte força interessant, amb l'entrada gratuïta per a tothom que tengui ganes de conèixer més a fons la personalitat, el pensament i l'acció del líder independentista català, president d'Esquerra Republicana, actualment empresonat, Oriol Junqueras!

Quart dia d'estada a Barcelona, mon any sabàtic principatí

Una de les coses que consider més importants a fer cada dia és «caminar». Em sembla que, cada cop més, vaig valorant aquesta activitat diària com a primordial, per a la salut, tant física com psíquica.

La ciutat de Barcelona es presta a caminar durant hores seguides, sense tenir ni un sol minut d'avorriment, ateses les grans quantitats de coses que s'hi poden veure i destriar. I, a més a més, em fa la impressió que se l'està dissenyant, precisament, perquè s'hi pugui anar a peu amb una certa comoditat i tranquil·litat: poques vegades m'he hagut d'aturar davant d'un semàfor en vermell. I quan ho he hagut de fer, ha estat per molt poc temps. Per exemple.

Aquest dilluns, m'he proposat de recórrer a peu alguns dels carrers d'aquesta ciutat. En sortir de l'hotel, situat al carrer Mallorca, he enfilat per la plaça dels Països Catalans, l'avinguda Josep Tarradellas, la plaça Francesc Macià, l'avinguda Pau Casals, el carrer Mestre Nicolau, el carrer Marià Cubí i he arribat al carrer Muntaner, on viu el bon amic bugerró Andreu Obrador.

M'he aturat a saludar-lo i a demanar-li el favor que m'imprimís la primera carta que he redactat i dirigit a la Neus, la companya de l'Oriol Junqueras, fent-li suport en uns moments tan difícils com els que estan passant.

Es veu que això no té aturall i que l'Administració de Justícia espanyola s'està mostrant durament implacable contra l'independentisme català i les persones que el defensen i promouen. 

A més del president del meu partit, Oriol Junqueras, (que ja duu mesos a la presó d'Estremera-Madrid), avui també ha hagut de comparèixer davant dels tribunals la secretària general, Marta Rovira, d'on n'ha sortit en llibertat amb una fiança de 60.000 euros.

He mirat de contactar amb el bon amic Josep-Lluís Carod-Rovira, qui m'ha convidat a anar al seu despatx de la Universitat Pompeu Fabra. Miraré de trobar-me un moment per arribar-hi.

M'han telefonat des de la Direcció general de Participació de l'Ajuntament de Palma i em diuen que tenen previst d'inaugurar l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart" el proper dimecres, dia 28 de febrer... 

Els he hagut de dir que em trob fora de Ciutat, que no tenc cap data prevista per retornar-hi, i que esper que això no sigui cap obstacle perquè s'inauguri oficialment aquest espai ciutadà que ha de portar el nom de la meva dona. Cosa que agraesc de tot cor!

Tercer dia d'estada a Barcelona, mon any sabàtic 2018

Avui fa 21 mesos que na Bel Rosselló, la meva dona, se’n va anar, d’aquest món a l’altre! 

Un motiu més que suficient per continuar enfortint-me'n en aquest mon any sabàtic iniciat l’1 de gener de 2018... aquests dies duit a terme des de Barcelona estant.

És el primer diumenge de quaresma i m’entren ganes d’anar a missa a l'església de Sant Vicenç dels Horts, pujant-me al tren FGC R5 que surt de la plaça Espanya. A veure si tenc l'oportunitat de veure-m’hi amb la batlessa Maite Aymerich (de la qual no vaig acomiadar-me ahir, a Badalona). Però, sobretot, a veure si puc saludar la família d’Oriol Junqueras, la seva dona Neus Bramon, i els seus fills Lluc (4) i Joana (2).

L'edifici de l'Ajuntament roman tancat, en bon diumenge.... A l'església, m'hi trob mossèn Anton Roca, que celebra la missa dominical a les 9h. Abans que procedeixi a la següent cerimònia funeral per un veí del poble de sant Vicenç dels Horts, mir de saludar-lo a la sagristia.

M'hi atén amb molta d'amabilitat. Li explic el motiu de la meva venguda al poble. Que m'agradaria saber el domicili de l'Oriol Junqueras, per tal d'anar-hi a saludar la seva companya i els seus dos fills. 

S'hi presta generosament, de manera que demana a uns feligresos que me'n donin les senyes concretes, del carrer on es troba la seva casa, segons em diuen «una torre situada al final del carrer de Mestre Ramon Camps».

Me n'hi vaig tot dret, guiant-me el googlemaps En arribar-hi, no hi veig ningú. Sembla que l'immoble estigui desocupat, tot i que s'hi veu aparcat un vehicle, al jardí. No hi ha timbre, a l'entrada. Tampoc no se'n sent cap casta de remor. 

Amb la finalitat de deixar-ne constància a la bústia de correus, em pos a escriure quatre mots en un tros de paper que trob pel carrer. Li manifest, a na Neus, que som un amic de l'Oriol que he vengut des de Mallorca per saludar-la, a ella i als dos menuts, i per oferir-m'hi en allò que consideri que pugui ser útil... 

Quan estic a punt d'anar-hi a posar el número de telèfon meu, i el correu electrònic... sent la remor d'una porta interior que s'obre, d'on surt un fotògraf seguit d'una dona i dos infants! Eureka!

Tot d'una em pos a cridar el nom de «Neus», que s'apressa a obrir-me la porta d'entrada al jardí de la casa. La salud molt efusivament, a ella i als dos infants que continuen juguetejant com si no res...

No ens havíem vist mai, però físicament la trob molt afectada... molt penada... molt amagrida... molt xupada... molt desfeta...

En acomiadar-me'n, d'ella, després d'una trobada tan breu com emotiva, mentre m'adreç a l'estació del tren que m'ha de tornar cap a Barcelona, em qued amb la primera imatge del matí, que no m'ha donat temps d'enregistrar pel mòbil, ben a prop de l'hotel on romanc allotjat: 

Amb els meus ulls, he vist de bon matí que una gavina caçava un colom... al carrer de Tarragona... i només n'hi deixava al terra algunes poques plomes...

Oriol Junqueras i Vies és a la presó, des de fa mesos, pel sol fet d'haver volgut escoltar i atendre, com a vicepresident de la Generalitat de Catalunya, el clam d'una bona part de la població catalana que vol la independència i que s'hi constitueixi la República Catalana.

Empresonat a Madrid, és el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, i va ser batle de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts on resideix la seva família... que aquest diumenge de quaresma, 18 de febrer de 2018, he tengut l'oportunitat de saludar i acompanyar durant una estona.

«Amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat», només deman que se'l posi en llibertat «d'aquí que toquin hores», a ell i a tots els presos polítics catalans que romanen empresonats o a l'exili!

La jornada dominical quaresmal s'acaba amb un concert a l'església de Sant Gaietà, a Barcelona, regentada pel P. Miquel, teatí mallorquí que cada diumenge ofereix concerts de música clàssica a benefici d'alguna entitat solidària.

Música en Sant Gaietà (Barcelona)