A la mort del bon amic, mossèn Miquel Parets i Serra

Quin mes de maig tan florit... i tan entristit!

A través de FB, m'assabent que el bon amic i company de lluites pastorals i polítiques, el capellà santamarier mossèn Miquel Parets i Serra, ens ha deixat, s'ha mort al Perú i ha iniciat el camí de retorn cap a la casa nostra definitiva.

Que descansi en pau, per a sempre, ell i la resta de companyes i companys que enguany han fet el mateix itinerari! D'entre els quals, la meva dona, na Isabel Rosselló i Girart, gran companya de mossèn Miquel en tasques pastorals a Amèrica Llatina.

Amb el bon amic Miquel Parets, ens coneguérem al Seminari diocesà de Mallorca, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Compartírem la dèria «d'anar a missions». Ho férem, primerament, al Burundi. Ell molt abans que jo, que ho vaig fer a la dècada dels anys 70, durant quatre anys seguits, participant en les mateixes feines a llocs diversos: Nyabiraba, Gitongo, Mugera, etc.

Finalment, ens retrobàrem al Perú: jo al nord de la carretera Panamericana, ell a la ciutat capital, a Lima. En ambients ben diversos, però sempre dedicant-nos a romandre al costat de la gent més desfavorida! Compartírem la mateixa il·lusió de treballar per un món més just i agermanat, per la fe en Jesús de Natzarets, l'alliberador de la humanitat... com remarca la Teologia de l'Alliberament que mamàrem tots dos plegats...

Amb la seva mort, he perdut un gran amic, a la Terra... Hem guanyat un  altre protector en el Cel... No puc estar de demanar-li que ens ajudi a seguir caminant per aquest món de misèries, amb el sarró ben ple del nostre pa de cada dia... aixecant un món nou que s'assembli cada vegada més al cel nou on ha d'arribar a comandar la Justícia...