Drets Humans de Mallorca, entre dos moments significatius

Podem veure que els quaranta anys de vida d'aquesta entitat que anomenam “Drets Humans de Mallorca”, discorre entre dos moments summament significatius dins la història més recent de Mallorca.

Neix l'any 1973, -quan continua ben activa la repressió militar i dictatorial franquista-, i perdura fins ara mateix, l'any 2013, -quan s'han implantat retallades insòlites i insolidàries a l'estat espanyol, tant per part de governants del PSOE com del PP,- amb mesures que afecten de manera més que preocupant l'àmbit dels drets i les llibertats de la ciutadania.

Són dos moments tan significatius en la història més recent d'aquesta terra nostra, que poden ajudar-nos a veure més clarament la necessitat de continuar lluitant, amb la mateixa fermesa de sempre, pels drets i les llibertats de la ciutadania, tant a l'àmbit individual com a l'àmbit col·lectiu, en ser persones, membres vius i actius d'un poble que viu a l'illa de Mallorca, fent part inestroncable dels Països Catalans!

Per molt que, amb grans dosis del cinisme polític més oiós, alguns governants ho vulguin dissimular i fins i tot pretenguin negar-ho, tant l'una -la repressió brutal franquista- com les altres -les retallades cruels del PSOE i, sobretot, les darreres més recents del PP- recauen de manera més brutal, més dura i més crua damunt la gent que pertany als sectors més vulnerables de la nostra societat:

  • -la que no pot dur una vida mínimament digna, perquè no té accés als mitjans que s'hi precisen;
  • -la que no obté ingressos suficients per arribar a final de mes, i ha d'acudir a cercar-se el menjar diari allà on se'n pot trobar de franc (contenidors enmig del carrer, esglésies i associacions, o serveis socials públics)
  • -la que fa que no pugui aparèixer damunt del mapa de l'Europa del segle XXI una Mallorca sense fam;
  • -la que malviu com pot, al marge del comú dels mortals, dormint al ras fins i tot en les nits d'hivern més dures i més crues;
  • -la que ve de fora de Mallorca amb les mans damunt del cap, sovint enlluernat per un benestar que s'esdevé inexistent;
  • -la que cerca feina, d'un cap a l'altre de la nostra terra, i no n'arriba a trobar cap mai enlloc;
  • -la que s'ofereix a anar a tomar ametlles o garroves que tanmateix no s'han de collir, a veure si aconsegueix recursos, ni que siguin minsos, i no troba cap finca on acudir-hi;
  • -la que no es pot pagar els medicaments ni les atencions mèdiques que necessita per curar-ne les malalties;
  • -la que no es pot pagar una vivenda, ni de lloguer ni en propietat;
  • -la que viu sotmesa a les càrregues feixugues d'hipoteques insostenibles per poder tirar endavant;
  • -la que ha tengut l'oportunitat de viure una situació més o manco sostenible, i ha de veure que aquesta cau en picat, com aquell qui diu, de cop sec, d'un dia per l'altre;
  • -la que roman subjecta a capricis de governants prepotents que administren i representen tan pèssimament la ciutadania, com és el cas de la comunitat educativa: ensenyants i docents, alumnes, pares i mares d'alumnes;
  • -la que ha de romandre subjecta al finançament pèssim d'unes lleis tan mal girbades com la de la dependència, que es veu forçada a haver de romandre dependent per motiu doble;
  • -la gent jove que, per molt que s'afanyi a estudiar, no arriba a trobar mai aquella sortida professional que desitja trobar;
  • -la gent malalta que no troba l'atenció mèdica que necessita per superar la tuberculosi que el duu a la mort...
De totes aquestes persones i situacions, se'n fa ressò, explícitament i directament, la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948.

És ben cert que, a primer cop d'ull, el text de la declaració pot semblar obsolet, sobretot pel que fa a aquells aspectes més nous i recents que, per lògica pura, no hi queden contemplats.

Però no deixa de ser cert, també, que avui dia tenen i mantenen més validesa que mai aquells aspectes als quals para esment la Declaració Universal.

Tant si ja l'heu feta, com si no ho heu fet mai, vos convid a fer-ne una lectura, reposada, atenta, diligent... De tots i cadascun dels 30 articles que proclamen els drets i les llibertats de la ciutadania arreu del Planeta Terra.

En podem tenir una oportunitat, nova i bona, amb motiu de la celebració del 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, el 10 de desembre de 1948 (tenia jo quatre anys i una setmana!)

Que aquest acte i aquesta trobada en aquesta església de Sant Felip Neri ens engresqui més encara, a continuar lluitant, cada cop més enèrgicament, cada cop més fermament a favor dels drets i les llibertats de la ciutadania, de què feim part!

Salut i coratge!