Parlament de les Illes Balears, contrari a judicialitzar el procés sobiranista a Catalunya, fa suport a la democràcia

Aquest dimarts, 21 de febrer de 2017, he passat un guster d'assistir a la sessió plenària del Parlament de les Illes Balears: m'interessaven especialment dues iniciatives parlamentàries. Figuraven als dos darrers punts de l'ordre del dia. M'hi he fet present a les 12:30 i me n'he sortit a les 15:30 h.

La diputada de Podem Illes Balears, Laura Camargo,
defensa la proposició no de llei i en demana el suport

He pogut seguir de prop la primera iniciativa, presentada pel grup parlamentari Podem Illes Balears. Fa referència directa i explícita a la santa mare església catòlica apostòlica i romana, en el seu vessant més visible com a propietària titular de béns patrimonials...

Presentada per la diputada Laura Camargo, s'hi reclama «la titularitat del domini  o d'altres drets reals «immatriculats» a favor de l'Església catòlica a les Illes Balears». 

M'ha servit, si més no, per aprendre i conèixer el significat d'aquest mot -desconegut per mi fins a aquell moment-: el fenomen de les «immatriculacions», una pràctica de l’església catòlica que en els últims anys li ha permès d'inscriure al seu nom, de manera estranya, més de 4.500 immobles en tot el territori de l’Estat..., segons informacions derivades de preguntes adreçades al Govern espanyol, des del Senat. 

A la cambra balear, el debat s'ha perllongat durant una hora i mitja, aproximadament. Sortint-ne aprovada aquesta proposició no de llei, presentada pel grup parlamentari Podem Illes Balears.

La diputada de Més per Mallorca, Margalida Capellà,
defensa la proposició no de llei, reclamant-ne el suport

Més o manco com ha succeït amb la segona, que ha estat plantejada pel grup parlamentari Més per Mallorca. 

Es tracta d'una proposició no de llei presentada per la diputada Margalida Capellà, amb la finalitat d'obtenir l'aprovació majoritària dels grups parlamentaris, fent suport explícit a la democràcia i mostrant-se obertament contraris a la judicialització del procés sobiranista de Catalunya.

Per 35 vots a favor i 20 en contra (PP-Ciudadanos) se n'ha aprovat la proposta, consensuada amb la resta de grups parlamentaris (Més per Mallorca, Més per Menorca, Podem Illes Balears, PSOE, El Pi).

Tot i que m'ha sorprès el nombre d'absències (4), entre les quals la presidenta del Govern, Francina Armengol, m'ha alegrat ben molt veure que, amb una majoria considerable, el Parlament de les Illes Balears fa suport explícit al procés sobiranista català i es declara contrari al tractament que comporta, per part del Govern espanyol, la judicialització d'una iniciativa tan democràtica, com és ara la celebració d'un referèndum perquè Catalunya decideixi el seu futur com a nació.

També resulta satisfactori poder veure que, a les cadires reservades per al públic assistent a la sessió plenària del Parlament, membres d'organitzacions, com són ara l'Assemblea Sobiranista de Mallorca o també Esquerra Republicana Mallorca, hi són presents, seguint amb deteniment cadascuna de les intervencions parlamentàries.

Tant les que surten dictades pel seny asserenat i la serenor assenyada, com les que provenen visceralment de ments tan ofuscades que es mostren incapaces de besllumar el més petit bri positiu d'una iniciativa parlamentària tan clara i catalana com aquesta.

STOP suïcidis per mor d'hipoteques!

En una societat democràtica, on se suposa que tots som iguals i tenim el mateix dret a viure, cal demanar-se qui n'és el responsable, d'aquests suïcidis, cada cop més nombrosos i que van en augment cada dia que passa?
Són o no són autèntics crims contra la població?
Quines són, en realitat, les instàncies provocadores o impulsores d'aquests suïcidis?
Quins elements, individus o entitats, n'han de ser considerats culpables?
No hi ha ningú que pugui ser considerar criminalment responsable de delicte?

1. Almassora (La Plana Alta), 18 de febrer de 2013
   Una dona de 47 anys s'ha cremat a l'estil bonzo en un caixer automàtic, dins d'una oficina d'una entitat bancària d'Almassora (la Plana Alta), situada a l'avinguda José Ortiz. Mentre s'encenia, cridava: 'M'ho heu pres tot!'
2. Barakaldo (Biskaia), 9 de novembre de 2012
   Amaia Egaña (53 anys), puja dalt d'una cadira, es llança per la finestra del quart pis del seu habitatge, al carrer Escuela de Artes y Oficios, 11, a les 9:23 del matí, quan la comissió judicial/policial de llançament ha de desnonar-la del seu pis. Mor a l'acte. Ha estat regidora socialista a Eibar (Guipúscoa), casada amb regidor de l'Ajuntament de Barakaldo entre 1991-2003. Tenen un fill de 21 anys.
3. Burjassot (l'Horta Nord), octubre 2012
   Un veí s'intenta suïcidar moments abans de ser desnonat.
   Un altre veí del barri de Nucli Antic del municipi valencià de Burjassot, pare de família a l'atur, es llança pel balcó des del segon pis, sobre les 10:30 hores, en detectar l'arribada de la comitiva judicial que aparca davant de casa seva per fer-lo fora a ell, a la seva parella convalescent i als seus dos fills de 18 i 20 anys, i deixar-los al carrer, sense sostre i sense alternatives de vida. Tot i la forta caiguda, l'home, que treballa fent mobles de cuina, és traslladat a l'hospital amb un traumatisme crani-encefàlic i en sobreviu.
4. Còrdova, 16 de novembre de 2012
   Ricardo G. M. (50 anys), mor després de llançar-se des de la finestra de la segona planta del seu habitatge, situat a l'avinguda Ronda de Tejares. La víctima n'ha de ser desnonada perquè no pot pagar el lloguer.
5. Còrdova, 8 de febrer de 2013
   Francisco José Lema Bretón, un activista de la plataforma Stop Desahucios, de 36 anys, casat, amb una filla de 8 anys, duu anys asfixiat pels deutes. Intenta suïcidar-se l'any 2011 clavant-se un guinavet davant una oficina bancària, en reclamar-se-li pagaments per la seva casa. Obrer de la construcció, pateix els efectes de la crisi que el porten a l'atur. El 8 de febrer de 2013, després de deixar la seva filla a l'escola, es tira per avall des d'una planta quarta del carrer Cartago
6. Donòstia, abril 2012
   Una dona, llogatera d'una casa del barri d'Amara, intenta suïcidar-se i és trobada inconscient quan l'advocat i el notari acudeixen a notificar-li el desnonament. Deixa una nota on diu que, si la trauen fora de casa, se suïcida. Pren un munt de pastilles
7. Granada, 25 d'octubre de 2012
   José Miguel Domingo, (53 anys) es penja a Granada, al pati interior d'un immoble, hores abans de ser desnonat, per mor d'una hipoteca de 240.000 euros formalitzada l'any 2007
8. L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), 12 de novembre de 2010
   Juan Álvarez M.P. (45 anys), quan va a ser desallotjat de l'habitatge que ocupa amb la seva dona i la seva filla menor d'edat, es penja en ple carrer. L'home pren aquesta decisió després de demanar a l'Ajuntament que retardi l'execució de la sortida perquè fa "molt fred per estar amb la família al carrer".
9. Las Palmas (Gran Canària, 23 d'octubre de 2012)
   Un jove se suïcida, tirant-se per un dels ponts de Lomo Apolinario, després de perdre la feina i que se li comunica el desnonament per part del banc
10. Màlaga, 7 de juliol de 2012
    Isabel, minusvàlida, divorciada de 56 anys, no pot superar veure's obligada a haver de deixar la seva vivenda, com a conseqüència d'un desnonament. Es llança al carrer des de l'onzè pis del seu habitatge, al carrer Mestre Chapí. La premsa n'oculta el succés, malgrat l'aparatositat de la seva mort, presenciada en viu des del carrer per més d'un centenar de persones
11. Màlaga, 14 de desembre de 2012
    Dolores García (52 anys), es llança des de la balconada del seu apartament tres dies després de rebre una ordre de desnonament per impagament de la hipoteca.
12. Mallorca (Calvià)
    Un home de 68 anys, de nacionalitat francesa, ha estat trobat mort pel seu fill aquest dissabte a una vivenda del quilòmetre 10 del Camí Mayans, al municipi mallorquí de Calvià, després d'haver-se llevat la vida per mor dels seus problemes econòmics... li anaven a embargar la vivenda, un immoble a Palma, per un deute contret amb un particular de 50.000 euros. Apareix amb una bossa de plàstic passada pel cap, amb la qual s'asfixia. Al seu costa, una nota de comiat n'informa dels motius.
13. Mallorca (Calvià), 12 de febrer de 2013
    Pere Taberner Servera i Jovita Rovira Alzamora, un matrimoni de jubilats, 68 i 67 anys respectivament, se suïciden a Cas Català, en rebre a ca seva, carrer del Barranc, una ordre de desnonament, segons sembla mitjançant una ingesta massiva de medecines.
14. Mallorca (Palma), 14 de gener de 2013
    Un comerciant de 62 anys és trobat mort el mateix dia en què s'ha d'executar l'embargament del local, una sastreria que regenta al centre de Palma, en no poder fer front a nombroses mensualitats de l'establiment. Per la qual cosa un Jutjat en resol el desnonament (dins la butxaca porta la resolució judicial). El cadàver d'aquest veí del Coll d'en Rabassa,apareix a la zona des Carnatge, al Coll d'en Rabassa, on tot apunta que es lleva la vida
15. Peñafiel (Valladolid), 9 de desembre de 2012
    Una dona (62 anys) se suïcida llançant-se des d'una finestra de l'habitatge de la qual ha de ser desallotjada per impagament del lloguer. Té dos fills i és a punt de quedar-se sense vivenda, en no poder pagar diversos mesos del lloguer. Està casada amb un jubilat, tenen dos fills, i pateix periòdics episodis depressius
16. Santesteban (Navarra), 28 de novembre de 2012
    Un home (59 anys) se suïcida abans que es dugui a terme el desnonament judicial de l'habitatge en què resideix. La causa, un deute per impagament del lloguer de 4.200 euros pel qual el Jutjat de Primera Instància n. 4 de Pamplona decreta el seu desnonament.
17. Basauri (Bizkaia), 11 de febrer de 2013
    Iñaki (56 anys) es lleva la vida, per mor dels problemes que té per pagar la hipoteca. Pren aquesta decisió perquè la seva casa ha de ser subhastada per impagament.
18. Alacant, 13 de febrer de 2013
    Un home de 55 anys se suïcida en presència de la comissió judicial encarregada de fer efectiu el desnonament del seu habitatge situat al pis del número 25 del carrer de Poeta Sansano, al barri de Los Ángeles d'Alacant, per no haver pagat el lloguer des de sis anys enrere.

La intervenció, dura, molt dura, i crua, molt crua, de la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Ada Colau mai no pot ser tan dura ni tan crua com la realitat de tants suïcidis per motius idèntics.

El Parlament de les Illes Balears, a l'ull de l'huracà

Arreu de l'Europa del segle XXI, vivim uns temps de convulsions profundes, que rebroten de manera més virulenta que mai a partir de l'any 2007, ara fa cinc anys, quan presideix el Parlament de les Illes Balears Maria Antònia Munar.

Des de l'any 1983 ençà, en el decurs de vuit legislatures, 9 persones n'han exercit la Presidència:

Antoni Cirerol Thomàs (AP-PDP-UL, 1983-1987);
Jeroni Albertí i Picornell (UM, 1987-1991);
Cristòfol Soler Cladera (PP, 1991-1995);
Joan Huguet i Rotger (PP, 1995-1999 );
Antoni Josep Diéguez i Seguí (PSOE, 1999);
Maximilià Morales i Gómez (UM, 1999-2003);
Pere Rotger i Llabrés (PP, 2003-2007);
Maria Antònia Munar i Riutort (UM, 2007-2010);
Aina Rado Ferrando (PSOE, 2010-2011);
Pere Rotger i Llabrés (PP, 2011-2012).

La manca de regularitat s'hi detecta a primer cop d'ull. En pot ser la mostra primera que s'hi exhibeix. Manca de regularitat. Anormalitat, si més no, pel que fa a la durada de cadascuna de les legislatures, fixada, en principi, en quatre anys.

Aquest termini s'arriba a assolir plenament i pràcticament només durant les dues primeres legislatures, a les Illes Balears.

Manca de regularitat, anormalitat, que porta a tenir dos presidents durant la cinquena, dues presidentes durant la setena i un mateix president durant la sisena i la vuitena!

La anormalitat esmentada podria esdevenir irrellevant, si no anàs acompanyada d'altres mostres d'anormalitat més preocupant, des del punt de vista democràtic.

Vull fixar-me en una. Aquesta: de les QUATRE darreres persones que han ocupat la Presidència del Parlament de les Illes Balears, TRES han estat imputades pels Tribunals de Justícia, en qüestions relacionades amb casos de corrupció. De quatre, tres! Quasi res!

Qualque cosa greu i seriosa deu haver passat en aquestes illes nostres quan, davant situacions com aquesta, s'han arribat a veure compensades amb vots considerables a les urnes, precisament, les dues formacions polítiques dins les quals s'integren aquestes tres persones:

Maximilià Morales, d'UM, pel cas Son Oms; Maria Antònia Munar, d'UM, pel cas Son Oms, pel cas Can Domenge, pel cas Maquillatge...; i Pere Rotger , del PP, pel cas Over Marketing.

Estam parlant del Parlament de les Illes Balears, sense ficar-nos, ni prop fer-hi, amb els membres del Govern!

La dimissió recent del president del Parlament, entre d'altres elements, pot comportar certes valoracions que pretenguin desacreditar institucions tan valuoses com la parlamentària. Una excusa i un motiu més per fer-hi retallades, al mapa de les autonomies tan malparides a l'Estat espanyol...

He viscut ben de prop el que és i comporta un Parlament. Vaig ser-ne diputat durant tota la legislatura cinquena, quan s'hi exerciren com a presidents Diéguez i Morales.

Acabava de conèixer el que és i comporta una acció de govern: l'exercida com a conseller de Cultura al Consell de Mallorca. I l'acció de l'oposició: l'exercida com a regidor a l'Ajuntament de Palma.

Crec saber-ne, una miqueta de què estic parlant!

He de dir, clar i català, que no tota la gent que es dedica a la política ho fa amb les mateixes intencions. Ni amb la mateixa intensitat. Ni amb els mateixos objectius. Ni se serveix dels mateixos mitjans per a exercir-ne la tasca. Sortosament, la diversitat n'és una bona marca.

N'hi ha que som així. Ens ficam en política sense anar a cercar de fer-nos més rics, ni aspirant a aconseguir el major nombre possible de guanys econòmics, materials o patrimonials. Fins i tot n'hem pogut haver sortit perdent, en aquest àmbit...

Però hem tengut sempre ben clar, i així hem mirat de comportar-nos, com qui aspira, només, a comptar amb el mínim imprescindible per sobreviure amb certes dosis de dignitat.

He de dir que no resulta gens ni mica fàcil! Sobretot, quan veus passar per davant dels teus ulls oportunitats úniques d'embutxacar-te doblers, amb certa facilitat, si més no aparentment innòcua. Amb mil i una excuses i pretextos que ho poguessin justificar...

Tampoc no resulta gaire fàcil manifestar-te disconforme amb certes decisions que s'adopten en aquest àmbit i que, des del punt de vista propi, consideres que no són les més adequades per romandre al servei del poble, tot evitant de servir-se'n en profit propi.

Malgrat tot, en defensa d'institucions públiques com la parlamentària, a aquestes alçades del segle XXI, som dels qui pensen i creuen que mai no serà retallant o escapçant espais de democràcia, per esquifida que pugui semblar a primera vista, que se'n reforçarà i es consolidarà més fermament la democràcia veritable.

Això sí, a més democràcia, cal més transparència, més honestedat, més “comptes clars”, més exigència... amb totes les reformes, autocrítiques i millores que calguin.

Adéu, Decret 100, barra 1990!

Llegesc avui, amb grans dosis d'indignació i repugnància, que el president Bauzà, amic impulsor de costums forasters a ca nostra, és a punt de derogar el Decret 100/1990, de 29 de novembre, al qual sempre m'he sentit profundament agraït i en defensa del qual m'he mostrat durant aquestes dues darreres dècades molt sovint:

Menyspreus infligits a la llengua catalana, Any 2000

Decret 100/1990

Un bon dia de novembre,
L'any noranta al segle vint,
Vint-i-nou jornades fetes,
Per no perdre mai el fil,

Besllumant ja l'any dos mil,

Decidiren promulgar-hi
Un decret amb molt més pes
Que un dictat parlamentari
Mai per mai encara pres.

A tothom va ser remès:

“Es fa sebre a nostra gent:
Mantenim la llengua pròpia,
Escampem-la als quatre vents,
Defensem-la com pertoca”.

Amb les ungles, dents i solfes.

