Com és costum de fa anys, l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca organitza la seva diada anual, que enguany l’ha feta al monestir de La Real en bon dissabte 3 de maig, des de les 9 del matí fins a les 4 del capvespre.
Més d’una setantena d’assistents hem participat en les activitats programades per a aquesta jornada, barreja bona de celebració religiosa amb altres actuacions de caire cultural (conferència sobre la història del monestir, concert coral a càrrec de l’Schola Cantorum, exposició d’esbossos portats des de Felanitx, etc.)
El dinar d’una bona paella, preparada allà mateix pel nostre amic i col·laborador porrerenc Biel Salleres i família ha acabat de confitar la trobada.
El programa d’enguany s’inicia a les 9:30 del matí, amb la celebració eucarística per a aquells que hi volen participar. Ens hi feim presents un bon grapat d’antics companys d’estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, alguns d’ells amb les seves esposes. (Vídeo núm. 2) (9’42’’)
Hi fa la presentació i dispensa una acollida càlida a tots els assistents, el president de la nostra associació, el company bunyolí Domingo Mateu Conti. Amb paraules i expressions que, com sempre, li surten amarades de la cura diligent amb què les formula i ens les adreça, contribueix festivament a ençatar una jornada plena de sorpreses agradables, i de trobades singulars. Parant esment al lligam històric d’aquest monestir, ens recorda que som a punt de celebrar el 800è aniversari de l’arribada del rei En Jaume a la nostra illa.
Entre d’altres observacions, manifesta la seva satisfacció i el seu agraïment profund a la dedicació incansable dels membres de l’Schola Cantorum que dirigeix el mancorí Tomeu Ripoll. En acabar i desitjar-nos a tots els presents «una bona, fecunda i profitosa XII Diada cultural», rep els aplaudiments dels assistents.
Entre d’altres observacions, manifesta la seva satisfacció i el seu agraïment profund a la dedicació incansable dels membres de l’Schola Cantorum que dirigeix el mancorí Tomeu Ripoll. En acabar i desitjar-nos a tots els presents «una bona, fecunda i profitosa XII Diada cultural», rep els aplaudiments dels assistents.
Amb el cant mític i místic del «Mirau que és de bo», iniciam la celebració eucarística que presideix el P. Josep Amengual Batle, MSSCC, revestit amb els ornaments de color vermell, en tractar-se de la festa dels apòstols Sant Felip i Sant Jaume. Hi concelebra mossèn Llorenç Tous, el canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca, vengut expressament des de Ceinos de Campos, Valladolid, on resideix des de fa temps. Enguany s’hi ha volgut afegir, i ens reparteix esplèndidament i gratuïta, a tots i cadascun dels assistents, un exemplar del seu llibre «Elogio del girasol».
Feim aquesta celebració a l’interior d’un temple que pot ser considerat dels més antics de Mallorca, si no el més antic de tots, amb paraules del P. Josep Amengual, l’historiador. Qui, en començar la missa, ens convida a sentir i a fer-nos avui les preguntes apostòliques «mostrau-nos el Pare»: que sigui l’Esperit Sant qui netegi la nostra casa, ens diu.
La primera lectura és a càrrec del portolà Pere J. Amengual Bestard. Des de l’ambó, ens adreça les paraules de la Primera Carta de sant Pau als cristians de la ciutat de Corint, recordant-nos la bona nova anunciada: passió, mort, resurrecció i vida del Crist.
Cantam «El Senyor és el meu pastor, no em manca res», mentre en Pere recita el Salm, a l’interior d’aquest temple dedicat des de fa 7 segles a la Mare de Déu de la Font de Déu.
Amb el cant de l’al·leluia pasqual, ens disposam a escoltar l’Evangeli de sant Joan: «Jo som el camí, la veritat i la vida», llegit pel concelebrant mossèn Llorenç Tous.
