Ni Rosa Estaràs (PPE), ni Teresa Riera (PSE), paren esment a l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca

Tal dia com avui, fa cinc anys justs, ni Rosa Estaràs (PPE), ni Teresa Riera (PSE) NO es dignaren contestar les preguntes preparades per l'AMS de Mallorca, que les havia convidades.

Avui, 14 de maig de 2014, fa exactament 5 anys que un bon grapat de membres de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca es reunien a la seu del Consell de Mallorca i convidaven les candidatures mallorquines al Parlament Europeu, perquè contestassin una vintena de preguntes que se'ls volia formular.

S'hi presentaren totes, tret de la senyora Rosa Estaràs, del Partit Popular Europeu, i la senyora Teresa Riera del Partit Socialista Europeu. Les dues formacions polítiques predestinades a constituir-se en directores de la via parlamentària cap a la destrucció de l'Europa social.

Quan fa cinc anys d'aquella convidada no corresposta, encara es fa molt més clar l'engany que comporten unes eleccions europees, on tot ja està més que previsiblement establert: Europa, amb el concurs de la socialdemocràcia europea, s'aboca plenament cap a la dreta més rància i estantissa que s'hi ha conegut mai, en temps de democràcia!

Per molts de vots que es tudin inútilment, fent suport a altres formacions polítiques o votant en blanc o no acudint a votar, tot està muntat perquè, amb una normativa electoral tramposa, el PPE i el PSE es reparteixin el pastís d'una Europa capitalista cada cop més dura i més crua.

Si aquestes dues eurodiputades -o qualsevol altra persona mínimament interessada- vol accedir-hi directament, pot escoltar i respondre les preguntes concretes que s'hi formularen fa cinc anys, per part d'una vintena de membres de l'AMS de Mallorca, aquí mateix.

Un període de temps que, pel que es comprova, no resulta suficient perquè ses senyories es dignin contestar-les...

Des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, sempre s'ha considerat que les formacions polítiques més grans i poderoses, mai no s'han col·locat al costat de la ciutadania ni de les organitzacions cíviques més actives dins Europa.

Just s'hi posen, quan s'ensumen que en poden treure qualque profit o veuen que les han de mester per  un assumpte o un altre que resulti del seu propi interès polític partidari.

Poques vegades se'n preocupen i molt manco s'afanyen de debò a resoldre'n les preocupacions quotidianes.

L'actitud despectiva adoptada envers l'AMS de Mallorca, ara fa cinc anys justs, per part de l'eurodiputada del PPE Rosa Estaràs, i l'eurodiputada del PSE Teresa Riera, n'és un exemple més que eloqüent.

Digne de ser tengut en compte, ara que ens tornam a trobar en plena campanya electoral.

Manifest del Consell de la Societat Civil de Mallorca

“Pels drets de la ciutadania, prou de retallades”

Davant els atacs de les institucions públiques de les Illes Balears als drets socials de la ciutadania i davant els intents d’ofegament de la xarxa associativa que fa feina per garantir-los, nosaltres, representants de la societat civil mallorquina, ens unim per fer front comú a les retallades i

- Manifestam la nostra intenció d’avançar cap a un nou model que afavoreixi l’economia local i la diversificació dels sectors productius.

Afirmam que les persones i els seus drets estan per damunt els interessos dels mercats.

Defensam una societat on els valors de la vida en dignitat siguin els seus eixos fonamentals.

Reivindicam una sortida justa i equitativa de la crisi.

Defensam els serveis públics i els drets socials, i la recuperació de les prestacions eliminades durant els darrers mesos.

Defensam la tasca del teixit associatiu i denunciam la voluntat d’ofegar-lo econòmicament i de deslegitimar-lo.

Consideram que només la resposta ferma de tota la ciutadania pot canviar l’estat actual de recessions i greuges.

Convidam, per tant, a la participació i a l’acció ciutadana per construir una xarxa de suport a les persones i als sectors afectats.

- Per això, deim ben fort:

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en educació. Sí a una escola pública de qualitat i en català.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en sanitat. Sí a l’atenció gratuïta universal, no al copagament.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en les prestacions socials.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en els serveis d’inserció laboral.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en joventut. Sí als serveis d’integració juvenil.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en cultura.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en política lingüística. Sí a la cohesió social i a l’ús de la nostra llengua.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en medi ambient. No a l’especulació urbanística, sí a la defensa dels espais naturals amenaçats.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en mobilitat. Sí al tren de Llevant, al tramvia de Palma, als serveis públics d’autobusos i als carrils bici.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en habitatge.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en agricultura.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en cooperació. Sí a la integració de les persones immigrants.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en els mitjans de comunicació públics. Sí a Ràdio Televisió de Mallorca.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en patrimoni.

Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en el procés de recuperació de la memòria històrica.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en drets sindicals.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en Igualtat. Sí a la lluita contra la violència de gènere. No a la discriminació per motius d’orientació sexual o d’identitat de gènere.

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en drets democràtics. Sí a la participació ciutadana.

CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA
4 de novembre de 2011

Nota electoral, política i dretana, de la Conferència Episcopal Espanyola

Molts catòlics practicants d'arreu dels Països Catalans no ens sentim gens ni mica representats pels bisbes que componen la 221a Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

Hem de denunciar públicament l'engany que comporten tots i cadascun dels 10 punts de la "Nota ante las elecciones generales de 2011", que ha llegit i publicat en castellà, divendres 21 d'octubre, una mesada abans de les eleccions generals al Congrés i al Senat, el bisbe auxiliar de Madrid i secretari general i portaveu de la CEE, monsenyor Juan Antonio Martínez Camino, S.J.

Esdevé un insult a la intel·ligència humana la pretensió episcopal espanyola de fer-nos creure que ens volen ajudar a exercir amb responsabilitat el DEURE de votar, sense entrar en opcions de partit i sense pretendre imposar a ningú cap programa polític (conservador i dretà), quan criden l'atenció sobre el perill que suposen determinades opcions legislatives (nacionalistes i d'esquerres).

La Comissió Permanent de la Comissió Episcopal Espanyola, com gairebé sempre, sobretot en períodes preelectorals, torna a mostrar el llautó...

Més li valdria que s'aplicàs, a ella mateixa, allò que entaferra a altres en el punt 4: de la Nota

"...no actúan de modo conforme con la verdadera libertad quienes creyéndose dioses, piensan no tener necesidad de más raíces y cimientos que ellos mismos; desearían decidir por sí solos lo que es verdad o no, lo que es bueno o malo, lo justo o lo injusto...”.

L'endemà de mai més, a Esquerra Republicana de Catalunya

El 5 del 6 de l'11, mal diumenge del mes de juny de 2011! Per a mi, la data de l'endemà de mai més, per a Esquerra Republicana de Catalunya, el partit on milit des de l'any 2003.

És l'endemà que Josep-Lluís Carod-Rovira, expresident d'ERC i exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, -qui ha aconseguit el màxim d'escons parlamentaris en tota la història del partit, des de la República ençà,- anuncia la seva partida, es dóna de baixa de la nostra formació política i deixa ERC.

Me n'assabent ben prest. A primeres hores de la matinada de dissabte (04-06-2011 - 00:17). Mitjançant SMS rebut al mòbil. Tot d'una hi responc: “Gràcies, Josep-Lluís, per haver-m'ho volgut comunicar! Tens massa motius per fer-ho... Et desig molta de sort en tots els teus projectes de futur! Salut. Cil.”

Per molt que mir de “googlejar” a aquelles altes hores de la matinada, no som capaç de trobar-hi cap referència explícita ni implícita... Sí que me n'assabent poques hores després, de certs detalls, quan la notícia ja s'està convertint en titular a molts mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans i d'arreu de l'Estat espanyol...

