divendres, 10 d’abril del 2015

Pere Ballester, qui “demanava pista”, ha aconseguit d'aterrar


Llegint el “Diario de Mallorca” del 9 d'abril de 2015, m'assabent que ja fa més d'una setmana que el bon amic i company de lluites sociopastorals, Pere Ballester i Morey, després d'haver estat “demanant pista” durant molt de temps, ha aconseguit d'aterrar a l'altre món...

Per a mi, que vaig tenir la gran sort de compartir amb ell tasques i afanys, lluites i esforços, èxits i fracassos, mentre m'exercia com a rector de la Parròquia de l'Encarnació, a Ciutat (1978-1982), se'm presenta com una notícia colpidora: l'he vist algunes vegades darrerament i l'he visitat qualque pic allà mateix on acudeix i resideix, al Centre de Dia Residència Oms, per a persones malaltes d'alzhèimer i altres demències...

Es pot dir que, abans de veure-s'hi afectat, Pere Ballester i Morey, un home laic, casat, amb dos fills i una filla, s'esdevé un membre de l'església diocesana de Mallorca, compromès fermament en la tasca evangelitzadora, des d'àmbits diversos: Parròquia de l'Encarnació, Casa de l'Església, Ràdio Popular, Mitjans de Comunicació, Grup Cristià de Drets Humans, Delegació Diocesana d'Acció Social, Càritas... són alguns àmbits on la seva presència activa hi deixa petjada fonda.

Particularment, em sent empès a valorar enormement la tasca que en Pere desplegà al front del Grup Cristià de Drets Humans durant un bon grapat d'anys.
El Grup Cristià de Drets Humans, que s'inicia dia 15 d'octubre de 1974, com un servei de la Parròquia de l'Encarnació, s'encamina a defensar i promoure els drets humans des d'una perspectiva cristiana. És una idea i creació de mossèn Pep Toni Fuster, vicari de la parròquia.

S'entén, aleshores, que els cristians no es poden desentendre del compromís en la construcció d'un món més just i humà, ni de la denúncia profètica dins la societat on viuen.

Sis anys després, el mes d'octubre de 1980, s'edita (a ciclostil!) el primer Full Informatiu de Drets Humans, que recull les activitats programades i realitzades per aquella vintena de persones, delitoses de treballar per un món més just.

Anys més tard, i fins ara mateix, sobretot amb mossèn Pep Noguera i amb Bernat Vicens, se n'arriba a editar una revista, molt més valuosa i força enriquidora.

Recercant dins d'arxius, em sembla que les paraules que escriu mossèn Joan Bestard, des de Madrid, secretari de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola, adreçant-se al Grup Cristià de Drets Humans (l'any 1981), resumeixen el tarannà i la dèria del bon amic Pere Ballester, al front d'aquell grup que tan intensament impulsa a la Parròquia de l'Encarnació:

El primer criteri pròxim d'evangelització ha de ser el realisme sociològic. Sense aquest sentit realista correm el perill, greu per cert, de convertir la nostra acció evangelitzadora en un grapat de respostes estereotipades a preguntes que ningú no ens fa.

En Pere Ballester, amb la seva visió i la seva acció, contribueix de manera molt evident a fer de la tasca evangelitzadora una resposta esperançada, joiosa, il·lusionant, a preguntes que es fa aleshores qualsevol home o dona que s'interroga sobre la vida i el moment que està vivint.

Als inicis dels anys 80, Grup Cristià de Drets Humans, juntament amb Comunitats Cristianes de Mallorca, Capellans de “Part Forana”, Capellans de Barriades, Capellans del Primer Dimarts, Justícia i Pau de Mallorca, Grup Cristià d'Objectors de Consciència, etc. Es preseten públicament com a membres de l'església mallorquina que desitgen la més plena autonomia per al nostre poble illenc... I en Pere Ballester i Morey, n'és defensor fervent!

Amic Pere Ballester
que partires l'altre dia,
t'endugueres ma alegria,
sense saber què he de fer...

Bé record allò que fèiem
a finals dels anys setanta,
i seguírem als vuitanta
convençuts d'allò que crèiem:

Grup Cristià de Drets Humans,
que inicià mossèn Pep Toni
tu seguires amb el somni
d'implantar valors cristians.

Aixecant la nova terra
i el cel nou on la justícia
allunyàs tota malícia,
desterrant qualsevol guerra...

Ajuda'ns a continuar fent-ne el camí!