Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Son Dureta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Son Dureta. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de febrer del 2016

A la mort de mossèn Jaume Amengual i Pizà, capellà de Son Dureta...

M'acaben d'informar sobre la mort, avui matí, de mossèn Jaume Amengual i Pizà, amb qui compartesc l'experiència missionera d'haver treballat al Burundi: ell és un dels tres primers missioners mallorquins que hi són enviats per l'Institut Juníper Serra el mes de febrer de 1966, amb la finalitat de treballar-hi durant cinc anys; jo, 7 anys després, hi vaig el 21 de desembre de 1971.

Mossèn Bartomeu Suau i Mayol, mossèn Jaume Vives i Cañellas, mossèn Jaume Amengual i Pizà, juntament amb mossèn Miquel Parets i Serra -el més veterà de tots- s'encarreguen aleshores de les parròquies de Gitongo i de Bugenyuzi, a la regió interior del Kirimiro.

Mossèn Jaume Amengual torna a Burundi l’any 1975  i roman dos anys més a la parròquia de Gitongo, convertit en el capellà mallorquí que més paraulotes -“tacos”- sap i coneix en kirundi, la llengua del país.

M'agrada molt, i per això la reproduesc avui aquí mateix, aquesta foto de portada del llibre «D'un quadern retrobat: mallorquins al Burundi» (desembre 2009), del bon amic, company d'estudis eclesiàstics i col·lega missioner a l'Àfrica central, el manacorí mossèn Joan Perelló i Sansó, on apareixen mitja dotzena d'"escopeters" mallorquins...

Qui porta a les mans l'escopeta de caça que s'hi empra per aquelles contrades i per aquelles calendes, és precisament mossèn Jaume Amengual i Pizà, en expressió característica i genuïna, en companyia d'altres cinc missioners mallorquins al cor mateix de l'Àfrica negra...

Per qualque cosa l'anomenam «El capità»...

Serveixi tot això d'homenatge senzill a qui, a més de missioner al Burundi, treballa també com a capellà de l'hospital universitari de Son Dureta, o vicari de la parròquia de la Immaculada Concepció, a l'església de Sant Magí, de Palma...

Que descansi en pau!

dimecres, 10 de febrer del 2016

A la mort de n'Eduard Jordà, traumatòleg mallorquí a Burundi

Llegint avui matí la darrera pàgina del Diario de Mallorca, m'assabent, per l'escrit que hi reprodueix el seu fill Eduardo, que divendres passat, el 5 de febrer, el Dr. Eduard Jordà i López se n'ha anat d'aquest món cap a l'altre...

Una notícia que no em deixa gens indiferent!

A més de la seva gran tasca professional, com un dels més prestigiosos traumatòlegs mallorquins que passen per Son Dureta..., me'n ve al cap la gran labor humanitària que desplega durant molts d'anys, a favor d'un país de l'Àfrica Central tan conegut i estimat com és Burundi.

La seva presència i les seves actuacions quirúrgiques amb gent d'aquelles contrades, a la dècada dels anys 60-70 del segle passat -quan encara no se sap ben bé què vol dir ni què comporta una ONG...- de manera totalment desinteressada i gratuïta, arriba a salvar moltes vides humanes i a enfortir relacions cíviques entre Mallorca i Burundi de forma admirable.

Que descansi en pau qui ha treballat tan àrduament a favor d'unes societats més cultes, més crítiques i més solidàries!

Suara mateix, em ve a la memòria una notícia del mes de desembre de 1971..., quan m'estic preparant les maletes per anar a treballar com a missioner a l'Àfrica Central. Record perfectament que em sorprèn moltíssim una notícia publicada aleshores i que es relaciona amb un recital que es proposa de fer a l'Auditòrium de Ciutat el guitarrista mallorquí Gabriel Estarellas, a favor de la construcció d'un hospital al Burundi...

Efectivament, el jove i reconegut guitarrista mallorquí vol aportar desinteressadament el seu granet d'arena a l'atenció de preocupants problemes que afecten aquell país de l'Àfrica Central on es troben treballant alguns missioners mallorquins des de fa alguns anys.

A l'Auditòrium de Palma, organitzat per "Medicus Mundi", dia 8 de desembre de l'any 1971, Festa de la Immaculada, Estarellas duu a terme un recital, amb la finalitat de recaptar recursos econòmics per atendre infants malalts que precisen de ser hospitalitzats en aquell país centreafricà... És un recital benèfic a favor d’infants invàlids del Burundi...

Es tracta d'un acte organitzat per un grapat de metges mallorquins, que volen donar suport a la labor que desplega a Burundi l'organització no governamental Medicus Mundi.

Un metge, natural d'aquell país, que ha vengut a Mallorca a mantenir contactes amb el doctor Eduard Jordà - metge mallorquí molt atansat al Burundi, gran amic de mossèn Miquel Parets, el primer capellà diocesà que se n'hi va com a missioner - hi explica succintament la situació peculiar en què es troba el país centreafricà, i la manca d'hospitals que s'hi dóna, cosa que dificulta moltíssim l'atenció adequada a la població malalta que en precisa.

L'esdeveniment musical, programat per a les 22 hores, a l'Auditòrium de Ciutat, manté dos pols d’atracció: l’humanitari i l’artístic.

L’excepcional intèrpret i jove mestre, Gabriel Estarellas, amb la música que desgrana amb sa guitarra, fa assaborir als assistents les delícies d'aquella vetlada d'excepcional qualitat artística.

Camilo José Cela dedica unes línies del programa d'aquell acte al concertista mallorquí. Gabriel Estarellas hi interpreta obres de J. Dowland, J.S. Bach, F. Sor, M. Giuliani, I. Berkelei, T. Eastwood, H. Villalobos, M. Torroba i Isaac Albèniz...

Valguin aquests breus records meus de quaranta-cinc anys enrere, com a senzill i modest homenatge personal a aquest metge mostatxut que, darrere d'uns bigotis tan considerables, amaga una gran personalitat, que, segons crec, no sempre ha estat prou valorada com es mereix...