Fins i tot, ja apareix el mateix dia a la Viquipèdia i, ai las, se'n reprodueix el text íntegre, al cap de molt poques hores.

Fins a les 16:00 hores no he estat capaç de trobar res més que reprodueixi públicament l'opinió d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre aquesta notícia: ERC lamenta que Carod-Rovira abandoni el partit.

El diari ARA, que es mostra com a primera font originària (a les 03:02 hores de dissabte), informa que, l'expresident d'Esquerra Republicana de Catalunya durant més d'una dotzena d'anys seguits (1996-2008), s'ha donat de baixa mitjançant una carta de dos fulls, signada i datada a Tarragona, i lliurada a la seu del partit pel company Rafael Niubó.

1. Diari ARA (04-06-11 – 13:54)
   Carod: "N'hi ha que s'han dedicat a obtenir el control orgànic d'ERC per apartar-me de la direcció" L'ARA publica íntegrament la carta, de dues pàgines, que líder històric dels republicans ha fet arribar a Puigcercós i Ridao. No s'estalvia els retrets i anuncia que vol continuar treballant per "una esquerra nacional plural"
2. Diari ARA (04-06-11 – 03:02)
   Carod-Rovira es dóna de baixa d'Esquerra Crisi a ERC. L'exlíder s'havia mostrat crític amb el rumb del partit
3. Nació Digital (04-06-11 – 08:49)
   Carod-Rovira estripa el carnet L'expresident d'Esquerra Republicana ja li ho ha comunicat per carta a Joan Puigcercós
4. Diari AVUI (04-06-11 – 09:08)
   Carod-Rovira es dóna de baixa d'ERC L'exlíder d'Esquerra ho ha comunicat aquest divendres a la nit per carta a Joan Puigcercós i Joan Ridao
5. AVUI (04-06-11 – 09:08)
   Carod-Rovira es dóna de baixa d'ERC L'exlíder d'Esquerra ho ha comunicat aquest divendres a la nit per carta a Joan Puigcercós i Joan Ridao. Assegura que ho fa per no “interferir” en el procés congressual del partit. Acusa l'actual direcció de la davallada electoral i els recorda que amb ell la formació va aconseguir els millors resultats des de la República
6. El Periódico (04-06-11 – 09:54)
   Carod-Rovira se da de baja de Esquerra
   El 'exvicepresident' del Govern comunica su renuncia a través de una carta a Puigcercós y Ridao
7. ABC(04-06-11 - 10:42)
   Carod-Rovira se da de baja de ERC En una carta entregada al presidente del partido, Joan Puigcercòs, asegura que continuará trabajando para hacer «una izquierda nacional plural”
8. Racó Català (04-06-11 – 13:00)
   Carod-Rovira abandona Esquerra Republicana de Catalunya S'espolsa la responsabilitat de la crisi actual del partit i afirma que la baixada en suport electoral és només atribuïble a l'actual direcció d'ERC · Diu que es dóna de baixa ara per no interferir ni les eleccions ni el procés congressual del partit
9. La Razón (04-06-11)
   Carod-Rovira se da de baja de ERC por carta El ex presidente de Esquerra Republicana de Cataluña entre los años 1996 y 2008, Josep Lluís Carod-Rovira, se ha dado de baja a través de una carta en la que indica que toma ahora la decisión para no interferir en el proceso congresual de esta formación, han informado a Efe fuentes de ERC.
10. Europa Press (04-06-11)
    Carod-Rovira se da de baja de ERC Militantes y dirigentes de ERC inundan las redes con mensajes de apoyo y algunas críticas
11. Levante (04-06-11)
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
12. Cadena SER (04-06-11)
    Carod-Rovira se da de baja de ERC En una carta entregada la noche de este viernes al presidente del partido, Joan Puigcercòs, y al secretario general, Joan Ridao, Carod explica que ha escogido este momento porque no quería "interferir" en los procesos electorales
13. La Opinión de Málaga (04-06-11 – 11:36))
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
14. El Correo (04-06-11 - 11:40)
    Carod-Rovira abandona ERC Tras 24 años afiliado. El político catalán ha comunicado su decisión en una carta en la que achaca a los actuales dirigentes del partido los malos resultados electorales
15. Faro de Vigo (04-06-11 – 11:35)
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
16. Ideal.es – Jaén (04-06-11 – 11:41) EFE Barcelona
    Carod-Rovira abandona ERC Tras 24 años afiliado. El político catalán ha comunicado su decisión en una carta en la que achaca a los actuales dirigentes del partido los malos resultados electorales

Impressions de l'endemà mateix

Vull passar per damunt de la darrera jornada electoral, quant a la consideració estricta de gran espectacle publicitari, on protagonistes, -polítics que encapçalen candidatures i periodistes que n'informen-, no només se situen al centre d'atenció dels mitjans de comunicació sinó de gairebé tots els àmbits de la societat, amb desplegaments publicitaris sense precedents.

Vull parar esment, així, al fet que s'hi han produït uns resultats que, no per increïbles, es veien venir de temps enrere, anunciats des dels mitjans i que han arribar a superar fins i tot l'enquesta del CIS d'enguany (PP 32-33; PSOE 22-23; PSM-IV-EXM 3; IU 1), en relació amb l'arrasada de la dreta conservadora del Partit Popular, pertot arreu; i amb la desfeta socialista espanyola sense cap altre precedent conegut.

La victòria aclaparadora del Partit Popular a totes les institucions públiques de les Illes Balears i Pitiüses no hauria d'haver sorprès ningú. Una victòria anunciada a bombo i platerets per tots els mitjans de comunicació, les enquestes d'opinió i les opinions publicades.

Ja l'any 2007, amb la creació d'allò que s'anomenà Bloc per Mallorca, s'hi començava a fer palesa la primera passa cap a l'establiment (encara no definitiu?) del bipartidisme a les Illes, representat pel PP+PSOE; enfront d'un ventall de formacions polítiques diverses des dels inicis de la democràcia tan mal parida que patim.

Per a certs sectors crítics, aquell invent no servia per a res més que per facilitar-hi voluntàriament i decididament l'engolida d'aquelles formacions polítiques que l'integraven.

Enguany s'ha pogut veure que només la pervivència del PSM-IV-EXM al Parlament, al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma, n'ha evitat l'arribada aquest any 2011... gràcies, també, a la derrota més que desastrosa que ha patit el PSIB-PSOE.

També s'ha pogut veure que la corrupció política mallorquina, lluny de fer predre escons a les institucions públiques, en dóna molts més encara. Cosa que em fa veure ben a les clares, un cop més, que allò que veritablement lleva vots a l'esquerra és el fet d'haver-se dedicat a fer polítiques de dretes, algunes tan barroeres que ni la mateixa dreta conservadora no està disposada a realitzar...

Allò que sí m'ha sorprès enormement, a mi personalment, ha estat la desfeta insòlita i l'enfonsament inimaginable que ha patit pertot arreu el Partit Socialista. S'ho hauran de fer mirar molt bé els seus responsables màxims. Caldrà que esbrinin on rauen els errors i les responsabilitats polítiques de tot plegat. Sobretot pel que fa al seguidisme d'instruccions centralitzadores, des de Madrid i cap a Madrid.

Quant a Esquerra Unida, Lliga Regionalista, Convergència per les Illes, Esquerra Republicana i d'altres formacions polítiques que aspiraven al Parlament, al Consell de Mallorca i a ajuntaments mallorquins, era més que previsible que resultàs difícil, per a no dir impossible, aconseguir-ne l'objectiu.