És la llengua catalana
que parlam pertot arreu
de la nostra Part Forana,
tant si ho creus

com si no ho creus.

És la llengua catalana
Que parlava en altre temps
Pels carrers vilans de Palma
Una munió de gent.

Hi bufaven altres vents.

Volen baixos aquests tords,
Sonen fluixes eixes cordes,
Omplen l'illa d'arbres bords.
Més que fer allò que pertoca,

S'hi embulla més la troca…

Amb un Pacte de Progrés
Governant les nostres illes,
Hem de fer encara molt més,
per Ciutat i Foravila,

tionant sia com sia.

Una llengua com la nostra,
Que ha passat tants d'entrebancs,
És un bon motó de mostra
Que el futur es fa lluitant

Amb coratges incessants.

Escampem la nostra llengua
Cap a tots vuit vents del món,
Que hi romangui falaguera,
Amb l'orgull de ser qui som.

No ho dubteu: siau qui sou!

Si és cert el que es publica avui (DdB, 02-01-2012), ni tan sols un quart de segle haurà aconseguit de mantenir-se vigent en aquesta terra nostra una norma com aquesta! Gràcies a la tasca de “lingüicides” tan forassenyats com el president Bauzà.

No li serveix de res que hagi estat signat pel seu antecessor en el càrrec, Gabriel Canellas i Fons, del seu mateix partit polític. Ni que l'hagi impulsat qui va ser-ne col·laboradora assídua, la consellera Maria Antònia Munar i Riutort.

Amb un cop sec de ploma, el president de les Illes Balears, successor indigne de tots els altres presidents, -que com a mínim s'han mostrat una mica més respectuosos amb la llengua catalana, l'única llengua pròpia d'aquestes illes-, pretén esborrar del mapa la protecció minsa que comporta un decret que es limita a fixar el català com a llengua d'ús normal dels membres del Govern...

Això sí, arriba a certs detalls que, pel que es veu, deixen massa malparada la sensibilitat lingüística dels actuals cappares del Govern municipal, insular, estatal i europeu, del Partit Popular.

No m'estranya gens ni mica. Des que guanyaren les eleccions, era previsible que s'atrevissin a fer això i molt més que encara ens queda per veure.

Som dels qui pensen i creuen, emperò, que cometen un error molt greu, de dimensions històriques, si, en nom d'una majoria absoluta aconseguida a les urnes, es creuen amb tot el dret del món a cometre qualsevol barrabassada que els passi pel cap.

Malauradament, després, ja no hi haurà res a fer. I s'haurà d'apel·lar, com sempre, a la dita que els nostres avantpassats acostumaven a repetir per pa i per sal: “Déu ens guard d'un ja està fet!”

Només se m'acut de dir-hi que, pel bé d'una democràcia una mica més enfortida entre nosaltres, no estaria gens ni mica malament, i m'agradaria ben molt arribar a veure, que qualque dia, per llei i sentència dels tribunals de Justícia, també els “lingüicides” van a parar a la presó.

D'aquí que toquin hores!

Glosa nadalenca 2011

Pre-Nadal tan calorós
feia temps que no em passava,
des que lluny d'ací em trobava
i em quedava suorós.

Tot i així, més dolorós
em resulta veure l'illa,
besllumant-hi que perilla
el retorn més rabiós

a una Europa que anam fent,
sense pols i sense vida:
va prenent-hi fora mida
la del mercader rabent

que només tracta la gent
per extraure'n millor guany,
provocant arreu cada any
un augment de patiment!

Ni triam els governants,
ni triam qui ens representa;
sols triam qui ens presenta
a les mans d'aquests bergants

que ja ens han encolomat,
tant si vols com si no vols,
tot allò de viure sols
amb això que duim posat,

obligats a prosseguir
el camí que sols ells saben,
on segur que mai no hi caben
tots quants som d'allà i d'ací...

Quan em mir trenta anys enrere
i record quant he viscut,
jo no puc quedar-m'hi mut:
sent tan llarga ma carrera...

Quan em mir trenta anys enrere
i veig quant he volgut fer
dins ca nostra i al carrer,
sempre em veig botant barreres...

Quan em mir trenta anys enrere
i remir allò que són,
mai l'afany de canviar el món,
no he deixat a una vorera.

Quan em mir trenta anys enrere
els Països Catalans,
en veig més, de païsans,
que s'estimen la Senyera.

Per això i malgrat tot,
jo vull dir que estic content
perquè veig molta de gent
disposada a pegar un bot;

tant de bo que fos pertot
i que fossin a milers,
milions a ser els primers
que ho provassin de rebot:

Pegar un bot de resistència,
pegar un bot de ferma lluita,
pegar un bot cap a la fuita
pegar un bot d'independència!

Que el Nadal amb aquest cop
ens captivi enguany molt més:
i que empengui no només
quatre gats de més a prop.

Que ens ajudi a obrir els ulls,
a parar bé les orelles,
a dur sempre les mans plenes,
a ensumar millor els embulls,

per assaborir tots junts
eixa vida que es diu nova:
que comença en una cova,
i perdura a molts més punts.


Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 18 de desembre de 2011

Les represàlies de Franco contra militars "poc addictes", a Mallorca

Acab d'assistir a la presentació del llibre de Josep Massot i Muntaner Les represàlies de Franco contra els militars “poc addictes”. La “causa del mando” de 1936 a Mallorca, editat per Lleonard Muntaner, L'ARJAU, 26.

He adquirit aquest llibre de 230 pàgines, signat a Montserrat per Josep Massot i Muntaner, el 8 de setembre de 2011 i presentat al Centre de Cultura de sa Nostra, dimarts, 22 de novembre de 2011, per David Ginard, Sebastià Serra, Miquel Duran, Lleonard Muntaner i el mateix Josep Massot, davant d'una concurrència que quasi n'omple la sala auditori.

El llibe tracta sobre les desavinences entre sectors militars i civils rebel·lats el juliol de 1936 contra el poder legítim de la Segona República, i es refereix expressament al quadre d'una vuitena de militars malvists per Franco i pel sector més dur dels revoltats mallorquins.

L'autor del llibre es basa en el text sencer de dues causes judicials que fins fa poc havien estat tancades i barrades i amagades al jutjat militar de Palma i que li han estat facilitades per Juan Negreira i Lleonard Muntaner.

Tots dos documents aporten una quantitat enorme de documentació nova, que permet a l'autor ressaltar-hi els aspectes que li semblen més importants i donar pistes per aprofundir-hi més en estudis monogràfics.

Els personatges centrals a què fa referència el procediment sumaríssim nº 977 de 1936 són:

• General Francisco Franco
• Comandant militar de les Balears (20-09-1936 - ?-?-1937), Trinidad Benjumeda del Rey (Sevilla, 1879-?)
• Coronel d'Infanteria retirat Ricardo Fernández de Tamarit (1874 - ?)(jutge instructor de judici sumaríssim)
• Coronel, comandant militar Aurelio Díaz de Freijó (acusat)
• Membre de l'Estat Major, Josep Clar Pujol (acusat)
• Membre de l'Estat Major, José Garrido de Oro (acusat)
• Membre de l'Estat Major, Francisco Sánchez Candela (acusat)
• Cap de les forces contra Bayo, Emilio Ramos Unamuno (acusat)
• Capità d'Infanteria retirat Vicenç Calafell Llinàs, secretari
• Tinent de Complement Honorat Sureda Hernández, secretari
• Comandant d'Infanteria Mateu Torres Bestard (Palma, 1891 - ), denunciant (ex-ajudant del general Franco, quan aquest és comandant militar de les Balears)

Els que fan referència al procediment sumaríssim nº 976 de 1936, són els caps de les columnes que fracassen a l'hora de neutralitzar el desembarcament de Bayo i que són castigats per la seva negligència o incompetència.

• Coronel d'Infanteria retirat Ricardo Fernández de Tamarit (1874 - ?)(jutge instructor de judici sumaríssim)
• Tinent de Complement Honorat Sureda Hernández, secretari
• Tinent coronel d'Infanteria Pedro Llompart Ramis (acusat)
• Tinent coronel d'Infanteria Andrés Cifre Munar (acusat)
• Comandant d'Infanteria Hilario Vicente Castro (acusat)

Tots dos documents fan veure la complexitat dels fets que tenen lloc a Mallorca a partir del juliol de 1936 i la diversitat de reaccions que provoquen: l'acusat Díaz de Freijó hi surt engrandit, com a home honest, oposat a les ànsies de repressió i revenja d'altres companys d'armes i de la Falange local; en canvi, Ramos Unamuno hi apareix poc intel·ligent, fanfarró, ineficaç, poc preparat; mentre que Garrido de Oso es mostra profundament anticatalà i té gran pes en la campanya contra el Manifest de solidaritat entre Catalunya i Mallorca l'estiu de 1936 (on tenen paper destacat els germans Miquel i Llorenç Villalonga)...

