Presentació del llibre "MESTÍS" d'en Cil Buele, a CineCiutat (2)

 1 Llibre de 224 pàgines (objecte físic regal enriquidor per als cinc sentits corporals convencionals, i també per a l'interior personal i col•lectiu més profundament humà), en aquest cas conté lletres i paraules, dibuixos gràfics, espais en blanc, colors en les portades, superfícies i olors característics del paper. Com qualsevol altre llibre.

2 Llibre de la memòria viva que conserv sobre els primers 37 anys de la meva vida octogenària: des del dia que arrib a aquest món al carrer 31 de Desembre de Ciutat (4-12-1944) fins al dia que dic la darrera missa a la parròquia de l'Encarnació (20-01-1982). 
    Són més de tres dècades i mitja dedicades a preparar-me i a fer de capellà "convencional", adscrit a la diòcesi de Mallorca on treball durant 4 anys, i que m'envia com a missioner a Burundi durant 4 anys i a Perú durant uns altres 4 anys. 
    Si tot plegat ho afegiu als 11 anys que complesc quan entr al Seminari, els 13 cursos acadèmics que hi faig i els 13 anys que dedic a fer de capellà, en veureu completats els 37 viscuts intensament a tres continents : Europa, Àfrica i Amèrica Llatina o Ameríndia com alguns anomenen. 
    Més transhumant, gairebé impossible: "anant d'un indret a un altre, però retornant sempre cap a cases". Com un llibre d'aventures.

3 No el veig com el fruit d'un escriptor - tot i que pas molt de gust d’escriure quan m’hi pos. Més tost el valor com una criatura parida per un qui passa molt de gust de contar coses.

4 Un infant i jove cridat, format, educat i preparat per esdevenir "mantenidor de l'ordre preestablert", no solament dins l'església sinó també dins una societat civil on els clergues d'aleshores mantenen un paper predominant (tot just immediatament després dels militars), pas a voler ser-ne servidor i a continuar fent-hi aquesta tasca dins la mateixa església i dins les societats diverses i variades on la vida em duu a desenvolupar-ho amb molta d'intensitat.

5 M’encantarà rebre opinions, suggeriments i/o crítiques de qui ho llegesqui, si més no per fer-ne les correccions oportunes en la segona part que hauria d'abastar des de l’any 1982 fins al dia d’avui. 
    Cosa que encara ni tan sols he començat a fer.