Assemblea extraordinària de socis de CineCiutat

Com a soci de CineCiutat, he rebut la convocatòria per assistir amb veu i vot a l'Assemblea Extraordinària de Socis, dissabte 2 de febrer de 2019.

En bona festa de la Candelera, la reunió gira en torn del futur immediat de l'associació, les mesures urgents a prendre i, després de dos anys de legislatura, les eleccions per a la següent Junta Directiva de l'entitat.

Recordant altres trobades anteriors, me'n duc, com sempre, una impressió molt bona i engrescadora.

Sobretot a la vista de l'entusiasme amb què se'ns informa sobre tot quant fan durant l'any aquest grapat de joves que es dediquen a impulsar i dur endavant una iniciativa cultural, social i educativa tan valuosa, com és ara CineCiutat.

Una vegada més, veig que es tracta de qualque cosa més que una sala de cinema. S'hi projecten pel·lícules, certament. I s'hi projecten pel·lícules molt especials i singulars, que no es poden veure ni a casa ni a cap altra sala de cinema de Palma.

Però CineCiutat és molt «Més que un cinema».

Compta amb un nombre considerable de persones voluntàries que hi col·laboren, per dur-hi a terme una munió d'activitats diverses amb uns objectius socials i educatius molt interessants. 

Malauradament, trob jo, no reben tot el suport institucional que es mereixen.

CineCiutat, no solament projecta pel·lícules excepcionals. També dedica molts d'esforços al manteniment de relacions socials amb altres entitats ciutadanes, educatives i culturals.

Veig que a l'actualitat compta amb un miler de socis que paguen la seva quota anual i que, juntament amb la taquilla, constitueixen el gruix dels ingressos econòmics que permeten de fer front a les grans necessitats d'una iniciativa tan singular com aquesta.

CineCiutat s'afanya a convertir la ciutat de Palma en una d'aquelles ciutats europees més avançades en l'oferta d'espais comunitaris oberts al barri i al conjunt de la ciutadania, primordialment mitjançant el cinema de qualitat en versió original. També en català. 

Com molt bé se'ns diu, és la ciutadania la que salva el cinema arreu del Planeta, invertint-hi recursos, temps i esforços. Sense socis no hi ha cinema. I la renovació de la condició de soci esdevé una decisió molt important.

Al llarg d'aquests darrers anys, quantes persones no deuen haver-se fet sòcies de CineCiutat! I quàntes, per un motiu o un altre, han deixat de ser-ho. Sovint sense saber ben bé per què. A vegades, creient que ja no se'ls necessita!

Se'ns expliquen molts aspectes de la labor valuosíssima que desplega CineCiutat a Palma. 

També de les dificultats enormes amb què ens topam a l'hora de contactar amb grans distribuïdores com Fox, Warner, Disney,.. o a l'hora d'obtenir recursos públics institucionals... o quan s'ha de fer front al pagament del lloguer de les sales...

Me'n surt amb la idea que les institucions públiques -Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca, Govern de les Illes Balears, Ministeri de Cultura, etc.- no valoren  a bastament tot quant fa CineCiutat a favor  de la cohesió social, la labor educativa o la promoció i difusió de la llengua catalana, per posar només alguns exemples.

Com a veïnat del Camp Rodó, que sempre m'he mostrat molt crític amb la presència de MERCASA en la rehabilitació de s'Escorxador, -a la dècada dels anys 90 del segle passat, en temps del batle Ramon Aguiló-, allò que més em dol avui mateix, de tot quant se'ns informa, és saber que CineCiutat paga 10.000 euros mensuals a MERCASA pel lloguer de les sales de cinema: i els ha de pagar fins a l'any 2022! Cada mes!

Em sembla una barbaritat! Increïble! Quina vergonya! Com pot ser que s'hagi de pagar una quantitat tan elevada a una empresa privada, per la utilització social i cultural de les sales d'un edifici que és propietat municipal, sense rebre cap casta d'ajuda econòmica del Consistori, ni del Consell, ni del Govern! In-cre-ï-ble!

Pel que arrib a escoltar durant l'assemblea, tot i que, a mi, em semblava el contrari abans d'entrar-hi, m'adon que hores d'ara CineCiutat NO està consolidat, ni es pot dir que s'hagi quedat per a sempre entre nosaltres, com a cinema amb caràcter col·laboratiu... 

Veig que fer-se soci esdevé imprescindible, necessari, recomanable.

La manca de gent jove entre els socis, que contrasta amb el nombre considerable de gent jove que acudeix a les sales de projeccions, sobretot en determinades ocasions, em duu a demanar públicament que, si volem estar a l'alçada d'altres ciutats europees, avançades en allò que comporta la promoció del millor cinema, ens hem de fer socis de CineCiutat i hem de promoure que se n'hi faci com més gent millor.

Des d'aquest blog meu, em sent empès a convidar la gent a visitar la web de CineCiutat 

He de reconèixer que no puc dir com ha acabat aquesta assemblea extraordinària perquè, dues hores després d'haver-se iniciat, he hagut d'absentar-me'n. 

Miraré d'assabentar-me'n visitant-ne la pàgina informativa.