Faig comptes de llegir-lo amb deteniment...

Manifestació cívica a Palma, pels drets de la ciutadania!

Més d'una cinquantena d'entitats s'han agrupat i constituït el Consell de la Societat Civil de Mallorca.

La seva presentació en públic ha estat la convocatòria conjunta d'una Manifestació reivindicativa pels carrers de Palma, dissabte 12 de novembre de 2011.

Es proposen de denunciar públicament les retallades governamentals que atempten contra l'estat del benestar. Alhora que volen lluitar pel manteniment i major respecte dels drets democràtics assolits fins ara.

1. ACIB, Asociación de Cineastas de les Illes Balears
2. Assemblea de Mestres i Professors de Català
3. Assemblea de Moviments Socials de Mallorca
4. Associació d’escriptors en Llengua Catalana (AELC)
5. Associació de Professionals en Joventut de les Illes Balears (APROJIB)
6. Associació de Renovació Pedagógica, SAIS
7. Associació Memòria de Mallorca
8. Associació Zero6 del Casal de Barri de Can Alonso
9. Ateneu Pere Mascaró
10. ATTAC Mallorca
11. Can Gazà, Institut contra l’Exclusió Social
12. CC.OO
13. Comitè d’Usuaris de la Salut Pública de les Illes Balears
14. Consell de la Joventut de les Illes Balears
15. Dones educadores
16. Drets Humans de Mallorca
17. Ensenyants solidaris
18. Entrepobles Mallorca
19. FAAVV de Palma
20. FACUA, Organització de Consumidors
21. FAd’AE, Federació Autònoma d’Associacions d’Estudiants
22. Federació de Corals de les Illes Balears
23. Federació de Pares i Mares de Mallorca (FAPA)
24. Fòrum Ciutadà de Mallorca
25. GOB Mallorca
26. GREC, Grup d’Educadors de Carrer i Treball amb Menors
27. Gremi de Llibreters de Mallorca
28. Grup Blanquerna
29. Grup de Professionals de l’Àmbit Social
30. Joves de Mallorca per la Llengua
31. Joves pel Català a Europa
32. Jubilats per Mallorca
33. Lobby de Dones de Mallorca
34. Moviment d’Escoles Mallorquines
35. Obra Cultural Balear
36. Paraula, centre de serveis lingüístics
37. Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí
38. Plataforma pel Tren de Llevant
39. Plataforma per la continuïtat de RTV Mallorca
40. Plataforma per la Defensa de l’Estat del Benestar de les Illes Balears
41. Plataforma per la Igualtat
42. Realment Cremats - Colla de dimonis del Secar de la Real
43. S’Altra Senalla
44. Serveis de Cultura per al Poble
45. Sindicat de Periodistes de les Illes Balears
46. STEI-i
47. Treballadors de RTV Mallorca
48. UGT
49. Unió Obrera Balear
50. Unió de Pagesos
51. Unitat Cívica per la República

El Consell de la Societat Civil de Mallorca es presenta en públic

A la plaça de la Drassana, representants d'entitats que conformen el Consell de la Societat Civil de Mallorca, creat recentment a Palma, en fan pública la presentació i anuncien la convocatòria d'una gran Manifestació cívica: “Pels drets de la ciutadania! Prou de retallades!”

L'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, que en forma part, manté la convocatòria de reunió preparatòria per al dilluns, 7 de novembre, a les 19:15 hores a l'Espai Solidari.

Amb la creació i impuls d'aquest Consell de la Societat Civil, Mallorca es mobilitza amb més intensitat que mai. Ho fa a favor dels drets democràticament adquirits. Ho fa contra les retallades que ens imposen governs elegits democràticament. Ho fa, en constatar que aquests romanen més sotmesos als dictats de mercaders -no triats democràticament- que no als programes electorals oferts a la ciutadania que els ha votat.

Cal lluitar-hi i enfrontar-nos-hi, amb totes les nostres forces! En defensa de la democràcia vera, en perill veritable de caure dins el precipici del femer de la història!

Informacions actualitzades, sobre el Consell de la Societat Civil de Mallorca, es poden trobar a:

1. Roda de premsa: Presentació del Consell de la Societat Civil de Mallorca
   - STEI-i (04-11-2011)
2. Les associacions es revolten en contra de les retallades. S’apleguen en el Consell de la Societat Civil de Mallorca i es manifestaran a Palma dissabte que ve
   - Diari de Balears (05-11-2011)
3. Entitats socials i sindicals creen el Consell de la Societat Civil
   - IB3 Notícies (05-11-2011)
4. Unas 40 entidades convocan una manifestación por los recortes. Nace el Consell de la Societat Civil de Mallorca para defender los derechos sociales ante los ajustes
   - Diario de Mallorca (05-11-2011)
5. Plataforma de diversas asociaciones. Nace el Consell de Sociedad de Mallorca para defender los derechos sociales
   - El Mundo (04-11-2011)
6. CCOO participa en la presentació del Consell de la Societat Civil de Mallorca
   - CCOO (04-11-2011)
7. Neix una nova institució: el Consell de la Societat Civil de
   Mallorca
   - La Veu de Mallorca (04-11-2011)
8. EN MARXA EL CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA
   - Marginàlies (04-11-2011)

Manifest del Consell de la Societat Civil de Mallorca

“Pels drets de la ciutadania, prou de retallades”

Davant els atacs de les institucions públiques de les Illes Balears als drets socials de la ciutadania i davant els intents d’ofegament de la xarxa associativa que fa feina per garantir-los, nosaltres, representants de la societat civil mallorquina, ens unim per fer front comú a les retallades i

- Manifestam la nostra intenció d’avançar cap a un nou model que afavoreixi l’economia local i la diversificació dels sectors productius.

Afirmam que les persones i els seus drets estan per damunt els interessos dels mercats.

Defensam una societat on els valors de la vida en dignitat siguin els seus eixos fonamentals.

Reivindicam una sortida justa i equitativa de la crisi.

Defensam els serveis públics i els drets socials, i la recuperació de les prestacions eliminades durant els darrers mesos.

Defensam la tasca del teixit associatiu i denunciam la voluntat d’ofegar-lo econòmicament i de deslegitimar-lo.

Consideram que només la resposta ferma de tota la ciutadania pot canviar l’estat actual de recessions i greuges.

Convidam, per tant, a la participació i a l’acció ciutadana per construir una xarxa de suport a les persones i als sectors afectats.

- Per això, deim ben fort:

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en educació. Sí a una escola pública de qualitat i en català.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en sanitat. Sí a l’atenció gratuïta universal, no al copagament.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en les prestacions socials.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en els serveis d’inserció laboral.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en joventut. Sí als serveis d’integració juvenil.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en cultura.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en política lingüística. Sí a la cohesió social i a l’ús de la nostra llengua.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en medi ambient. No a l’especulació urbanística, sí a la defensa dels espais naturals amenaçats.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en mobilitat. Sí al tren de Llevant, al tramvia de Palma, als serveis públics d’autobusos i als carrils bici.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en habitatge.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en agricultura.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en cooperació. Sí a la integració de les persones immigrants.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en els mitjans de comunicació públics. Sí a Ràdio Televisió de Mallorca.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en patrimoni.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en el procés de recuperació de la memòria històrica.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en drets sindicals.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en Igualtat. Sí a la lluita contra la violència de gènere. No a la discriminació per motius d’orientació sexual o d’identitat de gènere.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en drets democràtics. Sí a la participació ciutadana.

CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA
4 de novembre de 2011

Nota electoral, política i dretana, de la Conferència Episcopal Espanyola

Molts catòlics practicants d'arreu dels Països Catalans no ens sentim gens ni mica representats pels bisbes que componen la 221a Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

Hem de denunciar públicament l'engany que comporten tots i cadascun dels 10 punts de la "Nota ante las elecciones generales de 2011", que ha llegit i publicat en castellà, divendres 21 d'octubre, una mesada abans de les eleccions generals al Congrés i al Senat, el bisbe auxiliar de Madrid i secretari general i portaveu de la CEE, monsenyor Juan Antonio Martínez Camino, S.J.

Esdevé un insult a la intel·ligència humana la pretensió episcopal espanyola de fer-nos creure que ens volen ajudar a exercir amb responsabilitat el DEURE de votar, sense entrar en opcions de partit i sense pretendre imposar a ningú cap programa polític (conservador i dretà), quan criden l'atenció sobre el perill que suposen determinades opcions legislatives (nacionalistes i d'esquerres).

