Presentació del llibre Llengua i pàtria, de Jordi Quingles (2): de cara al futur

 2. De cara al futur

El llibre Llengua i pàtria, de Jordi Quingles, pretén oferir-nos unes reflexions que porten a veure la necessitat, avui dia, de preparar un futur nou per a l’espai occitano-català. Jo n’hi remarcaria l’adjectiu “nou”, perquè deduesc que hores d’ara no existeix el que l’autor desitja. I que m’encantarà que en parli extensament avui aquí.

Conté un conjunt de reflexions i d’aportacions molt sucoses que conviden a analitzar allò que té a l’actualitat el poble català com a més genuí; la situació real en què es troba i el camí nou que ha d’emprendre per tenir un futur, que esdevengui millor que el passat i que superi exitosament el present, seguint el pensament de l’autor.

A vegades amb una profunditat que no m’apareix fàcil de percebre en la seva amplitud, en altres moments amb un llenguatge més planer i assequible, partint sempre de postures crítiques, sovint molt dures, envers personatges i propostes convencionals amb les quals  va mostrant grans desacords, l’autor s’engresca a assenyalar d'altres camins de sortida que considera més adients a la realitat que beslluma com a existent a la terra occitano-catalana. 

Ho fa, evidentíssimament, amb molta més intensitat i contundència que no als territoris de parla catalana, o a la nació catalana o als Països Catalans...

Entenc que tot el contengut de l’obra parteix de la frase que manifesta Pompeu Fabra l’any 1934, segons el qual «La nostra Pàtria, per a nosaltres, és el territori on es parla la llengua catalana». L’autor mira de desfer-la en peces, per fer-n’hi veure el fons contradictori que s’hi amaga.

Es tracta d’una frase concisa que provoca en l’autor del llibre les ganes d’emetre i assenyalar una sèrie llarga de consideracions sobre allò que considera una veritable doctrina i fins i tot un autèntic programa, de caire eminentment polític.

Des d’aquesta perspectiva s’endinsa a  examinar a fons tot el que comporta una afirmació d’aquestes característiques: «La nostra Pàtria, per a nosaltres, és el territori on es parla la llengua catalana». 

Pàtria nostra, territori nostre, llengua nostra són al centre d’aquest estudi analític.

Escrita des de Mallorca, l’anàlisi no passa per alt el petit manifest que publica l’any 1934 la revista de Palma “La nostra terra”, titulat “Desviacions en els conceptes de llengua i de Pàtria”. 

Un manifest que serveix a l’autor com a punt de partida per iniciar-ne l’exposició, a mode d’allò que a les aules escolàstiques se’n denominava “explicatio terminorum” (l’explicació dels mots) ben esbrinat fil per randa.

Som un dels qui pensen i creuen que Fabra estava convençut que la llengua pròpia afavoria per antonomàsia el sentit de comunitat, digui’s poble, digui’s pàtria. S’hi va comprometre totalment, assumint-la com a idea motriu i va acaptar, dels seguidors, un projecte amb esperança, és a dir, l’"amor futuri".

Quant a la frase del Manifest de 1934 “La nostra Pàtria és el territori on es parla la llengua catalana”, per a alguns de nosaltres, la parla d’una llengua és fer ús d’un instrument comú a disposició dels respectius grups humans. La llengua, doncs, és signe de comunitat i, al respecte, no movem la qüestió de si cal referir poble, pàtria, nació, país, tribu, llinatge, estirp o raça. Amb el mot pàtria, el mestre diu un vocable en ús pertinent, fora pretensió analítica en punt a denominacions.

Fabra concep un projecte dinàmic ofert a la col·lectivitat [estesa, segons el Manifest, “de les Corberes a l’Horta d’Oriola i de les comarques orientals d’Aragó a la Mediterrània”]. 

En això apunta la idea motriu d’acaptar seguidors a un projecte solidari d’engrescament, a base de persuasió amb l’esquer amorós d’una esperança; en diuen «amor futuri», per referir-ne el sentiment alimentador. 

Els sentiments es comprenen sentint-los, en comptes d’analitzar-los amb criteris etimològics, secundaris, crec.

És pertinent invocar el símil dels hebreus alliberats de l’esclavitud i en trànsit a l’amada futura possessió de la terra promesa. Tot i així, en la comparació hi ha un diferencial. 

El projecte mosaic era comprehensiu, l’alliberament total; el de Fabra s’ha cenyit a la depuració de la llengua catalana i a dotar-la de recursos ortogràfics, gramaticals, lèxics, pragmàtics, que n’habilitin l’ús a tot àmbit i nivell i situació comunicativa. D’aquí n’esperava, com a flux consegüent, l’autenticació del poble català.

NOTA:
Si qualcú té interès a veure’n íntegra la presentació, pot fer-ho entrant dins del meu blog «promocat» de «balearweb», a partir de l'11 de desembre.

(CONTINUARÀ)

Presentació del llibre Llengua i pàtria, de Jordi Quingles (3): la noció de llengua

 3. La noció de llengua

Sempre m’ha interessat la qüestió lingüística, no solament a l’hora d’ensenyar català al col·legi Pius XII de Ciutat, a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat, molt abans que es promulgàs la Llei de normalització lingüística l’any 1986.

També quan estudiàrem Humanitats, que incloïen l’estudi del llatí, del grec, de l’hebreu, del castellà, del francès, de l’anglès, de l’alemany (lògicament en nocions molt bàsiques) o del català, amb més amplitud.

Sobretot m’interessà la qüestió lingüística quan vaig entrar en contacte amb altres llengües que no s’assemblen gens ni mica a les europees, com foren el kirundi (o kinyarwanda) i el kishahili a l’Àfrica Central, o el kítxua i l’aimara a les zones andines del Perú.

Quan mir d’emprar el doctor Google i li deman què en diu Viquipèdia sobre l'origen del llenguatge usat entre els éssers humans, veig que ha estat motiu de discussions acadèmiques durant segles:
que no hi ha consens sobre el seu origen o la seva edat definitius, ni tan sols sobre si es va originar en un sol punt o alhora en diversos indrets;
que es tracta d’un tema difícil d'estudiar per la falta de proves directes, ja que ni les llengües ni l'habilitat de produir-les es fossilitzen;
consegüentment, els estudiosos de conèixer els orígens del llenguatge han de treure inferències d'altres tipus de proves, tals com l'evolució humana o les arqueològiques, etc.

Des de principis dels 90, tot i això, un creixent nombre de lingüistes, arqueòlegs, psicòlegs, antropòlegs i d'altres professionals han provat d'adreçar-se, mitjançant nous mètodes, al que han començat a considerar "el problema més difícil en ciència".

Sobre la noció i el concepte de llengua, l’autor n’inicia i en continua l’exposició amb paràgrafs que, tot i haver intentat esbrinar-ne el contengut lògic, no me n’he vist capaç d’aconseguir-ho plenament. 

Com deia aquell “xolito” que vaig conèixer a contrades allunyades de Mallorca, per les serres nevades dels Andes, “m’haurà de disculpar la meva gran falta d’ignorància”. Però és que no n’arrib a traure trellat:

Diu literalment: 

“Si per als romans, lògicament, la llengua que nosaltres anomenem «materna» era el patrius sermo, la llengua «paterna» (i, consegüentment, de la «pàtria»), això vol dir que nosaltres, contràriament, veiem la llengua més tost com una realitat «natural» que no pas cultural, i que, per tant, per ser plenament coherents amb aqueix univers propi, de caràcter «maternal», serem millors «patriotes» com més defensem la llengua de la terra, no pas la de la cultura, és a dir, com més defensem la llengua vulgar, no pas la llengua culta”. 

De bon principi, i amb una primera lectura d’aquest paràgraf, el veig com la presentació descambuixada d’una barreja de conceptes que no me n’eviten la confusió dins del meu capet…

En fi, necessit que qualcú me’n tragui, d’aquest trellat. I mir de trobar-ne alguna explicació mínimament satisfactòria. Ni que sigui amb qualque bon amic, a qui deman parer i me’n fa avinent l’opinió.

NOTA:
Si qualcú té interès a veure’n íntegra la presentació, pot fer-ho entrant dins del meu blog «promocat» de «balearweb», a partir de l'11 de desembre.

(CONTINUARÀ)

Presentació del llibre Llengua i pàtria, de Jordi Quingles (4): la noció de pàtria

 4. La noció de pàtria

Les pàgines introductòries d'aquest llibre de Jordi Quingles expressen tot d’una, sense voltar, el seu propòsit concret immediat: dirimir entre posicions enfrontades sobre el concepte pàtria. 

L’autor en precisa un doble pol: l’opció moderna que propugna Fabra, d’íntima vinculació llengua i pàtria, i la prohistoricomedieval o teoria occitanista, de refer uns vincles connaturals de Catalunya amb Occitània, destruïts, vuit segles enrere, arran del carnatge i l’anihilació de Muret (1214).

S'hi mostra molt crític, davant la majoria de sentits translaticis que va prenent la paraula «pàtria» al llarg de la història, sobretot en els temps moderns. Al seu mode de veure, impliquen una alteració substancial del sentit primitiu. Fins al punt que ho considera il·legítim.

La paraula “pàtria”, recorda l’autor, ve de la Roma clàssica, relacionada originalment amb els patres (els pares). A diferència d’altres cultures  com l’anglesa, on la pàtria és la “terra mare” o la “terra llar”, la cultura romana  dóna paper predominant als avantpassats com a fundadors. 

La pàtria, que esdevé “alma parens”, la mare comuna de tots, fa recaure l’èmfasi “en l’aspecte d'institució ancestral, i retrotrau els orígens clarament històrics a un passat mític i atemporal”.

(Al meu modest mode de veure, si se’m permet la disquisició, aquestes observacions de l’autor requeririen d’una explicació una mica més àmplia, extensa i aclaridora. Sobretot, en venir-me al cap suara mateix el text literal de l’himne oficial del Vaticà que tantes vegades vaig cantar de jove i que, fins i tot avui dia, comença dient: “Roma alma parens, sanctorum martyrumque...”)

Però bé. Seguint el fil del pensament de l’autor, en la consciència actual prevalen els sentits translaticis de la paraula, fins al punt que la noció original de pàtria arriba a designar només la “petita pàtria”, malgrat els diccionaris segueixin mantenint-hi la primera accepció.

Es mostra convençut que “la concepció tradicional de pàtria” no té en compte el valor literal ni els sentits que li donava Roma; sinó que l’hem anat dotant d'un contingut més adient al nostre univers mental contemporani.

La idea de pàtria que tenim actualment no té res a veure amb la dels romans, segons l’autor. Més tost és fruit d’una mistificació de la nostra noció tradicional de pàtria. Aquesta mistificació rep una consagració definitiva en la figura dels estats moderns que, entre d’altres coses, consagren la visió del país com un simple «territori» que, arribat el cas, un patriota té l’obligació de defensar. El «territori», en efecte, no és la «terra natal» d’un poble, sinó, pròpiament, l’extensió geogràfica sobre la qual s’estén la sobirania d’una nació entesa en termes polítics.

Diu que la Revolució Francesa, en consagrar la identificació actual entre pàtria i nació, i correlativament entre llengua i pàtria, acredita la idea d'una sola nació, una sola pàtria i una sola llengua, en aquell cas la francesa. Les altres llengües han de ser eliminades en nom d'aqueixa nació i pàtria úniques i en nom també del poble i de la llibertat (!)

Aquesta lògica, que l’autor qualifica d’infecta, malauradament perdura gairebé intacta fins avui dia i té un abast pràcticament universal. 

Afirma que la consciència legítima i natural que el poble autèntic (?) posseeix de pertànyer a un país esdevé objecte d’una utilització que n’altera profundament la naturalesa. La llengua és «presa» del poble autèntic (?) per fer-ne un instrument al servei del poble «sobirà» constituït en nació-estat.

A mi, que he desplegat la meva activitat professional, primordialment, com a corrector de textos en català a l’administració autonòmica balear durant dècades, em resulta molt significatiu el gest que realitza l’autor quan es lliura a assenyalar i remarcar entre cometes, aquelles paraules bàsiques que li serveixen per fonamentar-ne la reflexió analítica discursiva: «sobirania», «territori», «terra», «terra natal»,  «país», «nació», «nacionalista», «nacionalismes», «nacionalisme estatal», «pàtria» i «país», «pàtria» i «poble», «pàtria» política, «essència» nacional, etc.

També he de dir que em resulta una mica mal de copsar el sentit positiu i el paper exemplar o modèlic que hi puguin tenir, en les reflexions sobre llengua i pàtria, l’esment i l’aportació de figures com la de Miguel de Unamuno o Ortega y Gasset o Simone Weil,  citades per l’autor, en ocasions diverses i amb els termes en què els presenta.

Sobretot, si es tracta d’escatir, com diu l’autor, “el veritable caràcter d’aquesta absurda identificació moderna entre llengua i pàtria”.

Molt manco encara quan mira d’introduir certes nocions preliminars, en caracteritzar la figura de l’intel·lectual amb la distinció paulina entre homes carnals, psíquics i pneumàtics (o intel·lectuals en sentit estricte). 

He de reconèixer que no ho arrib a entendre. I que precisaria d’explicacions més extenses i àmplies sobre cadascuna d’aquestes manifestacions que hi fa l’autor. Els meus coneixements minsos dels escrits de Pau de Tars no em capaciten per endinsar-m’hi tant com ho fa l’autor, servint-se d’Unamuno...

Quan aqueix home diu, per exemple, que la consciència nacional, o la pàtria, o la llengua són realitats de naturalesa espiritual, l’autor reconeix que és ver que ho són, “però no pas en tant que conceptes, ja que aquests, per se, no participen sinó molt indirectament de la veritable naturalesa espiritual”. 

I continua analitzant-ho amb més profunditat...

S’ha de dir que, amb el concepte de pàtria, l’autor no fa referència als excessos de sang vessada, per causes religioses o per defensar-la com una «abstracció volàtil» al llarg de la història de la Humanitat. 

Vol parar esment, això sí, a la “usurpació i mistificació d’un sentiment legítim del poble per tal de fer-ne una passió al servei de les idees nacionalistes” (de la nació-estat, o nació política).

NOTA:
Si qualcú té interès a veure’n íntegra la presentació, pot fer-ho entrant dins del meu blog «promocat» de «balearweb», a partir de l'11 de desembre.

(CONTINUARÀ)

Presentació del llibre Llengua i pàtria, de Jordi Quingles (i 5): conclusions

 5. Conclusions: gran defensa de la tesi occitanista

Primera. 
Em sembla que el manifest de Fabra, que l’autor pren com a referència per a  consideracions respecte de la llengua i la pàtria, és a la base del raonament i dels plantejaments de l’autor.

Segona.
M’ha semblat que la tesi de l’autor advoca per arraconar  totalment l’opció Fabra. Cosa que he de confessar que m’ha causat una certa desil·lusió. Perquè la iniciativa i l’obra de Pompeu Fabra, al meu modest mode de veure, representen, encara avui, una certa connotació d’esperança, d’«amor futuri». 

Tercera.
He de dir i reconèixer que l’autor escriu molt bé. Té una gran devoció per la veritat i un gran amor a la llengua catalana. Es mostra erudit en tot moment. Amb intenció docent i ganes de compartir-ne idees. Dolç i elegant en l’expressió. Amb passatges de sucosa amenitat. 

Quarta.
Allò que l’autor qualifica d'assassinat de la civilització occitana medieval, no solament ha tengut una repercussió enorme en l'esdevenidor d'Europa i del món, sinó que encara en patim agudament les conseqüències.
Especialment als Països Catalans, on hem hagut de veure que passam de formar part d'aquella gran civilització occitano-catalana a viure, certament, «apretados y oprimidos» dins uns estats que no s’adiuen gens ni mica amb el nostre tarannà ancestral. 

Cinquena i darrera.
Després d’haver llegit amb molt d’interès allò que ha escrit Jordi Quingles en aquest llibre, fris de poder escoltar i atendre allò que ens en pugui i vulgui dir ara i aquí l'autor.

Fins aquí arrib. Així ho deix.

Gràcies per l’atenció dispensada.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 10 de desembre de 2021

NOTA:
Si qualcú té interès a veure’n íntegra la presentació, pot fer-ho entrant dins del meu blog «promocat» de «balearweb», a partir de l'11 de desembre.

