Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amnesty International. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amnesty International. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de gener del 2025

Josep Maria Llompart de la Peña, quaranta-quatre anys enrere

Em sent molt honorat de viure, avui dia i des de fa més de tres dècades seguides, al carrer que dóna directament a la Biblioteca Municipal "JOSEP M. LLOMPART". Des que la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Palma, Nanda Ramon, la hi instal·la i s'hi manté. Situada dins el recinte modernista de l'antic Escorxador Municipal de Palma, construït per l'arquitecte Gaspar Bennàsser, al barri del Camp Rodó.

Visc no gaire lluny, també, de l’Institut que porta el mateix nom i llinatge insignes.

Amb motiu del 32è aniversari de la seva mort, m’agradaria incidir en algun aspecte de la seva vida que tenc la gran sort d’haver-hi compartit, més que directament, dècades enrere. 

Som del parer que, no pel fet de ser poc coneguda la seva conducta i dedicació intensa, deixa de tenir gran valor dins la nostra societat.

L'any 1979, una dotzena i mitja d'anys després d’haver nascut el que se'n diu Amnesty International damunt del planeta Terra, Toni Castañer – un bon solleric que manté un altíssim grau de consciència humanista – i jo mateix, desplegam i intensificam les nostres accions, per tal que hi sigui reintroduïda, després d’anys d’inoperància a Mallorca.

Ens afanyam a constituir un grup reduït de persones interessades en la defensa dels drets humans. Sobretot, a la vista de l’increment notori d’exiliats polítics llatinoamericans que vénen a establir-se a Mallorca, decidim reestructurar i reanimar l’organització. 

Després d’un any de treball intens, el 25 de juny de 1981 duim a terme la primera Assemblea local en la qual participen 15 membres. 

Amb el pas del temps, se n’hi van apuntant d’altres. Introduïm mètodes nous de treball i implantam una orientació nova. Com podem i sabem, cream a Palma la Secció local d'Amnesty International en defensa dels presos de consciència: gent ficada a la presó a causa de les seves idees. 

Molts d’aquests membres són xilens, que han fugit de la dictadura de Pinochet; argentins, fugint de la dictadura de Videla; uruguaians, salvadorencs, etc. Llatinoamericans, en definitiva.

Essent jo rector de la parròquia de l’Encarnació, no dubt ni un moment a oferir les instal·lacions parroquials perquè s’ hi aixoplugui la seu social d’aquesta organització. Com també hi roman adscrit el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, o el Grup de Drets Humans, o el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, o els Grups d’Esplai, etc. 

Som i ens movem com a membres d'una organització humanitària que desplega una labor gegantina a favor dels "presos de consciència": persones empresonades per motius ideològics, polítics, religiosos, sexuals, racials, lingüístics, etc. Lluitam aferrissadament i prioritària contra la tortura i la pena de mort arreu del món.

El mes de novembre de l'any 1981, en celebrar el segon aniversari de la implantació a Mallorca d’Amnesty International, organitzam un sopar multitudinari amb la finalitat de recaptar fons, de cridar l'atenció sobre la nostra existència, i d'ampliar el nombre de simpatitzants i afiliats. 

A aquell sopar, celebrat a un restaurant xinès del carrer Marquès de la Sènia de Ciutat, hi assisteixen personatges tan coneguts públicament com Ramon Aguiló, batle de Palma; Gregori Mir, senador socialista; i també Josep Mª Llompart, escriptor. Entre d’altres personalitats del món de la cultura, la política i els moviments socials.

Guard com un tresor de valor incalculable la intervenció que hi fa el poeta i escriptor excel·lent Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993), amb motiu de la inauguració del local nou d’Amnesty International a Mallorca.

Ens diu, textualment, això mateix que ens lliura després, escrit a màquina, amb algunes correccions fetes per la seva mà perfeccionista com la que més. Amb la seva intervenció, no solament fa el gran elogi d’aquesta organització humanitària anomenada i coneguda pertot arreu com Amnesty International. També s'hi mostra totalment favorable a la tasca que desplegam i ens encoratja a dur-la a terme com a gesta veritable:

«No sé ben bé a títol de què he estat invitat amablement a dir avui algunes paraules - diu l’escriptor -. No, sens dubte, a títol de personalitat, perquè, per bé que un no sigui una violeta quant a modèstia, som prou realista per adonar-me que el qualificatiu de personalitat, allò que es diu «personalitat», no m’escau gens ni mica. 