La Comissió Permanent de la Comissió Episcopal Espanyola, com gairebé sempre, sobretot en períodes preelectorals, torna a mostrar el llautó...

Més li valdria que s'aplicàs, a ella mateixa, allò que entaferra a altres en el punt 4: de la Nota

"...no actúan de modo conforme con la verdadera libertad quienes creyéndose dioses, piensan no tener necesidad de más raíces y cimientos que ellos mismos; desearían decidir por sí solos lo que es verdad o no, lo que es bueno o malo, lo justo o lo injusto...”.

El 15-O 2011, als Països Catalans

Pocs dies abans del 15 d'octubre de 2011, les xarxes socials bullen efervescents, girant entorn de la convocatòria de mobilitzacions, manifestacions i concentracions pacífiques arreu del Planeta.

Mobilitzar-se. Prendre el carrer. Canvi global. Lluita anticapitalista. Passar de la indignació a l'acció... són algunes de les reclamacions més cridaneres.

Aquest recull d'enllaços n'és una mostra petita, del que s'ha programat arreu dels Països Catalans:

• Fòrum Social de Mallorca.- Manifestació al Parc de la Mar, per una revolució pacífica arreu del Planeta
• En lluita. Anticapitalisme i revolució.- Manifestació 15-O. De la indignació a l'acció. Les nostres vides o els seus beneficis. Units per un canvi global
• Iniciativa Verds.- Participarà a les mobilitzacions mundials del 15-O
• PSM-Entesa.- Manifestació-Palma
• Millorant Inca.- Convocatòria de Manifestació pel 15 d'octubre
• Memòria Històrica de les Illes Balears.- Manifestació a Palma. Pren el carrer
• Urxella.- Una manifestació que vol un canvi global
• Assemblea Sóller.- Mobilització internacional 15-O Parc de la Mar
• Andratx.news.- Manifestació de dia 15 d'octubre
• Indignats Premià de Mar.- Anada a la Manifestació de Barcelona
• Assemblea Social Clot – Camp de l'Arpa.- De la indignació a l'acció
• El Poble Nou.- Manifestació. Indignació contra les retallades. Banca ètica: què fan els bancs amb els diners
• Endavant. Organització Socialista d'Alliberament Nacional.- L'Esquerra Independentista crida a participar de la Tardor Calenta
• Coordinadora Obrera Sindical.- Per la terra i pel treball, avancem cap a la vaga general
• Pobleviu.cat.- Manifestacions a Reus i Tarragona pel 15-O
• CUP, l'alternativa necessària.- Crida de la CUP de Tarragona a manifestar-se el 15 d'octubre “pels teus drets”
• València.- 15-O 2011, Manifestació a València per un canvi global
• País Valencià.- País Valencià, contra l'Europa del capital i la guerra
• 15-O.- 15 d'octubre, units per un canvi global
Democracia real, ya!.- Units per un canvi global

Forts amb els dèbils... arrufats davant dels forts!

Avui he pogut comprovar amb els meus ulls que polítics i policies espanyols fan el fluix i s'arrufen davant dels forts i poderosos,mentre bravegen de mostrar-se durs i forts amb sectors tan febles de la nostra societat, com són ara les persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials.

És la conclusió a la qual he arribat, després de veure'n el comportament davant les portes del Parlament de les Illes Balears. Representants i usuaris del centres concertats per a persones amb minusvàlua física, psíquica o sensorial de Mallorca, han sortit avui al carrer, protestant enèrgicament ipacífica, concentrant-se davant del Parlament de les Illes Balears i exigint al Govern que presideix el senyor Bauzà  el pagament dels ajuts i de les nòmines pendents -com un veritable dret adquirit-.

Són col·lectius que volen continuar mantenint l'atenció a les persones amb discapacitat. Per aconseguir-ho, han aconseguit de concentrar-hi més d'un miler de persones reivindicant el seu dret a ser atesos com es mereixen.

He vist com els portaveus de la mobilització s'han dirigit enèrgicament al president Bauzà, enmig del carrer de Palau Reial, acordonat fortament per nombrosos efectius de la Policia espanyola. I n'he tret la impressió que el president només tenia paraules..., però que no estava disposat a fer-hi cap gest que el mogués a retractar-se d'allò que havia anunciat: retallades insòlites d'ajuts públics a qui més els necessita!

Aquesta concentració d'entitats que treballen amb persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial a Mallorca han tallat el carrer del Conquistador de Palma, s'han manifestat al costat del Parlament balear per exigir el pagament d'ajuts i nòmines que el Govern els deu.

Provocant cridòries i renous amb els seus xiulets, botzines i crits, portaven pancartes amb lemes com "Tots som ciutadans de primera", "SOS nostres drets en perill", "No es poden abandonar els més febles"....

Mai de la vida no m'hagués imaginat haver de participar en una manifestació com aquesta: sembla mentida que els nostres governants, que troben doblers per a allò que volen, no vulguin trobar-ne per atendre les ciutadanes i els ciutadans que més ho necessiten.

Tot un símbol d'allò que són i representen aquests governants nostres d'avui dia... tan catòlics com diuen que són, el mateix dia de Sant Francesc d'Assís!

• CONCENTRACIÓN | Frente al Parlament | Cientos de manifestantes protestan para exigir el pago de ayudas a discapacitados
• Han cortado la calle Conquistador. Protesta para exigir el pago de ayudas para discapacitados. Centenares de personas se han concentrado frente a las puertas del Parlament para exigir el pago de ayudas y nóminas que se adeudan a los concentrados
• Bauzá promete máxima prioridad para pagar las ayudas a los discapacitados
• Bauzá diu als discapacitats que seran els primers que cobraran
  El president dialogà amb els manifestants a les portes del Parlament i recordà el deute heretat del Govern anterior

Dissabte,15 'octubre, la revolució tranquil·la arreu del Planeta

Dia 15 d'octubre de 2011, data rellevant a l'àmbit de les mogudes cíviques arreu del Planeta, ha estat declarat com el Dia de la Revolució Mundial.

El 15 d'octubre la citutadania d'arreu del món surt als carrers per expressar la seva indignació, en veure que els nostres drets són trepitjats per l'aliança entre polítics i grans corporacions. Des de “Democràcia Reial Ara” es convida a participar en aquesta protesta pacífica... És hora d'alçar la nostra veu. El nostre futur està en joc, i res no pot aturar el poder de milions de persones quan s'uneixen amb un objectiu comú.

Amb el lema "No som béns en mans de polítics i banquers", milers de persones van sortir als carrers el 15 de maig per exigir una democràcia més participativa, rebutjar la corrupció al sistema polític espanyol i mostrar l'oposició a l'austeritat de les mesures que ens imposen.

Després de l'èxit d'aquella primera manifestació, han sorgit moviments diversos. Acampades que han donat origen a les assemblees populars, on els ciutadans donen forma als seus objectius... El moviment del 15-M aviat es va estendre més enllà de les fronteres espanyoles, amb accions inspirades a nombroses ciutats de tot el món...

Pressionats pels poders financers, els nostres líders polítics treballen per al benefici d'uns pocs, sense importar-los el cost social, humà o ambiental que això pot causar. Promovent guerres amb finalitats de lucre que empobreixen poblacions senceres, les nostres classes dominants ens priven del nostre dret a una societat lliure i justa.

Per això es convida tothom a unir-se a aquesta lluita pacífica, i difondre el missatge que junts tenim la capacitat de canviar aquesta situació intolerable.

Aquesta cançó de Chris De Burg anima a sortir al carrer el 15 d'octubre.

És hora que ens escoltin! Units pel canvi global farem sentir la nostra veu!

"Hi ha una Revolució tranquil·la avançant,
Com un foc a cada racó del món,
I amics que has conegut des de fa molts anys,
estan parlant amb una nova llum interior,
Parlant amb claredat als seus ulls;

Hi ha converses tranquil·les avançant,
Mentre la gent parla sobre el que ha vist,
I a tot arreu el sentiment s’està fent més fort,
Que aviat hi haurà un canvi a les nostres vides,
Des de mil anys ençà mirant el cel,

Alguna cosa està ara arribant, 
alguna cosa està ara arribant;

Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan la llum arribi penetrant-ho tot,
Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan brilli bé sobre tu;

Hi ha celebracions tranquil·les avançant,
N’hi ha molts que han estat esperant tant de temps,
Per veure el món sencer despertant d’un somni,
I trobar una nova dimensió al seu interior.
Mira una revelació en el nostre temps,

Alguna cosa està ara arribant,
Alguna cosa està ara arribant.

Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan la llum arribi penetrant-ho tot,
Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan brilli bé sobre tu;

Hem d’estar en guàrdia contra l’enemic,
Ens poden ajudar o bé ens poden trair dins la nit,
Cal no parlar, no parlar, però aquesta tranquil·la revolució
pot destruir l’home de la fosca amb la llum;

Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan la llum arribi penetrant-ho tot,
Tu ho creuràs quan,
Tu ho creuràs,
Quan brilli bé sobre tu;

Brillant sobre tu, brillant sobre tu ..."

Quina batallonada!

Vet ací un enfilall de batallonades que es fan públiques als mitjans de comunicació. Com si no passàs res, creixen i es multipliquen com a bolets, cada dia que passa.
Batallonada = Dita absurda, desbaratada, irracional
(patochada, disparate, en castellà) (DCVB)

1. 
   L'home que excel·leix en l'escampadissa de frases fetes perquè serveixin de titulars periodístics, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy Brey, des de fa un temps acostuma a repetir això que diu "No se puede gastar lo que no se tiene".
   Estaria molt bé que la completàs concretant com s'ha d'obtenir allò que no es té i que esdevé imprescindible per poder sobreviure.
   També ens hauria d'aclarir què pensa fer amb la gent que té més d'allò que es necessita per sobreviure.
   I, finalment, què pensa fer amb la gent que, tenint moltíssim, s'atreveix a gastar més d'allò que ja té.
   Mentre no n'aclareixi aquests tres aspectes, a mi, em sembla una de les batallonades més grosses que he sentit a dir darrerament.
2. 
   El cas Urdangarin, quina altra batallonada!
   Tot i que el fiscal general de l'Estat, tres mesos enrere, feia unes declaracions grandiloqüents amb les quals assegurava que n'Urdangarín NO tendria “cap tracte diferencial”, el jutge instructor del cas acorda que la declaració d'Urdangarin als jutjats de Palma no serà enregistrada en vídeo... La portaveu del Consell General del Poder Judicial afirma que no tots els imputats són iguals, no tots els assumptes judicials són sotmesos a la mateixa pressió... La Policia espanyola recomana als jutjats de Palma un tracte de favor, especial, vers el gendre del rei d'Espanya, per motius de seguretat, com a mesura de protecció contra possibles agressions verbals o físiques... Quina altra batallonada és aquesta! I això què és? Tot fa referència, una mala referència, a Palma. Esdevé, pel cap baix, un insult al seny mallorquí, el que, des de fa segles, tenim i mantenim la gent que vivim a Mallorca durant tot l'any.
   Amb això, no podrem veure ni escoltar la veu del duc de Palma durant el judici públic; no som ciutadans iguals que el duc de Palma; i, de bon principi, les institucions públiques espanyoles ens consideren agressius, verbalment i/o físicament... Ja ho val!
   Amb batallonades com aquestes, encara hi pot haver cap mallorquí/na favorable a la monarquia espanyola, en ple segle XXI? Valga'm déu quins territoris tan ronyosos són aquests!
   Amb ganes de continuar fent part d'un estat tan singular com aquest? Valga'm déu quina democràcia tan pansida que bastim!
   Que rebutgi assolir la independència plena? Valga'm déu quin futur que li espera al nostre poble!
3. 
   Rafael Bosch, portaveu del Govern de les Illes Balears, a l'hora de voler justificar el reajustament del dèficit de 1.104 milions d'euros, n'amolla una d'aquelles que solen deixar ben a ple qui se la posa a la boca: 'Si la comunidad fuera una empresa privada, estaría en suspensión pagos'.Clar que sí! Ja ho voldria ell, que la nostra comunitat autònoma fos una empresa privada! El que no diu és on estaria una empresa privada que volgués ser la nostra comunitat! Tampoc no diu d'on surten els milers de milions d'euros públics destinats a salvar empreses privades perquè no caiguin en suspensió de pagaments!
   Vaja quina batallonada més grossa que ens amolla en públic aquest senyor conseller d'Educació, Cultura, Universitats i portaveu del Govern, Rafael Àngel Bosch i Sans. Si l'hagués amollada el conseller de Presidència i director general d'IB3, Antonio Gómez Pérez, mira, tendria una mica més de passi!
   
4. 
   Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca, en el seu primer discurs de la Diada de Mallorca al Teatre Principal de Palma, n'amolla aquesta que pot figurar al catàleg de batallonades majors: "No vull més poder, no vull més competències, no vull ser més gran, no vull més autogovern...”Quina batallonada inquera tan monumental!:
   Si na Salom, com a presidenta del Consell de Mallorca, no en vol més de tot això, tampoc no en vol per a la ciutadania de Mallorca que administra, governa i representa. Ens vol encara molt més pobres del que som!
   Qui es farà seu tot això, qui se'n beneficiarà d'això? Si la presidenta d'una institució pública com el Consell de Mallorca braveja de tenir massa poder, massa competències, massa grandesa, massa autogovern, i no en vol tant, quina altra destinació pensa donar a tots els recursos que té a les seves mans?
   Per quines cinc-centes el seu partit (PP) la féu encapçalar una candidatura que no vol més poder, ni més competències, ni més grandesa, ni més autogovern per a una institució pública?
   Que tengui la gosadia de posar la vara de comandament en unes altres mans una mica més ambicioses per a una institució pública com aquesta.
5. 
   Rita Barberá, alcaldessa de València, davant del processament del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps pel cas dels vestits, com si fos un ou de dos vermells, n'amolla dues com aquestes, de batallonades ben supines:
   “Els que volen treure al president Camps de la Generalitat són els que han deixat entrar BIldu a la política.” “Hi ha més d'un milió de valencians que no volen que se'n vagi”.
   
   Quines dues batallonades!:
   Tant els uns com els altres se serveixen de la llei vigent, tant per a traure'n un -de la Presidència de la Generalitat Valenciana-, com per a fer-ne entrar uns altres -dins el panorama polític europeu del segle XXI-... Tot això, amb la llei a la mà! La senyora alcaldessa, amb què compta?
   
   D'altra banda, si efectivament hi ha més d'un milió de valencians que no volen que el president se'n vagi, quants milions d'europeus deuen trobar que ha de continuar governant, acusat per la Justícia?
6. 
   Carlos Delgado, conseller balear de Turisme i Esports, en plena temporada turística de l'any 2011, n'ha amollat una com aquesta, sense que li'n tremolassin gens ni mica ni el pols ni la veu: donarà el vistiplau a totes les obres possibles! Anuncia una nova era de 'portes obertes' on l'administració balear acceptarà qualsevol projecte urbanístic dient 'sí a tot'. Posa com a exemples camps de golf i ports esportius.
   Quina batallonada!:
   Si l'administració balear accepta “qualsevol projecte urbanístic de camp de golf o port esportiu”, de què serveixen les lleis i normes urbanístiques aprovades pel Parlament de les Illes Balears? Paper banyat, despesa innecessària! Deu ser el primer parlament de l'Estat espanyol que caldrà dissoldre per inservible! Uf, quin paper més trist i lamentable!
7. 
   Lola Johnson, portaveu del Consell de la Generalitat Valenciana, n'ha amollat aquesta, responent a la pregunta: “Se puede presidir una comunidad sentado en un banquillo de los acusados?”: “Se puede presidir una comunidad cuando mayoritariamente los ciudadanos en las urnas respaldan un proyecto para la Comunidad Valenciana que honestamente se ha presentado y con el mayor respaldo histórico que ha obtenido el Partido Popular en la Comunidad Valenciana los ciudadanos han dicho sí, éste es el proyecto que queremos para la Comunidad Valenciana y sí el Presidente Camps es el que lidera este proyecto en la Comunidad Valenciana. Y eso es en lo que estamos trabajando”.
   Quina batallonada!:
   No hi fa res, poc importa que un president de la Generalitat Valenciana s'hagi d'asseure al banc dels acusats d'haver comès delicte... L'emparen les urnes! Com empararen Hitler, clar!
8. 
   José Ramón Bauzá, president del Govern de les Illes Balears recentment ascendit al càrrec més alt de l'administració balear, ha eludit de manifestar si la situació de les arques públiques de la comunitat autònoma és crítica o no.S'ha estimat més fer referència a una partida de 150 milions d'euros que el govern anterior havia assegurat que tenia emparaulats amb els bancs.
   Davant d'això, no se li n'ha ocorregut cap altra, que amollar-ne aquesta, digna de quedar emmarcada per a sempre al frontispici del Consolat de Mar: ”Si están los 150 millones, se encontrarán; y, si no están, lo diremos...”
   Quina batallonada!:
   Què vol dir el senyor president? Que si els 150 milions hi són i es troben, no ho dirá?