El Consell d'Europa, a favor de la llengua catalana

Quan avui matí llegesc aquesta notícia que porta un titular tan expressiu, «El Consell d'Europa envesteix contra el TIL i la Judicatura, per mor del català», tot d'una em ve al cap que s'ho paga haver-nos fet presents, des de Mallorca, a la seu del Parlament Europeu, a Estrasburg, on denunciam malifetes lingüístiques del govern presidit per JR Bauzà.
Passen dies i passen anys, des d'aquell 14 de juny de 2012, però s'ha de reconèixer que «qualque cosa es mou i es cou a Europa, en relació amb els Països Catalans». Pentura com mai, fins ara.
Som tres, de Mallorca, que hi participam, en representació de tres entitats mallorquines: Magda González, de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears; M. Antònia Font, de l'STEI-i; i jo mateix, de l'associació Drets Humans de Mallorca.
Un informe jurídic, elaborat a Palma, ens aporta més de mitja dotzena de motius que permetrien dur el president José Ramón Bauzá Díaz davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la ciutat francesa d'Estrasburg.
Abans, emperò, consideram més adient acudir directament al Parlament Europeu, també amb seu a la mateixa ciutat francesa d'Estrasburg, amb l'objectiu de defensar-hi la llengua catalana i de denunciar-hi les agressions que li infligeix el Govern de les Illes Balears, presidit per José Ramón Bauzá Díaz. I, també, per informar sobre iniciatives cíviques diverses que s'estan duent a terme arreu dels Països Catalans, amb la finalitat de protegir-la i promoure-la; com són, per exemple, les manifestacions d'ENLLAÇATS PEL CATALÀ...

Presents a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg aquell 14 de juny de 2012, mantenim nombrosos contactes a despatxos d'europarlamentaris.
És el cas de JORDI BACARDIT I REGUANT, assistent del grup parlamentari europeu Verds-ALE. RAÜL ROMEVA I RUEDA, eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds. RAMON TREMOSA I BALCELLS, eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, del grup parlamentari europeu Aliança de Demòcrates i Liberals per Europa (ALDE). TERESA RIERA I MADURELL, eurodiputada mallorquina del PSIB-PSOE, i MARIA BADIA I CUTCHET, eurodiputada catalana del PSC-PSOE, del grup parlamentari europeu Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D).

Fins i tot, arribam a intervenir públicament i ens adreçam, en català, a l'intergrup parlamentari “Minories nacionals tradicionals, Regions constitucionals i Llengües regionals”, on defensam l'ús de la llengua catalana a Europa i denunciam amb tots els ets i uts cadascun dels atacs que li enverga el Govern de les Illes Balears, presidit per JR Bauzá.
Que el mateix Consell d'Europa, a l'informe «European Charter for Regional or Minority Languages» envesteixi amb fúria contra el TIL i que estiri les orelles a la Judicatura, instant que hi hagi més jutges i fiscals que emprin el català, significa moltíssim per a nosaltres: són quatre anys en què han passat moltes coses en aquesta Europa nostra i, a la vista d'aquest informe, podem veure que els Països Catalans cada cop són més presents a les institucions europees...

El simple fet que un dels europarlamentaris que aleshores ens acull al seu despatx d'Estrasburg, Raül Romeva, hores d'ara sigui membre del Govern de la Generalitat de Catalunya, tenint la responsabilitat de conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, ens omple de satisfacció i ens empeny a continuar amb la tasca engrescadora de defensar, protegir, promoure i impulsar, sempre i pertot arreu, l'ús la llengua catalana, pròpia de tots els territoris que conformen els Països Catalans....

En defensa de l'ús del català, a l'administració de Justícia

L'altre diassa vaig publicar que m'arriben campanes que, al Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, hi ha un sector procliu a l'ús de la llengua catalana dins l'Administració de Justícia a les Illes Balears i Pitiüses... Cosa que m'alegra ben molt saber.

Allò que encara no sé, hores d'ara, és si hi deu haver qualque misser que empri el català habitualment, oralment i per escrit en algun indret de les Illes Balears i Pitiüses...

Sí sé en quina situació em vaig trobar -ja fa anys- quan vaig demanar per favor al president del Tribunal que fes tots els possibles perquè s'empràs el català en un judici al qual vaig acudir...

Em vaig haver d'empassar el mal tràngol de veure'm sotmès a l'efecte nefast d'una traducció simultània per part d'un funcionari (que degué fer tot quant sabia, pobret, per mirar de fer entendre a la fiscal monolingüe allò que jo manifestava en la llengua pròpia d'aquesta terra nostra!)

M'ha vengut al cap, en aquest sentit, la intervenció que vaig fer al Congrés dels Diputats l'any 2003, en defensa de la llengua catalana a l'Administració de Justícia. Hi proposava, inútilment, que s'hi consideràs com a requisit per al personal funcionari (en lloc d'un mer mèrit, com és ara) el coneixement i l'ús de la llengua catalana arreu dels Països Catalans...

Per això mateix, m'alegra ben molt haver estat convidat a l'acte que s'organitza el proper dia 10 d'octubre a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de Ciutat, A LES 19 HORES, on es preveu de fer el lliurament del Premi Agustí Juandó 2014: un guardó que reconeix la dedicació i la feina de normalització de la llengua catalana en l'àmbit jurídic i judicial.

El guardonat és un misser mallorquí que es diu XISCO RIERA. Ha estat membre de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears.

S'hi valora la seva feina de promoció de la llengua a les Illes Balears en l'àmbit judicial, i de ser un nexe de connexió entre l'advocacia catalana i la balear, pel que fa al tema de la normalització de la llengua.

Faig comptes d'anar-hi, si més no, per fer suport a aquest misser mallorquí que s'ha fet mereixedor d'un premi d'aquestes característiques. I m'agradaria que no fóssim pocs els ciutadans que ens hi féssim presents.

A aquestes alçades del segle XXI, amb polítics que ens governen, administren i representen tan pèssimament, fa goig de veure que encara hi ha gent que lluita a favor de la nostra estimada llengua catalana, en un àmbit tan “advers” com és ara el de l'administració de Justícia.

Una administració que s'està mostrant tan espanyola i castellana, que sembla que fardi i bravegi de comportar-se injustament amb la gent que tenim per costum emprar-ne també una altra, de llengua, la nostra llengua pròpia, la llengua catalana -definida així per l'Estatut d'Autonomia que diuen que es fonamenta en la Constitució espanyola-.

Pel que he pogut esbrinar, aquest guardó que li atorga el Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears, complementa la Medalla al Mèrit en el Servei a l'Advocacia que el proppassat mes de juny li va concedir l'Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears.

Se'l considera un home clau en el desenvolupament de la professió i del Col·legi professional. Ha estat secretari de la Junta de Govern durant deu anys, i ha presidit les comissions de Drets Humans i de Normalització Lingüística.

Esper que ens hi retrobem tota la gent que estimam la nostra llengua i que volem que els drets humans siguin respectats arreu del món, també a ca nostra.

Aquest guardó Agustí Juandó i Royo, que fa comptes d'atorgar al misser mallorquí Xisco Riera la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears, divendres dia 10 d'octubre, a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, a les 19 hores, em duu a pensar en una de les intervencions que, com a diputat autonòmic, vaig fer al Congrés dels Diputats d'Espanya el 4 de març de 2003, en defensa de la llengua catalana a l'administració de Justícia espanyola.

A la vista dels resultats tan esquifits que s'hi han aconseguit fins ara, quant a l'ús del català en aquest àmbit, arrib a la conclusió que les generacions més joves, com aquestes que ationen la lluita del personal docent a les Illes Balears i Pitiüses, d'ara endavant hauran d'arribar a trobar i emprar altres mètodes més eficients que els que s'han usat fins ara...

"Gloses meves", a Quars Llibres: paraules de Cil Buele

INTERVENCIÓ DE CIL BUELE,
AUTOR DE “GLOSES MEVES”,
A QUARS LLIBRES

(Divendres, 14 de març de 2014)

Agraïments:

• 1 A tots vosaltres que heu vengut avui aquí

• Als que en tenien ganes i no han pogut venir
• Als que ja vàreu venir a altres presentacions anteriors
• 2 A QUARS LLIBRES, particularment a na Clara, per les facilitats que m'han procurat a l'hora de cedir-nos aquest espai magnífic...
• 3 Al president del Gremi d'Editors (Xesc Sanchis) i col·legues que hi han col·laborat (Glòria, Alejandra, Antoni Febrer, Romanyà Valls...) perquè el llibre “Gloses meves” s'arribàs a publicar a ca nostra, en segona edició
• 4 Als dos companys excel·lents que m'acompanyen avui en aquesta presentació pública:
  L'amic, artista, cantant, informàtic, tècnic en tants d'oficis, Agustí Bauló Baró
  L'amic, veí, escriptor, historiador, company de lluites i fatigues, el pobler Miquel López Crespí

En obrir les primeres planes d'aquest llibre, trobareu que en dedic l'edició segona a la manacorina Isabel Rosselló Girart, que és la meva dona, malalta d'alzhèimer des de fa uns cinc anys.

Veureu, també, que agraesc públicament al meu amic i company d'estudis i de lluites, el manacorí Joan Riera Fullana “Mossegat”.

