En defensa de l'ús del català, a l'administració de Justícia

L'altre diassa vaig publicar que m'arriben campanes que, al Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, hi ha un sector procliu a l'ús de la llengua catalana dins l'Administració de Justícia a les Illes Balears i Pitiüses... Cosa que m'alegra ben molt saber.

Allò que encara no sé, hores d'ara, és si hi deu haver qualque misser que empri el català habitualment, oralment i per escrit en algun indret de les Illes Balears i Pitiüses...

Sí sé en quina situació em vaig trobar -ja fa anys- quan vaig demanar per favor al president del Tribunal que fes tots els possibles perquè s'empràs el català en un judici al qual vaig acudir...

Em vaig haver d'empassar el mal tràngol de veure'm sotmès a l'efecte nefast d'una traducció simultània per part d'un funcionari (que degué fer tot quant sabia, pobret, per mirar de fer entendre a la fiscal monolingüe allò que jo manifestava en la llengua pròpia d'aquesta terra nostra!)

M'ha vengut al cap, en aquest sentit, la intervenció que vaig fer al Congrés dels Diputats l'any 2003, en defensa de la llengua catalana a l'Administració de Justícia. Hi proposava, inútilment, que s'hi consideràs com a requisit per al personal funcionari (en lloc d'un mer mèrit, com és ara) el coneixement i l'ús de la llengua catalana arreu dels Països Catalans...

Per això mateix, m'alegra ben molt haver estat convidat a l'acte que s'organitza el proper dia 10 d'octubre a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de Ciutat, A LES 19 HORES, on es preveu de fer el lliurament del Premi Agustí Juandó 2014: un guardó que reconeix la dedicació i la feina de normalització de la llengua catalana en l'àmbit jurídic i judicial.

El guardonat és un misser mallorquí que es diu XISCO RIERA. Ha estat membre de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears.

S'hi valora la seva feina de promoció de la llengua a les Illes Balears en l'àmbit judicial, i de ser un nexe de connexió entre l'advocacia catalana i la balear, pel que fa al tema de la normalització de la llengua.

Faig comptes d'anar-hi, si més no, per fer suport a aquest misser mallorquí que s'ha fet mereixedor d'un premi d'aquestes característiques. I m'agradaria que no fóssim pocs els ciutadans que ens hi féssim presents.

A aquestes alçades del segle XXI, amb polítics que ens governen, administren i representen tan pèssimament, fa goig de veure que encara hi ha gent que lluita a favor de la nostra estimada llengua catalana, en un àmbit tan “advers” com és ara el de l'administració de Justícia.

Una administració que s'està mostrant tan espanyola i castellana, que sembla que fardi i bravegi de comportar-se injustament amb la gent que tenim per costum emprar-ne també una altra, de llengua, la nostra llengua pròpia, la llengua catalana -definida així per l'Estatut d'Autonomia que diuen que es fonamenta en la Constitució espanyola-.

Pel que he pogut esbrinar, aquest guardó que li atorga el Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears, complementa la Medalla al Mèrit en el Servei a l'Advocacia que el proppassat mes de juny li va concedir l'Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears.

Se'l considera un home clau en el desenvolupament de la professió i del Col·legi professional. Ha estat secretari de la Junta de Govern durant deu anys, i ha presidit les comissions de Drets Humans i de Normalització Lingüística.

Esper que ens hi retrobem tota la gent que estimam la nostra llengua i que volem que els drets humans siguin respectats arreu del món, també a ca nostra.

Aquest guardó Agustí Juandó i Royo, que fa comptes d'atorgar al misser mallorquí Xisco Riera la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears, divendres dia 10 d'octubre, a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, a les 19 hores, em duu a pensar en una de les intervencions que, com a diputat autonòmic, vaig fer al Congrés dels Diputats d'Espanya el 4 de març de 2003, en defensa de la llengua catalana a l'administració de Justícia espanyola.

A la vista dels resultats tan esquifits que s'hi han aconseguit fins ara, quant a l'ús del català en aquest àmbit, arrib a la conclusió que les generacions més joves, com aquestes que ationen la lluita del personal docent a les Illes Balears i Pitiüses, d'ara endavant hauran d'arribar a trobar i emprar altres mètodes més eficients que els que s'han usat fins ara...