Esquerra Republicana, amb més d'una dotzena de càrrecs públics institucionals a les Illes Balears i Pitiüses, l'any 2007 manifestava haver aconseguit entrar i fer-se present al Consell de Mallorca i a vuit municipis mallorquins (Artà, Binissalem, Bunyola, Felanitx, Manacor, Sineu, Sóller i Son Servera...).

Enguany n'ha perdut la presència a dos d'aquells ajuntaments (Sineu i Sóller), i n'ha obtengut representació a quatre nous: Alaró, Banyalbufar, Pollença i Santanyí.

En resum, idò, els resultats electorals d'ERC a les autonòmiques i municipals de 2011 han estat aquests: 11 regidors a 10 ajuntaments, amb un total de 5.157 vots emesos favorablement (1.545 a Palma i 3.612 a la Part Forana de Mallorca).

És a dir, que s'han aconseguit tres regidors i dos ajuntaments més que fa quatre anys; i que no s'ha obtengut cap representació mallorquina ni al Parlament ni al Consell:

REGIDORS I REGIDORA D'ESQUERRA REPUBLICANA ANY 2011:

01. Biel Far Florit, Alaró
02. Gabriel Joan Seguí Albertí, Banyalbufar
03. Pere Daniel Pol Creus, Binissalem
04. Andreu Bujosa Bestard, Bunyola
05. Agustina Vilaret González, Bunyola
06. Pere Mestre Manzanares, Felanitx
07. Joan Llodrà Gayà, Manacor
08. Miquel Àngel Sureda Massanet, Pollença
09. Jaume Amengual Bonet, Santanyí
10. Rafel Àngel Valls Pascual, Son Servera
11. Jaume Jaume Roig, Vilafranca

Com se sol dir, qui no es conforma és perquè no vol. En aquest cas, n'hi ha que poden valorar positivament aquests resultats aconseguits. Fixen l'atenció preferent en el petit increment de la presència municipal d'Esquerra Republicana a Mallorca.

En canvi, d'altres s'hi volen mostrar molt més crítics, tot recordant que s'ha perdut la presència institucional al Consell i no s'ha aconseguit presència mallorquina al Parlament.

Aquest sector crític no pot passar per alt que, fa quatre anys, ERC es va integrar dins d'un Bloc -amb certes resistències crítiques internes que s'hi mostraven contràries, totalment desateses per la direcció del partit-. I que enguany aquest s'ha hagut de presentar en solitari, -forçat per les circumstàncies, ja que els mateixos components del Bloc antic li han negat l'entrada-, després de quatre anys d'estar i no estar dins petites àrees del Govern, del Consell i de l'Ajuntament de Palma.

Recorden aquelles propostes que l'any 2007 reclamaven de fer voluntàriament i a les bones això mateix que enguany s'han vist obligats a haver de fer a les males: presentar-se en solitari.

Entre d'altres motius, per avançar-se a conèixer amb quatre anys d'antelació els suports i resultats veritables -que no s'han sabut fins enguany mateix.-

Caldrà analitzar amb seny asserenat i amb serenor assenyada aquests resultats d'enguany, amb tots els ets i uts que els acompanyen, i esbrinar-ne les responsabilitats polítiques inherents.

Unes responsabilitats polítiques que, si més no per a certs membres del sector crític, se situen originàriament en la decisió presa per part de la candidatura guanyadora al 25è Congrés nacional del mes de juny de 2008, al recinte barceloní del Fòrum de les Cultures:

Només amb un 37,22% dels vots de la militància favorables a triar Puigcercós com a president del partit, aquest va voler seguir el camí pràctic d'arraconar dràsticament dels òrgans de decisió i representació del partit tots els representants de les altres tres candidatures (Carretero, 27,56%; Benach, 26,68% i Renyer, 8,10%)...

Per a aques sector crític, no es pot consolidar ni enfortir un partit, actuant d'una manera tan prepotent i tan creguda!

El fet que Esquerra Republicana s'hagi presentat en solitari a Mallorca -massa tard, segons el parer d'aquest darrer sector-, si més no, ha servit per aclarir d'una vegada per totes amb quants vots favorables compta hores d'ara la formació política -cosa que hauria d'haver succeït l'any 2007, en comptes d'ajuntar-se a un Bloc que l'ha duita a la situació lamentable en què ara es troba-:

5.157 vots municipals
5.318 vots al Consell de Mallorca
5.323 vots al Parlament de les Illes Balears

Amb això compta ERC hores d'ara a Mallorca. Ni més ni manco! Justament quan el partit compleix 80 anys de vida i existència tan significatives!

Dins aquest sector crític d'Esquerra Republicana a Mallorca, n'hi ha que comparteixen plenament el que manifesta l'expresident d'aquesta formació política, Josep-Lluís Carod-Rovira, quan diu i escriu que cal fer un pensament:

“L'esquerra catalana no pot continuar badant. El sobiranisme no serà mai majoritari si no és també atractiu, útil i il·lusionador. El país ho necessita. I per què no intentar-ho ja a les eleccions a Madrid, amb un gran reagrupament catalanista i de progrés, superador de la dinàmica tradicional de sigles i amb il·lusió mobilitzadora?”

A mi, em sembla molt bé, Josep-Lluís! La qüestió és: qui gosarà fer-hi la passa primera o posar-hi la primera pedra?

S'alcen veus força ben preparades, contra polítiques i governs convencionals!

Han torbat sis anys a sorgir, però, a la fi, aquests dies s'estan aixecant moltes i molt diverses veus -majoritàriament joves, però també de gent que s'ho està passant molt malament- que es mostren contràries a continuar construint aquesta democràcia europea, putrefacta, que ja no es pot continuar suportant més.

Els partits polítics i els governs convencionals de la majoria dels estats europeus, amb motiu de l'aprovació barroera d'un fals Tractat per a la Unió Europea, l'any 2005, s'afanyaren a imposar-nos-la de molt mala manera.

Tot i l'oposició d'aquella altra gent que érem capaços de presentar fins a una quinzena de motius a favor del NO a aquella Europa que se'ns proposava.

Tres generacions de gent lluitadora mallorquina
Han hagut de transcórrer sis anys.
Però aquests dies, entre aquells sectors dissidents, gaudim la immensa satisfacció de poder comprovar que ja no som només uns quants de nosaltres, sinó milers i milers de persones d'arreu dels Països Catalans, de l'Estat espanyol -i ja es veurà si això queda així o si s'escampa també arreu d'aquesta Europa tan malmenada i mal manada- les que aixequen les seves veus contra les polítiques i els governs convencionals que ens han portat a aquesta situació política, econòmica i social tan crítica i desastrosa!

Tant de bo que, aprenent del Maig del 68, la gent més ben preparada del Maig del 2011 arribi a tenir la capacitat de fer-hi front, d'una manera bastant més eficaç i eficient.

Alegra veure que ja no és només a Madrid i Barcelona, o a les grans ciutats peninsulars.
També a Mallorca, als peus de l'estàtua del Rei en Jaume, s'hi arrepleguen durant dies seguits una munió de gent delitosa de provocar un canvi de bon de veres!

Què s'ha fet d'aquelles flors... concert commemoratiu de l'Himne de Nacions Unides?

Davant d'esdeveniments recents, lamentables i malaurats, relacionats amb la commemoració de l'Himne de la Pau, de Pau Casals, a la seu de l'Organització de Nacions Unides, -quan només hi manquen cinc mesos, encara no hi ha res decidit ni definit-, s'ho paga fer-ne una relació cronològica, si més no a partir del que anomèn “divendres fatídic del 6 de maig de 2011”.

L'anomèn “divendres fatídic” perquè, al meu modest mode d'entendre, aquell dia s'hi fa palesa una involució considerable en relació amb declaracions, accions i/o omissions oficials sobre l'assumpte.