En llegir-ne les quatre retxes, en podreu veure els motius.

1. No em consider cap glosador de combat, com els bons i grans glosadors de Mallorca... Però sempre m'ha agradat molt dedicar-me a treballar bé les paraules... Ni que sigui per deformació professional, quan se t'inculcava l'ús més correcte possible dels mots en castellà, en francès, en anglès, en alemany, en llatí, en grec, en hebreu, en kirundi.. (i, d'amagat, clandestinament, en CATALÀ).
2. Pentura és per això mateix que m'ha interessat molt més aplicar-me a l'ús de la llengua catalana -parlada, cantada, escrita-, que a la resta d'idiomes estudiats...
3. He tengut la gran sort de treballar, primer, com a consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, on tot es feia en català (1969-1979); professor de català al col·legi Pius XII, de Ciutat, i a la Conselleria d'Educació i Cultura (1979-1985); després, com a impressor de la versió en català del butlletí oficial de les Illes Balears (1985-1990); i posteriorment com a corrector de textos en català a diversos organismes d'institucions públiques durant dècades. (1991-2009). En guard molt bon record, de tots aquests àmbits d'actuació lingüística en català i de la bona gent amb la qual he tengut la gran sort de treballar.
4. A partir de 1995, emperò, quan m'exercesc com a regidor a l'Ajuntament de Palma, em ve al cap la idea de fer gloses... D'aleshores ençà, mir de fer-ne sempre que me'n vénen ganes.
5. Aquí en teniu aquest primer recull. Conté les aparegudes l'any passat a la primera edició, feta a Mèxic; i unes quantes més, fetes posteriorment. S'hi ha afegit una molt bona introducció i un molt bon acabament, per part dels amics que estigueren a la presentació de l'edició primera: n'Antonina Canyelles i en Miquel López Crespí.

Què vull dir-vos, avui vespre, sobre aquest llibre “Gloses meves”?

Podria dir-vos moltes coses. Per exemple, els tres motius que m'han mogut a recopilar gloses meves elaborades durant les darreres dues dècades i mitja: 1) escampar a tots vuit vents del món la nostra estimada llengua catalana; 2) jugar amb els mots que empram a la nostra estimada Mallorca; i 3) aprofitar l'avinentesa per parar esment a una de les epidèmies més esteses arreu del Planeta en ple segle XXI: la malaltia d'alzhèimer i altres demències que, precisament, impedeixen d'emprar convenientment la nostra estimada llengua.

Però, m'ha semblat millor, ara que som a punt que es torni a posar en marxa i engreixar la maquinària electoral que ha de servir per omplir de senyories privilegiades el Parlament Europeu, que podria resultar profitós reproduir aquí mateix UNES QUANTES gloses contengudes en aquest llibre i que fan referència a Europa.

Abans de recitar-les, emperò, m'agradaria dir-hi dos mots d'introducció, que puguin ajudar a copsar-ne més profundament el sentit. He de dir que el meu contacte directe amb institucions públiques europees, particulament amb el Parlament Europeu ha estat més que esporàdic. Com a ciutadà interessat a atansar-m'hi, i, també, com a polític engrescat en tasques parlamentàries.

Des de sempre, m'he volgut afanyar a treballar en la construcció política d'una Europa lliure, sobirana i solidària, tan respectuosa amb tots i cadascun dels pobles que la conformen, com amb totes i cadascuna de les persones que en fan part.

Però veig, sé i, a més a més, he de reconèixer que aquesta aspiració meva, tan profunda, s'està quedant en un mer somni! Malauradament!

Així i tot, puc dir que he tengut la gran sort d'arribar a atansar-m'hi, al Parlament Europeu, en no poques i molt diverses circumstàncies. Si no les he comptades malament, són més d'una dotzena; bé sigui personalment i física, bé sigui per altres conductes parlamentaris no tan directes.

Any 1988

Se'm presenta la primera ocasió quan m'apunt al concurs de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió Europea i al Parlament Europeu, en l'especialitat de corrector/traductor de català.

No hi arrib a obtenir cap plaça. Però em serveix per veure una mica més de prop tot aquest món tan envitricollat d'influències político-partidàries a l'hora de veure-t'hi afavorit o arraconat...

Aleshores s'interessa fort ferm per la meva situació qui s'exerceix a Madrid com a president del Congrés dels Diputats, el mallorquí Fèlix Pons Irazazábal (1942-2010), del PSIB-PSOE... Coincideix que és l'any que prenc la decisió d'afiliar-me al PSM...

Any 1989

El meu segon atansament al Parlament Europeu, “virtual” en aquest cas, es produeix quan el PSM em tria com a candidat a les eleccions europees dins la coalició Esquerra dels Pobles, que encapçala el basc Juan María Bandrés Molet (1932-2011).
Tampoc no hi arrib a entrar com a eurodiputat, però sí que contribuïm a fer que Euskadiko Eskerra, en Bandrés, ho aconsegueixi.

Em serveix per veure més de prop com es cuina tot això d'arribar a ser parlamentari de la Unió Europea.

Any 1990

La tercera vegada que m'acost al Parlament Europeu, aquestpic físicament, és com a turista. Hi vaig acompanyat de na Bel Rosselló, la meva esposa. Recorrem l'Europa Central (França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya..) amb el seu Opel Corsa, a l'estil hippiós decadent de l'època... No em puc estar de fer una passada ràpida per la seu parlamentària de Brussel·les i, en veure'n les imatges gravades, ara no puc evitar de quedar-m'hi corprès i meravellat.

Any 1995

La quarta vegada que contact amb el Parlament Europeu, també físicament, tenc l'oportunitat de veure i tractar personalment un eurodiputat de gran vàlua: Pere Esteve i Abad (1942-2005), qui aleshores treballa molt activament a Brussel·les.

La seva inquietud, el seu dinamisme, la seva laboriositat em colpeixen fortament... Jo, que aleshores no som més que un modest aprenent de regidor a l’Ajuntament de Palma, record que vaig ser tractat molt efusivament al seu despatx a Brussel·les, amb una gran delicadesa, amb moltíssima d’atenció, i amb gran cura, per part d'aquell eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, Pere Esteve i Abad.

Any 1998

La cinquena vegada que m'acost al Parlament Europeu, amb presència física també, és a la seu d'Estrasburg. Com a regidor a l'Ajuntament de Palma, faig part d'una delegació municipal que encapçala el batle, Joan Fageda. Ens hi feim presents de manera oficial, amb la finalitat de conèixer més de prop el funcionament intern de les institucions europees.

Any 2000

Per sisena vegada m'acost “virtualment” al Parlament Europeu. Som diputat del Parlament de les Illes Balears i rebem un escrit del "Congrés des Pouvoirs Locaux et Regionaux de l'Europe", relatiu a la declaració de l'any 2001 com a Any Europeu de les Llengües.

Em pos a seguir de prop i amb interès les celebracions programades als Estats membres; a valorar en profunditat i a difondre la riquesa que comporta la diversitat lingüística d'Europa; a promoure el plurilingüisme a nivell individual; i a encoratjar a aprendre altres llengües al llarg de tota la vida, incloses les manco esteses, d'acord amb l'esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Any 2000

Seguint el mateix any, es produeix el meu setè acostament “virtual” al Parlament Europeu. La comissió de Drets Humans del Parlament de les Illes Balears adopta tres acords que el comprometen a entrevistar-se oficialment amb la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu, per exposar-hi la problemàtica de les comunitats maputxes afectades pel desenvolupament de projectes hidroelèctrics i per promoure iniciatives en defensa dels drets d'aquestes comunitats indígenes. Em resulta una tasca força interessant.

Any 2000

Per vuitena vegada m'atans, físicament, al Parlament Europeu donant suport al lliurament que hi fan 35 batles dels Països Catalans d'un document en defensa de la llengua catalana. Hi som present com a regidor del PSM, a un acte on també assisteix Jaume Garau, responsable aleshores de l'oficina del PSM-EN al Parlament Europeu, amb qui arrib a mantenir una col·laboració estreta. Demanam el reconeixement oficial de la llengua catalana al mateix nivell que les altres llengües oficials de la Unió Europea. En fa catorze anys!

Any 2000

El novè acostament meu al Parlament Europeu torna a ser físic, en persona i amb participació directa a un dels seus òrgans interns. Es tracta de la trobada de partits eco-nacionalistes d'Europa, entre els quals figura com a observadora la formació política del PSM que represent, dins el grup Verds/ALE. La sessió es realitza a la seu parlamentària de Brussel·les.

