Sempre m'havia cridat poderosament l'atenció els vídeos que el bon amic inquer Pep Garcia Mallada acostuma a penjar a youtube cada setmana, on apareix el P. Toni Miró OP fent la seva homilia a la parròquia on treballa, a Paraguai.
La primera vegada que vaig tenir l'oportunitat de saludar-lo personalment i directa fou amb motiu de la celebració de la jornada anual de Mallorca Missionera. El mes de maig de 2025 a les instal·lacions de la Casa d'Espiritualitat de Son Roca.
Mesos després, per l'octubre de 2025, quan em trobava a la ciutat de Lima mirant d'aprofundir una mica en la religiositat peruana, vaig comunicar-me via whatsapp amb aquest missioner dominic manacorí que duu anys treballant a Paraguai.
Tot d'una es va posar a la meva disposició. No me n'esperava una resposta tan ràpida. Un dels motius principals que em mogueren a comunicar-m'hi era per veure la manera millor d'adquirir l'exemplar d'un llibre d'un altre missioner mallorquí, porrerenc per a més senyes, el P. Bartomeu Melià i Lliteres S.J. una de les figures més rellevants de l'antropologia, la lingüística i la defensa dels drets indígenes a Amèrica Llatina.
Jesuïta, filòleg i científic social va dedicar la major part de la seva vida a conviure amb els pobles guaranís convertint-se en el principal referent modern de la seva llengua i cultura..
El P. Toni Miró se m'oferí per anar a cercar-ne exemplars a la capital del país, Asunción.
També li deia que, si en trobava cap altre de llibre relacionat amb la religiositat popular paraguaiana o llatinoamericana, que consideràs recomanable, n'estaria ben content d'adquirir-lo.
No ho feia tant per a mi, com per al bon amic binialer P. Josep Amengual i Batle, MSSCC, qui m'havia sol·licitat de col·laborar en la seva adquisició per poder oferir-lo i tenir-lo als prestatges de la Biblioteca de La Real. Es tractava del llibre "La Lengua Guaraní en el Paraguay colonial".
Mentrestant jo seguia per Lima, tenint l'oportunitat de participar en alguna sessió del IV Congrés de Teologia que se celebrava a la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, amb intervencions de teòlegs com Leonardo Boff o Jon Sobrino. Coincidia amb l'homenatge que volien retre al teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino amb motiu del primer aniversari de la seva mort.
Al cap d'uns dies el P. Toni Miró em passà una llista llarga de llibres que havia trobat a una de les llibreries d'Asunción. N'hi vaig remarcar tres o quatre, els que més m'interessaven.
S'oferí per enviar-nos-los a través d'alguna empresa que envia paquets de manera més segura que l'oficina paraguaiana de correus. Li vaig passar l'adreça domiciliària del P. Josep Amengual i Batle al Camí de La Real, com també el número del compte bancari d'on fer el pagament del que costa la seva adquisició i enviament.
Quedàrem que ens ho enviaria tot d'una que pogués. I que sobre els doblers ja en parlaríem a Mallorca. Ens hi afegí unes teles típiques de la regió on treballa.
A principis de desembre el P. Josep Amengual em confimava que tot havia arribat bé i que ho trobava molt interessant.
El mes de març de 2026 el P. Toni Miró ens feia a saber que, si tot anava bé, aniria a Mallorca a finals del mes d'abril fins a final de juliol, amb l'esperança que ens hi poguéssim retrobar.
Avui n'ha estat el dia! A les 10 del matí de dijous 25 de juny ens hem trobat tots tres al monestir de La Real. Li ha duit des de Manacor el bon amic inquer Pep Garcia Mallada.
Durant més de dues hores seguides hem pogut compartir conversa, taula i passeig per les diverses instal·lacions del monestir: l'església parroquial, considerada la més antiga de Mallorca (1237); el claustre, menjador, biblioteca, sala capitular i plantes superiors on resideix la comunitat religiosa.
Amb això el P. Toni Miró ha pogut tornar a veure tots els llibres que havia enviat des de Paraguai i que, un cop puguin esser instal·lats a la biblioteca, en constituiran una secció específica dedicada al missioner jesuïta porrerenc.
N'hem passat comptes, de tot plegat. Amb agraïment profund per la tasca desplegada, gràcies a la qual, d'ara endavant la biblioteca de La Real podrà comptar amb una bona col·lecció de llibres que publicà el missioner erudit, un dels estrangers que millor ha conegut i estudiat la llengua guaraní a Paraguai.
M'ha alegrat ben molt retrobar-nos en un indret tan significatiu i emblemàtic com aquest, el monestir de la Real, que tantíssims de records em porta des de la meva infantesa. Hi vaig fer d'escolanet, i anàvem a missa tots els diumenges, quan residíem a Can Tonet, a la meva edat de 7 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada