Drets Humans de Mallorca i la sentència contra fucionaris de la presó de Palma

Han condemnat a setze anys de presó al cap de la màfia que actuava dins el mateix Centre Penitenciari el funcionari Antonio Cao, per tràfic de drogues, per falsejament d’anàlisis d’estupefaents , per atemoriments a funcionaris del mateix centre penitenciari i també a reclosos, incluït el mateix director, al llarg de vuit anys. I a dotze anys de presó a un altre funcionari, Mario Fernández. Els delictes són, entre d’altres i molt resumidament introducció de drogues al Centre Penitenciari a canvi de sexe i de diners.

Així i tot, no volem dir amb aixó que estiguem a favor de les penes de presó que han caigut damunt aquests funcionaris. Per diverses raons: La principal és perquè no creim en l’actual sistema carcelari, ja que tammateix no compleix els seus objectius, que són prevenir, dissuadir i reinsertar.

Prova d’aixó és que els qui han de procurar aquesta en principi “positiva” tasca són els mateixos funcionaris de presó. I alguns d’ells resulten ser delinqüents i que han actuat durant tant de temps amb una increïble facilitat i han pogut fer els seus crims dins les mateixes parets d’aquest nou Centre Penitenciari, en un principi model i referent per a molts altres centres penitenciaris, com es deia quan es va inaugurar, no fa encara massa anys.

En segon lloc, ens astora el fet que Drets humans de Mallorca denunciàs formalment que s’estaven fent aquestes barbaritats, i que al seu dia no sen’s fes gens ni mica de cas (2006, 2007…) Teníem proves, teníem testimonis, teníem la nostra pròpia experiència i vivència d’haver vist i sofert moltes situacions d’autèntica ignomínia dins la mateixa presó quan anàrem allà durant anys… i no ens feia cas ningú: ni el Jutge de Vigilància Penitenciària, ni la fiscalía de Vigilancia Penitenciària, ni el propi director de llavors el qual ens negava sistemàticament les nostres acusacions.

Vàrem fins i tot organitzar un debat i taula rodona al Club Diari de Mallorca el dia 14 d’abril de l’any 2008, per intentar treure a llum davant la societat aquests problemes que eren coneguts de tots els qui anàvem a la presó a fer feina amb els interns, especialment amb la gent del mòdul d’aillament.

A aquest confrontament hi vàrem participar un servidor com a president de la nostra Associació, el mateix Director del moment el Sr. J. F. Díaz, la Fiscal de Vigilància Penitenciari la Sra. Rosa Cosmelli, el Sr. Manuel Penalva, Jutge de Vigilància Penitenciària, i la Senyora Glòria Olmos del Col.legi d’Advocats, moderat per un moderador el periodista Sr. Francesc Mestre, per cert en l’opinió de molta gent del públic, molt poc moderat en la seva tasca que se presumía totalment imparcial.

Record frases que estan inscrites a la memòria. “No admet que es digui que, per principi, no es respecten els drets humans dins la presó” (J. Fernado Díaz), o que “la major part de les deficiències dins la presó es deuen a la manca de recursos econòmics” (Manuel Penalva), o jo mateix que vaig dir clarament que “dins la presó hi ha tràfic de drogues i es produeixen tortures, i que hi ha tràfic d’influències”, etc…

Fins i tot, amb algunes intervencions del públic atrevint-se a dir que el que deia el president de Drtes humans eren mentides, (p.exm. Angel Suàrez)

Per tot aixó, i amb la intenció de defensar els drets humans vàrem decidir personar-nos com acusació particular al macro-judici que al llarg de més de tres anys s’ha estat duent a terme. Una acusació particular que ha duit endavant el nostre company el Sr. Bartomeu Oliver, ben conegut com abogat penalista, amb una trajectòria profesional i tècina impecable des de fa molts temps.

I com insinuava abans, no ens agrada que la pena que ha caigut damunt aquests acusats sigui la presò, ja que no creim amb el sistema penitenciari actual.

Haguèssim desitjat una condemna que implicàs la retirada per sempre d’aquests acusats de la tasca de funcionaris del cos de presons, i fins i tot una pena que significàs un treball personal de rehabilitació fent un servei a la comunitat durant anys, o fins i tot unes indemnitzacions a les múltiples víctimes d’aquests delictes.

Hi ha massa “corporativisme” dins certs funcionaris del cos de presons. Noltros no volem la presó per ningú, si no serveix per lo que ha de servir, és a dir per prevenir el crim i resocialitzar el criminal: així llavors tendria sentit. Queda molt bé dins la Constitució, i queda molt bé a l’escrit que està penjat just a l’entrada del recinte penitenciari de Palma. Peró pens que més bé serveix per unes altres intencions i que jo diría que són inconfesables: per castigar i per venjar.

No volem venjança, no volem aquests tipus de càstigs. Volem senzillament que aquests fets no es tornin repetir, que aquests condemnats demanin perdó a les victimes, i que una altra vegada sen’s faci un poc més de cas quan denunciam fets que tenim comprovats.

I un darrer aclariment. Vagi per endavant que els cos de funcionaris de sa presó, al manco els qui coneixíem de Palma, són, la gran majoria, gent noble, professional, i que respecta els drets humans. Peró per desgràcia, uns pocs poden fer molt de mal al conjunt.

També vull fer constar que un servidor, en qualitat de president de Drets Humans de Mallorca, vaig ser declarada “persona non grata” per sa presó, i se me va denegar el permís per continuar anant a visitar els presos. Una declaració, peró, no per part dels qui estan allà per força i per cumplir les penes, sino per part de la Subdirectora d’aquell temps, la Senyora Felipa Solís.

Des de llavors, no he pogut tornar entrar dins aquelles estàncies per visitar els internats que ho sol.licitaven. Ni jo, ni tampoc hi ha tornat cap dels quatre membres de la nostra Associació que teníem aquesta tasca, com una tasca primordial per la defesna dels drets humans de tothom.

Esperam que després d’aquesta dura sentència, que per desgràcia ens ha donat la raó a tot quan denunciàvem, els actuals dirigents del Centre Penitenciari de Palma, es dignin retirar aquest incòmode atribut (o no), de “persona non grata”.

I també esperam que aviat ens tornin el grapat de mils d’euros que vàrem haver de depositar com a fiança, pel fet de presentar-no com acusació particular, que falta ens fan per poder seguir fent la nostra tasca.

Bernat Vicens
President de Drets Humans de Mallorca
Tel. 673715506
Palma, 19 d’abril de 2013