No és de rebut que, des d'una institució pública com la Secretaria General de Cultura del Departament de la Generalitat de Catalunya, s'hi vagi passant amb cançons d'una manera tan barroera i tan poc respectuosa: que si la reunió entre la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae i el secretari general de Cultura serà dia 11; que si per un problema d'agenda es canvia a l'endemà, dia 12; que si també pot ser dia 13; que no, que no podrà ser dia 13, perquè no li va bé al director de l'RL i que, per tant, continua vigent dia 12... per acabar comunicant que, “com que no es pot avançar res de Madrid i dia 16 s'hi ha d'anar, doncs que prefereix no fer cap reunió i que ja hi trucaran i parlaran per telèfon, si pot ser el mateix dilluns dia 16...” Cosa que no s'arriba a produir aquell dia ni l'endemà, ni...!

Increïble, però ben cert. A més a més, demostrable per escrit!

Hom podria passar per alt que, a la pràctica, no hagin servit de res els suports institucionals expressats unànimement a QUATRE cambres parlamentàries de l'Estat espanyol -Illes Balears, Catalunya, Congrés dels Diputats i Senat d'Espanya-...
Al cap i a la fi, els parlaments no són òrgans de govern!

També es podrien deixar de banda els nombrosos i creixents suports a la reestrena de l'Himne de la Pau, de Pau Casals, a la seu de l'ONU, oferts des d'àmbits culturals i cívics, des d'entitats i organismes diversos, des de persones concretes a títol individual...
Al cap i a la fi, un Govern pot prescindir-ne!

El que ja no pot passar, sense fer-hi certes al·lusions i reflexions més punyents, és el comportament institucional, summament negligent, dels dos governs implicats el 10 de l'11 del 10 a Palma, -Govern de les Illes Balears i Govern de la Generalitat de Catalunya- quan decideixen encomanar a l'Institut Ramon Llull una tasca commemorativa com l'esmentada...
Un, per accions inacceptables; l'altre, per omissions incomprensibles!

Només tres dies després d'aquell “divendres fatídic”, el dilluns dia 9 de maig, se'n destapa la capsa dels trons, quan el director de l'Institut Ramon Llull, l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, fa públiques a VilaWeb unes declaracions, inicialment sorprenents i posteriorment indignants, amb les quals fa veure ben a les clares que a aquestes alçades temporals -només cinc mesos abans de l'efemèride- encara no hi ha res decidit ni definit per part de ningú (ni el Govern de les Illes Balears, ni el Govern de la Generalitat de Catalunya, ni el Govern d'Andorra, ni el Govern d'Espanya...)

Només una setmana més tard, el dilluns dia 16 de maig, es fa una passa més en aquest camí del menyspreu institucional, quan el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en visita efectuada al Ministerio de Cultura, ni tan sols n'esmenta la iniciativa...

Aixó no hagués significat res de xerec, si no fos perquè, pocs dies abans, aquesta visita intergovernamental esmentada, precisament, havia servit d'excusa per suspendre i ajornar l'entrevista entre la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae i el secretari general del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: “com que no es pot avançar res de Madrid i dia 16 s'hi ha d'anar, doncs que prefereix no fer cap reunió i que ja hi trucaran i parlaran per telèfon, si pot ser el mateix dilluns dia 16...” -s'hi havia dit uns dies abans-.

Aquell mateix dia, precisament, el Diari de Balears ja en feia un advertiment premonitori amb aquest titular: “L'homenatge a Pau Casals, a l'ONU, en stand by” .

S'iniciava, així, un raig de reaccions i manifestacions públiques, com les que produïa l'endemà mateix el Diari Ara: “L'homenatge a Pau Casals que mai no arriba. L'acte a la seu de les Nacions Unides que havien d'impulsar les institucions no prospera i la mallorquina Fòrum Musicae ha iniciat una campanya paral·lela”.

O també Catalunya Ràdio: "L'homenatge a Pau Casals que mai no arriba."

Dos dies després, dimecres 18 de maig, el Diari de Balears tornava a fer pública una altra pàgina informativa que apareixia encapçalada amb el titular: L’homenatge a Pau Casals, un camí sense horitzó que passa per Madrid. La celebració havia de tenir lloc a Nova York, al mateix lloc on el músic pronuncià el famós discurs per reivindicar la seva catalanitat.

Hom es demana Què s'ha fet d'aquelles flors... 40è aniversari de l’estrena de l’himne de les Nacions Unides , amb les quals la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya i la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears valoraven tan positivament el govern conjunt a l'Institut Ramon Llull?!

En què quedam? Hi haurà cap commemoració conjunta del 40è aniversari de l'estrena de l'Himne de les Nacions Unides, a Nova York el proper dia 24 d'octubre, o no n'hi haurà cap enlloc?

S'hauria de saber com més aviat millor, no?

Si no és per aquesta via, per qualsevol altra que pugui arribar. Com és el cas de la Secretaria d'Afers Exteriors, per exemple, la qual depèn directament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya...

Eleccions? Per presentar iniciatives parlamentàries, tan inútils com estèrils, al Senat d'Espanya! (4)

Avui faig la quarta (i darrera?) passa en la ruta que vaig recorrent en aquest blog meu, la qual em porta a veure i mirar una mica més de prop què s'ha fet al Senat d'Espanya, en relació amb la commemoració del 40è aniversari de l'Himne de la Pau, de Pau Casals, a la mateixa seu de Nacions Unides, una iniciativa cultural que impulsa des de fa dos anys l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí.

M'estic referint, clar i català, a la inutilitat i esterilitat de presentar certes iniciatives parlamentàries que, pel que es veu, no condueixen enlloc més que a perdre-hi miserablement el temps... i les esperances profundament democràtiques que hom pugui mantenir encara una mica vives...

Primer de tot, vaig voler fixar l'atenció en el que s'havia fet al Parlament de les Illes Balears; llavors al Parlament de Catalunya; i després al Congrés dels Diputats...

Ara pertoca d'arribar fins al Senat d'Espanya i, més concretament, a les iniciatives que va presentar el senador autonòmic balear, Pere Sampol i Mas, del PSM-Entesa Nacionalista, portaveu del Grup Mixt.

Al principi de tota la seva actuació, s'hi situa la Pregunta parlamentària que hi formula el senador autonòmic el 2 de desembre de 2008, sobre les causes per les quals es va modificar el programa de la inauguració solemne de la cúpula de la Sala dels Drets Humans de la seu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) a Ginebra (Suïssa) i s'hi va suprimir la interpretació de l'Himne de l'organització esmentada.”.

Quatre mesos després, en resposta oral expressada el 23 d'abril de 2009, el ministre Miguel Ángel Moratinos es va comprometre a realitzar gestions davant del secretari general de les Nacions Unides, per tal d'intentar oficialitzar l'Himne esmentat.

El 22 de febrer de 2011 el senador autonòmic balear tornava a insistir en el tema. Tot recordant que “enguany coincideix amb el 40è aniversari de l'estrena de l'Himne a la seu de Nova York; amb motiu d'aquest esdeveniment hi ha una iniciativa, recolzada pels governs de Catalunya i les Illes Balears, presentada per una entitat mallorquina, Forum Musicae, amb la col·laboració del Palau de la Música Catalana, per celebrar un concert commemoratiu d'aquesta efemèride a la mateixa seu de les Nacions Unides”, el senador autonòmic balear hi formulava una altra pregunta parlamentària, amb sol·licitud de resposta escrita, tot demanant si, d'aleshores ençà, “hi havia constància d'alguna actuació ministerial realitzada, si no s'hi considerava oportú realitzar alguna altra gestió oficial davant del secretari general de l'ONU a fi de promoure el reconeixement oficial de l'Himne de les Nacions Unides de Pau Casals i Winstan Hugh Auden, i si el ministeri no estaria disposat a donar suport a la commemoració i a realitzar les gestions necessàries per a la celebració d'aquest concert commemoratiu.”