El cas dels catalans, a Westminster

El 14 de juliol de l'any 2010, catorze diputats al Parlament de Westminster representants dels pobles del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur i esdevenir un poble lliure entre els pobles lliures de la terra.

Com a mostra de reconeixement i d'estima s'ha impulsat una campanya de recollida d'adhesions que s'han fet arribar personalment als diputats britànics.

Una vuitantena de persones, el proppassat dilluns 13 de juny de 2011, varen participar a la recepció muntada al Palau de Westminster.

Durant l'acte es va fer el lliurament simbòlic de les dotze mil signatures dels adherits a la iniciativa "El cas dels catalans" juntament amb un dossier amb el contingut i els objectius de la campanya.

També se'ls lliurà unes figures de ceràmica  artesanal simbolitzant una parella catalana, així com de l'estelada que va acompanyar un grup dels assistents a la Manifestació per la Independència del proppassat 10 de juliol de 2010.

Es va acordar de treballar per a presentar una moció al Parlament de Catalunya  amb l'objecte de manifestar l'agraïment dels nostres representants polítics en nom del poble català als diputats per la moció presentada al Parlament de Westminster i convidar  una representació dels diputats britànics  a una recepció al nostre Parlament.

S'ho paga agrair especialment als diputats Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, del Playd Cymru i al diputat Pete Wishart de l'Scottish National Party,  així com també al diputat Antoni Strubell del Parlament de Catalunya, per la seva implicació més intensa.

A fi i efecte de donar la possibilitat a la majoria de catalans d'adherir-se a la Campanya, el proper 24 de juny, dia de Sant Joan i festa nacional catalana, s'iniciarà la segona fase de la campanya amb la recollida presencial de signatures d'adhesió arreu del territori (a més a més de les adhesions per Internet) i per la qual cosa es compta amb la col·laboració de les persones i de les entitats ja adherides.

Així ho manifesten Pere Vinyeta i Agustí Soler, per la Comissió Organitzadora.

Manifest de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca (juny 2011)

MM A N I F E S T PER LA DEFENSA I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS

Els Serveis Públics són una conquesta social aconseguida des d’una Administració Pública coherent per satisfer les necessitats de les persones. En cap cas es podem deixar els Serveis Públics a mans del comerç i del benefici econòmic, regits per criteris de rendibilitat. D’accés universal, els Serveis Públics representen els drets més significatius assolits pels ciutadans a través de la història i són indispensables per lluitar contra les desigualtats socials i territorials.

• La despesa pública social no s’ha de disminuir, al contrari s’ha d’augmentar, des d’una gestió i execució pública directa.

• Patim avui una ofensiva neoliberal per part de sectors polítics i governamentals que fan perillar els Serveis Públics. Des d’un altre angle, les diligències econòmiques i financeres pressionen per aconseguir privatitzar tot el que pugui ser rentable a l’empresa privada. Els drets socials són inherents al poble; aquests drets no poden ser conculcats sota la figura de la liberalització ni de la privatització.

• Denunciam que aquesta ofensiva es fa també des d’institucions internacionals, especialment des de la Unió Europea, la qual liberalitza els serveis amb la directiva Bolkenstein i el mateix Tractat de Reforma de la UE (Lisboa, desembre de 2007); són exemples d’imposició antidemocràtica d’un model econòmic neoliberal agressiu.

• Davant aquesta ofensiva solament les lluites socials —unides en l’acció i des de la participació ciutadana— podran aturar aquests desencerts. Cal, doncs, una acció de denúncia concreta i pública a cada intent de privatització d’un servei públic.

• S’ha de posar en evidència que l'ofensiva privatitzadora dels sectors socials bàsics com: sanitat, educació i sistema de pensions, per exemple, s’estén també a l’ús del territori, a la distribució de l'aigua, al transport, als mitjans de comunicació, a l’energia i a les telecomunicacions, etc. etc. Tots aquests aspectes són presentats avui amb necessitat de conversió inevitable o privatització ineludible.
  
  

  
  

• Només la ciutadania unida pot aturar aquesta ofensiva i reconduir el procés cap a una restauració dels Serveis Públics adients als drets humans; i cal fer-ho tot procurant un control democràticament social.

• Volem, doncs, uns serveis no únicament "públics", sinó també gestionats amb la participació dels usuaris/usuàries, treballadors/treballadores.

• Volem uns serveis públics que respectin plenament els drets laborals dels que hi treballen.

• Denunciam que les externalitzacions i subcontractacions perjudiquen el servei públic, els treballadors/es i els usuaris/es.

L’Assemblea de Moviments Socials de Mallorca acompanya els esforços pels drets inalienables del poble i la dignificació de la democràcia; una democràcia participativa i des d’una ciutadania rectora de les seves responsabilitats.

Proposam el debat obert i d’acció: “EN DEFENSA DELS DRETS SOCIALS. NO A LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS”.

Palma, 9 de juny de 2011.

correu@forumsocialdemallorca.org

La Traviata "indignada"

Carta a qualsevol diputada o diputat del Parlament de Catalunya, des de Mallorca

T'he vist per la tele, mirant d'explicar-te, clar i català, amb gent exaltada enmig del carrer.

M'he solidaritzat amb tu i, també, amb la gent exaltada que, segurament, ni tan sols es devia trobar en les condicions més aptes per escoltar-te i atendre't...

Esper i desig que puguis estar en condicions mínimament aptes per a rebre-les amb la intenció sana en què te les he volgut fer arribar. Vull que sàpigues que m'han agradat molt, gairebé sempre, les teves intervencions, des de Mallorca estant (i sé que hi ha d'altra gent que també les valora molt positivament).

Començ reconeixent que m'hagués agradat més que el Parlament de Catalunya no hagués hagut d'empassar-se el mal tràngol d'avui. Però també t'he de dir que celebr que sigui precisament aquest Parlament, -un dels cinc implantats als Països Catalans, sens dubte el més important i significatiu-, el primer de l'Estat espanyol a rebre els efectes de la indignació i l'exaltació ciutadana d'aquests temps crítics que ens ha tocat viure.

Consider que deu ser el més ben preparat perquè, diputades i diputats de 2011, us adoneu que ja hem començat a viure en una altra època... Que possiblement encara no heu vist res d'allò que us pertocarà haver de veure més endavant... Que ja no sou com aquells "mira'm-i-no-em-tocs" d'èpoques passades de la nostra història més recent... Que arreu dels Països Catalans s'ha iniciat l'era de la indignació al poder... Que cada cop hi ha més gent tan maltractada pel sistema que fins i tot s'identifica més amb la gent que vos maltracta que no amb vosaltres maltractats... Que us cal prendre llum de na Pintora i aprendre a emprar d'altres eines parlamentàries més eficients en la construcció democràtica de la nostra nació catalana, del nostre país sencer... En definitiva, que les valentes accions policials violentes s'han d'emprendre, efectivament, no tant contra les víctimes d'un model econòmic i polític caducat, sinó sobretot contra els botxins que fabriquen víctimes... No contra la gent indignada que es passa dies a les places públiques en les condicions que tothom ha pogut veure; sinó contra la gent indigna i indignant que ocupa vergonyosament i durant unes poques hores, gairebé d'amagat, despatxos luxosos d'entitats bancàries i financeres, empresarials o sindicals, privades o institucionals, manejant els fils d'una situació que se'ns escapa de les mans, a marxes forçades, a tots plegats.

T'he de dir que em sent molt solidari de la gent que en aquests moments de crisi econòmica, financera i social considera que cal paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que s'orienta, precisament, a donar cobertura legal a unes mesures que han d'engrandir encara més l'abisme que separa la gent poderosa de la impotent; la gent pobra, de la gent rica; la gent ben assegurada, de la gent que no té futur; la gent ben acomodada, de la que n'ha perdut el sostre; la gent treballadora, de la que roman a l'atur sense poder sortir-se'n...

També t'he de dir que som totalment contrari a l'ús d'eines violentes per aconseguir objectius marcats; als excessos que es poden produir durant qualsevol manifestació pública a les places i carrers de Barcelona, per part d'alguns sectors minoritaris; a les mostres evidents de fatxenderia rebutjable... Però tampoc no crec que se les hagi d'engrandir fins al punt de considerar-les com els elements "centrals" per a no dir els "únics" d'aquesta jornada. Hi ha hagut, també, mostres del contrari...

Gràcies, en qualsevol cas, per l'atenció que m'hagis volgut dispensar.

Compta amb tot el meu suport personal a la teva tasca com a diputada/diputat al Parlament de Catalunya, que m'imagín que és molta i molt bona.

Mira de no defallir en l'afany de consolidar-hi una democràcia que va mostrant massa el llautó, per massa bandes i massa crulls, davant la situació crítica que patim a Europa, dominada per les forces dretanes cada cop més implantades.

Salutacions, des de Mallorca, amb una abraçada entranyable

Cil Buele

A favor de procés democràtic a Guinea Equatorial

La notícia que em passa el bon company de lluites cíviques, l'arqueòleg Llorenç Picornell Gelabert, m'omple de satisfacció i d'alegria.
Em fa a saber que avui mateix, dijous 9 de juny de 2011, el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que fa referència a Guinea Equatorial, en uns termes que no puc deixar de compartir i difondre a tots vuit vents del món i de la bolla.
La resolució parlamentària catalana, el text de la qual m'adjunta (Resolució 90/IX del Parlament de Catalunya, de suport a l'inicid'un procés democràtic a la República de Guinea Equatorial Tram. 250-00086/09), condemna sense matisos la dictadura d'Obiang i insta el govern de Madrid a abandonar la connivència envers el dictador i a portar a terme totes les accions polítiques i diplomàtiques possibles que afavoreixin un procés democràtic a la República de Guinea Equatorial.
En Llorenç em fa a saber que es tracta d'un fet històric, en el sentit que, en cap moment des de la independència de Guinea, no hi ha hagut mai cap condemna tan clara de la dictadura per part d'un òrgan parlamentari de l'Estat espanyol, l'exmetròpoli, i que mai tampoc cap parlament no havia pressionat el govern de Madrid perquè abandonàs el suport al dictador, de manera explícita.
A més d'això, dia 20 de juny, a Barcelona es faràn unes jornades sobre Guinea Equatorial en què intervindran ONG relacionades amb drets humans i política internacional, com Amnistia Internacional o Justicia i Pau, mitjançant el seu president i gran orador Arcadi Oliveres.
El més rellevant, però, és novament una acció dels partits polítics amb representació parlamentària a Catalunya: s'adheriran a un manifest elaborat i signat per TOTES les organitzacions opositores a Obiang dintre del país i a l'exili (un altre fet històric, la unitat de l'opisció) en què es reclama la urgència d'un procés democratitzador engegat des de dintre del país i recolzat des de fora.
El que demana és que es faci còrrer aquest informació, sobretot entre la gent que treballa o té contacte a mitjans de comunicació.
Considera que és un fet força trascendental per la història recent dels estats espanyol i guineà i que arriba en un moment rellevant a nivell internacional: Guinea Equatorial ostenta la presidència de la Unió Africana, aquest mes se celebrarà una cimera d'aquesta organització a Malabo i el 2012 s'hi disputarà, juntament amb el veí Gabon, la Copa Àfrica de futbol.
Mai com ara aquest país africà havia estat tan present en l'agenda internacional.

L'endemà de mai més, a Esquerra Republicana de Catalunya

El 5 del 6 de l'11, mal diumenge del mes de juny de 2011! Per a mi, la data de l'endemà de mai més, per a Esquerra Republicana de Catalunya, el partit on milit des de l'any 2003.

És l'endemà que Josep-Lluís Carod-Rovira, expresident d'ERC i exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, -qui ha aconseguit el màxim d'escons parlamentaris en tota la història del partit, des de la República ençà,- anuncia la seva partida, es dóna de baixa de la nostra formació política i deixa ERC.

Me n'assabent ben prest. A primeres hores de la matinada de dissabte (04-06-2011 - 00:17). Mitjançant SMS rebut al mòbil. Tot d'una hi responc: “Gràcies, Josep-Lluís, per haver-m'ho volgut comunicar! Tens massa motius per fer-ho... Et desig molta de sort en tots els teus projectes de futur! Salut. Cil.”

Per molt que mir de “googlejar” a aquelles altes hores de la matinada, no som capaç de trobar-hi cap referència explícita ni implícita... Sí que me n'assabent poques hores després, de certs detalls, quan la notícia ja s'està convertint en titular a molts mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans i d'arreu de l'Estat espanyol...

Fins i tot, ja apareix el mateix dia a la Viquipèdia i, ai las, se'n reprodueix el text íntegre, al cap de molt poques hores.

Fins a les 16:00 hores no he estat capaç de trobar res més que reprodueixi públicament l'opinió d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre aquesta notícia: ERC lamenta que Carod-Rovira abandoni el partit.

El diari ARA, que es mostra com a primera font originària (a les 03:02 hores de dissabte), informa que, l'expresident d'Esquerra Republicana de Catalunya durant més d'una dotzena d'anys seguits (1996-2008), s'ha donat de baixa mitjançant una carta de dos fulls, signada i datada a Tarragona, i lliurada a la seu del partit pel company Rafael Niubó.

1. Diari ARA (04-06-11 – 13:54)
   Carod: "N'hi ha que s'han dedicat a obtenir el control orgànic d'ERC per apartar-me de la direcció" L'ARA publica íntegrament la carta, de dues pàgines, que líder històric dels republicans ha fet arribar a Puigcercós i Ridao. No s'estalvia els retrets i anuncia que vol continuar treballant per "una esquerra nacional plural"
2. Diari ARA (04-06-11 – 03:02)
   Carod-Rovira es dóna de baixa d'Esquerra Crisi a ERC. L'exlíder s'havia mostrat crític amb el rumb del partit
3. Nació Digital (04-06-11 – 08:49)
   Carod-Rovira estripa el carnet L'expresident d'Esquerra Republicana ja li ho ha comunicat per carta a Joan Puigcercós
4. Diari AVUI (04-06-11 – 09:08)
   Carod-Rovira es dóna de baixa d'ERC L'exlíder d'Esquerra ho ha comunicat aquest divendres a la nit per carta a Joan Puigcercós i Joan Ridao
5. AVUI (04-06-11 – 09:08)
   Carod-Rovira es dóna de baixa d'ERC L'exlíder d'Esquerra ho ha comunicat aquest divendres a la nit per carta a Joan Puigcercós i Joan Ridao. Assegura que ho fa per no “interferir” en el procés congressual del partit. Acusa l'actual direcció de la davallada electoral i els recorda que amb ell la formació va aconseguir els millors resultats des de la República
6. El Periódico (04-06-11 – 09:54)
   Carod-Rovira se da de baja de Esquerra
   El 'exvicepresident' del Govern comunica su renuncia a través de una carta a Puigcercós y Ridao
7. ABC(04-06-11 - 10:42)
   Carod-Rovira se da de baja de ERC En una carta entregada al presidente del partido, Joan Puigcercòs, asegura que continuará trabajando para hacer «una izquierda nacional plural”
8. Racó Català (04-06-11 – 13:00)
   Carod-Rovira abandona Esquerra Republicana de Catalunya S'espolsa la responsabilitat de la crisi actual del partit i afirma que la baixada en suport electoral és només atribuïble a l'actual direcció d'ERC · Diu que es dóna de baixa ara per no interferir ni les eleccions ni el procés congressual del partit
9. La Razón (04-06-11)
   Carod-Rovira se da de baja de ERC por carta El ex presidente de Esquerra Republicana de Cataluña entre los años 1996 y 2008, Josep Lluís Carod-Rovira, se ha dado de baja a través de una carta en la que indica que toma ahora la decisión para no interferir en el proceso congresual de esta formación, han informado a Efe fuentes de ERC.
10. Europa Press (04-06-11)
    Carod-Rovira se da de baja de ERC Militantes y dirigentes de ERC inundan las redes con mensajes de apoyo y algunas críticas
11. Levante (04-06-11)
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
12. Cadena SER (04-06-11)
    Carod-Rovira se da de baja de ERC En una carta entregada la noche de este viernes al presidente del partido, Joan Puigcercòs, y al secretario general, Joan Ridao, Carod explica que ha escogido este momento porque no quería "interferir" en los procesos electorales
13. La Opinión de Málaga (04-06-11 – 11:36))
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
14. El Correo (04-06-11 - 11:40)
    Carod-Rovira abandona ERC Tras 24 años afiliado. El político catalán ha comunicado su decisión en una carta en la que achaca a los actuales dirigentes del partido los malos resultados electorales
15. Faro de Vigo (04-06-11 – 11:35)
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
16. Ideal.es – Jaén (04-06-11 – 11:41) EFE Barcelona
    Carod-Rovira abandona ERC Tras 24 años afiliado. El político catalán ha comunicado su decisión en una carta en la que achaca a los actuales dirigentes del partido los malos resultados electorales