Qui més qui manco se n’alegra ben molt, de tornar a veure i tractar de prop el canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca i antic professor de Sagrada Escriptura, i de llengua hebrea, al Seminari diocesà, el gabellí mossèn Llorenç Tous Massanet. N’escoltam amb molta d’atenció l’homilia sucosa que ens dirigeixt després de llegir-nos la plana evangèlica corresponent a la festa de Sant Felip i Sant Jaume. (Vídeo núm. 3) (14’20’’)
Ens recorda que avui és un dia gran, pels sentiments que tenim i la profunditat de la Paraula que acabam d’escoltar. Els records hi compareixen a balquena, i les accions de gràcies també. S’endinsa a parlar-nos del símbol d’una trunyella: amb un primer cordell, el Pare diu «viu», i nosaltres vivim, de manera que ningú no podrà rompre mai més el lligam que ens hi uneix. El segon cordell: el seu Fill que es fa un de noltros, ens fa lliures perquè puguem ser feliços com ell, allunyant-se de voler activar robots. El tercer cordell: és l’Esperit de vida que el Fill ens descobreix. Són tres cordells que ens duen a veure que gairebé tot en la vida ens ha caigut massa gros, però que al final, és una meravella. En podem donar gràcies a Déu... Ens parla dels seus estudis a Roma sobre la temàtica de la seva llicenciatura a la Universitat Gregoriana, «De conscientia Christi», i del dibuix geomètric que hi serveix d’esquema per explicar la Trinitat... Ens recomana la lectura de la Cristología «Jesucristo Soledad y compañía», pàgina 39, d’Olegario González de Cardedal. Insisteix en la lectura d’aquesta pàgina 39: consciència de la realitat que porta a l’adoració, agraïda, estimada, alabada... És qüestió de fe, certament, i la fe no la té qualsevol, sinó que és cosa de Déu.., que ens fa llum dins el misteri preciós, que és la vida de cadascun de noltros.
Després d’una pregària dels feels, elaborada i proposada pel bon amic portolà Pere J. Amengual, el celebrant ens recorda que estam celebrant una missa «in memoriam», quan recordam els nostres companys que ens han deixat, perquè Déu els ha cridat a viure d’una altra manera.
Després d’una pregària dels feels, elaborada i proposada pel bon amic portolà Pere J. Amengual, el celebrant ens recorda que estam celebrant una missa «in memoriam», quan recordam els nostres companys que ens han deixat, perquè Déu els ha cridat a viure d’una altra manera.
Com acostumam a fer, col·locam damunt l’altar la llista, cada any molt més llarga i extensa, de tots aquells amb els quals hem compartit estudis al Seminari i que ja són morts. Mentre que, després, al moment de la pregària pels difunts, mossèn Llorenç Tous hi esmenta tots i cadascun dels noms d’aquells que ens han deixat aquest darrer any: Joan Mas Rosselló, Miquel Ambròs Albertí, Anselm Álvarez Santamaría, Gabriel Riera Brunet, Sebastià Mesquida Sureda, Guillem Feliu Ramis, Agustí Serra Soler.
Interpretam els cants litúrgics, dirigits pel mancorí Tomeu Ripoll i acompanyats a l‘orgue pel campaneter Pere Reynés, de manera molt significativa el cant del «Simon Joannis diligis me...» durant la comunió. Anam completant la celebració i feim la cloenda de la missa amb el cant del Regina coeli. (Vídeo núm. 4) (15’57’’)
Interpretam els cants litúrgics, dirigits pel mancorí Tomeu Ripoll i acompanyats a l‘orgue pel campaneter Pere Reynés, de manera molt significativa el cant del «Simon Joannis diligis me...» durant la comunió. Anam completant la celebració i feim la cloenda de la missa amb el cant del Regina coeli. (Vídeo núm. 4) (15’57’’)
El títol de «La Font de Déu» que rep aquí la Mare de Déu, probablement sigui el títol més antic de tot Mallorca, ens diu i repeteix una vegada i una altra el P. Josep Amengual. D’imatges de la Verge, n’hi ha més antigues que aquesta, però la invocació és de l’any 1237.
Acabada la missa, el company felanitxer Biel Bennàssar ens ha preparat, al mateix claustre del monestir de La Real, l’exposició il·lustrativa d’una bona col·lecció d’esbossos confeccionats pel pintor i dibuixant Josep Bover, sobre la Verge Assumpta per als ermitans de Sant Salvador. «L’hime de Felanitx» (Capó Adrover) n’acompanya l’enregistrament; com també la peça musical «Valze» d’Aulí Caldentey. (Vídeo núm. 5) (5’44’’)
Acabada la missa, el company felanitxer Biel Bennàssar ens ha preparat, al mateix claustre del monestir de La Real, l’exposició il·lustrativa d’una bona col·lecció d’esbossos confeccionats pel pintor i dibuixant Josep Bover, sobre la Verge Assumpta per als ermitans de Sant Salvador. «L’hime de Felanitx» (Capó Adrover) n’acompanya l’enregistrament; com també la peça musical «Valze» d’Aulí Caldentey. (Vídeo núm. 5) (5’44’’)
S’hi afegeix el company palmesà Bernat Vicens, veí d’aquesta zona, qui ens passa quatre paraules informatives sobre alguns dels aspectes que considera valuosos, referits sobretot a l’obra ingent del P. Josep Amengual, i a algunes anècdotes que fan referència directa i explícita a la zona de La Real.
Tot plegat coincideix amb la celebració d’unes noces matrimonials que se celebren a La Real, aquest mateix dia.
Després de la missa i del piscolabis que ofereix l’associació cultural a tots els assistents (un cocarroi, un crespell i una botella d’aigua per hom), el P. Josep Amengual Batle, MSSCC, ens explica durant una hora la història del monestir de La Real. Hi aporta detalls molt interessants. Ens recorda que, quan comença a existir com a parròquia (d’ametlers, amb quatre cases espargides), abasta territorialment des d’Establiments, fins a les avingudes. Posteriorment es fracciona i comencen a sorgir les de Santa Catalina Thomàs, l’Encarnació, Sant Francesc de Paula, l’Immaculat Cor de Maria, la Resurrecció, dins del terme parroquial de La Real.
Provisionalment, se n’ocupen el P. Joaquim Rosselló i el P. Gaspar Munar. És la primera casa d’exercicis espirituals per a homes. Les instal·lacions del monestir de La Real, d'ambient característic de l’any 1600 dins Mallorca, val la pena de conèixer i veure de prop, tot i que és ignorat i desconegut.
Ens diu el P. Amengual, que, per fer-ne la història, comptam amb moltíssima documentació, pels deutes, les terres i els documents de la notaria pròpia amb què compta aleshores: ens parla sobre el nom de La Real, que no té res a veure amb cap rei, sinó que prové de l’àrab «Riad», una paraula que significa hort, i que fa referència a aquesta zona de Palma, altre temps farcida d’horts des de temps immemorials.
És a Santa Maria d’Esporles (sa Granja) on s’instal·len els primers monjos de La Real que provenen de Poblet, enviats pel comte Nunyo Sans. Més tard vénen a Son Cabrer, des d’on construeixen l’abadia de La Real, dedicada a Santa Maria de la Font de Déu (1237).
La mare de La Real és Poblet. La padrina n’és Font Freda, allà deçà dels Pirineus. Gran Selva, Claraval... La carta de caritat hi serveix de base per a relacionar-s’hi.
És un dels monestirs, centre d’espiritualitat on s’aixopluga Ramon Llull. Ens recomana de llegir «Vida coetània», un escrit que ell mateix va dictar i que, segons ens indica el P. Amengual, es pot llegir en un horabaixa, i no val més de 5 euros.
Ramon Llull és el missioner de la paraula, que escriu en les diverses llengües que li serveixen i li són útils per a la seva tasca missionera: l’àrab, el català i el llatí. L'historiador ens parla del testament de Ramon Llull (Palma, 1313), segons el qual deixa al monestir de La Real el seu cofre ple de llibres.
Ens fa a saber que l’economia dels monjos es basa en «ora et labora», i ens parla de l’Edat Mitjana com una època d’invents mai vists fins llavors. Quant a l’ordre intern del monestir, assenyala l’existència dels «conversos» o monjos no capellans, el celler o la tafona, la notaria, els abats vitalicis fins al segle XVII que trenquen amb Poblet, quan des de Mallorca s'adonen que els tracta com una colònia: hi suquen els doblers i en nomenen els superiors. Fins que l’abat mallorquí Ballester s’hi enfronta.
Allò que avui podem tenir i podem veure pel camí de la Real, l’aqüeducte que duu l’aigua de la síquia d’en Baster, a mans d'un sindicat, el més antic d’Europa.
Quant a l’església, amb estructura gòtica del segle XIII, ha estat casa de noviciat, casa de formació, i ara continua com a parròquia. (Vídeo núm. 6)(50’35’’)
Tot plegat coincideix amb la celebració d’unes noces matrimonials que se celebren a La Real, aquest mateix dia.
Després de la missa i del piscolabis que ofereix l’associació cultural a tots els assistents (un cocarroi, un crespell i una botella d’aigua per hom), el P. Josep Amengual Batle, MSSCC, ens explica durant una hora la història del monestir de La Real. Hi aporta detalls molt interessants. Ens recorda que, quan comença a existir com a parròquia (d’ametlers, amb quatre cases espargides), abasta territorialment des d’Establiments, fins a les avingudes. Posteriorment es fracciona i comencen a sorgir les de Santa Catalina Thomàs, l’Encarnació, Sant Francesc de Paula, l’Immaculat Cor de Maria, la Resurrecció, dins del terme parroquial de La Real.
Provisionalment, se n’ocupen el P. Joaquim Rosselló i el P. Gaspar Munar. És la primera casa d’exercicis espirituals per a homes. Les instal·lacions del monestir de La Real, d'ambient característic de l’any 1600 dins Mallorca, val la pena de conèixer i veure de prop, tot i que és ignorat i desconegut.
Ens diu el P. Amengual, que, per fer-ne la història, comptam amb moltíssima documentació, pels deutes, les terres i els documents de la notaria pròpia amb què compta aleshores: ens parla sobre el nom de La Real, que no té res a veure amb cap rei, sinó que prové de l’àrab «Riad», una paraula que significa hort, i que fa referència a aquesta zona de Palma, altre temps farcida d’horts des de temps immemorials.
És a Santa Maria d’Esporles (sa Granja) on s’instal·len els primers monjos de La Real que provenen de Poblet, enviats pel comte Nunyo Sans. Més tard vénen a Son Cabrer, des d’on construeixen l’abadia de La Real, dedicada a Santa Maria de la Font de Déu (1237).
La mare de La Real és Poblet. La padrina n’és Font Freda, allà deçà dels Pirineus. Gran Selva, Claraval... La carta de caritat hi serveix de base per a relacionar-s’hi.
És un dels monestirs, centre d’espiritualitat on s’aixopluga Ramon Llull. Ens recomana de llegir «Vida coetània», un escrit que ell mateix va dictar i que, segons ens indica el P. Amengual, es pot llegir en un horabaixa, i no val més de 5 euros.
Ramon Llull és el missioner de la paraula, que escriu en les diverses llengües que li serveixen i li són útils per a la seva tasca missionera: l’àrab, el català i el llatí. L'historiador ens parla del testament de Ramon Llull (Palma, 1313), segons el qual deixa al monestir de La Real el seu cofre ple de llibres.
Ens fa a saber que l’economia dels monjos es basa en «ora et labora», i ens parla de l’Edat Mitjana com una època d’invents mai vists fins llavors. Quant a l’ordre intern del monestir, assenyala l’existència dels «conversos» o monjos no capellans, el celler o la tafona, la notaria, els abats vitalicis fins al segle XVII que trenquen amb Poblet, quan des de Mallorca s'adonen que els tracta com una colònia: hi suquen els doblers i en nomenen els superiors. Fins que l’abat mallorquí Ballester s’hi enfronta.
Allò que avui podem tenir i podem veure pel camí de la Real, l’aqüeducte que duu l’aigua de la síquia d’en Baster, a mans d'un sindicat, el més antic d’Europa.
Quant a l’església, amb estructura gòtica del segle XIII, ha estat casa de noviciat, casa de formació, i ara continua com a parròquia. (Vídeo núm. 6)(50’35’’)
Seguint amb el programa elaborat per la junta directiva de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, l’Schola Cantorum, dirigida per Tomeu Ripoll, acompanyada a l’orgue/pìano pel company vilafranquer Pep Portell, a la guitarra pel pollencí Jaume Barceló, amb la veu solista del bunyolí Joan Brunet, i l’acompanyament coral especial de veus femenines, esposes de membres del grup, interpreta tot el repertori programat. (Vídeo núm. 7) (20’44’’)
Vet ací el repertori de les peces musicals que interpretàrem els membres de l'Schola Cantorum, amb el reforç molt valuós de les veus de dones d'alguns dels nostres companys.
Acabam la celebració de la XII Diada cultural d'Amics del Seminari de Mallorca amb el dinar de germanor que dúim a terme al refectori del monestir de la Real, assaborint la riquíssima paella preparada pels nostres amics porrerencs de sempre.
S’hi ha fet notar la presència de Missioners dels Sagrats Cors, no solament amb el P. Josep Amengual, sinó també amb alguns altres, com el P. Antonio Fernández Cano, superior general de la Congregació; o el rwandès P. Jules Nikuze, rector de La Real i el congolès de Goma, P. Clément Mbarushimana (Vídeo núm. 8) (13’16’’).
S’hi ha fet notar la presència de Missioners dels Sagrats Cors, no solament amb el P. Josep Amengual, sinó també amb alguns altres, com el P. Antonio Fernández Cano, superior general de la Congregació; o el rwandès P. Jules Nikuze, rector de La Real i el congolès de Goma, P. Clément Mbarushimana (Vídeo núm. 8) (13’16’’).