Aquesta Pregunta amb sol·licitud de resposta escrita, adreçada al Govern espanyol pel senador Pere Sampol el 22 de febrer de 2011, i que, d'acord amb el Reglament de la Cambra, havia de ser contestada abans del 5 d'abril de 2011, encara ara (15 de maig de 2011) no ha rebut cap casta de resposta escrita...

Tot i els esforços realitzats pel senador autonòmic balear, que s'ha volgut implicar en l'assumpte, les seves intervencions al Senat d'Espanya no fan res més que afegir-se a la llista d'iniciatives parlamentàries sobre aquest mateix assumpte, que han estat presentades a quatre cambres parlamentàries de l'Estat espanyol (quatre!), amb les quals no s'ha arribat a aconseguir res de res a cap de les quatre!

En què ha quedat tot? Sembla que en no res!
Què més se n'ha fet després de la seva tramitació al Senat? No se'n sap que se n'hagi fet públic res de res!
Quins efectes ha produït una iniciativa parlamentària com aquesta? A l'opinió pública i publicada, fins ara cap ni un!

Hom no té més remei que haver de romandre a l'espera d'uns resultats que no sembla que puguin ser positius en aquest àmbit... Més tost sembla que esdevé tan inútil com estèril la presentació d'iniciatives parlamentàries d'aquesta casta que, pel que es veu hores d'ara, no porten enlloc... més que a perdre miserablement el temps... i les esperances profundament democràtiques que hom pugui mantenir una mica enceses... encara!

Mentre hom roman a l'espera de notícies que puguin ser més satisfactòries... totes quantes formacions polítiques han intervengut en aquest assumpte s'afanyen a realitzar, com si res no hagués passat, una campanya electoral per continuar fent-hi el mateix de sempre... inútilment i estèril...

Davant processos electorals que engatussen!

Eleccions? Per fer-hi què, després?

Si és per continuar presentant iniciatives parlamentàries, tan inútils com estèrils, al Parlament de les Illes Balears! (1), al Parlament de Catalunya! (2), al Congrés dels Diputats! (3) i al Senat d'Espanya (4)... calen replantejaments seriosos, si més no pel que respecta a iniciatives culturals que tendeixen a l'enfortiment i consolidació dels Països Catalans...

Quatre cambres parlamentàries de l'Estat espanyol prenen acords, per unanimitat, que no serveixen per a res?!

Tant de bo sapiguem romandre a l'espera i veure que no esdevenen tan inútils com estèrils..., que serveixen per a alguna cosa... que ens porten a algun lloc... i no a perdre miserablement el temps... i les esperances profundament democràtiques, arrelades dins la ciutadania dels Països Catalans!

Salut i coratge, lluita i resistència!

Eleccions? Per presentar iniciatives parlamentàries, tan inútils com estèrils, al Principat de Catalunya (2)

Amb això, vull seguir el camí encetat en aquest mateix blog meu, referint-me a la inutilitat i esterilitat de presentar iniciatives parlamentàries a la Cambra autonòmica balear, al Parlament de les Illes Balears (1), al Parlament de Catalunya (2), al Congrés dels Diputats (3) i al Senat d'Espanya (4), sobre: La commemoració del 40è aniversari de l'Himne de la Pau, de Pau Casals, a la mateixa seu de Nacions Unides, una iniciativa cultural impulsada per l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí.

Em vull referir ara al Parlament de Catalunya.

La mateixa iniciativa, formulada de manera diversa a les quatre cambres esmentades, al final, sembla que arriba a quedar en no res a totes quatre institucions parlamentàries! A quatre parlaments de l'Estat espanyol!

El 2 de juny de 2009, ara farà exactament dos anys, la cambra autonòmica catalana, com ho havia fet la balear uns mesos abans (21-04-2009), admetia a tràmit una iniciativa parlamentària consistent en la ”proposta de resolució sobre l’adopció com a himne de l’Organització de les Nacions Unides l’escrit per W. H. Auden i compost per Pau Casals el 1971”.

La hi havien presentada el Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa i havia estat admesa a tràmit per la Mesa del Parlament, 26.05.2009.

Aquesta Proposta de resolució, amb una extensa Exposició de motius, literalment deia així:

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a impulsar accions que puguin conduir a l’adopció com a propi i oficial de les NNUU, l’himne escrit per W.H. Auden i composat per Pau Casals a propòsit de la commemoració del 25è aniversari de la creació de les NNUU, que fou interpretat per l’Orquestra del Festival Casals, dirigida per aquest compositor, el dia 24 d’octubre de l’any 1971.

La signaven al Palau del Parlament, dia 20 de maig de 2009, Miquel Iceta i Llorens, portaveu del G. P. SCC; Anna Simó i Castelló, portaveu del G. P d’ERC; Dolors Camats i Luis, portaveu del G. P. d’ICV – EuiA.

El debat i l'aprovació de la Proposta de resolució es produïa a la cambra parlamentària catalana pocs mesos després, el 22 d'octubre de 2009, on prenia la paraula el diputat d'ICV-EUiA Francesc Pané, en nom dels grups que l'havien presentada, i la diputada Rosa Fortuny i Torroella del grup parlamentari de Convergència i Unió.

S'aprovava, així, al Parlament de Catalunya, per unanimitat de tots els presents a la Comissió d'Acció Exterior i de la Unió Europea, presidida per Miquel Àngel Estradé i Palau, diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya, la Proposta de resolució sobre l'Himne de Nacions Unides.

En què ha quedat tot això? Sembla que en no res!

Què més se n'ha fet després de la seva aprovació? No se'n sap que se n'hagi fet públic res de res!

Quins efectes ha produït una iniciativa parlamentària com aquesta? A l'opinió pública i publicada, fins ara cap ni un!

Quina resposta s'ha obtengut del Govern de la Generalitat de Catalunya? Que se sàpiga, cap ni una!

Quines accions ha impulsat el Govern de la Generalitat que puguin conduir a l'adopció com a propi i oficial de les Nacions Unides l'himne escrit per W.H. Auden i composat per Pau Casals? No se'n sap de cap!

Quines altres actuacions, posteriors al 2 de juny de 2009, han duit a terme el diputat i les dues diputades que signaren la Proposta de Resolució, els diputats i les diputades que intervengueren a la Comissió parlamentària? No se'n sap cap!

Tant de bo que, en algun moment, s'arribi a saber què més s'ha fet en relació amb aquest assumpte i en quina situació es troba aquesta iniciativa cultural.

Eleccions? Per presentar iniciatives parlamentàries, tan inútils com estèrils, a les Illes Balears! (1)

Massa sovint diputades i diputats del nostre entorn més immediat, durant quatre anys seguits s'omplen la boca, i s'afanyen a dir als mitjans de comunicació o a representants d'entitats que els ho demanen, que, complint amb els seus deures i amb la seva tasca dins la Cambra, hi han presentat una iniciativa parlamentària...

Òbviament mai no acostumen a dir que, al final, això arriba a quedar en no res. I s'hi queda, malauradament i lamentable, en no res!

És el cas d'allò que anomenen “proposicions no de llei”.

Una Proposició no de Llei ve a ser com la formulació d'una proposta que presenta algun/s grup/s parlamentari/s sobre alguna iniciativa amb la qual s'insta el Govern o alguna institució pública a realitzar alguna acció concreta.