Any 2003

A la desena oportunitat que tenc d'atansar-me físicament al Parlament Europeu, faig part del nombrós grup de persones que, ens hi feim presents des de Mallorca, integrant les plataformes “Autovia No”, “No al segon cinturó”, Amics i Amigues de Son Sardina i sa Garriga.

Conduïts per l'eurodiputat nord-català d'Esquerra Republicana, Miquel Mayol i Raynal (1941), hi lliuram unes 5.000 signatures, recollides a tots els municipis de Mallorca, amb la finalitat d'aturar el desastrós Pla de Carreteres de Mallorca. Hi denunciam les autoritats de l'Estat espanyol - govern regional del Consell de Mallorca, Illes Balears – perquè siguin examinades pels serveis de la Comissió, a la llum del dret comunitari aplicable.

Any 2005

El meu onzè acostament al Parlament Europeu es produeix, virtualment, al moment que em pos a fer campanya clara i explícita a favor del NO al Tractat de la Constitució Europea que se'ns vol entaferrar per nassos!

Des de VilaWeb, Vicent Partal em demana de participar en la publicació d'un llibret que recull l'opinió d'autors diversos. Cosa que faig amb molt de gust, adduint-hi una quinzena d'arguments, que consider tan valuosos aleshores com vàlids hores d'ara.

Hi queda ben evident que l'Europa que se'ns proposa de bastir no coincideix gens ni mica amb l'Europa que jo vull aixecar...

Votem NO a aquesta Europa que recula!

Diguem NO a una tal constitució

Que ofega pobles lliures i nacions.

¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta!

Any 2009

Complet la dotzena d'acostaments meus al Parlament Europeu, virtualment aquest cop, quan des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca organitzam una trobada al Consell de Mallorca amb les candidatures que es presenten a les eleccions parlamentàries europees... Cap de les dues representants, la del Partit Popular, Rosa Estaràs, ni del Partit Socialista, Teresa Riera, no es dignen de fer-s'hi presents ni respondre...

Any 2012

Assistesc per 13a vegada i darrera vegada al Parlament Europeu, físicament, a la seu d'Estrasburg, fent suport a la iniciativa promoguda per l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears.

Aconseguim que s'hi arribi a tractar la situació penosa que pateix la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, amb les mesures governamentals que li són tan contràries.

Aconseguim, també, de ser atesos i escoltats per eurodiputats dels Països Catalans i, sobretot, per l'intergrup parlamentari “Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals” del Parlament Europeu a Estrasburg...

Precisament aquests dies, som a l'espera d'obtenir la resposta que se'ns comunicà que ens arribaria abans d'un any...

Com podeu veure, el Parlament Europeu no em resulta ni estrany ni aliè, des que l'any 1988 m'hi vaig acostar per primera vegada, fins a la darrera de l'any 2012 que n'és la tretzena...

Amb tot aquest bagatge acumulat al llarg de més d'un quart de segle, arrib a concloure que l'Europa que s'aixeca, així com s'aixeca, es mereix pel cap baix aquestes UNES QUANTES GLOSES MEVES, que esper que vos agradin.

Ja em direu si en compartiu el contengut.

Setmesones!

A la fi, després d'haver-ne iniciat les gestions, “Gloses meves”, en la seva segona edició han arribat a néixer, aquesta vegada a Mallorca!
Gràcies a Xesc Sanchis (d'Embat Llibres), a Alejandra Isern (de Palma Distribucions S.L.), i amb el disseny editorial i coberta d'Antoni Febrer, avui matí mateix -dimecres, 18 de febrer de 2014-, he pogut tenir a les meves mans els primers exemplars d'aquest recull de gloses meves en la seva segona edició, impresa a Barcelona, per Romanyà Valls, S.A.
La primera edició, feta a Méxic, s'esgotà ràpidament. Amb aquesta segona, corregida i augmentada, tenim l'oportunitat d'escampar-ne més i més, arreu de Mallorca.
N'he volgut dedicar els exemplars “a Isabel Rosselló i Girart, la dona que, des que vaig perdre la companyia de na Lina Company i Vidal, fa més de dues dècades i mitja, m'acompanya, amorosida, en el camí de lluita persistent que feim tots dos plegats, amb ganes de deixar aquest món nostre una mica millor d'així com l'hem trobat en néixer”.
També he volgut mostrar el meu agraïment profund “a la tasca desplegada pel bon amic i company d'estudis i de lluites, el manacorí Joan Riera i Fullana Mossegat, sense el qual no s'hagués arribat a publicar mai aquest recull de “Gloses meves”.
Finalment, en aquesta segona edició, he volgut recollir les paraules que pronunciaren, durant la presentació de la primera, els meus dos bons amics, l'escriptor Miquel López Crespí i la poeta Antonina Canyelles i Colom.
Esper i desig que, amb els pocs guanys que se'n puguin traure, se n'arribin a beneficiar entitats dedicades a acompanyar la gent que pateix els efectes negatius de la malaltia d'alzhèimer o qualsevol altra de les demències que s'estan escampant als nostres dies i al nostre entorn.

El president Bauçà, al Tribunal Europeu de Drets Humans (Estrasburg) (01)

Drets Humans de Mallorca, a través del seu president, Bernat Vicens, fa suport explícit i ferm a la vaga indefinida que està duent a terme el professorat de les Illes Balears i Pitiüses, en defensa d'una educació pública i de qualitat per a tot l'alumnat illenc.

En aquest sentit, l'entitat creada a Mallorca l'any 1974 ha posat els seus serveis jurídics a disposició de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, com també de l'STEI-i, perquè totes tres entitats iniciïn els tràmits pertinents, encaminats a presentar José Ramón Bauzà, president del Govern de les Illes Balears, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg.

Motius? Les seves polítiques lingüístiques orientades clarament a arraconar la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears (TIL), i les seves agressions normatives dirigides a vulnerar la llibertat d'expressió i de càtedra dels ensenyants (Llei de símbols).

Al despatx de l'advocat Pablo Alonso de Caso Lozano, s'ha iniciat l'estudi acurat de les actuacions més recents del president Bauçà, a fi d'esbrinar-hi quines responsabilitats penals li poden recaure, atenent el seu menyspreu evident, manifestat explícitament, cap a les lleis i l'estatut d'autonomia, cap a òrgans consultius, tribunals jurisdiccionals, Universitat de les Illes Balears, sindicats i col·lectius diversos...

Es tracta de les tres mateixes entitats mallorquines que el 14 de juny de 2012 compareixien davant del Parlament Europeu, amb seu a la mateixa ciutat francesa d'Estrasburg, per denunciar-hi les agressions insòlites, increïbles i inacceptables, que rep la llengua catalana per part de qui n'ha de ser el màxim defensor, el president del Govern, senyor José Ramón Bauzá Díaz!

Amb aquesta darrera decisió recent, les tres entitats mallorquines que l'any passat comparegueren davant l'intergrup parlamentari "Nacions, Regions i Llengües" del Parlament Europeu a Estrasburg (França), fan una passa més cap endavant a l'àmbit internacional: volen presentar enguany més actuacions governamentals inacceptables per part del president d'un territori dels Països Catalans (Illes Balears), en aquesta ocasió davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, a la mateixa ciutat centre-europea.

Saben cert que "el camí és llarg..." I també que "ja no tenim temps d'equivocar-nos... Cal anar endavant sense perdre el pas. Cal regar la terra amb la suor del dur treball. Cal que neixin flors a cada instant..."

Salut, coratge, lluita i resistència!

Alguns enllaços relacionats amb aquest assumpte:

1. L’Assemblea de Docents estudia dur Bauzá al Tribunal Europeu de Drets Humans
   Nou diari Eivisa i Formentera – 22-09-2013
2. L'Assemblea de Docents estudia dur Bauzá al Tribunal Europeu de Drets Humans
   Racó Català 22-09-2013
3. El Govern de José Ramón Bauzá contra la legalitat vigent. “Si és possible s’ha de dur als tribunals i s’ha de arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg si és necessari.”
   Indirecte!cat 19-03-2012
4. Volen dur Bauzá a la Haia i que Mateu Isern faci de mediador. L'Assemblea de Docents estudia les possibilitats de denunciar el president i tot el Govern de les Illes Balears al Tribunal Europeu de Drets Humans
   Mallorca confidencial – 21-09-2013
5. Denunciarán a Bauzá ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos por el TIL
   Mallorca confidencial – 21-09-2013
6. L'Assemblea de Mestres i Professors en català estudia dur Bauzá al Tribunal Europeu de Drets Humans. Drets Humans de Mallorca també dóna suport a la vaga indefinida de docents
   Diari ara – 21-09-2013

Gloses meves catalanes, publicades a Mèxic!

