Transport públic vergonyós, a la vila mallorquina d'Alaró

TIB - Consorci de Transports de Mallorca

Carta cívica adreçada al Sr. conseller de Territori, Energia i Mobilitat, sobre el pèssim i vergonyós funcionament del transport públic entre l'estació del tren i el centre de la vila mallorquina d'Alaró

Senyor conseller,

Com que no és la primera vegada que em passa, a mi, i sé ben cert que li passa el mateix, a moltíssima més gent que s'hi veu afectada, m'he volgut afanyar a escriure-vos avui mateix unes retxes, tot desitjant que mireu de posar-hi remei, com més aviat millor.

Aquest dissabte 9 de setembre jo tenia pensat d'acudir, amb el transport públic del tren-busset que la vostra conselleria administra, al concert d'orgue que es fa cada dissabte a l'església parroquial d'Alaró. Era el primer pic que m'hi atansava, després d'haver-me'n assabentat a través d'una família alaronera, bona amiga meva.

Vos he de dir, i ho he de lamentar profundament, que el funcionament pèssim del busset TIB entre l'estació de tren Alaró-Consell i el centre de la vila alaronera, m'ho ha impedit!

Jo havia sortit de Palma, en tren, a les 10:10h. A les 10:30 ja em trobava a l'estació d'Alaró-Consell. Però no hi he trobat cap busset que ens esperàs, la gent que teníem ganes de ser traslladats fins al centre de la vila. 

Se n'ha presentat un, de busset, a les 10:55. Quan he demanat al conductor a quina hora tenia la sortida cap a Alaró, per sorpresa meva, m'ha dit que a les 11:40. Jo no m'ho podia creure: al tauler informatiu s'indicava un busset a les 11:05!

Per què no se m'ha volgut transportar fins a la vila? No ho sé. No se m'ha donat cap casta d'explicació. Per això mateix, he decidit d'anar-me-n'hi a peu, tot i sabent que arribaria tard al concert, caminant durant una hora, per la vorera esquerra d'una carretera tan transitada com molt perillosa per als vianants! 

Lògicament, m'he perdut el concert d'orgue. Justament he pogut comprovar que finalitzava precisament al mateix moment en què jo anava a entrar dins el temple alaroner!

Tot i amb això,m'he volgut quedar a dinar a la vila. 

A l'hora de reprendre el camí de tornada cap a l'estació, m'he trobat amb el mateix desgavell de l'anada, però just a l'inrevés! Al cartell de la parada del busset s'indicava que no n'hi havia cap, de servei, fins a les 15:43h. Eren les 14:50.

Torna-m'hi torna-hi a recórrer altra vegada el llarg camí a peu cap a l'estació del tren, durant una hora seguida, per la mateixa carretera perillosíssima, amb trànsit de vehicles molt intens a totes hores.

M'he quedat esglaiat en veure que no serien encara les 15 h, quan hem pogut veure que se'ns avançava per darrere el busset, que feia camí avall per la carretera en direcció cap a l'estació del tren Alaró-Consell... No havia llegit jo que la seva sortida havia de ser a les 15:43? 

Vos dic que «hem» pogut veure, perquè, a més d'aquest que vos escriu, també feien el mateix camí a peu dues dones, amb pinta d'estrangeres, que manejaven un cotxet d'infants amb una criatura al seu interior!

Davant d'aquest desgavell, què voleu que vos digui, senyor conseller? Només se m'acut de demanar-vos tres coses que, m'imagín, no vos ha de resultar gaire difícil fer complir:

Primera: que siguin retirats de les parades alaroneres, d'aquí que toquin hores, tots aquests cartells informatius del TIB que hi romanen penjats. No solament no serveixen per a res, sinó que fins i tot contribueixen a mantenir mal informats els usuaris. Amb les conseqüències nefastes que se'n deriven. A la vista dels fets, val més que no n'hi hagi cap ni un, d'aquests cartells informatius!

Segona: que siguin amonestats i, si cal, sancionats com correspon segons la normativa vigent, els responsables d'un servei públic del transport, tan pèssim i deficient com aquest.

Tercera: que, atès que els usuaris del tren que volem arribar fins a la vila mallorquina d'Alaró en transport públic, -i no en cotxe particular- si ho hem de fer a peu per una carretera tan perillosa com aquesta durant una hora seguida, puguem fer-ho per unes voreres ben fetes, que no posin en perill les nostres vides.

Com que sé que no és la primera vegada que se n'eleven denúncies sobre aquest assumpte, ni som jo el primer a queixar-me d'una situació tan impròpia del segle XXI com aquesta, esper haver pogut contribuir d'alguna manera a aconseguir que, per la vostra gestió ben feta, totes tres peticions es puguin veure satisfetes enguany mateix.

Salut i coratge!

Cecili Buele i Ramis,

caminant assidu pel camí del Raiguer de Mallorca

Guillem Balboa Buika, batle d'Alaró

Aterratges guineans
portadors de gran riquesa,
sembradors de gran bellesa
als Països Catalans!

Dos Guillems tan guineans
Com Balboa i com d'Efak,
A Mallorca ho deixen clar:
Fangs i Bubis són germans!

Mallorquins de soca-rel,
Preneu llum de na Pintora:
De Mallorca s'enamora
Qui la mira amb molt més zel.

Tant si és blanc com de pell negra,
Tant si és pobre com si és ric;
A vegades jo me'n ric
De segons quina gent vera

Que te parla d'altra gent
Que de fora ve i s'instal.la:
Com si fos mester una pala
Perquè prengui un altre vent!

De Guinea n'han vengut
Que s'estimen tant Mallorca
Que la volen com pertoca,
Sense cap valor perdut.

Ara som, com sempre, a punt
D'envestir una gran feina
I d'emprar una bona eina
Per fer un treball conjunt

A la vila alaronera
En aquest clar mes de juny
S'alçarà ben alt el puny
Ben estret, mirant enrere...

En blanc i negre

Davant opinions manifestades públicament a mitjans de comunicació (1), amb motiu de la presa de possessió de qui es considera a si mateix «el primer batle negre dels Països Catalans», em vénen al cap algunes reflexions personals que em porten a tenir ganes de compartir-les suara mateix, una setmana abans que se'n produeixi l'esdeveniment a la vila mallorquina d'Alaró.

La primera, molt personal, és que n'estic ben content, de poder veure amb els meus ulls que un home jove, nascut a la mateixa illa guineana on va nàixer mon pare, és proclamat democràticament batle d'una vila europea. 

Com sap tothom, a l'illa guineana de Bioko, majoritàriament tots han estat  i són encara negres. A la vila europea de Mallorca, majoritàriament tots han estat i són encara blancs.

Qualcú pot dir que el color de la pell no importa gaire. Que allò que sí importa molt, n'és el comportament, de la persona. Hi estic d'acord, si més no parcialment. Encara que no del tot, i en aquest sentit.

Miraré d'explicar-me. Si param esment a les darreres dècades mallorquines, o europees per extensió, haurem de reconèixer l'exclusivitat gairebé absoluta de presències humanes blanques, alhora que l'absència gairebé absoluta de presències humanes negres. 

Sobretot, si miram les persones que ocupen escons o càrrecs a les institucions públiques, titllades de democràtiques, i als organismes oficials, titllats de públics. Pràcticament tothom n'és blanc. I ho consideram la mar de normal. Natural!

Qualcú pot pensar i creure que m'estic referint, només, a una qüestió de pell, de color de la pell. No van per aquí els meus trets. Seria un error enorme, gros de tot. Vull dir, amb això, que no ho veig, només, com una qüestió de còrpora, sinó també de mentalitat i de manera de comportar-se amb la resta del món mundial. 

En totes dues gammes, blanc i negre, a més de compartir-s'hi trets comuns d'humanitat global, al meu modest mode de veure, també s'hi arriben a agombolar tarannàs, visions del món, afectes, gestos, sentiments, comportaments, mirades, dèries, lluites, reaccions, maneres de fer, pensaments, opinions, decisions... que massa sovint arriben a resultar difícils de comprendre, i d'assumir com a positives, per l'altra part.

En general, estam fets, jo crec que massa, d'una manera determinada, a l'hora d'obtenir la capacitat de valorar cada cop més positivament altres formes de comportament diferenciat.

Per això, amb la meva experiència personal intensa, com a portador entusiasta de valors africans -a la sang, a les mans, al cap i al cor-, alhora que  com a persona engrescada en la defensa aferrissada de valors europeus -assumits fins al moll de l'os-, m'he atrevit a demanar-li, al bon amic guineà Guillem Balboa Buika , que, durant el seu mandat com a batle d'Alaró, «es deixi dur molt més pel que li dicti el seu cor guineà, que no pel que l'indiqui el seu cervell europeïtzat».

Tant de bo que jo pogués arribar a dir-li el contrari, en cas que en Guillem s'arribàs a veure en la situació d'haver d'ocupar, qualque dia, algun càrrec públic rellevant a la mateixa Guinea Equatorial on va nàixer...

Li he volgut recordar, alhora, allò que son pare, Juan Balboa Boneke, em va ensenyar, a mi, en la seva llengua bôhôbe, de Guinea Equatorial:

"Lôe abôhôbe, lô bero abôhôbe wêla, alo, chuchul-lê luê lôtalam-m ôchommaa"

“Sou bôhôbes, nasquéreu al món bôhôbe. No ho oblideu mai”

(Consell popular africà, de l'illa de Bioko, Guinea Equatorial)

MITJANS DE COMUNICACIÓ (1)

Balboa serà investit alcalde d'Alaró, a Mallorca, el dia 17 de juny 

Guillem Balboa Buika: "Los Obamas desclasados aportamos una visión nueva"

Guillem Balboa Buika “la gran industria del petróleo beneficia a la familia de Obiang”

“Algun dia hi havia d’haver un alcalde negre i m’ha tocat a mi”

Guillem Balboa

Guillem Balboa: 'Em consider més independentista que no nacionalista' 

Guillem Balboa: negro, soberanista y alcalde de Alaró

Jornada històrica, a Alaró

Veus africanes en defensa del català, a Mallorca

"Lôe abôhôbe, lô bero abôhôbe wêla, alo, chuchul-lê luê lôtalam-m ôchommaa"

“Sou bôhôbes, nasquéreu al món bôhôbe. No ho oblideu mai”

(Consell popular africà, de l'illa de Bioko, Guinea Equatorial)

Amb motiu del nomenament del «primer batle negre dels Països Catalans» a la vila mallorquina d'Alaró, -com s'hi defineix ell mateix, el bon amic mallorquí Guillem Balboa Buika, nascut a Guinea Equatorial l'any 1965-,  jo tampoc no em puc sostraure d'assenyalar amb el dit un altre Guillem mallorquí també nascut a Guinea, amb el llinatge d'Efak, com recorda molt bé el Mestre «Balutxo».

«Aterratges guineans

portadors de gran riquesa,

sembradors de gran bellesa

als Països Catalans!»

Vet ací dues de les moltíssimes veus africanes que, a Mallorca, s'expressen en català les darreres dècades. El «fang» Guillem D'Efak, cantant, escrivint i fent música. El «bubi» Guillem Balboa Buika, fent-hi la política institucional que pertoca a un defensor de la llengua catalana, pròpia d'aquestes illes nostres.

És ben cert, com manifesten algunes amistats meves feisbuqueres, que la «negritud» d'avui dia no és comparable a la de fa un segle, quan, als any 20, arriba i s'estableix a Mallorca el primer negre africà, mon pare, el també guineà «bubi» Andrés Buele Siesa.

També deu ser cert, sobretot per a certes ments il·lustrades i més cultivades d'aquesta terra nostra, que, davant «la notícia del batle negre d'Alaró. Al color, no li hem de donar cap ni una importància. Que sigui bon batle!»

Igualment, que un fet com aquest, «malauradament, encara és excepcional. Però per aquí es comença: primer batlle negre (i independentista) arreu dels PP.CC.»

Jo em quedaria, sobretot, amb la valoració i enhorabona que se'n fa, d'«aquest article urgent i necessari», que contribueix a fer veure que s'avança «cap a la descolonització de la política global i municipal: Nyerere, Mandela, Obama... i d'aquí poc, a ses Illes, a Alaró, Guillem Balboa Buika».

Amb motiu d'una efemèride com aquesta, m'entren ganes de repassar i recordar algunes de les publicacions que he fet aquestes darreres dècades, relacionades amb Guinea Equatorial i Mallorca... Veig que no hi trob gairebé res de bo. Gairebé tot són males notícies. Gairebé tot em resulta fosc.

L'any 2000 visc de prop, com a diputat, la preocupació que manté una ciutadana resident a Mallorca, des que l'any 1969 el seu espòs és assassinat a Guinea Equatorial, quan fa poc temps que s'han casat i ella és a punt de donar a llum la seva filla... Mir d'ajudar-la sense obtenir-ne cap casta de resultat satisfactori.

El mes de gener de 2003, en tenir-ho tot a punt per a viatjar a Guinea, amb la intenció d'anar a  veure i saludar, juntament amb la meva dona i nebodes meves, una de les germanes de mon pare que vaig saber que encara era viva,  a darrera hora se'm denega el visat d'entrada. Tot i les gestions desplegades davant l'ambaixada d'Espanya a Guinea, com davant l'ambaixada de Guinea a Madrid, les autoritats guineanes no em volen concedir el visat d'entrada. La carta que adreç al president 

Teodoro Obiang Nguema Mbasogo no hi serveix de res.

Em commou fortament l'any 2007 el crim comès a Palma, en la persona del jove adolescent d'origen guineà, Eusebio Ebulabaté Sopalé. Amb aquest, que jo recordi, ja són tres, almanco, els guineans que aquestes darreres dècades han trobat la mort a Mallorca, de forma violenta: a Joaquín i Àngel, s'hi afegeix ara Eusebio: assassinat a ganivetades per uns altres joves, al carrer d'Antoni Marquès, en companyia d'altres familiars, també molt joves. 

La notícia de la mort del periodista Xavier Lacosta Suñer l'any 2011, sempre capficat en la realitat equatoguineana, també em colpeja força. Ni me l'esper, ni m'ha passat pel cap que li pugui arribar tan prest... N'admir la seva capacitat de mantenir-me informat sobre esdeveniments que jo desconec de Guinea. Em posa en relació amb gent guineana que treballa per la implantació de la democràcia a un país tan petit i tan ric en matèries primeres que podria arribar a semblar-se al paradís... 

Enfront d'aquestes males notícies, ara, per contra, m'engresca ben molt aquesta altra: l'oportunitat d'assaborir la bona feina institucional que ha de fer un bon batle alaroner, d'ascendència guineana, a Mallorca! Afegint-se a la tasca ingent que ja va fer l'altre guineà Guillem d'Efak durant dècades, a l'àmbit cultural i musical.

Home d'esquerres, republicà i independentista català, com m'afany a ser i comportar-me suara mateix, m'alegra ben molt que la vila alaronera tengui durant els propers dos anys un servidor públic com aquest guineà bubi Guillem Balboa Buika. 

Li desig grans dosis de bona sort i tota casta de ventures. Vull creure i pensar que també mon pare, des d'allà on és ara, veu la feta amb uns ulls semblants, força carregats d'emoció i d'alegria indescriptibles.

M'alegra ben molt arribar a veure que aquest alaroner, pare de tres fills, nascut a Guinea Equatorial i educat a Mallorca, quan li arribi el torn, esdevengui el primer batle negre de la història de Mallorca. Només li he recomana, des del meu mur feisbuquer, 

Seguint la dita equatoguineana de més amunt, 

«Sols li desig que esdevengui,

enmig de tanta d'escòria,

batle millor de la història,

molta de sort sempre tengui».

Per molts d'anys!

El primer batle negre dels Països Catalans

Enguany, fill de pare bubi guineà i de mare mallorquina arianyera, trobant-me com aquell qui diu a l'avantsala de celebrar els meus 50 anys de l'ordenació sacerdotal que vaig rebre el mes de juny de 1968,  i que vaig mantenir en actiu durant tretze anys seguits...

Enguany, quan em falta molt poc perquè es compleixin els trenta anys de la meva afiliació entusiasta al PSM-Entesa Nacionalista, formació política en la qual vaig militar durant una quinzena d'anys seguits, essent-ne regidor a l'Ajuntament de Palma, conseller de Cultura i Joventut al Consell de Mallorca, i diputat al Parlament de les Illes Balears, durant dues legislatures...

Enguany, quan és a punt d'assolir-se el primer mig segle des que Guinea Equatorial s'independitzà d'Espanya i quedà constituïda en república sobirana damunt del Planeta... coincidint amb el mateix any de la meva ordenació sacerdotal...

Enguany, quan al Principat de Catalunya s'estan vivint moments engrescadors i intensos, de lluita política i pacífica per la independència, amb l'objectiu d'establir la República Catalana dins el concert de les nacions... al capdavant dels territoris que conformen els Països Catalans...

Enguany, quan a la vila mallorquina d'Alaró es produeix un fet tan insòlit que no pot passar desapercebut a cap individu ni a cap col·lectiu humà que se senti i es vulgui comportar com a demòcrata i defensor de la igualtat entre tots els ciutadans d'arreu del Planeta... 

Enguany, l'any 2017, un centenar d'anys després del naixement de mon pare -al poblat guineà de Sampaka, a l'illa de Bioko, a prop de la ciutat de Malabo-, com m'ha comunicat el bon amic i company de militància política compartida, el també bubi Guillem Balboa Buika, m'ha convidat a fer-me present a l'acte institucional de «la presa de possessió del primer batle negre dels Països Catalans»!

N'estic ben content, de veure que en Guillem continua a l'illa de Mallorca amb la tasca política que també realitzava la seva família paterna a l'illa de Bioko. Tothom sap que els Balboa participaren molt activament en el procés de descolonització espanyola i en la lluita per l'autonomia de Guinea Equatorial.

La meva alegria és molt profunda. La comunicació m'omple de satisfacció. La jornada m'esdevé inoblidable: dissabte, 17 de juny de 2017, a les 12 hores, a la sala de Plens de l'Ajuntament d'Alaró, el bon amic Guillem, fill dels guineans Juan Balboa Boneke (1938-2014) i Honorina Buika, serà investit batle de la vila alaronera.

Enhorabona, a tota la població alaronera que n'ha de rebre el servei públic que hi ha de prestar aquest batle nou. Enhorabona a la família Balboa Buika. Sobretot, al pare, Juan Balboa, gran amic meu que ja no és entre nosaltres. A la mare, Honorina, bona amiga que estic segur que se n'ha de sentir ben satisfeta.  A tot el col·lectiu de guineans que s'han establert a Mallorca aquestes darreres dècades, després que ho fes mon pare, el bubi Andrés Buele Siesa, el primer guineà que trepitjà terra mallorquina i que s'hi establí de manera definitiva l'any 1929 del segle passat.

Enhorabona, també, a tota l'illa de Mallorca i a la resta de territoris que conformen els Països Catalans, per ser l'indret primer on s'arriba a acollir, fins a aquest punt tan excels en l'àmbit de la polític, una persona que prové d'altres terres tan allunyades, com són ara les contrades africanes que conformen la República de Guinea Equatorial.

M'alegra moltíssim veure que, per primera vegada en la història de Mallorca, arriba a ser batle d'un municipi mallorquí, un home jove, descendent com jo mateix de Guinea Equatorial, per part de pare.

Guillem Balboa Buika, pel que he pogut saber, va nàixer a Rebola, molt a prop de Malabo, l'any 1965. Amb la seva família, s'establí a Palma l'any 1969, fixant-ne la residència a Alaró l'any 2006. Treballà a la Universitat de les Illes Balears, dins la Direcció de l'Estratègia de Comunicació i Promoció Institucional. 

Havent-se presentat a les darreres eleccions municipals del 24 de maig de 2015, com a candidat de Més Per Alaró, fou nomenat Regidor d'Urbanisme, Promoció Econòmica i Fires durant els dos primers anys, amb l'acord de ser-ne batle els dos darrers anys de la legislatura.

Com va cantar Bob Dylan, cinquanta-tres anys enrere: The Times They Are A Changin'! (1964)

I que sigui per molts d'anys, en benefici de la ciutadania tota!