Un es dedica a fer de la millor manera que sap la tasca de cada dia, procurant, i no sempre aconseguint, de fer algun bé al propi país i a la terra dels homes. Senzillament això.

M’abelliria pensar que m’han fet la invitació a títol de poeta. Que és igual que dir a títol de capdavanter de les empreses belles i àrdues, quixotesques i a contrapèl. 

«Amnistia internacional», efectivament, a contrapèl de tants i tants interessos poderosos, és, en bona mesura i en el més noble sentit de la paraula, quixotesca. No endebades va pel món amb la bella dèria de desfer torts i adobar greuges. 

Els encantadors li poden prendre la ventura; mai no li prendran la glòria de l’esforç. 

«Amnistia Internacional» té, doncs, molt a veure amb l’actitud del poeta, i el seu treball s’amara de la més alta i humana poesia.

Compte, emperò; no tan sols de poesia. Amb els peus afermats a la terra dels homes, «Amnistia Internacional» no és campiona d’ideals impossibles ni d’empreses per endavant perdudes. No habita núvols exquisits, ni es complau en la pròpia perfecció de la seva causa, ni s’aconsola amb el dolç exercici de la caritat. 

Entre la caritat i la justícia, «Amnistia Internacional» ha pres clarament partit per la justícia, i per això és la veu que clama per la llibertat dels humans; la veu de tots aquells que, en qualsevol lloc de la terra i en nom de qualsevol ideari polític o social, són perseguits, empresonats o torturats per motius ideològics o de pensament. En qualsevol lloc de la terra.

«Amnistia Internacional» no coneix fronteres territorials ni fronteres de partit ni de pensament polític. Perquè tots aquells que hi militen saben profundament - i permeteu que ho digui amb els il·lustres dístics elegíacs de Carles Riba - que no hem estat fets per un destí bestial, i que

«la llibertat conquerida en l’apassionada recerca
del que és ver i del que és just, i amb sobrepreu de dolor,
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.»

«Amnistia Internacional» ha plantat les seves tendes a Mallorca i avui hi inaugura domicili.
Que la seva tasca entre nosaltres sigui profunda i fecunda.

Moltes gràcies.»

Puc afirmar amb certesa total que, si aleshores bateguen a Ciutat determinades entitats ciutadanes de caire humanista i/o educatiu, com és el cas del Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina o el Grup de Drets Humans o el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca o Amnesty International,  en bona mesura, encara que sigui minsa i per un temps limitat, pot atribuir-se a la dedicació personal i col·lectiva de la Parròquia de l’Encarnació.

I a l'empenta que hi dóna l'encoratjament entusiasta i contagiós de personatges com Josep Maria Llompart de la Peña. No en tenc cap casta de dubte.

Per això mateix, no em puc estar de recordar-ne, entre moltes d’altres persones que s’hi afanyen: Cristina Aznar Plana, Boettcher de Alejandre, Mª Antònia Artigues Bonet, Catalina Bosch Sansó, Ana Luisa Coll Martínez de Tudela, Catalina Company Vidal, Mª Carme Fernández Bosch, Agustín Hayles Aguiló, Maria Jesús Ferrer Salvans, Macmillan and Mrs., Francesc Manresa Sérvole, Jaume March Bisbal, Luís Moyá Noguera, Antoni Roig Roig, Luis Miguel Suárez Diguele, Francisca Vich Vaquer o Catalina Vivern Mairata

Tot aquest col·lectiu, de 10 dones i 8 homes, que formam aleshores el Grup Local d’Amnesty International en Formació, durant un bon temps som el grup de persones que ens feim nostre el missatge i l'encàrrec que ens fa Josep Maria Llompart de la Peña. en aquest àmbit del compromís social més intens.

Ens engresca i ens estimula a fer una tasca tan profunda com fecunda des de l’illa de Mallorca,  afanyant-nos a convertir-nos en la veu d’aquells que, en qualsevol lloc de la terra i en nom de qualsevol ideari polític o social, són perseguits, empresonats o torturats per motius ideològics o de pensament. En qualsevol lloc de la terra.

Gràcies, mestre! 

