"Ben conscient d'estar fent
Allò que tu no voldries,
T'ESTIM, Joana Maria,
Fins al punt de dur-te al vent."
Acaba de morir, i d'entrar a l'àmbit de la vida transformada, una de les amigues meves més estimades, des de moltes dècades enrere, na Joana Maria Vicens Vich .
La Vida ens dugué a tractar-nos d'infants, tots dos, compartint pertinences a dues famílies catòliques practicants ("de missa i comunió diàries", com deien aleshores, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, a Ciutat).
La mateixa Vida ens dugué a retrobar-nos, més adults, al Parlament de les Illes Balears, entre 1999-2003.
Ella, com a funcionària exigent i exemplar, que treballava per un ús correcte dels doblers públics. Jo, com a diputat molt estricte en les despeses públiques parlamentàries... (Només ella pot saber fins a quin punt...!)
Per si això no bastava, la Vida ens dugué a afanyar-nos en la defensa aferrissada dels Drets Humans, a Mallorca i arreu dels Països Catalans i d'aquest Planeta Terra que tots dos ens estimam ben molt. He de reconèixer que ella molt més que jo mateix!
La darrera vegada que ens vàrem veure... al carrer Blanquerna... quedàrem que ens retrobaríem a prendre un cafè tots dos plegats...
La Vida ens ha dit que NO!
Gràcies a la Vida que ens ha donat tant, a ella i a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada