L'Onze de Setembre de Dos Mil Tretze no podrà ser mai recordat com un dia qualsevol, dins la història dels Països Catalans.
Al Principat de Catalunya s'ha duit a terme la manifestació més extensa (400 quilòmetres de recorregut) i més nombrosa (1.600.000 persones) que s'hagi fet mai a cap altre indret del Planeta Terra. Enhorabona a la gent principatina, que, com s'ha vist clar, en sap molt, d'organitzar-se i d'organitzar esdeveniments d'aquest nivell tan alt!
Els que hem hagut de seguir la Via Catalana cap a la independència, a través de mitjans de comunicació tan excel·lents com TV3-3/24, tot i que no ens hem pogut fer presents físicament al Principat, des de Mallorca estant ens hi hem identificat plenament, hi hem donat tot el nostre suport, i n'hem compartit l'enveja sana d'un poble que sap lluitar, amb eficiència, per aconseguir els objectius que s'ha marcat: esdevenir un nou estat europeu, com més aviat millor!
M'he sentit especialment emocionat quan he pogut veure que, a la plaça de Catalunya, a Barcelona, apareixien damunt de l'escenari els membres del Cor Jove i de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, interpretant-hi quatre peces magnífiques, sota la direcció admirable del mestre Esteve Nabona: El cant dels ocells, l'Himne a la joia, la Senyera i els Segadors! Fantàstic!
M'he fixat, també, que tothom qui es trobava damunt de l'escenari lluïa a les totes el floc quadribarrat dels Enllaçats pel català damunt del pit! Signes inequívocs de la catalanitat que s'escampa, també, des de l'illa de Mallorca, on han sorgit les iniciatives i romanen mantengudes per gent tan tossuda i infatigable com la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, na Magdalena González i Crespí.
Tot i que no la hi he arribat a veure per TV, damunt l'escenari, segur que ha seguit de ben a prop qualsevol detall de la cerimònia, per tal que sortís així de bé com ha sortit tot.
Enhorabona al director Esteve Nabona i a la presidenta Magda González, per haver aconseguit fer visible als ulls i audible a l'oïda de tantíssima gent d'arreu del món, el llaç, el nom i els sons d'un Cor Jove i una Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans que, amb les seves músiques, contribueixen tan activament a enllaçar els territoris, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer!
Per molts d'anys!
Visca Catalunya, lliure i sobirana!