Ve a ser com una casta d'iniciativa parlamentària que pot servir per quedar bé davant la ciutadania, però que, en general, no porta enlloc ni produeix cap efecte concret.

Per pròpia experiència puc dir que, fins i tot, mirant de fer-ne un seguiment acurat en la meva condició de diputat (1999-2003), com que cap PNDLL no obliga per llei, pot arribar a fer-ne cas omís el Govern de torn sempre que vulgui.
Ara fixa't tu, si, un cop presentada, debatuda, aprovada i publicada, ja no se'n torna a fer res pus! Se'n va a parar directament a la paperera més propera, sense cap casta de dubte!

Veig un cas ben concret en la iniciativa presentada al Parlament de les Illes Balears (1), al Parlament de Catalunya (2), al Congrés dels Diputats (3) i al Senat d'Espanya (4), per conductes diversos: La commemoració del 40è aniversari de l'Himne de la Pau, de Pau Casals, a la mateixa seu de Nacions Unides, iniciativa cultural impulsada per l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí.

La mateixa iniciativa, formulada de manera diversa a les quatre cambres esmentades, al final, sembla que arriba a quedar en no res a totes quatre institucions parlamentàries! A quatre parlaments de l'Estat espanyol!

Començaré per esbrinar el succeït al Parlament de les Illes Balears:

Fa més de dos anys, dia 11 de febrer de 2009, el grup parlamentari constituït per Bloc per Mallorca i PSM-Verds presenta una Proposició no de Llei que es debat i s'aprova per unanimitat dia 8 d'abril de 2009, fent-se'n pública la Resolució dia 24 d'abril de 2009, aprovada per unanimitat al Ple, amb aquests termes:

"El Parlament de les Illes Balears insta la Secretaria General de Nacions Unides al restabliment solemne de l'himne oficial de la institució. En el mateix sentit insta el Govern de l'Estat a dur a terme les gestions diplomàtiques escaients en favor de l'himne i per reparar el greuge comès contra els autors."

Ho signaven el secretari, Josep Melià i Ques, i la presidenta, Francina Armengol i Socias, de la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears, dia 21 d'abril de 2009.

En què ha quedat tot això? En no res!

Què més se n'ha fet després de la seva aprovació? Res de res!

Quins efectes ha produït una iniciativa parlamentària com aquesta? Cap ni un!

Quina resposta s'ha obtengut de la Secretaria General de Nacions Unides? Que se sàpiga, cap ni una!

Quines gestions diplomàtiques ha duit a terme el Govern de l'Estat espanyol a favor de l'Himne? No se'n sap de cap!

Quines altres actuacions posteriors han fet els diputats de la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears, des del 21 d'abril de 2009 ençà? No se'n sap cap!

Quines actuacions posteriors referides a aquest assumpte han fet els diputats del grup parlamentari Bloc per Mallorca i PSM-Verds? No se'n té cap constància ni una!

I ara, en ple procés electoral, ens volen fer a saber que tornen a presentar-se per continuar actuant d'aquesta manera tan gandula al Parlament de les Illes Balears?

No crec que sigui gens ni mica exagerat arribar a la conclusió que no n'hi ha cap que es mereixi el més mínim suport electoral, per part d'una ciutadania tan mal atesa pels membres dels grups parlamentaris que actuen d'aquesta manera tan poc seriosa!
En aquest assumpte... i en molts d'altres...

Molt males prediccions del CIS per als partits del Govern de les Illes Balears

MOLT MALES PREDICCIONS DEL CIS PER ALS PARTITS DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS: D'11 ESCONS PREVISTS L'ANY 2007, EL CIS PASSA A PREVEURE'N SOLAMENT 4 L'ANY 2011! MASSA BONES PREDICCIONS PER AL PARTIT POPULAR!

A les eleccions municipals i/o autonòmiques dels anys 1995 i 1999, vaig aparèixer a llistes electorals del PSM-Entesa Nacionalista. 

Des de l'any 1999 ençà, no he figurat a cap de les llistes electorals municipals i/o autonòmiques. 

Tot i amb això, com a militant d'Esquerra Republicana, sempre n'he volgut fer un seguiment més o manco acurat, de les dades que se'n desprenen.

És ben cert que, si alguna característica pot atribuir-se a les Enquestes preelectorals que realitza el CIS -Centro de Investigacions Sociológicas-, en relació amb les Illes Balears, és que ben poques vegades l'encerta...

Sembla que el personal del CIS s'hi perd bastant, enmig de les aigües turbulentes d'aquest arxipèlag, a l'hora de fer-hi prediccions electorals que arribin a coincidir amb els resultats que posteriorment s'assoleixen...

D'altra banda, sí que és ben cert que reflecteixen clarament la tendència cada cop més evident a reduir considerablement el nombre de formacions polítiques amb possibilitats de constituir grups parlamentaris propis dins la cambra autonòmica balear: de les 7 que varen obtenir escó parlamentari els anys 1999 i 2003, es passa a preveure'n solament 4 per a enguany, el 2011.

Pel que fa als grups parlamentaris que durant aquesta darrera legislatura han donat suport al Govern presidit per Francesc Antich, no es pot dir que siguin bones les prediccions del CIS: els va preveure 11 escons l'any 2007 (Bloc, UM, PSM-V, EM-EU), i en realitat, només en varen obtenir 8. Enguany que només n'hi preveu 4, quants d'escons n'arribaran a obtenir, de fet, totes aquestes formacions polítiques?

Pel que fa al Partit Popular, mai com enguany el CIS no havia previst uns resultats tan abultats a les Illes Balears i Pitiüses. Fet que, entre d'altres aspectes, fa ben evident que, en una societat com la illenca, les denúncies per corrupció que s'hi van acaramullant a les totes, lluny de llevar-hi vots, n'aporten molts més encara, malauradament...

Repassant les previsions del CIS per al Partit Popular a les Illes Balears i Pitiüses als quatre darrers processos electorals autonòmics, s'hi poden destriar aquestes  dades,...

1999	2003	2007	2011
29-30	23	27	32-33

Aquestes són algunes de les observacions punyents que es poden fer, a primer cop d'ull, davant l'esquema-resum d'aquests quatre darrers processos electorals autonòmics:

ANY	ENQUESTA CIS PREELECTORAL	RESULTATS ELECTORALS ACONSEGUITS
2011	PP = 32-33 PSOE = 22-23 PSM-IV = 3 IU = 1	? ? ? ?
	http://datos.cis.es/pdf/Es2874mar_A.pdf
2007	PP = 27 PSOE = 21-22 BLOC = 6 UM = 3 PSM-V = 1 EM-EU = 0-1	PP = 29 PSOE = 22 BLOC = 5 UM = 3
	http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2680_2699/2689/e268900.html http://datos.cis.es/pdf/Es2874mar_A.pdf
2003	PP = 23 PSOE = 22 EU-EV = 5 PSM-EN = 5 D'ALTRES = 3	PP = 29 PSOE = 15 PACTE = 5 PSM-EN = 4 UM = 3 EU-EV = 2 AIPF = 1
	http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2480_2499/2486/Es2486mar.pdf
1999	PP = 29-30 PSOE = 11-12 PSM = 6-7 PACTE = 6 EU-EV = 3 UM = 2-3	PP = 28 PSOE =13 PACTE = 6 PSM = 5 UM = 3 EM-EU = 3 COP = 1
	http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2320_2339/2328/e232800.html http://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_al_Parlament_de_les_Illes_Balears_de_1999

Si quan el CIS preveu 23 diputats del PP, aquest n'aconsegueix 29, i quan li'n preveu 27, també n'aconsegueix 29: ara que n'hi preveu 32-33, quin n'arribarà a ser el resultat final veritable?

Tant de bo que la societat de les Illes Balears i Pitiüses, a la jornada electoral propera, arribi a desmentir amb els seus vots reals les dades que un CIS tan desfermat desplega prèviament com a possibles...

Perquè, com a mínim, són dues les preguntes que em faig, davant de la jornada electoral autonòmica propera.  Ja se sap que, entre dos contrincants, quan un perd, l'altre guanya. Quan un dels dos es lesiona i es retira, l'altre se'n duu el trofeu. Quan un s'entreté a mantenir la pilota enmig del camp sense fer cap gol, i l'altre aprofita una badada contrària i en fa un, guanya aquest.

A la jornada electoral autonòmica propera, m'estic fent dues preguntes hores d'ara:
* Guanyaran les esquerres o guanyarà el PP, a les Illes Balears i Pitiüses?
* Guanyarà el PP o perdran les esquerres, a les Illes Balears i Pitiüses?

Pentura ho sabrem cert al cap d'uns dies...

Més candidatures d'Esquerra Republicana a les eleccions de 2011

Encara que als ulls de segons qui pugui semblar el contrari, seguesc amb molt d'interès el procés electoral encetat i promogut a Mallorca, amb motiu de les eleccions autonòmiques i municipals del 22 de maig de 2011.

M'interessa ben molt que els plantejaments i les propostes d'Esquerra, Republicans i Catalanistes, obtenguin el major suport possible a Mallorca.

Molt més enguany que, a diferència de fa quatre anys -quan jo ho proposava per a les tres institucions amb seu a Palma-, ens hi presentam "en solitari" -quan no ens queda més remei, perquè ens hi forcen-...

Tot i no poder fer-m'hi tan present, físicament, com aleshores... de bon començament me'n preocupen els inicis...

Segons el Diari de Balears (01-05-2011) Esquerra Republicana, en donar el sus a la campanya, ha arreplegat “un centenar llarg de candidats i simpatitzants que es reuniren a l'Auditòrium de Palma”...

Pel que s'havia fet públic dies abans, Esquerra Republicana, a més de presentar-ne llistes al Parlament (31) i al Consell de Mallorca (33), hi presentava també 17 candidatures municipals (2 més que a les anteriors de 2007): Palma (32), Alaró (14), Alcúdia (17), Artà (13), Banyalbufar (8), Binissalem (2?), Bunyola (10), Calvià (26), Felanitx (2?), Llucmajor (21), Manacor (24), Marratxí (21), Pollença (20), Sa Pobla (17), Santanyi (17), Sineu (12) i Sóller (18)(Capdepera, Porreres i Son Servera enguany no hi figuraven).

Això fa que s'hi puguin destriar 338 representants d'Esquerra Republicana, candidats i/o candidates a ocupar càrrecs municipals de regidor/a en algun d'aquests 17 ajuntaments mallorquins, o de consellers al Consell de Mallorca o de diputats al Parlament de les Illes Balears.

Si bé em preocupen aquests inicis, aparentment febles... desig que els resultats finals d'enguany s'esdevenguin més satisfactoris que els aconseguits quatre anys enrere (8 regidors, 1 diputada i 1 conseller)!

Les propostes d'una Esquerra, republicanes i catalanes, per a la Mallorca del segle XXI, s'ho mereixen de bon de veres...

Salut republicana, sens dubte la més sana!

Impressions mallorquines d'eleccions peruanes

M'acaba d'arribar un missatge que m'informa sobre les eleccions a la Presidència de la República del Perú que se celebren diumenge, 10 d'abril de 2011.
La bona amiga Joana Maria Perelló, membre de l'entitat Entrepobles (que roman integrada dins l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca)que ja duu un temps residint al Perú, hi comparteix les seves impressions sobre el procés electoral peruà que ha tengut l'oportunitat de veure i viure de molt a prop.
Li n'agraesc la confiança i l'oportunitat de poder compartir-les amb altra gent:
"Vaja setmaneta més agitada politícament i històricament parlant..."
Després d'aquestes darreres setmanes de plena campanya electoral per les eleccions presidencials del proper diumenge-10, on he pogut participar de xerrades diverses on es convidava als candidats dels diferents partits perquè exposassin el seu programa entorn a temes tals com els drets humans, els drets dels pobles indígenes, alternatives al extractivisme... i on, és clar, tot s'ha de dir, no s'hi han banyat gaire...
Aquesta darrera setmana ha estat vertiginosa, amb debats dels candidats i tancaments de campanya.
A partir de les 00:00 am de la matinada d'avui divendres s'ha implantat sa llei seca (no es pot comprar ni consumir alcohol!) i està prohibit manifestar-se o reunir-se de manera pública en qualsevol espai fins passades les eleccions (se suposa que perquè la gent estigui ben preparada per anar a votar conscientment...).
Sa veritat és que el panorama és ben pessimista i gens alentador davant les opcions electorals que hi ha en joc. Vist des de la perspectiva dels pobles indígenes i originaris (que és on estic més posada) cap de les opcions aposta per als seus drets. Per això cal pensar més en les possibilitats de la lluita i unitat dels pobles i de les comunitats costenyes, andines i amazòniques del país, sent ells mateixos els protagonistes dels canvis que es puguin esdevenir.
Dins aquest marc, es passat dimarts-5 d'abril es commemorava de manera crítica "el autogolpe" de 1992 d'Alberto Fujimori. Aquest acte se celebra cada any però enguany resultava que no hi havia doblers per finançar-ho i no s'anava a fer. Davant això la ciutadania, nombrosos col·lectius sense color ni opció política, activistes, persones a títol individual... es mobilitzaren en uns dies per poder dur-ho a terme i fer front a les despeses que s'ocasionarien, ja que enguany més que mai, davant el panorama polític del moment i a 5 dies d'unes eleccions presidencials on una de les candidates és la mateixa Keiko Fujimori, filla del dictador, hi havia sa necessitat de reivindicar i recordar els crims que durant gairebé 10 anys es varen succeir al país perquè no es tornin a repetir.
Sota lemes com "No al Fujimontesinismo", "No más corrupción, no más impunidad, no al continuismo", "Para que no se repita"... es van organitzar uns dies d'activitats variades on l'acte principal fou aquest del dia 5.

L'acte, d'un civisme i una organització ciutadana admirable, es va poder dur a terme sense incidents i omplí sa plaça San Martín (on fins fa pocs mesos estava prohibit fer qualsevol tipus d'acte públic!) de persones que anaven i venien i que s'informaven.
Va consistir en una fira d'estànds amb testimonis gràfics i escrits, fotografies, música en viu, projecció de documentals, vígilia per les víctimes... on s'explicava i denunciava tot el succeït entre els anys 1992-2000.
Sa veritat és que passejant-me per les diferents paredetes i llegint els testimonis de centenars de víctimes, la pell se'm posava de gallina i les emocions brollaven...
Més de 300.000 dones de les zones més pobres del país foren esterilitzades en una deliberada política demogràfica denominada "Programa de Salud Reproductiva y Planificación Familiar del Ministerio de Salud".
Es va recórrer a mètodes coercitius i enganys i com a conseqüència de les intervencions quirúrgiques, es produiren morts i moltes dones quedaren amb sequel·les físiques i psicològiques que perduren en l'actualitat.
També milers de dones més foren víctimes de violacions per part de l'exèrcit de s'Estat (els testimonis que es podien llegir eren terribles...).
Altres crims de violació als drets humans com els de La Cantuta (Universitat on el 18 de juliol de 1992 segrestaren, assessinaren i desapareixeren a 1 professor i 9 alumnes...), Barrios Altos i molts altres, també es recorden aquest dia.
Aquest règim dictatorial va convertir el país en el paradís de la corrupció i s'abús i va perpetrar crims contra persones i poblacions indefenses sota el pretext de combatre sa subversió.
Més de 15 anys després de comesos els crims de violació als drets humans, l'abril de 2009 Fujimori fou sentenciat a 25 anys de presó. Malgrat tot, avui dia ell compta amb privilegis a la presó i la majoria dels culpables de tot allò són absolts.
És per a aquest motiu que tots els anys en aquestes dates els col·lectius manifesten la seva indignació i repudi contra l'autoritarisme, la corrupció, la violència de l'Estat i les nombroses formes d'opressió comeses contra les organitzacions populars, estudiantils i sindicals durant el funest règim "fujimontesinista".
Les víctimes continuen cercant justícia i reparació. No obliden!

Sembla increïble com davant això, la Justícia peruana arxivàs al 2009 les 2074 denúncies presentades per les dones víctimes, malgrat que "les esterilitzacions forçades constitueixen delictes de lesa humanitat" segons l'Estatut de Roma i per tant són imprescriptibles.
És per això que nombroses organitzacions en defensa de Drets Humans i de dones del Perú han reiniciat les accions legals en instàncies d'àmbit nacional i internacional (la CIDH) perquè aquests delictes no quedin impunes i els responsables siguin castigats.
Entrepobles acompanyam també algunes d'aquestes organitzacions, com DEMUS i APRODEH, presents aquest dia a l'acte commemoratiu.
Com a colofó de sa setmana i per completar aquests retalls de sa història, avui vespre he anat a veure una obra de teatre que es diu "Sin Título" de la companyia Yuyachkani.
L'obra és un recorregut per la història del Perú des de la guerra de Xile o Guerra del Pacífic(1883) fins a l'actual govern d'Alan Garcia, passant pel període del conflicte armat de Sendero Luminoso, la dictadura de Fujimori, el refugi en la religió cristiana, el capitalisme i l'explotació dels recursos...
És una obra desgarradora que des del començament captura a s'espectador (és un tipus de teatre alternatiu, amb performance, la gent està dreta dins una sala que és com un museu i constantment s'ha de moure de banda a banda per no ser atropellada pels mateixos actors) i el fa partícep li agradi o no, remoguent emocions i sentiments.
Jo, que no som peruana i que per descomptat m'he perdut trossos que no entenia, al final he acabat feta pols.
I és que sa història del Perú és dolorosa es miri des d'on es miri. Aquesta gent ha patit tant i tot és tan recent encara que és normal que a vegades no siguem capaços des de sa nostra mirada occidental d'entendre ses seves reaccions, ses seves lluites, es seu caràcter, sa seva insumissió...
No se salva ningú d'haver patit en carn pròpia alguns d'aquests crims: una mare, un fill, s'home, son pare... I això marca de per vida i és difícil superar-ho (si és que mai se supera...).
I, com sempre, els qui més han patit i pateixen són els més dèbils, els pobres, els més llunyans, els més oblidats...
Com deia un dels epígrafs d'una de les parets del teatre: "la memoria necesita anclajes: lugares y fechas, monumentos, conmemoraciones, rituales, estímulos sensoriales - un olor, un sonido, una imagen - pueden desencadenar recuerdos y emociones"

Bé, esper no haver-vos avorrit gaire... També vos pas algunes fotos de l'acte de dia 5 d'abril...
Per cert, i en pla anecdòtic, lo més divertit de sa setmana ha estat que avui, quan ha acabat s'obra, d'una manera totalment inesperada i sobtada, he acabat arribant a casa amb bicicleta (sí, síiiiiiiiii... he anat amb bicicleta pels carrers de Magdalena de Lima!!!!). Un dels actors, molt agut i simpàtic i encuriosit perquè la meva companya i jo mostràvem molt d'interès per l'obra sense ser d'aquí, m'ha acompanyat a casa amb una bici d'aquestes antigues, d'aquelles altes i grans... Jo asseguda al darrera, estil anys 60, de costat...Total!!!! jajajajaja
Una abraçada i bon cap de setmana...(Jo demà, encara que diumenge no hagi d'anar a votar, me relaxaré participant en un taller d'armonització d'energies...)

joana maria

PD: Per si voleu més informació sobre el panorama electoral actual del país des d'una mirada índigena, entrau en aquesta pàgina.

chaocito

Bartolomé Sancho Morey, a ERC

Llegesc al Diari de Balears que Bartomeu Sancho, combatent castrista i polític mallorquí, afirma que “s'ha allistat a ERC per la credibilitat de les seves persones, no per les sigles.”

A mitjans 80, Bartomeu Sancho i Pere Felip eren militants socialistes (del PSOE i UGT)que trencaren amb el partit i es passaren al PASOC de Pablo Castellanos. El PASOC -Partido de Acción Socialista- va ser un partit integrat dins Esquerra Unida i que trencà amb la formació per divergències que sovint Bartomeu Sancho recorda amb les seves cartes als diaris.

M'ha vengut al cap que aquest bon company de lluites cíviques i polítiques perdurables, des de l'any 1999 ençà, Bartolomé Sancho Morey, juntament amb Pere Felip Buades són dos lluitadors que s'han afanyat a presentar-se al capdavant de les llistes electorals de la Coalició Treballadors per la Democràcia: Morey al Parlament, per la circumscripció electoral de Mallorca. I Buades a l'Ajuntament de Palma.

Sempre n'he admirat la persistent i consistent insistència, d'aquests dos bons ciutadans mallorquins!

També aquesta coalició, en definir-se com a partit polític d'esquerra radical i republicana de Mallorca, m'ha cridat l'atenció poderosament.

Repassant-ne una mica la trajectòria, es veu que es tracta d'una coalició electoral que neix de la unió entre el POSI (Partit Obrer Socialista Internacionalista), un partit polític comunista de tendència trotskista, adherit a la Quarta Internacional, de la que se'n considera representant a Espanya; i la Plataforma Democràtica Municipal...

És una d'aquelles coalicions electorals que ha fet història a l'àmbit estatal, autonòmic, insular i municipal! Malgrat no haver aconseguit mai, ni de prop fer-hi, cap casta de representació institucional a cap dels tres àmbits on s'ha presentat. Des de Palma.

• 12-06-1986 – El POSI es presenta a les Eleccions Generals al Congrés dels Diputats i aconsegueix 21.853 vots
• 13-06-1999 - Treballadors per la Democràcia es presenta a les eleccions al Parlament de les Illes Balears, i obté 473 vots (0,13%)
• 12-03-2000 - Treballadors per la Democràcia es presenta a les Eleccions Generals, integrant-se dins el POSI i obtenint-hi 12.200 (0,05%)
• 25-05-2003 - Treballadors per la Democràcia es presenta al Parlament de les Illes Balears, com una de les 10 candidatures per la circumscripció electoral de Mallorca, obtenint-hi 438 vots (0,10%)
• 14-03-2004 - Treballadors per la Democràcia es presenta a les Eleccions Generals, integrant-se dins el POSI, que n'obté 8.003 vots (0,03%)
• 04-05-2007 - Candidatura al Parlament de les Illes Balears per una de les 11 que s'hi presenten per la circumscripció electoral de Mallorca. Encapçalada per Bartomeu Sancho Morey. S'hi obtenen 543 vots (0,13%)
• 13-03-2008 – La Coalició Treballadors per la Democràcia, integrada dins POSI, es presenta a les Eleccions Generals i aconsegueix 7.386 vots

Amb totes aquestes dades, quan veig que, des de les més altes instàncies d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses es diu que "Esquerra suma...", vull creure que sí...