Gràcies, Josep Maria Llompart de la Peña! Pel teu suport i la teva gosadia lluitadora.

dilluns, 11 de desembre del 2023

75è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, a Palma

Aquest diumenge, 10 de desembre de 2023, es compleixen les noces de platí de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l’Assemblea General de l’Organització de Nacions Unides a París l’any 1948. 

Jo tenc aleshores quatre anys i sis dies!

Precisament enguany, l’any 2023, fa quaranta-quatre anys que, juntament amb el solleric Toni Castañer, introduïm a Palma la Secció Local d’Amnesty Internacional, amb la seva primera seu a les instal·lacions parroquials de l’Encarnació.

En dia tan assenyalat, com mir de fer cada any que puc, vull sumar-me als actes programats per avui a Ciutat. Gràcies al bon amic i activista incombustible d’AI, Carlos Martín Ciscar, arrib a saber que enguany es fa al Parc de les Estacions.

Me n'hi vaig i m’hi trob molta de gent. Alguna coneguda, que puc saludar després d’anys sense veure’ns. D’altres, bastant més joves que jo, m’ajuden a entendre que encara queda gent lluitadora que s’afanya a defensar la gent que s’ho passa més malament arreu del món: empresonada per les seves idees, o per les seves creences, o per no seguir els dictats ni les normes establertes per governants sense escrúpols. 

En defensa dels presos de consciència, en deim altre temps...

Un dia com avui em serveix, ni que sigui ràpidament, per repassar mentalment la meva trajectòria, la meva relació, la meva dedicació personal i directa amb Amnesty International, durant cinc anys seguits a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat. I de quina manera!

És clar que, si l’any 2023 existeix a Mallorca aquesta organització humanitària fundada per l’advocat britànic Peter Benenson l’any 1961, sens dubte es deu primordialment a l’entrega i dedicació de la munió d’activistes que avui dia són membres de l’organització. Per descomptat!

Però pens que no s'ha d'oblidar que, en bona part, també es deu a la feina desplegada prèviament per dos mallorquins «il·lusos», que miram d’introduir-la a la nostra illa amb ganes de defensar-hi drets humans, intentant seguir el més fidelment possible les directrius emanades de la seu central...

De fet, Amnesty International arriba a Mallorca per primera vegada gràcies als esforços abnegats d’una dona, de nacionalitat sueca, que hi implanta aquesta organització humanitària poc temps després d’haver estat creada. Li diuen Margarita Stradman.

Davant la manca de col·laboració i la poca participació de la gent illenca, després d’haver funcionat uns anys, decideix dissoldre’n el Grup Local. En remet tota la documentació al Secretariat Internacional, amb seu a la ciutat de Londres, i AI deixa de funcionar a Mallorca per un temps.

18 anys després d’haver nascut AI damunt del planeta Terra, l’any 1979, Toni Castañer – un bon solleric que manté un grau de consciència humanista altíssim – i jo mateix, desplegam i intensificam  les nostres accions, per tal que hi sigui reintroduïda, després d’anys d’inoperància.

Tots dos, en Toni Catañer i jo mateix, engrescats en la tasca d'implantar i organitzar una entitat de tan alt prestigi internacional, en poc temps aconseguim que 122 persones associades constituïm el primer Grup Local de Palma d’Amnesty International

Durant tot el que duim de segle XXI, no passa any que Amnesty International no celebri el 10 de desembre algun acte públic a la plaça Major de Ciutat, commemoratiu de la data històrica. I jo mir d’acudir-hi sempre que puc.

He de dir que guard molt bons records de la meva dedicació a AI durant tot el temps que em permeten de ser-ne membre. Fins que me n’expulsen, per haver defensat públicament la guerrilla salvadorenca com a «única esperança alliberadora del poble salvadorenc» maltractat per la dictadura...

No me’n penedesc el més mínim. Ho tornaria a fer. Malauradament, les normes reglamentàries de grans organitzacions, massa sovint, en lloc d’ajudar els membres a viure amb més plenitud, serveixen i són emprades per retallar les ales de qui pretén volar una mica més amunt...

Esper i desig que les noves generacions d’activistes aconsegueixin de fer-ho millor que jo. 

Salut i coratge!

Palma, 10 de desembre de 2023
Setanta-cinquè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, per l’Assemblea General de l’ONU