Territoris enllaçats pel català a l'Europa del segle XXI (d): què és per a mi el Parlament Europeu?

Record perfectament la primera vegada que trepitj territori belga, a la Gàl·lia antiga. És a l'any 1973, en vol procedent del Burundi (Àfrica Central), d'on m'adreçava cap a Mallorca, destrossat profundament pel genocidi interètnic viscut de ben a prop...

Aleshores tenc l'oportunitat d'allotjar-me al cèntric Hotel Metropole de la ciutat de Brussel·les, en un temps en què, del Parlament Europeu com a tal (Estrasburg, 1958), se'n parla poc, des de fa poc temps, i sense gaires instal·lacions visibles a la ciutat de Brussel·les...

Com a polític, a mida que passa el temps, m'he d'empassar una de les sabors més agres que he tastat: no haver aconseguit de ser-ne elegit membre, eurodiputat.

Des de sempre m'ha fet molta il·lusió afanyar-me a treballar en la construcció política d'una Europa lliure, sobirana i solidària, tan respectuosa amb tots i cadascun dels pobles que la conformen, com amb totes i cadascuna de les persones que en fan part.

Però veig i sé que aquesta aspiració meva, tan profunda, s'ha quedat en un mer somni, després d'haver-ho intentat diverses vegades! Així i tot, puc dir que he tengut la gran sort de poder-m'hi atansar, al Parlament Europeu, en no poques i molt diverses ocasions.

• Any 1988
  
  
  La primera ocasió se'm presenta quan m'apunt al concurs de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió Europea i al Parlament Europeu, en l'especialitat de corrector/traductor de català.

  No hi arrib a obtenir cap plaça.
  Però em serveix per veure una mica més de prop tot aquest món envitricollat de les influències político-partidàries a l'hora de veure-t'hi afavorit o arraconat...
  M'hi ajuda ben molt qui aleshores s'exerceix a Madrid com a president del Congrés dels Diputats, el mallorquí Fèlix Pons Irazazábal (1942-2010).

• Any 1989
  
  
  El meu segon atansament al Parlament Europeu es produeix quan el PSM em tria com a candidat a les eleccions europees dins la coalició Esquerra dels Pobles, encapçalada per Juan María Bandrés Molet (1932-2011). Jo no en surt elegit eurodiputat, en Bandrés sí. I això em serveix per veure una mica més de prop com es cuina tot això d'arribar a ser-ne membre parlamentari.
• Any 1990
  La tercera vegada que m'acost al Parlament Europeu és com a turista, en companyia de na Bel Rosselló, la meva esposa. Recorrem l'Europa Central (França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya..) amb el seu Opel Corsa, a l'estil hippiós decadent d'aquella època... Aleshores no em puc estar de fer una passada ràpida per la seu parlamentària de Brussel·les i, en veure'n les imatges gravades vint-i-dos anys enrere, no podem evitar de quedar-nos-hi corpresos i meravellats...
• Any 1995
  La quarta vegada que contact amb el Parlament Europeu és quan tenc l'oportunitat de veure i tractar personalment un eurodiputat de gran vàlua: Pere Esteve i Abad (1942-2005), qui aleshores treballa molt activament a Brussel·les. La seva inquietud, el seu dinamisme, la seva laboriositat em colpeixen fortament... Jo, que aleshores no som més que un modest aprenent de regidor a l’Ajuntament de Palma, record que vaig ser tractat molt efusivament, amb una gran delicadesa, amb moltíssima d’atenció, i amb gran cura, per aquell eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya. Al llarg del temps, puc comprovar la seva sensibilitat profundament solidària amb la pau a la regió dels Grans Llacs Africans. Entre les més de 8.000 adhesions a la candidatura del mallorquí Joan Carrero com a candidat al Premi Nobel de la Pau, apareix la signatura de 9 europarlamentaris, entre els quals s'hi destria clar i català Pere Esteve i Abad.
• Any 1998
  La cinquena vegada que m'acost al Parlament Europeu és amb presència física a la seu d'Estrasburg. Com a regidor a l'Ajuntament de Palma, faig part d'una delegació municipal que encapçala el batle, Joan Fageda. Ens hi feim presents de manera oficial, amb la finalitat de conèixer més de prop el funcionament intern de les institucions europees.
• Any 2000
  Per sisena vegada m'acost al Parlament Europeu. És quan som diputat del Parlament de les Illes Balears i rebem un escrit del "Congrés des Pouvoirs Locaux et Regionaux de l'Europe", relatiu a la declaració de l'any 2001 com a Any Europeu de les Llengües. Em pos a seguir de prop les celebracions programades als Estats membres; a valorar en profunditat i a difondre la riquesa que comporta la diversitat lingüística d'Europa; a promoure el plurilingüisme a nivell individual; i a encoratjar a aprendre altres llengües al llarg de tota la vida, incloses les manco esteses, d'acord amb l'esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
• Any 2000
  Seguint el mateix any, es produeix el meu setè acostament al Parlament Europeu. La comissió de Drets Humans del mateix Parlament de les Illes Balears adopta tres acords que el comprometen a entrevistar-se oficialment amb la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu, per exposar-hi la problemàtica de les comunitats maputxes afectades pel desenvolupament de projectes hidroelèctrics i per promoure iniciatives en defensa dels drets d'aquestes comunitats indígenes. Em resulta una tasca força interessant.
• Any 2000
  Per vuitena vegada m'atans al Parlament Europeu donant suport al lliurament que hi fan 35 batles dels Països Catalans en defensa de la llengua catalana. Entre aquests n'hi ha quatre del PSM: Mateu Morro, batle de Santa Maria; Josep Gomila, batle d'Alaró; Francesc Aguiló, batle de Campanet; i Joan Arbona, batle de Sóller. A l'acte també es fa present Jaume Garau, responsable aleshores de l'oficina del PSM-EN al Parlament Europeu, amb qui arrib a mantenir una col·laboració estreta. Demanen el reconeixement oficial de la llengua catalana al mateix nivell que les altres llengües oficials de la Unió Europea. En fa dotze anys!
• Any 2000
  
  
  El novè acostament meu al Parlament Europeu torna a ser físic, en persona i amb participació directa a un dels seus òrgans intern. Es tracta de la trobada de partits eco-nacionalistes d'Europa, entre els quals figura per primera vegada com a observadora la formació política del PSM que represent, dins el grup Verds/ALE. La sessió es realitza a la seu parlamentària de Brussel·les.
• Any 2003
  
  A la desena oportunitat que tenc d'atansar-me al Parlament Europeu, faig part del nombrós grup de persones que, ens hi feim presents des de Mallorca, integrant les plataformes “Autovia No”, “No al segon cinturó”, Amics i Amigues de Son Sardina i sa Garriga. Conduïts per l'eurodiputat d'Esquerra Republicana, Miquel Mayol i Raynal (1941), hi lliuram unes 5.000 signatures, recollides a tots els municipis de Mallorca, amb la finalitat d'aturar el desastrós Pla de Carreteres de Mallorca. Hi denunciam les autoritats de l'Estat espanyol - govern regional del Consell de Mallorca, Illes Balears – perquè siguin examinades pels serveis de la Comissió, a la llum del dret comunitari aplicable. Se'ns informarà directament sobre els resultats d'aquest examen i sobre el desplegament de l'eventual procediment d'infracció contra les autoritats de l'Estat espanyol.
• Any 2005
  El meu onzè acostament al Parlament Europeu es produeix al moment que em pos a fer campanya clara i explícita a favor del NO al Tractat de la Constitució Europea que se'ns vol entaferrar per nassos! Des de VilaWeb, Vicent Partal em demana de participar en la publicació d'un llibret que recull l'opinió d'autors diversos. Cosa que faig amb molt de gust, adduint-hi una quinzena d'arguments, que consider tan valuosos aleshores com vàlids hores d'ara. Hi queda ben evident que l'Europa que se'ns proposa de bastir no coincideix gens ni mica amb l'Europa que jo vull aixecar...
  Votem NO a aquesta Europa que recula!
  Diguem NO a una tal constitució
  Que ofega pobles lliures i nacions.
  ¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta!
• Any 2009
  Finalment, complet la dotzena d'acostaments meus al Parlament Europeu, quan des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca organitzam una trobada al Consell de Mallorca amb les candidatures que es presenten a les eleccions parlamentàries europees...

Anys 2012
Ara se'm convida a assistir-hi una altra vegada (13a), donant suport a la iniciativa promoguda per l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, amb la finalitat de tractar sobre la situació actual de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses. Amb molt de gust m'apunt a engrescar-m'hi... La setmana que ve, davant l'intergrup Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals del Parlament Europeu a Estrasburg...