A la seu d'AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca- (carrer de Rector Petro 27, barri de la Soledat, a Palma), faig comptes de presentar públicament aquest primer llibre, "Gloses meves", la recaptació total del qual va destinada íntegrament a aquesta entitat.
N'han de fer la presentació dues amistats meves ben entranyables: la poeta mallorquina Antonina Canyelles (de profunditat intensament densa i intensitat densament profunda!), i l'escriptor pobler Miquel López Crespí (amb més d'un centenar de llibres publicats en català!)...
El bon amic i company de lluites polítiques i pastorals, el manacorí resident a Mèxic des de fa dècades, Joan Riera Fullana “Mossegat”, quan ve de vacances a Mallorca l'any passat, s'entossudeix a voler publicar el meu primer llibre: un recull de gloses malgarbades per mi mateix aquests darrers 15 anys.
El mes de febrer
d'enguany li l'envio per correu electrònic, en format pdf.
Ell s'hi posa de valent. S'interessa pel nombre de pàgines, si ha de dur foto o no, en blanc i negre o a color, el tipus de lletra, el pressupost aproximat (sense que me n'hagi de preocupar gens ni mica, perquè “paga la casa”, em diu).
Vet ací que, molt poc temps després, al cap de poques setmanes, a mitjan març
, em fa a saber que el llibre ja ha passat pel forn de la impremta, i que és a punt de sortir a la llum pública!
El mes d'abril
m'envia imatges escanejades de les galerades del llibre, per tal de fer-ne les correccions oportunes, amb la idea que en surti publicada l'edició completa, definitivament, el mes de maig.
Es tracta d'un centenar d'exemplars, que m'ha d'enviar des de Mèxic cap a Mallorca, al nostre domicili particular del barri del Camp Rodó, a Palma (conscient que el cost del transport fins i tot pot arribar a ser superior al mateix cost de l'edició!)
En Joan, sempre tan amatent i detallista, m'informa que el meu nom ja ha estat inscrit com a escriptor, al registre de la Secretaria (Ministeri) d'Educació Pública mexicana i que se n'està tramitant l'ISBN previ a la impressió.
Li faig a saber que estic molt content de veure que ha aconseguit de publicar-me el meu primer llibre, a Méxic, en català de Mallorca! Ho valor com a FANTÀSTIC! Trob que li queda la mar de bé, i esper que s'esdevengui el primer de tota una sèrie...

El 20 de maig
, m'arriba aquest correu d'en Joan:
“Amic Cil: una buena noticia: mañana en la tarde se terminará de imprimir tu libro e inmediatamente la misma editorial te lo mandará por correo y en unos diez o doce días estará en tus manos tu "opera prima" recién salida del horno. Tómalo como un regalo de amigo y te sugiero, mejor dicho, me gustaría pudieras sacar algo de provecho económico para la cuestión del combate al Alzheimer, creo que tus amigos y admiradores no te negarían este apoyo solidario. A mí me encantaría poder apoyar a esta noble causa. Y si haces alguna presentación, espero que sí, me gustaría me mandaras información del evento. Un gran abrazo y felicidades por tu obra. Quedo a tus órdenes para cualquier cosa en que pueda apoyarte. Un gran abrazo. Juan”
Alguns vídeos recents
Jornada completa, en companyia de l'alzhèimer


A la recerca de recursos per l'alzhèimer


Gloses meves, en català de Mallorca, publicades a Mèxic


Aleshores, se m'acut d'incloure-hi com a punt de lectura, aquesta altra glosa mal garbada, perquè la pugui tenir present la gent que s'hi atansi o l'adquireixi:
Lector/a,
Amb aquesta donació
que tu fas per aquest llibre,
has tocat endins la fibra
d'una bona associació
dedicada a gent malalta
que pateix qualque demència,
per la qual ara a la ciència,
tan mancada, li fa falta
obtenir molts de recursos
per atendre tanta gent
tal com cal, parant-hi esment,
lluny d'estèrils grans discursos.
Agraint aquesta ajuda
que anirà íntegrament
a enfortir-ne el tractament:
a l'AFAM molt ben rebuda!
El 12 de juny
, des de l'oficina duanera de Correus, a Madrid Barajas, se'm comunica que dos paquets procedents de Méxic són a punt de ser enviats cap a Mallorca... El centenar de llibres que el bon amic i company de lluites polítiques i pastorals, el manacorí Joan Riera "Mossegat", s'ha entossudit a imprimir a Mèxic, en català de Mallorca,
L'endemà mateix, festa de Sant Antoni dels albercocs, m'arriba a ca nostra el primer dels dos paquets de llibres...
Moltes gràcies, amic Joan!
Cecili Buele i Ramis
Membre de l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca

Mig segle de lluita continuada, a favor de la llengua catalana a Mallorca

El bon amic i company de lluites cultural, socials i polítiques, Antoni Mir i Fullana, em fa arribar la notícia d'una iniciativa que es mereix tot el suport.

Es tracta, ni més ni pus, que d'un documental sobre mig segle de lluita dels mallorquins per mantenir viva la llengua catalana.Mig segle de l’Obra Cultural Balear (1962-2012).

"Hem lluitat 50 anys i lluitam ara més que mai. Tenim una història, ens importa i la volem contar.

No hi hem volgut renunciar, a pesar del setge econòmic que pateix avui l’entitat. Per això acudim al micromecenatge, a moltes petites aportacions: junts, ho farem possible!

Es diu “L’OBRA DE TOTS” i necessitam aconseguir 15.000€ en 40 dies, a comptar des de DIA 17 DE DESEMBRE de 2012. Si en aquests 40 dies no hem pogut arribar als 15.000€, les quantitats que els mecenes s’hagin compromès a aportar no es faran efectives i el projecte no rebrà el finançament.

Tothom hi pot aportar, les donacions comencen a partir de 5€, i tots podem ajudar fent-ne difusió. Entra i segueix la campanya.

Gràcies!"

Desembre de 2012

Enguany, resposta històrica als atacs contra la llengua catalana, el 31 de Desembre a Mallorca

Quan falten pocs dies per celebrar la Diada de Mallorca, a Palma el 31 de desembre, m'arriben uns escrits, tramesos pel bon amic i company de lluites patriòtiques i cíviques catalanes, l'alaroner Joan Vicenç Lillo, i d'altres amistats electròniques, el contengut del qual em sembla summament interessant.

Per això, m'afany a reproduir-lo en aquest blog meu.

“ Avui escric perquè, davant els atacs a què ha estat sotmesa la llengua catalana, enguany, a les Balears, m’agradaria que el proper 30 de desembre hi hagués una resposta històrica a la manifestació convocada al passeig del Born a les 18 h.

Ja sé que aquesta manifestació es convoca cada any, però enguany no és un any qualsevol. Confés que jo no hi he anat mai –potser tu sí, o no, és igual–, però crec que aquesta és una ocasió perquè ens mobilitzem els que fins ara no ho havíem fet.

Per això et deman:

Primer, que tu també hi assisteixis, i segon, que facis com jo i intentis animar a quinze o vint dels teus amics, companys i/o coneguts per demanar-los que facin el mateix i estenguin la demanda als seus amics..., i així successivament.

Si aconseguim que aquesta demanda s’estengui de manera viral i, sobretot, que arribi a aquells que encara no estaven convençuts d’assistir-hi, potser serem un parell de milers de manifestants que ens afegirem als que hi van cada any.

Hem de fer saber que els defensors de la catalanitat d’aquesta terra no ens rendim. Potser penses que no aconseguirem res, però la realitat és que l'única assegurança de fracàs és l'immobilisme.

Omplim el Born! (I el Passeig Marítim!)

AFEGESC INFORMACIÓ SOBRE LA FINALITAT I LA HISTÒRIA DE LA MANIFESTACIÓ:

31 de Desembre, arrels profundes per a una diada de futur

La Festa de l’Estendard és la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.

Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius. Des d’aleshores s’ha recuperat el vertader esperit del 31 de Desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i projectar-los cap al futur. La Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat.

Ja fa prop de 25 anys que els mallorquins i mallorquines ens manifestam amb motiu del 31 de Desembre, data que ens recorda els orígens catalans de Mallorca. Han estat diverses les generacions que s’han anat sumant, any rere any, a la reivindicació de la plenitud dels nostres drets nacionals. 20 anys són molts d’anys i abracen una època de canvis en la història de Mallorca, dels Països Catalans i del món en general.

Durant aquestes dues dècades ha caigut el mur de Berlín, han desaparegut règims polítics que semblaven sòlids, han entrat en crisi ideologies i han passat governs de diferent signe polític.

Però cada any per aquestes dates milers de ciutadans i ciutadanes continuam sortint al carrer per reafirmar-nos en el què som i per reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a l’autodeterminació.

En cada edició hem estat més els que sortíem per exigir respecte, per rebutjar les agressions de l’Estat i dels seus directes servidors, per expressar un malestar davant la situació de submissió nacional del nostre país.

Precisament el caràcter unitari és una de les característiques peculiars de la mobilització mallorquina. Durant els anys posteriors han canviat alguns elements, com el canvi de dia –de 31 a 30-, la modificació del recorregut –abans acabava davant l’estàtua del Rei en Jaume, on es llegia el manifest-, i la incorporació del concert final. Aquestes variacions no han transformat gens l’esperit de l’acte, però han contribuït a un augment important de la participació.

Al llarg d’aquestes dues dècades la mobilització ha aplegat forces molt diverses: des de les que defensaven un nacionalisme autodeterminista fins a les que reivindicaven la independència plena dels Països Catalans.

Per damunt de les organitzacions convocants, la manifestació ha unit tots els mallorquins que lluiten per la llibertat del nostre poble. I que sigui per molts d’anys, mentre l’opressió nacional es mantengui.”

Camins contra mentides (3): en peu de guerra

JUBILATS PER MALLORCA es declaren en peu de guerra contra mentides, enganys i espoliacions, en un estiu tan calent com el d'enguany a les Illes Balears i Pitiüses.

JUBILATS PER MALLORCA, que, des de la no-violència activa, s'han declarat en guerra oberta contra les mentides, enganys i espoliacions de governants que pretenen enganyar-nos, n'ha escampat la lluita arreu de Mallorca, fent-se present a 34 indrets mallorquins.

Se'ls han recorregut a peu, després de sortir de Lluc, durant 14 dies seguits del mes d'agost de 2012,!

Són els mateixos JUBILATS PER MALLORCA que van iniciar i fer vaga de fam per la llengua catalana durant 42 dies seguits al casal Can Alcover, a Palma, durant els mesos de març i abril de 2012.

Els mateixos que animaren a emprendre la campanya Enllaçats per la paraula, durant els mesos d'abril i maig de 2012, amb lectures continuades de textos en català durant vint-i-quatre hores seguides, a llocs tan significatius com:

• Can Alcover
  - Palma, 27-28 d'abril 2012
• Monestir de la Real, a la Sala Capitular de Sant Bernat
  - Palma, 4-5 de maig de 2012
• Santuari de Lluc i al Micalet (València)
  – Escorca, 11-12 de maig de 2012
• Institució Pública Antoni M. Alcover (3), (4), (5), (6), (7) i (8)
  - Manacor, 18-19 de maig de 2012
• Biblioteca Cas Metge Rei Cas Metge Rei
  - Santa Maria del Camí, 25-26 de maig de 2012
• Menorca
  - Maó, Es Castell, Sant Lluís, Llucmaçanes, Sant Climent, Alaior, Es Migjorn, Es Mercadal, Fornells, Ferreries i Ciutadella, 2 de juny de 2012

Els mateixos que contribuïren a engrescar la gent d'Enllaçats pel català, una de les campanyes més intenses qe s'han fet mai, a favor de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

De manera molt significativa a l'àmbit educatiu, on l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català han tengut un paper fonamental.

Fins al punt que han arribat a exposar, a la mateixa seu del Parlament Europeu, a Estrasburg, davant de l'intergrup "Minories nacionals tradicionals, regions constitucionals i llengües regionals" , la situació greu en què viu la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses.

Els mateixos que, durant el mes d'agost, s'han proposat i han realitzat CAMINS CONTRA MENTIDES, recorrent a peu bona part de l'illa de Mallorca.

Jubilats per Mallorca ha rebut sempre el suport d'entitats i organitzacions diverses, com és el cas de: el GOB, l’Obra Cultural Balear, Drets Humans de Mallorca, la Fundació S’Olivar, els Padrins Flauta del 15-M, la Fundació Emili Darder, APLEC dels antics escoltes de Mallorca, ATTAC Mallorca, Assemblea de Moviments Socials, Moviment Escolta, el sindicat STEI-i, etc.

Amb la seva declaració de guerra, JUBILATS PER MALLORCA es mostren disposats a lluitar fermament a favor de la llengua catalana i de tots els drets socials i laborals inherents a la població mallorquina.

És el que han anat escampant arreu de Mallorca, en tres fulls plurilingües (català, castellà, francès, anglès i alemany) que recullen els àmbits d'actuació primoridal: en defensa de la llengua catalana (“Per què en català?”) i dels drets socials (“No més espoliacions, no més enganys”) (“Resolució del segon Congrés”).

Llengua catalana
JUBILATS PER MALLORCA s'han declarat en guerra a favor de la llengua catalana: que obtengui al territori de les Illes Balears el grau màxim d'oficialitat i protecció que li pertoca, pel fet de ser-ne l'única llengua pròpia; que el seu ús normal no trobi cap casta d'impediment ni obstacle mai enlloc; que s'aconsegueixin més nivells d'esperança en la recuperació del seu ús normal a tot el territori.

Drets socials i laborals
JUBILATS PER MALLORCA s'han declarat en guerra a favor de tots els drets de la gent del nostre poble, drets socials i laborals que són propietat del poble que els ha conquerit amb tant d'esforç durant dècades. A favor del manteniment del sistema públic de pensions. A favor de reivindicar constantment situacions més justes.

Amb la seva declaració de guerra, JUBILATS PER MALLORCA es mostren disposats a lluitar fermament contra l'intent d'etnocidi cultural i lingüístic del Govern del PP a les Illes Balears.Contra el desmantellament dels sistemes de benestar social. Contra la privatització d'empreses públiques. Contra les subvencions a empreses privades amb pagues escandalosament multimiliomàries. Contra la major estafa de la història, amb espolis i enganys insòlits. Contra l'estalonament del sistema bancari privat amb garanties i intervencions públiques...

Així ho han explicat pertot arreu on s'han fet presents. I aixì se'ls ha pogut escoltar, un dia i un altre. Amb la idea de continuar fent-ho, fins que faci falta, amb iniciatives renovades...

Camins contra mentides (1): Jubilats per Mallorca, a partir de Lluc

Dimecres, 1 d'agost de 2012, Jubilats per Mallorca reprèn una altra activitat en senyal de protesta per les polítiques lingüicides del Govern del PP que presideix José Ramón Bauzá Díaz.

Amb el suport d'un bon grapat d'entitats, com són ara: el GOB, l’Obra Cultural Balear, Drets Humans de Mallorca, la Fundació S’Olivar, els Padrins Flauta del 15-M, la Fundació Emili Darder, APLEC dels antics escoltes de Mallorca, ATTAC Mallorca, Assemblea de Moviments Socials, Moviment Escolta, el sindicat STEI-i, etc. es posen a caminar per l'interior de l'illa de Mallorca.

Volen rebutjar públicament les modificacions de les lleis que ataquen directament la llengua catalana, en pretendre reduir-ne l'ús a la més mínima expressió dins el territori de les Illes Balears i Pitiüses.

Inicien així una caminada a peu “contra les mentides”, recorrent l'illa de Mallorca en senyal de protesta per diferents iniciatives de l’Executiu autonòmic

Desitgen arribar al major nombre possible de ciutadans per trametre'ls la informació que se'ls amaga i desfer les mentides que s'hi conten.

Amb aquesta iniciativa, preveuen de fer quatre marxes a peu, durant les quals s'han de repartir fulls informatius, parlar amb els ciutadans i fer actes públics.

La primera marxa, que comença dia 1 d’agost amb una roda de premsa a Lluc, ha de durar 14 dies i s'hi han de recórrer 234 quilòmetres, amb punt d’arribada a Manacor, on s'acull l’acte final del primer “Camí contra mentides”. Abans, però, s'ha de passar per una trentena de nuclis de població, d'acord amb un plàning elaborat.

Les altres tres marxes, que han de recórrer la resta de pobles de l’illa mallorquina i barris de Ciutat, s'han de fer ja dins el mes de setembre.

Des del santuari de Lluc, idò, es comença aquesta marxa a peu, organitzada per l'entitat Jubilats per Mallorca. M'hi he fet present, en representació de l'entitat mallorquina Drets Humans de Mallorca que hi dóna tot el seu suport, i n'he pogut elaborar imatges fefaents de la moguda cívica iniciada.

Ara ho entenc: el PP balear no sap llegir en català!

Amb nota de premsa datada el 18 de juliol de 2012 (76 anys després de l'aixecament militar contra la República), la portantveu adjunta del Partit Popular de les Illes Balears, Margalida Durán, dóna mostres més que evidents que, tot i esser-ne diputada i portantveu parlamentària, no sap llegir allò que escriuen en català els membres de l'intergrup parlamentari europeu ”Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages”.

Cosa que pot fer tothom que vulgui, passant el ulls per damunt d'aquest escrit!

Idò, què vos pensau? Ara resulta que la gent normal veu bellumes, quan llegeix una carta ben escrita en català que prové del Parlament Europeu! Un escrit que porta el logo del Parlament Europeu, la signatura de vicepresidents d'un intergrup parlamentari i el suport d'eurodiputats de tots els grups parlamentaris (manco el PPE), no té cap valor oficial per al Partit Popular de les Illes Balears...

Que hi creuen, de poc, en la participació democràtica, aquesta genteta del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament...

Que no, que no n'està gens ni mica ben assabentada aquesta genteta del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament! La trobada a què fa referència no va ser duita a terme a la seu parlamentària de Brussel·les, sinó a la d'Estrasburg!

Jo hi era, i en vaig traure moltes imatges fefaents de la feta!

Si allò que sé, senyora Durán, ho exposau tan malament, ja em direu què no hem de pensar d'allò que ens deis i no sabem...

Si, com diu la portantveu del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament, l'intergrup del Parlament Europeu Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages, (que convida gent de Mallorca perquè el 14 de juny de 2012 presenti a Estrasburg el cas de la discriminació del català a les Illes Balears), ara resulta que no és cap òrgan oficial del Parlament Europeu, em deman i es pot demanar tothom: què hi pinten i què hi fant tants d'eurodiputades (15) i eurodiputats (28) de tots els grups parlamentaris reunits (53 eurosenyories reunides dins d'una sala de l'edifici parlamentari europeu)?

També ens podem demanar què hi deuen fer els 16 membres del PP que ens governa, administra i representa tan malament arreu d'Europa (per cert, absents durant la reunió esmentada)?:

Edit Bauer (Eslovàquia),
Simon Busuttil (Malta),
Herbert Dorfmann (Itàlia),
Michael Gahler (Alemanya),
Kinga Gál (Hongria),
Ádám Kósa (Hongria),
Alain Lamassoure (França),
Alajos Mészáros (Eslovàquia),
Angelika Niebler (Alemanya),
Alojz Peterle (Eslovènia),
Bernd Posselt (Alemanya),
György Schöpflin (Hongria),
Csaba Sógor (Romania),
László Surján (Hongria),
László Tökés (Romania)
i Milan Zver (Eslovènia)?

Se suposa que, quan hi acudeixen, hi deuen fer alguna casta de feina política parlamentària, més o manco valuosa, en ocupar la seu del Parlament Europeu a la ciutat francesa d'Estrasburg!

O només hi van a prendre el cafetet i els piscolabis que s'hi serveix?

Parlament balear vol atacar, Parlament europeu vol defensar la llengua catalana

És bo saber que, precisament un dia abans que el Parlament de les Illes Balears decideixi de llevar suports a la llengua catalana -a proposta del Partit Popular que n'ostenta la majoria-, des del mateix Parlament Europeu, -mitjançant l'intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües-, se'n demana una rectificació:

Que no es modifiqui la Llei de la funció pública, que es vetlli i treballi per la igualtat lingüística entre castellà i català, i que es retorni al consens matengut durant dècades sobre aquest assumpte.

Nombrosos mitjans de comunicació se'n fan ressò, de la informació que facilita l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, a través de les seves portaveus Maria Antònia Font i Magda González, respectivament:

1. Blog Sóc un rodamón: Ara ho entenc: el PP balear no sap llegir en català!
2. Lavozdebarcelona.com: El catalán deja de ser obligatorio para trabajar como funcionario en Baleares con numerosas excepciones. Seguirá siendo un requisito para los docentes, el personal de atención al público, y los puestos de ‘características especiales’ en que ‘se motive que es imprescindible exigirlo’./li>
3. El País: El PP recorta el peso oficial del catalán en Baleares. Ya no será necesario conocer la lengua para ser funcionario
4. Menorca.info: El PP niega que Bruselas exija retirar la Ley de Función Pública. La portavoz adjunta de la formación asegura que el catalán continúa siendo un requisito para acceder a la Administración, salvo en algunas excepciones
5. Menorca.info: El catalán ya no es requisito para acceder a un empleo público. El Parlamento Europeo remitió un documento solicitando al presidente del Govern la retirada del proyecto de modificación de la norma para no atacar los derechos de los catalanoparlantes
6. El Triangle: Centenars de persones protesten davant el Parlament contra la llei que margina el català a les Illes. El PP ignora la pressió social, el rebuig de l'oposició i la demanda de l'Eurocambra i tira endavant la nova Llei de la funció pública, un atac directe contra la llengua que fa saltar pels aires al consens de tres dècades en matèria lingüística
7. Neva dins el vidre: Europa intervé en el conflicte lingüístic a les Balears. Acció al parlament europeu en defensa del català
8. VilaWeb: El català, llengua de segona a les Illes. El Parlament aprova la modificació de la llei de la funció pública, enmig de protestes al carrer
9. Agència Catalana Alternativa de Notícies: Al parlament la llei feixista del PP que arracona el català
10. Diari de Balears: El PP fa retrocedir 26 anys el català a Balears. Els populars trenquen el consens lingüístic a les Illes amb l’aprovació en el Parlament de la modificació de la Llei de funció pública. Antoni Pastor hi votà en contra
11. llibertat.cat: El Parlament Europeu es posiciona a favor del català a les Illes. A través d'una carta en català dirigida al Govern de les Illes Balears, el Parlament Europeu demana a Bauzá que rectifiqui la seva política lingüística regressiva
12. Viquinotícies: El Parlament Europeu demana a Bauzá que retiri la modificació de la funció pública
13. llibertat.cat: El PP margina el català a les Illes per accedir a l'Administració. Aquest vespre continuaran les mobilitzacions davant dels Ajuntaments
14. normalització.cat: Tram final de la modificació de la funció pública contra el català al parlament balear
15. directe.cat: El PP de les Illes confirma el genocidi contra la llengua catalana. Sánchez Camacho avala els seus correligionaris de les Illes abstenint-se a la concessió de la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya a Òmnium. El PP segueix amb la persecució contra la llengua catalana per terra, mar i aire, primer al País Valencià, a la Franja, a les Illes i al Principat i avui s’ha consolidat la persecució a les Illes amb la modificació de la Llei de la Funció pública. El nou redactat rebaixa la llengua catalana de requisit a mèrit per accedir a l'Administració o ocupar-hi un lloc de treball i introdueix la possibilitat que els topònims de les Illes Balears tinguin forma oficial en català i en castellà.
16. tribuna.cat: Siurellada al Parlament a favor de la llengua pròpia. Aquest dimarts 17 de juliol l'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat una siurellada popular davant el Parlament de les Illes Balears, amb motiu de la votació de la reforma de la Llei de Funció Pública, que modifica la Llei de Normalització Lingüística i elimina el dret dels mallorquins a adreçar-se en català a l'administració pública.
17. europapress: El catalán deja de ser un requisito para convertirse en un mérito. El Parlament aprueba la Ley de Función Pública que para PSIB y PSM supone "la rebaja del catalán a lengua prescindible"
18. ciutat.es: El Parlamento europeo pide a Bauzá que "rectifique y retire" la modificación de la Ley de Función Pública. Su Presidente invita a no acatarla
19. Diari de Balears: Alguns eurodiputats demanen a una carta a Bauzá que rectifiqui els seus atacs al català
20. VilaWeb: El Parlament Europeu demana a Bauzá que retiri la modificació de la funció pública. El commina a vetllar i treballar perquè la llengua catalana, pròpia de les Illes, aconsegueixi 'la plena igualtat jurídica i social amb el castellà'
21. Blog Sóc un rodamón: Estirada d'orelles del Parlament Europeu al president del Govern de les Illes Balears
22. Naciodigital: L'Eurocambra estira les orelles a Bauzá pel català. "Retorneu al consens que durant més de 26 anys s'ha mantingut a les Illes", li reclama
23. La voz libre: El Parlamento europeo pide a Bauzá que "rectifique y retire" la modificación de la Ley de función pública
24. Expansión: El Parlamento europeo pide a Bauzá que "rectifique y retire" la modificación de la Ley de función pública
25. Europapress: El Parlamento europeo pide a Bauzá que "rectifique y retire" la modificación de la Ley de función pública